Sentencia Penal Nº 843/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 148/2012 de 27 de Septiembre de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( Secció 10ª)

Recurs d' apel·lació núm. 148/12-C

Judici de Faltes núm. 247/11

Jutjat d' Instrucció núm. 1 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-set de setembre de dos mil dotze

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, la present apel·lació motivada pel Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 1 de Barcelona, tramitat per lesions imprudents i danys, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs conjunt formalitzat pel denunciat Gumersindo i la Cia d'assegurances ALLIANZ SA, contra la sentència dictada el dia 24 d'abril de 2012 .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: debo condenar y condeno a Gumersindo como autor responsable de una falta de lesiones por imprudencia, a la pena de QUINCE DÍAS de multa con cuota diária de 4 euros, y a que indemnice a Narciso en la suma de 3.795 euros por los daños causados, más 3.316 euros por als lesiones ( 60 días impeditivos a razón de 55,27 euros) más 1 punto por las secuelas que asciende a 746,69 euros, que se incrementará en el 10% por factor de corrección. Se declara la responsabilidad civil directa de la compañía ALLIANZ SEGUROS SA, le condeno asimismo al pago de las costas procesales".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs la defensa del denunciat i la representació processal de l'entitat asseguradora. Admès a tràmit per provisió de 27 d'abril de 2012, previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada i del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat.

TERCER.- Per diligència d'ordenació de 10.7.12 es va registrar l'entrada de l'expedient a la Sala i s'ha procedit a la designa de magistrat ponent d'acord amb el torn reglamentàriament prefixat. Ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada per la part recurrent ni ho ha considerat necessari el tribunal.

QUART.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides.

Hechos

NO s'accepta el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada .

Fundamentos

I .- La defensa del recurrent Sr. Gumersindo i legal representant de l'entitat d'assegurances ALLIANZ SA, planteja en l'escrit de recurs la revocació de la sentència que va condemnar-los a títol d'autor penal i responsable civil directa, respectivament, d'una falta de lesions per imprudència en la circulació de vehicle a motor, tipificada en l' art. 624.4t del Codi Penal , a l'empara d'un primer motiu que ha de ser estudiat amb caràcter preferent, atès que la seva hipotètica estimació faria innecessari entrar en l'anàlisi de la resta d'al·legacions: Infracció de llei per prescripció prevista en l' art. 131.2 del Codi, de conformitat amb allò que disposa l ' art. 132 de la vigent LO 5/10 de 22 de juny .

Per tal de resoldre d'acord amb el dret la qüestió plantejada, cal tenir en compte que l' art. 131 del Codi Penal vigent ( LO 15/03 de 25 de novembre) abans de la reforma parcial introduïda per l'esmentada LO 5/10 en vigor des del 23 de desembre, disposava diferents terminis de prescripció en funció de la gravetat del il·lícit penal objecte d'investigació, i que el concordant art. 132 matisava que aquests terminis es computaran des del dia en que s'hagi comès el fet punible, amb interrupció de la prescripció quan el procediment es dirigeixi contra el culpable, començant a correr de nou si es paralitza el procediment.

Quan el procés penal s'ha iniciat via denuncia policial, como succeeix en el present cas, les STS de 16.7.99 i 30.6.00 han matisat d'afegitó que la presentació de l'atestat en el jutjat opera com " dies ad quem ", i que només els actes processals jurídicament rellevants gaudeixen d'entitat adient per a interrompre la prescripció, atès que estem davant d'un institut legal clau per a la seguretat jurídica, cosa que permet apreciar-la àdhuc d'ofici i en qualsevol moment de la tramitació del procediment.

En aquest cas, la defensa del denunciat no va plantejar en el judici oral de Faltes celebrat el dia 13 de juliol de 2011, com a qüestió prèvia, la hipotètica concurrència d'una causa de prescripció de la responsabilitat criminal a l'empara dels arts. 666.3 º i 786.2 Lecrim , atès que fins aquella data el procediment s'havia tramitat amb normalitat. Tanmateix, una vegada finalitzada la vista oral i avançat " in voce " quina seria la Part Dispositiva", foli 112, el jutjat d'instrucció -sorprenentment- no va continuar "l'iter" processal fins gairebé 1 any més tard, concretament el dia 24 d'abril de 2012, data de redacció i publicació de la sentència , que va ser notificada a totes les parts comparegudes l'endemà dia 25 d'abril.

II.- La Sala, una vegada examinades les actuacions amb detall, constata que tant la defensa del denunciat com la de la part denunciada van presentar escrits de data 30 de desembre de 2011 i 29 de febrer de 2012 instant al jutge a dictar l'esmentada sentència pendent, sense obtenir cap resposta a dita pretensió d'impuls processal.

No cal dir, que la llei obliga al jutge penal a dictar sentència dins del termini de 5 dies una vegada finalitzat el judici oral, i que tot sovint l'acumulació d'assumptes amb càrrega de treball molt superior a la fixada pel Consell general del Poder Judicial impedeix "de facto" complir aquesta previsió legislativa. Tanmateix, res pot explicar ni justificar que hom tardi més de 10 mesos en redactar una resolució de minsa complexitat i extensió com són les sentències en procediment de faltes. Menys encara que no es proveís cap dels escrits presentats per les parts litigants entre juliol de 2011 i abril de 2012 , per tal de fer-los saber els motius -si n'hi havia- que justificaven tan inaudit retard.

Aquest "iter" processal palesa que entre el dia del judici oral i el de la sentència van passar més de 6 mesos, termini màxim de prescripció que recull l'esmentat art. 131 del Codi Penal . En l'interí, no es va dictar cap provisió ni interlocutòria que permetés interrompre la prescripció, que per imperatiu legal és aplicable durant tot el procediment.

Les STS de 11.10.97 , 4.12.98 , 30.10.01 , 5.2.03 i 24.3.06 (entre moltes d'altres) han matisat que la tramitació del procediment afecta als drets de qui és formalment acusat d'un fet il·lícit i de qui demana la tutela judicial, i per això, cal que no hagi transcorregut el termini màxim per a dirigir o continuar dirigint l'acció penal contra (sic) "el/s culpable/s ", En conseqüència les diligències no poden romandre mai aturades més de 6 mesos en cas de ser imputada una Falta, 3 anys en cas de tractar-se d'un delicte menys greu, i 5 anys en cas de delicte greu.

La jurisprudència esmentada ha estat matisada des de la reforma de l'actual Codi Penal ( LO 5/10 de 22 de juny), que amb oberta discrepància amb la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional en la seva controvertida STC 63/05 , ha legislat l' art. 132 CP en el sentit de no exigir cap acte judicial resolutori per a computar la interrupció de la prescripció si bé es continua comptant com a "dies a quo" la data de la interposició de la denúncia i la de la paralització del procediment.

Finalment, escau recordar que l'esmentada prescripció comporta la revocació de la sentència condemnatòria dictada, sens perjudici que el perjudicat pugui demanar al jutjat que dicti Aute executiu al seu favor en l'àmbit de les responsabilitats civils.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial temeritat en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas, decideixo la següent

Fallo

Que amb estimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la defensa del denunciat Gumersindo , i la Cia d'assegurances ALLIANZ SA, contra la sentència dictada el dia 24 d'abril de 2012 en el present Judici de Faltes tramitat per lesions imprudents i danys, procedent del Jutjat d'Instrucció núm. 1 dels de Barcelona, he de REVOCAR i revoco l'esmentada resolució tot declarant prescrita l'acció penal, i ordeno l'arxiu de les actuacions. Declaro d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Atesa la greu irregularitat comesa i anormal funcionament del jutjat d'instrucció remitent, lliureu un Testimoniatge d'aquesta sentència a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per si s'escau obrir diligències informatives o expedient disciplinari al jutge sentenciador i/o al secretari/a judicial.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe . Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret. Procediu a l'arxiu del rotlle sense més tràmits.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. El secretari judicial.