Sentencia Penal Nº 853/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 64/2009 de 19 de Septiembre de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (secció 10ª)

Recurs d'apel·lació nº 64/09-C

Procediment Abreujat nº 128/08

Jutjat Penal nº 2 de Barcelona

S E N T È N C I A

Il.lms/a Magistrats/ada

Sr. JOSÉ MARIA PIJUAN CANADELL

Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA

Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL

Barcelona, dinou de setembre de dos mil nou

Vist en grau d'apel.lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 128/08 del Jutjat Penal nº 02 dels de

Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de les acusades Marcelina i Milagrosa

, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 1 de desembre de 2008 per delicte de lesions i ofenses a Agents de

l'Autoritat. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Blas como autor responsable en concepto de autor de tres faltas de lesiones, sin circunstancias modificativas, a la pena de UN MES de MULTA con cuota diaria de 6 euros, responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, debiendo indemnizar a Ezequiel en 90 euros, así como abono de las costas causadas en 3/6 partes. Condeno a Marcelina y Milagrosa como autoras de una falta de respeto a Agentes de la Autoridad, sin concurrir circunstancias modificativas, a la pena de VEINTE DIAS de MULTA para cada una, con cuota diaria de 6 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago, debiendo abonar el 50% de las costas por sextas partes cada una de elllas. Absuelvo libremente a Ezequiel del delito de lesiones por el que venía imputado y a Marcelina de la falta de daños que se le imputaba, declarando de oficio las costas procesales en 1/6ava parte".

Segon.- Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de les dues acusades. Admès a tràmit per provisió de 15 d'abril de 2009, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van trametre les actuacions a aquesta Superioritat. Per provisió de 27 de juliol es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat 16 de setembre per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent ni considerar-la necessària el Tribunal.

Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.

Fundamentos

I.- La representació processal de les acusades, en un escrit amb contingut idèntic per a ambdues, fonamenta l'apel·lació en dos motius complementaris d'acord amb el que autoritza l'art. 790.3 de la Lecrim 38/2002de 24 d'octubre , consistents en: 1)- Infracció de llei per aplicació indeguda de l'art. 620.2 CP amb vulneració del principi acusatori; i 2) Infracció del deure de motivació ( art. 120.3r CE ) en la individualització de la pena.

Al·lega la defensa que -al seu criteri- la jutge penal ha infringit el principi acusatori atès que recull en el relat de Fets Provats unes paraules ofensives que ni consten recollides en l'atestat policial que va motivar la incoació del procés ni el Ministeri Fiscal no havia inclòs en el seu escrit d'acusació, i en conseqüència considera vulnerada la tutela judicial efectiva que garanteix l'art. 24.1r de la Carta Magna .

La jurisprudència, entre d'altres les STC 33/03 de 13 de febrer i STS de 20 de desembre de 2006, ha vingut matisant que el principi acusatori té una relació de connexitat directa amb el dret d'hom a ser informat de l'acusació concreta, clau de volta del sistema de garanties processals que impedeixen tota indefensió. Tanmateix, el contingut nuclear d'aquesta informació no impedeix pas que el jutge integri el relat de Fets i/o els Fonaments de Dret amb aquells matisos i circumstàncies que els facin més comprensibles, sempre i quan hagin estat objecte de debat contradictori en el judici oral. És a dir, sempre que l'acusat i la seva defensa els hagin pogut rebatre tot donant la seva versió.

I això és precisament el que ha succeït en aquest afer, on la frase que esmenta la defensa ( sic) " te vas a enterar, niñata de mierda" i que la sentència apel·lada recull en un dels fonaments jurídics ( no pas en el relat de Fets Provats, com erròniament s'al·lega) no consta literalment transcrit en l'escrit d'acusació del Ministeri Públic, però sí va ser objecte de contradicció en el plenari, atès que l'Agent destinatària de la ofensa així ho va declarar durant la prova testifical i les acusades ho van negar. El els Fets provats només consta sobre aquest punt que Marcelina i Milagrosa van increpar als funcionaris policials, dient-los que "ya se enterarían y se verían las caras". Aquesta imputació és transcripció literal de la que conté l'escrit del Ministeri Públic. No acaba d'entendre doncs la Sala en què s'ha generat indefensió a les acusades, ni en què es pot haver menystingut el dret de defensa.

El tribunal ha de centrar el seu anàlisi revisor de la legalitat i coherència de la resolució apel·lada a verificar si hi va haver o no activitat provatòria en el judici oral, adient per a destruir el principi constitucional de presumpció d'innocència, i tot seguit, si la valoració feta en la primera instància penal s'ajusta als paràmetres de racionalitat que exigeix la jurisprudència en interpretar l'abast de l'art. 741 Lecrim . L'exclusió fàctica i jurídica que reclama la defensa s'escaurà només si el fet declarat provat roman orfe de tot suport documental, testifical o pericial. No ha estat així en l'afre que ens ocupa.

Com recordava la STS de 20.09.00, (sic) " la valoración de la prueba, una vez declarada lícita por haber sido regularmente obtenida y aportada al proceso, se desarrolla en dos fases: a) la percepción sensorial de la misma, y b) su estructura racional. La primera está regida por los principios de inmediación, por la presencia del tribunal ante el que se desarrolla, y por su contenido. La segunda, aparece como un proceso intelectivo del juzgador, quien con arreglo a criterios de imparcialidad y legalidad forma su convicción a través de lo escuchado y leído, incorporando a tal percepción los conocimientos de la ciencia jurídica, de la experiéncia y de la lógica. El primer apartado no puede ni debe ser valorado por el tribunal de apelación o casación, pues no ha percibido directamente la prueba sobre la que se sustenta. El segundo, debe ser analizado bajo el prisma de que la motivación expuesta por el juez sea suficiente, clara, coherente y fundada en pruebas concretas, bien directas o de naturaleza indiciaria". Similar jurisprudència es recull en les STC 82/88 , 51/95 i 167/02.

II.- El segon motiu de recurs, en seu de tipicitat punible, planteja que les esmentades paraules i actitud obstructiva de les acusades no infringeixen el bé jurídic protegir per l'art. 634 del Codi Penal , és a dir, el principi d'autoritat inherent a la funció policial.

La tesi ha de ser rebutjada "ad limine". No estem pas davant d'una simple infracció administrativa o paraules pròpies d'un ús mal educat del llenguatge, sinò dins l'àmbit de la falta lleu prevista en l'art. 634 de la LO 15/03 de 25 de novembre . L'acció se situa -com amb encert matisa la sentència apel·lada- dins un context on els Agents s'han vist obligats a detenir al Sr. Blas , amic de les avui apel·lants, i aquestes -lluny de mantenir-se al marge- van interferir en l'actuació tot ofenent verbalment i intentant coartar la tasca dels qui només estaven complint el seu deure professional, d'acord amb el que recull la LO 11/94 de Policia Autonòmica en relació amb la LO 2/86 de 3 de març reguladora de les funcions de les Forces de Seguretat públiques.

III.- Finalment, i en clau subsidiària, al·lega la defensa que no s'ha motivat la individualització de la pena de multa imposada, dèficit que vulneraria l'art. 120.3 CE .

L'art. 638 CP recull que en la determinació de les sancions pecuniàries per Falta els tribunals no s'han de subjectar a les regles de mètrica penològica previstes en l'art. 66 del Codi Penal . D'afegitó, cal recordar a la defensa que quan la multa es fixa dins dels marges del llindar mínim de les quotes econòmiques fixades en l'art. 50 CP (de 3 a 400 euros/dia) , la jurisprudència ja ha dit reiteradament que no cal cap exercici superflu de motivació adicional. Atès que en aquest cas s'ha establert una quota de 6 euros/dia , no calen més comentaris.

Les costes processals generades en aquesta segona instància es declaren d'ofici.

Vistes les normes legals esmentades i demés de general aplicació al cas, prèvia la preceptiva deliberació i votació en la seu d'aquest òrgan jurisdiccional col.legiat, decidim la següent

Fallo

Amb desestimació dels recursos d'apel.lació interposats per la representació processal de les acusades Marcelina i Milagrosa contra la sentència dictada en data 1 de desembre de 20085 pel Jutjat Penal nº 2 dels de Barcelona , hem de CONFIRMAR i CONFIRMEM íntegrament l'esmentada resolució, tot declarant d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi cap recurs ordinari. Tot seguit, retorneu les actuacions originals al jutjat penal de procedència per a la seva execució d'acord amb el dret.

Deixeu-ne Testimoniatge en el Rotlle d'apel.lació incoat en aquest tribunal i arxiveu-lo sense més tràmits.

Així ho pronunciem i signem els magistrats resenyats a la capçalera.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en el dia d'avui i en audiència pública per l'Il.lm Sr. magistrat ponent. En dono fe.

-