Sentencia Penal Nº 859/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 210/2018 de 12 de Noviembre de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 210/2018 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 2 ARENYS DE MAR

Procediment Abreujat núm. 1010/2018

Data sentència recorreguda: 04.05.18

SENTÈNCIA NÚM. 859/2018

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 210/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat penal 2 Arenys de Mar en data 04.05.18 , en procediment Abreujat núm. 1010/2018. Han estat parts Begoña com apel.lant, representat per la Procuradora Srª Pons Bialowas; Javier, representat per la Procuradora Srª Esparrich Rovira, com apel.lat, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, dotze de novembre de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El 4 de maig d'enguany el Jutjat Penal núm. 2 d'Arenys de Mar dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo condenar y condeno a :

a) Javier por el delito de maltrato en el ámbito doméstico previsto en los artículo 153,1 CP la pena de prisión de 6 meses, inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de 2 años y prohibición de comunicarse con Begoña por cualquier medio y de aproximarse a una distancia no inferior a 100 metros a su persona, lugar de trabajo y domicilio, por un periodo de 1 año , de acuerdo con lo establecido en el artículo 57,1 Cp .

b) Begoña por el delito de maltrato en el ámbito doméstico previsto en los artículo 153,2 CP la pena de prisión de 3 meses , inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, privación del derecho a la tenencia y porte de armas de 2 años y prohibición de comunicarse con Javier por cualquier medio y de aproximarse a una distancia no inferior a 100 metros a su persona, lugar de trabajo y domicilio, por un periodo de 1 año , de acuerdo con lo establecido en el artículo 57,1 Cp .

Asimismo el Sr. Javier indemnizará a la Sra. Begoña en la cantidad de 140 € y la Sra. Begoña al Sr. Javier en la cantidad de 105 €.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Único. Queda acreditado que con fecha 07.01.18, hacia las 16 horas, el Sr. Javier y la Sra. Begoña, que habían sido pareja, se encontraron en la calle Sant Antoni de Calella donde se inició una discusión entre ambos, en el curso de la cual se agredieron mutuamente propinándose una bofetada y forcejeando.

Que como consecuencia de estos hechos la Sra. Begoña sufrió contusión facial y hematomas en brazo derecho que precisaron de una primera asistencia facultativa y que tardaron 4 días en curar, ninguno de ellos impeditivo. El Sr. Javier sufrió contusión facial, que precisó de una primera asistencia facultativa y tardaron en curar 3 días. Ambos reclaman por las lesiones.'.

Segon.Formulats recursos d'apel lació per les representacions processals de Begoña i de Javier, el Jutjat els admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Als recursos s'oposà el Ministeri Fiscal.

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda, amb excepció de la data dels fets, que es diu que va ser el 07-01-18 i fixem a set de febrer de 2018.

Fundamentos

Primer.Els apel lants, des de perspectives diverses, combaten la sentència dictada en primera instància per un mateix motiu en base al qual cadascú demana la seva la seva absolució, motiu que Begoña enuncia ' por error en la apreciación de la prueba, vulneración presunción de inocencia', i Javier ' error en la apreciación de la prueba'.

Segon.Per donar resposta als recursos cal examinar la gravació del judici, que constitueix l'acta digital de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari es van practicar les proves següents: 1) interrogatori de la acusada (minuts 2 a 26 de la gravació); 2) interrogatori de l'acusat (minuts 27 a 33); 3) testifical d' Macarena (minuts 34 a 44) i de Jose Luis (minuts 45 a 53); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 53), documental de la qual destaquen els informes mèdics d'assistència i medicoforenses d'ambdós acusats (folis 20, 21, 48, 73 i 74).

Als respectius recursos les parts insisteixen a mantenir les seves versions, afegint la defensa de Begoña que ' ante las versiones contradictorias de las partes se alza la prueba testifical de la Sra. Macarena que puede dar luz sobre los hechos en cuestión', i com també 'puede dar luz sobre los hechos en cuestión' el testimoniatge de Jose Luis persegueix desacreditar-lo dient que ' a nuestro modo de ver existen sospechas ya no sólo de la parcialidad de dicho testimonio, sino de su posible falso testimonio', com si la relació d'amistat amb l'acusat reconeguda per aquest testimoni fes el seu testimoniatge sospitós de parcialitat o falsedat, i la relació de 'companyes de classe' de dues compatriotes a l'estranger no fos creditora d'anàlogues sospites, quan a més una, la testimoni, accepta fer de vigia avançada de l'altra, l'acusada, doncs no oblidem que segons l'acusada i la testimoni aquella demanà aquesta, quan s'acostaven a casa de la primera, que s'avancés a mirar si veia l'acusat, del qual ensenyà a la testimoni una fotografia, perquè aquesta no el coneixia.

El cert és que no hi ha raó per dubtar del testimoniatge de Jose Luis, el qual no negà la possibilitat de que l'acusat colpegés l'acusada abans que ell girés el cap i veiés acusada colpejar l'acusat a la cara, cop compatible amb la lesió observada a l'acusat, poc desprès dels fets, pel metge de família del CAP Tordera (tumefacció i dolor a nivell nasal, malar esquerre i llavi superior). I tampoc no és irraonable confiar en el testimoniatge d' Macarena, encara que aquesta no veiés aquest cop i sí la bufetada i sacsejada de braç a l'acusada per part de l'acusat, compatibles amb les lesions observades a l'acusada, poc desprès dels fets, pel facultatiu de medecina general del CAP Calella, perquè no tota l'estona va estar pendent la testimoni del que feien els contendents, ja que com a mínim uns instants els va perdre de vista, quan, segons declarà, anà a demanar ajuda a un home que passava per les proximitats.

Un cop comprovada l'existència de testimoniatges que donen raó de les escomeses de l'acusat a l'acusada i a inrevés, testimoniatges que constitueixen prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència d'aquell dels contendents que cada testimoni va veure colpejar el contrari, és a dir prova apta per enervar la presumpció d'innocència de tots dos acusats, hem de recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i que la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel lació sempre que no resulti absurda, il lògica o arbitrària.

Doncs bé, aquest defectes no es poden predicar de la valoració de les proves personals que queda reflectida en el fonament de dret primer de la sentència recorreguda, valoració que, pels motius abans exposats, resulta raonable, i aquesta valoració imparcial de la jutgessa a quo, de les proves produïdes davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pot ser substituïda per la parcial dels qui tenen interès personal en el resultat del procés.

Conseqüentment, desestimem els recursos formulats, tot i que cal aprofitar les impugnacions per esmenar un error material en el relat de fets provats de la sentència apel lada, consistent en la determinació del dia dels fets, que s'ha fixat en 07-01-18, quan tothom estan d'acord, i consta en tota la documentació de la causa, que succeïren el 07-02-18.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, escau imposar els apel lants, per mitat i a parts iguales, les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem els recursos d'apel lació expressats en l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Confirmem la sentència apel lada.

3. Imposem els apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància, per mitat i a parts iguales.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.