Sentencia Penal Nº 871/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 281/2017 de 20 de Noviembre de 2017

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 281/2017 - B

Referència de procedència:

Jutjat del Penal núm. 2 de Granollers

Procediment Abreujat núm. 52/2017

Data sentència recorreguda: 14/06/2017

SENTÈNCIA NÚM. 871/17

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 281/2017, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat del Penal núm. 2 de Granollers en data 14/06/2017 , en procediment Abreujat núm. 52/2017. Han estat parts com apel.lant Milagros asistida pel seu advocat Rafael Alamo Carrillo i representat per la procuradora Carmen Fajardo Gomez, com apel.lat Lucas asistit per la seva advocada Ainhoa Gregori Elias i representat per la procuradora Gloria Ferrer Massanas, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Mª Josep Feliu Morell.

Barcelona, vint de novembre de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.El 14 de juny de 2017 el Jutjat penal núm. 2 de Granollers dictà sentència amb la decisió següent:'Decido absolver y absuelvoa Lucas del delito de lesiones del 153.1 y 3 del Código Penal ya definidos por el que venía siendo acusado, declarando las costas de oficio.

Decido no imponer las costasprocesales causadas en esta instancia.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents:'Ha quedado probado que el acusado Lucas , mayor de edad, nacido en Chile con DNI NUM000 , y sin antecedentes penales, quien sobre las 17 horas del día 14 de mayo de 2017, en el domicilio que comparte con su con su pareja, Milagros , sito en la CALLE000 NUM001 . de Llinars del Vallés.

No ha quedado probado que, cuando ésta le ha dicho que quería dejar la relación, el acusado, con la intención de menoscabar su integridad física, se ha abalanzado sobre ella y la ha intentado abrazar en contra de su voluntad, comenzando un forcejeo en el que el acusado la acabó empujando contra la pared.

Tampoco ha quedo probado que como consecuencia de ello, Milagros , sufrió una cervicobraquialgia que requirió para su sanidad, primera asistencia facultativa sin necesidad de tratamiento médico y que tardó en sanar 7 días durante los cuales no estuvo imposibilitada para sus funciones habituales, por los que reclama.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Milagros el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La representació de Lucas s'oposa el recurs interposat i demana l confirmació de la sentencia. El Ministeri Fiscal s'adhereix el recurs d'apel lació i demana la revocació de la sentencia en el mateixos termes que l'apel lant.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant Milagros impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motiu d'impugnació que enuncià com 'error en l'apreciació de la prova' al legant que de la prova practicada a l'acte del judici en concret de la testifical dels agent s'acredita la culpabilitat del Sr. Lucas i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat, tal com es va demanar a l'acte del judici..

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia que absolt el Sr. Lucas , dictada pel Jutjat Penal, al legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest la impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest motiu el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Tercer.Atès que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'haurien d'imposar a la recurrent, que l'ha ignorada, en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal ; malgrat això, com que el Ministeri fiscal s'ha adherit al recurs i a aquest legalment no se li poden imposar les esmentades costes, atenent el principi d'igualtat de les parts, s'han de declarar d'ofici les costes d'aquesta alçada, que altrament s'haurien d'imposar a la part apel lant.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació interposat per la representació de Milagros y confirmem íntegrament la sentencia dictada pel Jutjat Penal num. 2 de Granollers en el Procediment Abreujat 52/2017 en data 14 de juny de 2017.

2. Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.