Sentencia Penal Nº 887/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 319/2016 de 14 de Octubre de 2016

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 319/2016 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 72/2016

Data sentència recorreguda: 14/04/2016

SENTÈNCIA NÚM. 887/2016

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas.

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 319/2016, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 14/04/2016 , en procediment Abreujat núm. 72/2016. Han estat parts l' apel·lant Isaac , assistit pel lletrat Jordi Sin Utrilla Iris i representat per la procuradora Maria Vega Cantero, l' apel·lada Marina assistida pel lletrat de Eugenio Egea Gaeta i respresentada per la procuradora Sonia Almero Molina, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

Barcelona, catorze d'octubre de dos mil setze.

Antecedentes

Primer.El dia 14 d'abril de 2016 el Jutjat del Penal núm. 4 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent:'Debo condenar y condeno a Isaac como autor penalmente responsable del art.28 CP de la siguiente infracción penal: 1º Un delito de lesiones en el ámbito familiar previsto y penado en el art.153.1 y 3 del CP , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal por el que se le impone la pena de 56 días de trabajos en beneficio de la comunidad, prohibición del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo de 2 años y 1 día.Como pena accesoria por aplicación de lo dispuesto en el art. 57.1 y 2 CP en relación con el art.48 CP , se impone a Isaac la prohibición de aproximarse a Sra Marina a su domicilio, lugar de trabajo o a cualquier lugar frecuentado por ésta en un radio de1000 metros, y comunicarse con ella por cualquier medio por un periodo de tiempo de un año y 9 meses. Responsabilidad civil. Se condena a Isaac al pago de la cantidad de noventa euros ( 90 €) por las lesiones causadas, cantidad que deberá ser entregada a Marina , salvo renuncia expresa de la misma, y que devengará el interés de mora procesal. Medidas cautelares En la presente causa se encuentran vigentes medidas penales que afectaban a Isaac en virtud de Auto de 12 de febrero de 2016 del Juzgado de violencia sobre la Mujer nº 1 de Gava . Se acuerda el mantenimiento de las medidas cautelares hasta el inicio efectivo de la ejecución de las penas, sin perjuicio de que en los casos en que proceda el tiempo transcurrido con la vigencia de las medidas cautelares sea abonable respecto de la pena accesoria conforme al art.58.4º CP . Costas procesales. Se condena a Isaac al pago de las costas del presente procedimiento, incluida la parte proporcional generada por la acusación particular. En el caso de que tuviera reconocido en esta causa el derecho a la asistencia jurídica gratuita previsto en la Ley 1/1996, de 10 de enero, de asistencia jurídica gratuita no le resultarán exigibles salvo que en el plazo de tres años viniera a mejor fortuna ( art.36 Ley 1/1996 de 10 de enero ).' .

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: ' Isaac , mayor de edad, natural de Ecuador con NIE NUM000 en situación regular en nuestro país, sin antecedentes penales, sobre las 03:00 horas del día 12 de febrero de 2016 en el domicilio sito en la CALLE000 nº NUM001 , NUM002 - NUM003 de Gavá en el que residía en unión de su pareja Marina inició una discusión con esta. En el curso de esa disputa guiado con ánimo de menoscabar la integridad física de la señora Marina , le dio diversos golpes en la espalda y la tiró de los pelos. Como consecuencia de estos hechos la Sra. Marina sufrió lesiones consistentes en: eritema en la zona torácica posterior derecha, las cuales fueron tributarias de una primera asistencia facultativa y de tres días no impeditivos para curación. La perjudicada reclama la indemnización que le pudiera corresponder por las lesiones padecidas.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Isaac , el Jutjat el va admetre a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació processal de l'acusació particular han sol·licitat la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència impugnada.

Tercer.-D'aquesta sentència, que expressa l'opinió d'aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant impugna la sentència dictada en primera instància adduint bàsicament aquests motius: error en la valoració de la prova i, en virtut de la concurrència d'aquest error, entén el recurrent, que s'ha produït una vulneració del principi constitucional a la presumpció d'innocència; i, subsidiàriament, es denuncia vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva, ja que, segons el recurrent, no està justificada la duració de les penes accessòries de prohibició d'acostament i de tinença i port d'armes

Segon.El dos primers motius formals del recurs, que estant íntimament vinculats, no poden ser estimats, tenint en compte que, correspon al Jutjat d'instància, d'acord amb el que disposa l' article 741 de la Llei d'enjudiciament criminal , fer la valoració de les proves practicades davant seu i que únicament la Sala podrà modificar aquesta valoració si la mateixa es fonamenta en un raonament il·lògic o arbitrari. Aquest supòsit no passa en el cas que ens ocupa.

Així, el jutjat d'instància en el fonament de dret primer de la sentència apel·lada fa una anàlisi detallada i exhaustiva de la prova practicada davant seu i, és molt clar, que es pot discrepar d'aquesta valoració però, també és evident, que en l'argumentació de la sentència no es detecta la utilització de criteris il·lògics, irracionals o arbitraris que justifiquin la revocació de la sentència condemnatòria, tal i com pretén, en aquest cas, la part recurrent. Per tant, davant d'una resolució argumentada i suficientment motivada, s'ha de donar prioritat a la valoració imparcial que fa el jutjat del penal, el qual, ha disposat d'una visió directa de les proves practicades en el plenari, per sobre de la interpretació parcial d'una de les parts. En aquest sentit s'ha de dir que, al contrari del que afirma el recurrent, sí que existeix una corroboració objectiva que avala la versió de la víctima, ja que, la denunciant va ser assistida en el Hospital de Viladecans, folis 35 i 36 de la causa, i en el informe mèdic corresponent, es constata l'existència d'una lesió objectiva soferta per la citada denunciant, com és l'existència d'un 'eritema visible' en la columna dorsal dreta, és a dir, a l'esquena, on la víctima diu que va rebre cops per part de l'ara recurrent. Per tant, si afegim aquesta dada objectiva als altres elements exposats per la jutgessa d'instància i, molt especialment, les manifestacions de la víctima, arribem a la mateixa conclusió que el jutjat del penal, és a dir, que en el cas que ens ocupa, existeix prova de càrrec vàlida i suficient per enervar la presumpció d'innocència que, inicialment, emparava a l'ara recurrent, per la qual cosa, com hem dit abans, el dos primers motius del recurs, presentat per la seva representació processal, han de ser desestimats, ja que, no constatem l'existència de cap error en la valoració de la prova de suficient entitat per revocar el pronunciament condemnatori que es fa en la resolució impugnada, ni tampoc apreciem la concurrència de cap mena de vulneració del principi constitucional del dret a la presumpció d'innocència.

Tercer.Pel que fa a la suposada vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en relació a la no justificació de la durada de les penes accessòries de prohibició d'acostament a la víctima i de prohibició de tinença i port d'armes, aquest motiu d'impugnació no pot tampoc ser acceptat, atès que, la jutgessa d'instància ha justificat la durada de les esmentades penes accessòries en el fonament de dret segon de la resolució impugnada i, a més, s'ha de recordar al recurrent que ha estat condemnat com autor d'un delicte penat en l' article 153.1 del Codi penal , però amb la concurrència de la circumstància prevista en el seu apartat tercer, és a dir, que els fets van ocorre en el domicili comú, per la qual cosa, les penes a imposar ho son totes elles en la seva 'meitat superior' i no en la mínima prevista en l'apartat primer del citat article 153. Per tot això, les al·legacions del recurrent han de ser rebutjades, en relació a la durada de les penes accessòries abans esmentades i, conseqüentment, el seu recurs ha de ser completament desestimat i, en virtut d'aquesta desestimació, la sentència impugnada ha de ser confirmada en tota la seva integritat.

Quart.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar a l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Imposem a l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.