Sentencia Penal Nº 916/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 241/2019 de 26 de Noviembre de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 241/2019 - BJ

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 92/2019

Data sentència recorreguda: 4/07/2019

SENTÈNCIA NÚM. 916/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 241/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 4/07/2019, en procediment Abreujat núm. 92/2019. Han estat parts apelant Milagros representat per la procuradora Anna Maria Bernaus Vidorreta. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Mª Josep Feliu Morell.

Barcelona, vint-i-sis de novembre de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El dia 4 de juliol de 2019 el Jutjat penal núm. 4 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: ' Debo absolver y absuelvo a Simón de un delito de malos tratos habituales en el ámbito familiar del art 172.3 CP y maltrato del art 153.1 y 3 CP y con todos los pronunciamientos favorables, y costas de oficio.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' En fecha de 18 de marzo de 2019 la Sra. Milagros compareció ante los MMEE para denunciar a su marido con el que llevaba casada 46 años y fruto de la relación habían tenido 4 hijos y vivían entre Sant Pere de Ribes y Córdoba.

Según denuncio Simón era una persona controladora no le daba dinero y la insultaba, le amenazaba de muerte y pegaba, según afirmo en sede policial, sin embargo estos hechos no quedaron acreditados en el plenario.'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Milagros el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com primer motiu d'impugnació la nul·litat de la sentencia per infracció dels articles 24 de la CE y l' article 142 de la Llecrim en relació amb els articles 238.3 y 240 LOPJ. Certament a les al·legacions formulades demana la declaració de nul·litat de la sentencia, pero sorprenentment en el suplico del recurs, no demana la nul3litat i si la revocació de la sentencia i que es dicti sentencia condemnatòria tal com es va demanar a l'acte del judici.

La nul·litat instada haurà de ser desestimada tant per motius formals que de fons. En primer lloc, però no es peticiona, tal com s'ha dit el suplico del recurs interposat i en segon lloc, perquè la nul·litat tal com diu l'article 790.2 apartat segon 'si en el recurso se pidiera la declaración de nulidad del juicio por infracción de normes o garantías processales que causaren indefensión el recurrente, en términos tales que no pudeda ser subsanada en la segunda instancia, se citaran las normes legales o constitucionales quese consideren infringides y se expressaran las razones de la indefensión....' En aquest cas, el recurs, a l'apartat on fa referencia a la petició de nul·litat es basa de forma fonamental en l declaració de fets provats de la sentencia impugnada, per quan no esta d'acord amb els fets que es declaren provats, perquè diu que es van provar a l'acte del judici els fets que eren imputats a l'acusat, i per tant es fetsdeclarats provats no reflexen la realitat del que es va acreditar el judici. Aquesta al3legació, a mes de mostrar el desacord en elfets provats, el que implica es que es considera que hi ha un error en la valoració de la prova, el que haurem de valorar mes endavant, doncs hi ha una segona al·legació sobre aquesta qüestió. També es ,manté que no son admissibles les declaracions de fets provats negatives, i per tant hauria d'ahver estat redactada en positiu. En definitva, lapel·lant en cap cas demostra que s'hagi causat indefensió, doncs l sentencia dictada, no vulnera cap dels preceptes indicats, en primer lloc perquè la Jutgessa fa una valoració de la prova i el que diu que no s'ha provat que l'acusat controles a la Sra. Milagros, la amenaces de mort ni que la maltractes. Aquesta conclusió probatòria, esta plenament motivada en la part de fonamentació jurídica, on es posen de manifest les declaracions contradictòries dels testimonis i la impossibilitat de estimar acreditats els fets denunciats. Per tant, la sentencia no ha vulnerat cap norma o garantia processal, s'ha escoltat a totes les parts, s'han practicat totes les proves i finalment la Jutgessa ha fet una valoració extensament i coherentment motivada de les mateixes per arribar a la conclusió absolutòria de la sentencia. Hem de posar en valor en aquest punt, que tan la legislació com la jurisprudència del TS i del TC propugnen i afavoreixen de forma molt clara el manteniment de les sentencies absolutòries dictades en primera instancia, establin un límits molts clars i estrictes a la seva modificació per donar lloc a una condemna.

Per tot l'exposat es procedent desestimar la pretensió de nul·litat formulada a la sentencia.

Segon.-Com segon motiu de recurs, s'al·lega per l'apel·lant l'error en la apreciació de la prova i es demana en el suplico del recurs la revocació de la sentencia i la condemna de l'acusat en els termes sol·licitats per les acusacions.

El Jutjat d'instància ha dictat una sentencia en la que absolt a l'acusat de tots els delictes imputats.

L' article 792.2 de la LEcrim estableix que ' La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim., estableix que ' Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel·lant impugna la sentencia que absolt a Emiliano, dictada pel Jutjat Penal, al·legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol·licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 ' La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest la impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel·lant no ha sol·licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest motiu el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'expressat procedeix la desestimació del recurs interposat.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, s'escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada dictada pel Jutjat Penal núm. 4 de Vilanova i la Geltrú en data 4 de juliol de 2019 en el Procediment Judici rapit núm. 92/2019.

3. S'imposen a l'apel·lant les costes processals d'aquesta segona instancia.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.