Sentencia Penal Nº 946/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 255/2019 de 03 de Diciembre de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 255/2019 - BI

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 19 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 83/2019

Data sentència recorreguda: 7/05/2019

SENTÈNCIA NÚM. 946/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Patricia Martínez Madero

Carmen Domínguez Naranjo

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 255/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 19 BARCELONA en data 7 de maig de 2019, en procediment Abreujat núm. 83/2019. Han estat parts el procurador JAUME GASSO I ESPINA en nom i representació de Ruperto, la Procuradora SANDRA GOMEZ HIDALGO en nom i representación de Marí Jose, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, tres de desembre de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 7 de maig d'enguany el Jutjat Penal núm. 19 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo condenar y condeno a Dº. Ruperto, con nº de DNI NUM000, como autor responsable de un Delito De Amenazas en ámbito familiar del artículo 171.4º del Código Penal y de un delito continuado de injurias y vejaciones injustas del artículo 173.4 º y artículo 74 del Cp , sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad penal alguna, a la pena de 60 días de Trabajos en Beneficio de la Comunidad, habiendo prestado el consentimiento del artículo 49 del Cp , así como la privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo de 2 años y, conforme a los artículos 57 y 48 ambos del Código Penal , la imposición de la prohibición de aproximación a la víctima Dª. Marí Jose a una distancia no inferior a 500 mts tanto de su persona, domicilio, como de su lugar de trabajo o de los lugares que frecuente por el tiempo de 1 año y 3 meses y, a la pena de 30 días de trabajos en beneficio de la comunidad, habiendo prestado el consentimiento del artículo 49 del Cp , así como a la imposición de la prohibición de aproximación a la víctima Dª. Marí Jose a una distancia no inferior a 500 mts tanto de su persona, domicilio, como de su lugar de trabajo o de los lugares que frecuente por el tiempo de 6 meses por el segundo delito, así como al pago de las costas procesales, con inclusión de las causadas a la Acusación Particular, valoradas éstas en su integridad. No ha lugar a la pena de prohibición de comunicación.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Primero.- Resulta probado y así expresamente se declara que el hoy acusado Dº. Ruperto, con DNI. NUM000, nacido el NUM001 de 1978, sin antecedentes penales, desde el mes de julio de 2018 hasta el 31 de enero de 2019, el referido acusado, con la intención de denigrar y perturbar a su ex-pareja Dª. Marí Jose, domiciliada en DIRECCION000 y como expresión de las relaciones de poder y dominio establecidas sobre la misma, en varias ocasiones y siempre que surgía cualquier discrepancia en relación al régimen de custodia de los cuatro menores de edad que tienen en común, le envió varios mensajes de audio y mensajes mediante la aplicación de telefonía Whatssupp en los que repetidamente le manifestaba los segmentos expresiones: 'eres una puta', 'para que te follan no tiene quejas', 'eras lo más hija de puta que puede uno imaginar', 'patética', 'imbécil', 'eres una hija de puta', 'solo quieres que te follan y sacar dinero', etc.

De otra parte, el día 23 de enero de 2019, el mencionado acusado, con la intención de perturbar la paz y seguridad de su ex-pareja Dª. Marí Jose, y como expresión de las relaciones de poder y dominio establecidas sobre la misma, la atemorizó manifestándole en notas de voz enviadas mediante la aplicación de telefonía whatssupp que atacaría a su madre y a ella con los siguientes expresiones proferidas todas el día 23 de enero de 2019: 'que no me la tropiece de frente porque va a ir para la tumba, pero derecha, la puta de mierda esta, que es una hija de puta que tendría que estar debajo de un hoyo'; 'Lo vas a pagar muy caro', que me la ponga delante ', procura guardarte bien las espaldas porque voy a por ti, que sepas que voy a por tu madre también', 'o sea voy a por ti, viene preparándote', 'prepárate hija de puta las vas a pasar putas'.'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Ruperto, el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposaren el Ministeri Fiscal i la representació processal de Marí Jose.

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant tres motius d'impugnació: 'por error en la apreciación de la prueba con infracción del derecho a la presunción de inocencia del art. 24 CE ', 'por indebida aplicación del art. 171.4 CP ' i 'por infracción del art. 120.3 CE en relación con el art. 24.1 CE , al haberse impuesto la pena máxima -desproporcionada- sin motivación alguna'.

Segon.El primer motiu del recurs es fonamenta en tres consideracions: 1) ' que la testigo Marí Jose no reúne las condiciones requeridas para considerar que su testimonio es suficiente para enervar la presunción de inocencia'; 2) que, respecte del delicte d'amenaces, 'no consta que se haya practicado volcado alguno... (y) faltando el soporte documental probatorio que sustenta el pronunciamiento de condena, y habiendo negado mi representado proferir amenazas, debe dictarse un pronunciamiento absolutorio, pues la prueba practicada es insuficiente para enervar la presunción de inocencia', i 3) 'en cuanto al delito continuado de injurias y vejaciones injustas... los insultos se dirigen contra la madre de la denunciante, y no contra ella misma... (y) el art. 173.4 CP prescriben que sólo serán perseguidas mediando denuncia de la persona agraviada o de su representante legal, siendo que la madre no ha interpuesto la pertinente denuncia'.

Per a un més clar desenvolupament argumental anirem a l'inrevés.

No es correspon amb la realitat que, com es diu al recurs, ' en el conjunto de mensajes que obran en la causa... puede observarse como los insultos se dirigen contra la madre de la denunciante, y no contra ella misma'. Certament, a algun dels missatges emesos amb l'aplicació Whatsapp la persona de la qual es malparla és de la mare de l'acusadora particular ('Como te gusta que te manipule la zorra', 'Tu puta madre te ha envenenado', etc.), però n'hi ha també de dirigits a ofendre directament l'acusadora particular ('Ya te has follado a tu amigo que me dijiste?', 'Gilipollas', 'Sinvergüenza', 'Subnormal', 'Eres lo más hija de puta que puede uno imaginar', etc.). Per tant, la tercera queixa del primer motiu del recurs no té raó se ser.

La segona queixa parteix d'una concepció del sistema de prova que no es correspon amb el que regeix el nostre procés penal des del segle XIX. Efectivament, dir que les expressions amenaçadores atribuïdes a l'acusat només poden acreditar- se o per la confessió d'aquest o per un suport en que s'hagin abocat gravacions d'audio que les continguin, val tant com predicar la vigència de l'antic sistema de prova taxada, en què normativament es prefixava la classe de prova que permetia acreditar cada tipus de fet, quan el sistema que regeix en el procés penal modern és el de prova lliure, de lliure valoració, de manera que, en principi, els fets es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova legítim, entre els quals el testifical de qui ha percebut sensorialment els fets de que es tracti, que tractant-se de delicte d'amenaces són les expressions orals o escrites amenaçadores, expressions que si són orals i han estat enregistrades en un suport apte per a la gravació de veu també es poden acreditar mitjançant la seva audició (en aquest cas les parts donaren por reproduïda al plenari la prova documental que havien proposat i havia estat admesa, que incloïa el que a l'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal es descrivia com a 'diligència de bolcat de conversa via whatsapp (i) àudios aportats per la denunciada', àudios en els quals s'escolten frases com ara 'que no me la tropiece de frente(a la mare de la dona a qui deixa el missatge, es refereix) porque va a ir para la tumba, pero derecha, la puta mierda esa, que es una hija de puta...' o ' procura guardarte bien las espaldas, que voy a por ti'). Per tant, tampoc no és de rebut la segona queixa del motiu de recurs ara examinat.

Finalment, la primera queixa tampoc no té raó d'ésser, perquè el fet de que 'las partes mantienen una contienda familiar judicializada de cara a la regulación de la guardia y custodia de los hijos comunes' no inhabilita per ser Marí Jose com a testimoni, ni fa inversemblant el seu testimoniatge, el qual, a més a més, gaudeix de sòlida corroboració als ja esmentats missatges de text emesos amb l'aplicació Whatsapp i gravacions d'àudio de missatges de veu. En realitat, l'argumentació del recurrent conduiria a negar sempre al testimoniatge de la víctima aptitud enervatòria de la presumpció d'innocència, perquè a qui ha estat víctima no se li pot raonablement exigir simpatia ni indiferència enfront el seu victimari, i no sembla necessari recordar el que ja reiterava fa anys l' STS de 20 de juliol de 2001, això és, que ' esta Sala Casacional (Sentencia de 10 de febrero de 1992 , entre otras muchas) ha declarado que si bien la presunción de inocencia que consagra el art. 24.2 de nuestra Carta Magna exige para dictar una sentencia condenatoria un mínimo de actividad probatoria de cargo, tal prueba existe aunque estuviera constituida por un solo testimonio, que podría tener suficiente virtualidad para destruir la presunción iuris tantum denunciada. Efectivamente, el sistema de la prueba tasada ha sido derogado por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, por lo que uno de los apotegmas del añejo Derecho 'testis unus, testis nullus', ha perdido por ello toda su vigencia, siendo ahora en el ordenamiento jurídico vigente lo esencial que exista prueba y que ésta se produzca en el acto del juicio oral. La prueba puede por ello ahora aparecer constituida por un solo testigo (S. 8-10- 1990) y habiendo declarado también la doctrina de esta Sala que el testimonio de la propia víctima presenta características de actividad probatoria de cargo, legítima, al no existir en nuestro proceso penal el sistema legal o tasado en la valoración probatoria. Por consiguiente, no se produce la desestimación o rechazo del testimonio único, proceda o no de la víctima (S. 4-5-1990), siempre y cuando no existan razones objetivas que invaliden sus afirmaciones o que provoquen que en el Tribunal de instancia aparezca la duda que impida la formación de la convicción (S. 27-5-1988)'.

En conclusió, desestimem el primer motiu del recurs.

Tercer.No millor sor ha de córrer el segon motiu del recurs, segons el qual d'estimar-se provat que l'acusat 'profirió las expresiones de contenido amenazador que se relatan, no concurren los elementos del tipo... puesto que, en todo caso, su contenido no ha sido susceptible de causar temor real a la denunciante'.

Segons es diu a l' STS 557/2007, de 21 de juny: ' La jurisprudencia de esta Sala, ya desde antiguo (SS. 9-10-1984 , 18-9-1986 , 23-5-1989 y 28-12-1990 ), ha considerado el delito de amenazas como de mera actividad, que se consuma con la llegada del anuncio a su destinatario, y su ejecución consiste en la conminación de un mal con apariencia de seriedad y firmeza, sin que sea necesario la producción de la perturbación anímica que el autor persigue, de manera que basta con que las expresiones utilizadas sean aptas para amedrentar a la víctima'. Anunciar a un altre que quan trobi sa mare acabarà aquesta a la tomba, el que vol significar que la matarà, per emprar l'anunci més clar de causació d'un mal, és objectivament apte per produir certa intimidació en l'ànim d'un receptor mig de l'anunci i, en aquest sentit, l'anunci serveix de suport al judici d'antijuridicitat.

Qüestió diferent és la gravetat, seriositat o intensitat de l'anunci, aspectes que també pren en consideració la Sentència de l'Alt Tribunal parcialment transcrita a l'apartat anterior, dient que 'el criterio de la Jurisprudencia manifestado, entre otras, en las Sentencias de 11-2 y 23-4-1977 , 4-12-1981 , 12-2-1985 , 6-3-1985 , 23-5-1985 , 27-6-1985 , 20-1-1986 , 13-2-1989 , 30-3-1989 , 23-5-1989 , 3-7-1989 , 11-9-1989 , 23-4-1990 , 18-11-1994 y 25-1-1995 , es que la diferencia entre los delitos y las faltas de amenazas(ara delictes lleus d'amenaces), es puramente cuantitativa, radicando en la menor gravedad a los males anunciados, y la menor seriedad y credibilidad de las expresiones conminatorias'. Precisament per la indeterminació en alguns casos dels mals amenaçats i consegüent indeterminació de la gravetat d'aquests mals ('procura guardarte bien las espaldas, que voy a por ti'), i la menor credibilitat que podia merèixer l'amenaça de mort, ateses les circumstàncies en què els anuncis es produïren, es justifica no qualificar l'amenaça de greu i sí només de lleu, de manera que també escau desestimar el segon motiu del recurs.

Quart.En el que sí hem de donar raó a l'apel·lant és en el tercer motiu del recurs, relacionat amb la quantitat de pena imposada (la qualitat no es discuteix), perquè el jutge a quo no justificà l'extensió de les penes que imposà i la falta de motivació només justifica la imposició de les penes mínimes preceptivament imposables, que són les que hem d'imposar, però sense imposar-les en una extensió menor a la demanada pel recurrent, per congruència amb les pretensions oportunament deduïdes en relació amb el principi rector del recurstantum devolutum quantum apellatum.

Cinquè.Essent que estimem parcialment el recurs, escau declarar d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Fallo

1. Estimem parcialment el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Confirmem la sentència apel·lada, excepte quan a les penes imposades al condemnat.

3. Imposem al condemnat les penes següents: pel delicte d'amenaces, trenta-un dies de treballs en benefici de la comunitat, privació del dret a tenir i portar armes durant un any i tres dies, i prohibició d'atansar-se a menys de 500 metres a Marí Jose, el seu domicili, lloc de treball o qualsevol altre que la mateixa freqüenti, durant un any i tres mesos; i pel delicte continuat d'injúries i vexacions injustes, divuit dies de treballs en benefici de la comunitat.

4. Declarem d'ofici les costes causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.