Sentencia Penal Nº 949/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 196/2018 de 04 de Diciembre de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penal núm. 196/2018 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 DIRECCION000

Procediment Abreujat núm. 128/2017

Data sentència recorreguda: 27.02.18

SENTÈNCIA NÚM. 949/2018

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 196/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 1 DIRECCION000 en data 27.02.18, en procediment Abreujat núm. 128/2017. Han estat parts Marí Trini , com apel.lant, representada por el procurador Cusachs i Colomer; Anton , representat per la procuradora Zaldua Rodríguez, com apel.lada, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, quatre de desembre de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El 27 de febrer de 2018 el Jutjat penal núm. 1 de DIRECCION000 dictà sentència amb la decisió següent: 'Debo absolver y absuelvo a Anton del delito de maltrato físico en el ámbito familiar por el que fue acusado por el Ministerio Publico y la Acusación Particular.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'En fecha 31 de diciembre de 2015 Marí Trini interpuso una denuncia frente a la policía Mossos dŽEsquadra de la Comisaría de DIRECCION000 frente a Anton por una presunta agresión sufrida en el domicilio del acusado sito en la ciudad de DIRECCION001 , sin que conste acreditado que se produjera una agresión voluntaria e intencionada por el acusado en la persona de Marí Trini . En el referido domicilio se produjo una discusión entre ambos, al acudir la Sra Marí Trini al referido domicilio con la finalidad de llevarse a los tres hijos menores de edad tras la llamada de teléfono de uno de ellos. En el curso de la discusión Marí Trini sufrió una pequeña herida en el labio superior, sin que conste probado que se produjera por una agresión voluntaria e intencionada del acusado.

Por resolución de 7 de marzo de 2016 del Juzgado de Violencia sobre la Mujer de DIRECCION000 se denegó la orden de protección interesada por la víctima de los hechos.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Marí Trini el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La representació processal de Anton i el Ministeri Fiscal s'oposen al recurs d'apel lació i demanen la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.La representació de Marí Trini , impugna la sentencia dictada en primera instància adduint com primer motiu d'impugnació l'error en la valoració de la prova realitzada pel Jutge d'instància, al legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita la realitat dels fets denunciats i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat Florian en el termes sol licitats

Com segon motiu de recurs al lega la infracció de llei per infracció per inaplicació dels article 153.2 i 153.3 del C. Penal , encara que en realitat el que fa en la fonamentació de l'expressat motiu es tornar a impugnar la valoració de la prova que ha realitzat el jutge d'instància. Finalment, en el suplico del recurs, demana la revocació de la sentencia i que es dicti sentencia condemnatòria el que com explicarem mes endavant no es possible i en segon lloc, fa una petició subsidiària, que se surt de tota previsió legal i es evidentment sorprenent. Si el que pretenia era la declaració de nul litat de la sentencia, per algun dels motius que expressa l'article 790 de la Llecrim. havia de haver esta la petició principal, no la subsidiària i en segon lloc, es evident que aquest Tribunal no pot dir el Jutge d'instància quines son i com ha de valorar las proves que s'han practicat a l'acte del judici. Per tant, aquesta pretensió ha de ser desestimada sense mes argumentacions, per ser absolutament improcedent

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat Penal, plantejant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudencia del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel lació.

Tercer.Havent interposat recurs d'apel lació el Ministeri Fiscal, es declaren d'ofici les costes processals.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència dictada pel Jutjat penal num. 1 de DIRECCION000 en data 27 de febrer de 2018 en el Procediment Abreujat num. 128/2017

3. Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.