Sentencia Penal Nº 958/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 150/2008 de 24 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLE APEL.LACIÓ JUDICI DE FALTES 150/08

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ 7 CERDANYOLA DEL VALLÈS

JUDICI DE FALTES 147/06

Magistrada:

ROSER BACH FABREGÓ

S E N T È N C I A 958/2008

Barcelona, vint-i-quatre de novembre de dos mil vuit.

VIST en grau d'apel·lació el Judici de Faltes seguit amb el número 147/06 al Jutjat d'Instrucció 7 de Cerdanyola del

Vallès per una falta de lesions i que resta pendent en aquesta Secció en virtut del recurs d'apel·lació interposat per Paulino i Lourdes contra la sentència dictada en el citat procediment el dia 13 de setembre de

2007.

Antecedentes

PRIMER: Els fets que es declaren provats a la sentència apel·lada són els següents: "Se considera probado y así se declara expresamente que el día 1 de mayo de 2006, los denunciantes/denunciados Trinidad , Juan Luis , Paulino y Lourdes , en el transcurso de una discusión se agredieron, mutuamente, causándose las lesiones que obran en autos".

SEGON: La part dispositiva de la sentència impugnada és la següent: "Que debo condenar y condeno a Paulino y Lourdes como autores de una falta del artículo 617.2 del Código Penal a la pena de 45 días de multa con una cuota diaria de 7 euros y a que indemnicen a Trinidad y a Juan Luis en la cantidad de 900 a la Sra. Trinidad y en 300 euros al Sr. Juan Luis , por las lesiones y al pago de las costas causadas. Que debo absolver y absuelvo a Trinidad , Juan Luis y a Paloma ".

TERCER: Notificada aquesta resolució, s'hi va interposar recurs d'apel·lació per Paulino i Lourdes , i admès, se li va donar el tràmit corresponent pel Jutjat d'Instrucció i es van remetre les actuacions a aquesta Secció de l'Audiència Provincial de Barcelona per a la resolució del recurs plantejat.

QUART: Rebuda la causa en aquesta Secció Tercera de l'Audiència, a la que correspon el coneixement dels recursos procedents del referit Jutjat d'Instrucció, es va dictar provisió ordenant la incoació del present Rotlle d'apel·lació, que va ser numerat i registrat. D'acord amb el torn de repartiment es va nomenar magistrat ponent per a actuar com a tribunal unipersonal ( art. 82.2 LOPJ ).

CINQUÈ: Que s'han seguit en la tramitació les prescripcions legals.

Fundamentos

S'accepten els fets provats i els fonaments de dret que es consignen a la resolució apel·lada.

PRIMER: Contra la sentència condemnatòria dictada en la instància, s'interposa per Paulino i Lourdes recurs d'apel·lació, en el que al·legen en el seu primer motiu d'impugnació vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, i sol·liciten que s'acordi la nul·litat de les actuacions i es celebri un nou judici o, de forma alternativa, que es procedeixi a dictar una sentència absolutòria respecte dels recurrents.

Els recurrents centren la seva pretensió anul·latòria en el fet, segons al·leguen, que la seva condició de denunciant/denunciat no va ser coneguda pel Ministeri Fiscal fins al moment del corresponent informe, tal com es dedueix de l'acta del judici com de les citacions que van rebre; la qual cosa els ha impedit exercir els seus drets com a denunciants.

La pretensió ha de ser desestimada. En efecte, la part recurrent no indica quin és el perjudici concret que li pot haver suposat el defecte processal que al·lega en el seu recurs, ja que va formular la corresponent acusació, la qual cosa ha suposa que el Jutge d'Instrucció ha examinat aquesta acusació, i, podia, en el seu cas, haver dictat una sentència condemnatòria. L'absolució dels altres denunciats no s'ha produït per una aplicació del principi acusatori per manca d'acusació, supòsit que sí originaria una indefensió efectiva.

No havent-se produït cap indefensió als recurrents ha de ser desestimada, com ja s'ha anunciat, la seva pretensió de nul·litat.

En segon terme els recurrents al·leguen error en la valoració de les proves.

Revisat el quadre provatori amb les limitacions pròpies del recurs d'apel·lació, s'ha de concloure que la prova practicada ha estat suficient per a enervar la presumpció d'innocència i que ha estat correctament valorada pel Jutge a quo. En efecte, es desprèn de totes les declaracions apreciades de forma conjunta que es va produir una agressió entre tots els contendents, si bé l'agressió la van iniciar els ara recurrents, limitant-se els altres a repel·lir els atacs, de manera que no és procedent modificar els fets provats, i conseqüentment s'ha de mantenir el pronunciament condemnatori.

Per últim, i en relació a una ordre d'allunyament acordada contra ells, cal posar de manifest que si en la sentència no es fa menció expressa de la mateixa ni s'imposa com a pena accessòria cal entendre que la imposada en forma cautelar ha de quedar sense efectes.

SEGON: Atès el que s'ha exposat s'ha de confirmar en els seus propis termes la resolució impugnada i desestimar el recurs d'apel·lació sense imposar-ne expressament les costes en no apreciar-se mèrits per a fer-ho.

Vistes les normes legals i d'altres d'aplicació,

Fallo

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per Paulino i Lourdes contra la sentència dictada pel Jutjat d'Instrucció 7 de Cerdanyola del Vallès en el Judici de Faltes 147/06 i CONFIRMAR-LA, sense fer expressa imposició de les costes processals d'aquesta segona instància.

Així ho acorda i signa la Sra. Magistrada; en dono fe.