Sentencia Penal Nº 973/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 214/2013 de 20 de Noviembre de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala penal ( Secció desena)

Recurs d'apel.lació nº 214/13-C

Procediment Abreujat nº 132/10

Jutjat Penal nº 13 de Barcelona

S E N T È N C I A

Il.lms/a Magistrats/ada

Sr. JOSE Mª PLANCHAT TERUEL

Sra. CARMEN SANCHEZ ALBORNOZ BERNABÉ

Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL

Barcelona, vint de novembre de dos mil tretze

Vist en grau d'apel.lació per aquesta Secció 10ª de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 132/10 del Jutjat Penal nº 13 d'aquesta capital, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Plácido , contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 28 de maig de 2013, per delicte de lesions. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: ' FALLO que debo condenar y condeno al acusado Jose Pedro como autor de un delito de lesiones con uso de instrumento peligroso, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal atenuante analógica de dilaciones indebidas, a la pena de DOS AÑOS de prisión, con accesoria legal de inhabilitación para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena. La absuelvo de la falta de lesiones que también se le imputaba. Condeno al acusado Plácido como autor de una falta de lesiones leves, a la pena de UN MES de multa con una cuota diaria de 8 euros, y responsabilidad personal subsidiaria de un dia de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas. Jose Pedro deberá indemnizar a Plácido en la cuantía de 5.070 euros, más sus intereses legales, y este último abonará al Sr. Jose Pedro la suma de 600 euros, por las lesiones recíprocamente causadas. Les impongo el pago de las costas del procedimiento por mitad y declaro de oficio el tercio restante'.

Segon.-Admès el recurs a tràmit per provisió de 13 de juny de 2013, prèvia impugnació pel Ministeri Fiscal i adhesió de la part apel·lada, es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 24 de juliol es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat 13 de novembre per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada per la part recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.

Tercer.-En la tramitació del recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.

S'accepta el relat fàctic de la sentència apel·lada que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

Recurs de l'acusat Plácido

I.-El recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius subsidiaris, a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/2002de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, consistents en: A)prescripció de la falta de lesions imputada, atesa la paralització injustificada del procediment durant més de 2 anys; B)Infracció del principi de proporcionalitat que recull l' art. 53 CP en la determinació de la quota multa.

La defensa argumenta en l'escrit de recurs que els fets imputats van succeir el dia 13 de juliol de 2007, i que la tramitació del procediment va romandre aturat en el jutjat Penal, pendent d'assenyalament de judici oral, des de 23 de març de 2010 fins gener de 2013, per la qual cosa considera

supera amb escreix el termini màxim legal de 6 mesos que l' art. 131.1-5è del Codi penal preveu per a la prescripció de les faltes.

En el tràmit de qüestions prèvies previst en l' art. 786.2 Lecrim , ja va plantejar l'esmentada prescripció, que va ser desestimada per la jutge penal 'a quo'. Consta en Acta la preceptiva protesta.

La sentència d'instància motiva l'esmentada denegació de la qüestió de previ pronunciament, i explica que la STS de 26 d'octubre de 2010 ja va matisar que les faltes connexes amb un delicte no gaudeixen de termini de prescripció autònom, sinó que queden absorvides en aquesta qüestió processal per la infracció penal més greu.

Per tal de resoldre d'acord amb el dret la qüestió plantejada, cal tenir en compte que l' art. 131 del Códi Penal vigent en el moment de la presumpta perpetració del delicte ( juliol 2007) i de la ulterior reforma introduïda per la LO 15/03 de 25 de novembre, fixava diferents terminis de prescripció en funció de la gravetat del delicte objecte d'investigació, i que totes les faltes tenien un termini comú de 6 mesos, a l'ensems que el concordant art. 132 matisava que aquells terminis es computaran des del dia en que s'hagi comès el fet punible, amb interrupció de la prescripció quan el procediment es dirigeixi contra el culpable, tot començant a correr de nou si es paralitza el procediment o conclou sense condemna.

En els afers en que el procés penal s'ha iniciat via denuncia o atestat policial, com succeeix en el present cas, les STS de 16.7.99 i 30.6.00 van matisar d'afegitó que la presentació en el jutjat opera com ' dies ad quem', i que només els actes processals jurídicament rellevants gaudeixen d'entitat adient per a interrompre la prescripció, atès que estem davant d'un institut legal clau per a la seguretat jurídica, cosa que permet apreciar-la àdhuc d'ofici i en qualsevol moment de la tramitació del procediment.

L'estudi de les actuacions palesa que la denuncia es va presentar el dia 14.7.07, es a dir, la mateixa setmana dels fets imputats, essent admesa a tràmit pel jutge instructor amb oferiment d'accions als presumptes perjudicats, a l'empara del que recull l' art. 109 Lecrim . És evident que fins llavors no havia transcorregut el termini prescriptiu de 6 mesos que marca la llei.

La tramitació processal va ser normal fins al mes de febrer de 2011, data en que el jutjat d'instrucció va proveir lliurar ofici a les Forces de Seguretat per tal d'esbrinar el parador de l'avui apel·lant Sr. Plácido , qui havia abandonat el domicili designat per a notificacions sense comunicar nova adreça. No va ser fins al següent 3 de setembre de 2012 que va ser trobat a la població de Sant Esteve Sesrovires, amb tràmit de citació per a comparèixer.

La causa del retard va ser per tant imputable en exclusiva a la conducta processal de l'imputat, raó per la qual no escau admetre la prescripció al·legada, puix la seva incriminació anava conjunta amb el delicte de lesions atribuït al Sr. Jose Pedro .

Finalment, es van elevar les actuacions al jutjat penal el dia 20 de setembre de 2012, i la interlocutòria de 24 de gener de 2013 ja va declarar les proves admeses i convocar a judici oral pel següent 23 de maig La conclusió jurídica d'aquest 'iter processal' és evident. El presumpte delicte no estava prescrit quan es va celebrar el judici oral, i per tant, tampoc la falta de lesions connexa.

En efecte, les STS de 11.10.97 , 4.12.98 , 30.10.01 , 5.2.03 i 24.3.06 (entre moltes d'altres) han matisat que la paralització del procediment, la pràctica de diligències supèrflues i les greus dilacions indegudes en la tramitació per causes imputables a l' anormal funcionament del jutjat instructor, no poden ser obstacle eficaç per tal que l' institut jurídic material de la prescripció desplegui tots els seus efectes legals, doncs el principi de seguretat jurídica obliga a computar sense excepcions els terminis establerts en l' art. 131.1 del Códi Penal . Tanmateix, els diferents períodes de paralització no poden ser acumulatius si entre l'un i l'altre es van dictar resolucions judicials amb contingut jurídic, com aquí va succeir.

La Sala comparteix la decisió d'apreciar d'ofici l'atenuant qüalificada de dilacions indegudes, com recull la sentència d'instància, actualment recollida en la LO 5/10 de 22 de juny, d'acord amb el criteri no jurisdiccional del Ple de la Sala Penal d'aquesta Audiència de Barcelona adoptat el 12 de juliol de 2012.

II.- El segon motiu de recurs, planteja infracció del principi de proporcionalitat en la determinació de la quota multa, fixada en 8 euros/dia.

La pretensió ha de ser desestimada, atès que com ja ha matisat aquesta Sala en multitud de resolucions anteriors, l' art. 50 CP permet un ventall de 2 a 400 euros, i la praxis judicial està fixant entre 6 i 12 euros/dia les sancions pecuniàries quan el culpable no aporta proves documentals fefaents d'una espacial situació de precarietat econòmica, com en aquest cas.

Recurs interposat per la defensa de l'acusat Jose Pedro

III.- El recurs ha de ser inadmès a tràmit atès que no es va formalitzar dins del termini legal que, taxativament, recull l' art. 780 Lecrim .

La jurisprudència constitucional és constant alhora de recordar que constitueix un frau de llei formalitzar un recurs fora de termini tot aprofitant que l'altra part processal sí va impugnar la sentència. El tràmit d'adhesió previst en l' art. 781 Lecrim només permet afegir efectes expansius a les pretensions impugnatòries de qui va recorrer la resolució en temps i forma, no pas afegir peticions noves i menys encara tergiversar el sentit del recurs ( absolució de la falta imputada al Sr. Plácido ) per aconseguir una absolució del delicte imputat al Sr. Jose Pedro .

Escau, en conseqüència, confirmar íntegrament la sentència dictada pel jutjat penal.

Les costes processals generades en aquesta segona instància es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat processal, d'acord amb el que disposa l' art. 240 Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés de general aplicació al cas, prèvia la preceptiva deliberació i votació en la seu d'aquest òrgan jurisdiccional col.legiat, decidim la següent

Fallo

Que amb desestimació del recurs d'apel.lacióinterposat per la defensa de l'acusat Plácido , i l'adhesió de Jose Pedro , contra la sentència dictada en data 28 de maig de 2013 pel Jutjat Penal nº 13 dels de Barcelona, hem de confirmar i confirmeml'esmentada resolució condemnatòria. Declarem d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi cap recurs ordinari. Tot seguit, retorneu les actuacions originals al jutjat penal de procedència per a la seva execució d'acord amb el dret.

Deixeu-ne Testimoniatge en el rotlle d'apel.lació incoat en aquest tribunal i arxiveu-lo sense més tràmits.

Així ho pronunciem i signem els/la magistrats/ada resenyats a la capçalera.

E/.

PUBLICACIÓ.-L'anterior sentència ha estat llegida en el dia d'avui i en audiència pública per l'Il.lm Sr. magistrat ponent. En dono fe. La secretària judicial.

-