Sentencia Penal Nº 983/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 50/2016 de 14 de Noviembre de 2016

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació procediment de delictes lleus ( apel·lació judici immediat sobre delictes lleus ) núm. 50/2016 - L

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 1 DIRECCION000 (ANT.IN-3)

Judici de Delictes Lleus núm. 21/2016

Data sentència recorreguda: 01/06/2016

SENTÈNCIA NÚM. Nº 983/2016

Magistrat:

D. Joan Francesc Uría Martínez

La dicta el Magistrat que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel·lació en procediment de Delictes Lleus núm. 50/2016, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Instrucció 1 DIRECCION000 (ant.IN-3) en data 01/06/2016, en procediment de Delictes Lleus núm. 21/2016. Han estat parts apel·lants Dª. Nieves (actuando en nombre de la menor Agueda ) defensada pel Lletrat D. Francesc-Xavier Morte Enríquez, i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, catorze de novembre de dos mil setze.

Antecedentes

Primer.L'1 de juny d'enguany el Jutjat d'instrucció núm. 1 de DIRECCION000 dictà sentència amb la decisió següent: 'Absuelvo libremente a Maite de los delitos leves de amenazas y lesiones por los que se formuló acusación en el presente procedimiento, declarándose de oficio las costas procesales causadas en esta instancia.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'El día 2 de mayo de 2.016, alrededor de las 15.00 horas, Maite se cruzó casualmente con Agueda , de diecisiete años de edad, por la CALLE000 de DIRECCION000 , cuando le recriminó por qué el día anterior ella y su madre estaban con una mujer llamada Beatriz que se burló de ella. Ambas mujeres iniciaron una discusión, en el curso de la cual, Maite tiró del pelo a la menor. Agueda acudió el mismo día al Hospital de DIRECCION000 , donde fue diagnosticada de cervicalgia mecánica post-contusión, cuya curación precisó de una primera asistencia facultativa consistente en ingesta de analgésicos y colocación de collarín cervical como tratamiento sintomático, así como, siete días no impeditivos para sus ocupaciones habituales, sin permanencia de secuelas. Agueda sufría molestias cervicales anteriores consecuencia de un atropello. Maite y Agueda mantienen tensas relaciones entre sí, debido a la amistad que la madre de ésta última mantiene con una tal Beatriz , con quien la primera ha tenido problemas con anterioridad.'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per Nieves , en representació de la menor Agueda , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'adherí parcialment el Ministeri fiscal.

Fets provats

Accepto el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència absolutòria dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació, que enuncia 'error en la apreciación de la prueba', per considerar que 'de las pruebas practicadas en el acto del juicio se ha desprendido esa mínima actividad probatoria' que enerva la presumpció d'innocència, demanant en aquesta alçada la revocació de la sentència recorreguda i que 'se condene a la denunciada Maite , como autora responsable de un delito leve de lesiones... así como autora de un delito leve de amenazas'.

Segon.El plantejament de la recurrent i del parcialment adherit és a hores d'ara inviable, perquè el vigent article 792.2 de la Llei d'enjudiciament criminal , aplicable al cas per raó de temporalitat, disposa quela sentència d'apel·lació no pot condemnar l'encausat que va ser absolt en primera instància ni agreujar la sentència condemnatòria que li hagi estat imposada per error en l'apreciació de les proves, i per atacar en aquests casos la sentència absolutòria (o pretendre agreujar la condemnatòria) per error en l'apreciació de la prova el que es pot fer no es demanar al Tribunal ad quem que, amb revocació de la dictada per l'òrgan a quo, en dicti una altra de condemnatòria (o de més greu), sinó, com disposa el tercer paràgraf de l' article 790.2 de la Llei d'enjudiciament criminal , demanar la nul·litat de la sentència recorreguda.

En definitiva, com sigui que la recurrent i l'adherit demanen en aquesta segona instància un pronunciament legalment inviable atès el motiu de recurs, i no ens demanen el que, per aquest motiu, podrien demanar, i que el que ens podrien demanar, la nul· litat de la sentència, no el podem disposar d'ofici perquè ho impedeix expressament el paràgraf segon de l'article 240.2 de la Llei orgànica del poder judicial , segons el qualen cap cas, amb motiu d'un recurs, el jutjat o tribunal no pot decretar d'ofici una nul·litat de les actuacions que no hagi estat sol·licitada en el recurs esmentat, llevat que apreciï manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional o s'hagi produït violència o intimidació que afecti aquest tribunal, hem de desestimar el recurs i l'adhesió al mateix.

Tercer.Com sigui que formular recurs contra sentència absolutòria fonamentat en error en l'apreciació de la prova, demanant la condemna de la persona absolta, resulta contrari al que disposa l' article 792.2 de la Llei d'enjudiciament criminal , les costes d'aquesta instància s'haurien d'imposar a la recurrent, que ha ignorat la regulació legal del recurs ( article 240.3r de la Llei d'enjudiciament criminal ), si no fos perquè al recurs s'adherí el Ministeri fiscal i a aquest no se li poden imposar les costes, de manera que, no existint raons que justifiquin un tractament desigual per a recurrent i adherit, cal declarar d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Fallo

1. Desestimo el recurs d'apel·lació i l'adhesió parcial al mateix expressats en l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Confirmo la sentència apel·lada.

3. Declaro d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa el Magistrat que la dicta.