Sentencia Penal Nº 987/20...re de 2019

Última revisión
17/09/2017

Sentencia Penal Nº 987/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 266/2019 de 16 de Diciembre de 2019

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 10 min

Orden: Penal

Fecha: 16 de Diciembre de 2019

Tribunal: AP - Barcelona

Ponente: FELIU MORELL, MARIA JOSE

Nº de sentencia: 987/2019

Núm. Cendoj: 08019370222019100986

Núm. Ecli: ES:APB:2019:16420

Núm. Roj: SAP B 16420:2019


Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 266/2019 - M

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 2 MATARÓ

Procediment Abreujat núm. 98/2018

Data sentència recorreguda: 06/09/2018

SENTÈNCIA NÚM. 987/2019

Magistrats:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 266/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 2 MATARÓ en data 06/09/2018, en procediment Abreujat núm. 98/2018. Han estat parts com apel·lants Argimiro assistit pel lletrat Xavier Zarco Silgado i representat per la procuradora Silvia Zaldua Rodríguez-Gachs; Angelica assistida pel lletrat Raul Martos Beltran i representada per la procuradora Silvia Calvo Vidal i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, setze de desembre de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El dia 6 de setembre de 2019 el Jutjat penal núm. 2 de Mataro dictà sentència amb la decisió següent: ' DEBO CONDENAR Y CONDENO a Argimiro, como autor responsable de un DELITO DE AMENAZAS, previsto y penado en el Art. 171.4 del Código Penal , con relación al artículo 66.1.6ª del Código Penal , no concurriendo circunstancia alguna de la responsabilidad criminal, a la PENA DE PRISIÓN DE SEIS MESES, con la accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio de derecho de sufragio pasivo durante la condena, LA PRIVACIÓN DEL DERECHO A LA TENENCIA Y PORTE DE ARMAS ORO PLAZO DE DOS AÑOS, ASÍ COMO LA PROHIBICIÓN DE APROXIMARSE A Angelica, TANTO DE SU PERSONA, DOMICILIO, LUGAR DE TRABAJO O CUALQUIER OTRO LUGAR DONDE SE ENCUENTRE LA MISMA A UNA DISTANCIA INFERIOR A 300 METROS, ASÍ COMO LA PROHIBICIÓN DE COMUNICARSE CON ELLA A TRAVÉS DE CUALQUIER MEDIO DIRECTO O INDIRECTO, POR UN PLAZO DE DOS AÑOS; y al pago de las costas procesales causadas.

Manténgase la orden de protección dictada por el Juzgado de Violencia sobre la Mujer número uno de Mataró, en fecha 2 de agosto de 2016 , en tanto la presente resolución no adquiera firmeza..

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' ÚNICO.- Ha quedado probado y así se declara expresamente, que el acusado mantuvo una relación sentimental durante cuatro años, con la señora. Angelica, contrayendo matrimonio el último año de relación. Finalizaron su relación en mayo de 2016. No tienen hijos en común. Desde que finalizaron la relación, el acusado con ánimo de amedrentar a su ex pareja, Angelica, la estaba mandando continuadamente mensajes, ya que no aceptaba la ruptura de la relación. En esos mensajes le dice frases como ' o tu nuevo novio se separa de ti o lo mato, si lo quieres déjalo, te voy a buscar una ruina hasta que me metan preso, o voy a la cárcel pero con gusto'. Debido a esta insistencia del acusado, Angelica abandonó su piso de San Andreu de Llavaneras y se marchó a vivir a Mataró con su madre ya que el acusado no quiso irse del domicilio de ella. Toda esta situación generó en la señora. Angelica una situación de angustia, por la cual se encuentra actualmente de baja. Por Auto de fecha 2 de agosto de 2016, el Juzgado de Violencia sobre la Mujer número uno de Mataró adoptó una orden de protección a favor de Angelica, según la cual el acusado no podía aproximarse a una distancia inferior a 300 metros ni comunicarse con ella por cualquier medio directo o indirecto hasta que no recayese Sentencia firme que pusiera fin al presente procedimiento.'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Argimiro , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'oposa el recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la sentencia impugnada i la representació processal de Angelica formula adhesió el recurs d'apelació interposat formulant peticions alternativas


No s'accepta el relat de fets declarats provats de la sentència recorreguda.


Fundamentos

Primer.Per l'apel·lant Argimiro es formula un recurs d'apel·lació en el que es plantegen diferents motius contradictores amb el suplico del recurs, aixi es diu que la sentencia no esta degudament motivada, falta de motivació que fonamenta en el fet de que existeix una incongruència interna a la sentencia, doncs existeixen contradiccions evidents, quan inicialment es diu que els fets integren un delicte d'amenaces, mes endavant es diu que de la prova practicada el plenari es comprova l'existència de un delicte de coaccions, mes endavant torna a dir que existeix un delicte de coaccions i finalment condemna per un delicte d'amenaces. Però en cap cas es demana per l'apel·lant la nul·litat de la sentencia. Com segon motiu, s'al·lega la infracció de l' article 24.1 de la CE per inaplicació del principi de presumpció d'innocència. Finalment el suplico del recurs demana la revocació de la sentencia i l'absolució de l'acusat.

L'acusació particular, s'adhereix el recurs interposat formulant peticions contradictòries, i podríem dir que la única coherent i processalment correcta es la que planteja com alternativa quan demana la nul·litat de la sentencia per incongruència interna i la devolució de la causa el Jutjat penal perquè es dicti nova sentencia pel Jutge que va presidir l'acte del judici. Abans demana la nul3litat parcial de la sentencia i la revocació de la mateixa perquè es condemni a l'acusat per un delicte de coaccions, no existeix cap precepte a la Lecrim que permeti una declaració de nul3litat parcial de una sentencia en tramita d'apel·lació, i que la mateixa sala revoqui la sentencia i en dicti una altre amb un pronunciament diferent.

En qualsevol cas, havent instat una de les parts apel·lants la nul·litat de la sentencia per incongruència interna de la mateixa, al·legació que també fa l'apel·lant principal encara que planteja una conseqüència diferent (la revocació de la sentencia i absolució de l'acusat), la sala ha d'examinar en primer lloc si concorre alguna de les causes de nul·litat al·legades.

Certament l' article 120 de la CE diu que 'las sentencia seran siempre motivadas......', la motivació de les sentencies comporta que han de concretar els motius que comporten la decisió que s'adopta. Pero a mes les entencias han de ser congruents, el que vol dir que entre les diferents parts de la sentencia i ha d'haver una relació directa i lògica. Aixi, a partir del relat dels fets provats, s'ha de fonamenta la decisió jurídica, i explicar el perquè es declaren provats els fets, com s'ha arribat el convenciment de com han passat i finalment s'ha d'aplicar la llei els fets, es ha dir, s'han d'incardinar els fets en un precepte jurídic que pot integrar una infracció penal.

La sentencia dictada, esta afectada de una greu incongruència que fa impossible veure una relació directa i lògica entre els fets declarats provats i la fonamentació jurídica, però especialment es incongruent en aquesta fonamentació.

De un examen de la sentencia, podem veure que en primer lloc el Ministeri Fiscal acusa pel delicte de coaccions de l' article 171.4 del C. Penal i l'acusació particular, a l'acte del judici va retirar l'acusació pel delicte d'amenaces i va mantenir l'acusació pel delicte de coaccions igual que el Ministeri Fiscal. El fets provats de la sentencia podrien tan ser constituís de un delicte d'amenaces com de coaccions, segons resulta de la seva atenta lectura.

En la fonamentació jurídica, es diu en el Fonament de dret primer 'Los hehcos declarados probados no son constitutivos de un delito de amenazas previsto en el art. 171.4 del C. Penal'.

En el fonament de dret tercer es diu literalment 'De la prueba practicada en el plenario se comprueba la existència de un delito de coacciones frente a la ahora perjudicada la Sra. Angelica.......'. En el mateix fonament, paràgraf tercer diu literalment 'De la prueba practicada en el plenario, asi como de las diligencias de investigación practicades, en especial de los folios 36 a 42 de los autos, resta jugadora considera que existe suficiente prueba acreditativa del delito de coacciones por el que se sigue acusación tanto por el Ministerio Fiscal como por la acusación particular........' Finalment, en el cinquè paràgraf del tercer fonament de dret diu literalment ''Terminar por manifestar, que en virtud de los hechos que han quedado expuestos solo se evidencia un delito de amenazas frente a la ahora perjudicada, no por el contrario un delito de coacciones......'.

A la part dispositiva de la sentencia, es condemna a l'acusat per un delicte d'amenaces de l' article 171.4 del C. Penal, quan l'acusació ho era única i exclusivament per delicte de coaccions, tant pel Ministeri Fiscalcom per l'acusació particular.

A la vista del que hem exposat, es evident que la sentencia presenta una clara incongruència, doncs en uns fonaments diu que els fets provats integren un delicte d'amenaces, en uns altres diu que integren un delicte de coaccions, i al final condemna per amenaces, quna l'acusació es per coaccions, per tant, la al·legada incongruència interna de la sentencia, determina la nul·litat de la sentencia per infracció de normes i garanties processals de conformitat amb l' article 792.2 de la Llecrfim i l' article 238.3 del C. Penal, doncs l sentencia presenta una incongruència que determina una clara indefensió els apel·lants, en apreciar clares contradiccions en la valoració de la prova, per poder en un moment considerar que les fets integren un delicte d'amenaces i mes endavant un delicte de coaccions i acaba condemnant a l'acusta per coaccions.

La nul·litat de la sentencia, comporta la devolució de la causa el Jutjat penal de procedència, perquè pel Jutge que va dictar-la la redacti novament en compliment de totes les formalitats legals. .

Segon.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta instància.

Fallo

1.ESTIMEM PARCIALMENT els recursos d'apel·lació expressats en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència i DECLAREM LA NUL·LITAT de la sentencia dictada pel Jutjat Penal núm. 2 de Mataró en data 6 de setembre de 2018, retrotraient les actuacions el moment anterior a dictar sentencia, perquè es dicti de nou pel Jutge que va celebrar l'acte del judici, amb compliment de totes les formalitats legals.

2. Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.