Para el desarrollo de estas visitas, Don Alvaro se trasladará con carácter general a Madrid, pero un fin de semana al mes podrá su hijo viajar a Palma acompañado por uno de sus abuelos paternos, siendo recogido el viernes a la finalización de las clases escolares por los abuelos paternos y siendo retornado a su casa materna el domingo por la tarde, también por uno de sus abuelos paternos. El coste de estos desplazamientos será sufragado totalmente por Don Alvaro.
PRIMER. En compliment de l'exigit a l' art. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (en endavant LRJS), ha de fer-se constar que l'anterior declaració de fets provats és resultat de la crítica valoració de la prova practicada en l'acte del judici, singularment de la documental que s'ha consignat entre parèntesis en cada un dels fets provats, per a major claredat expositiva; i de la testifical proposada per la part demandada de la Sra. Macarena , qui va manifestar ser la Cap de divisió del departament de persones i administració de la regió balear, declarant, resumidament, que existien dos categories (de controladors: els aproximadors (PTD), categoria a la que pertany l'actor i els ruters (IBI); que en un servei diari és necessari un número major d'aproximadors que de ruters, i que falten entre uns 20/25 PTD, els quals són necessaris per a obrir un servei i per a fer les formacions necessàries, i són difícils de reposar, traient-se concursos cada 6 mesos, però que no sempre es cobreixen; també va dir que estava des del 2019 en recursos humans, i que va haver un PTD que va sol·licitar una mobilitat geogràfica estant en excedència. Aquesta testifical va resultar útil per a poder fixar la situació en que es troba la regió de balears en relació als treballadors de la categoria de l'actor, conforme s'ha fixat en el fet provat dotzè d'aquesta sentència.
SEGON. Debat plantejat. L' actor, en la seva demanda i en síntesis, al·lega la impossibilitat de conciliar la seva vida personal, familiar i laboral, posant en relació els dies, torns i horaris de treball que té -els quals només li són comunicats amb 30 dies d'antelació-, amb el conveni regulador i la sentència que l'homologa -on s'estableix que ha d'avisar a la mare del seu fill dels torns amb dos mesos d'antelació per a l'organització del règim de visites amb el seu fill-, i amb la distància geogràfica entre la seva residència (Palma) i la del seu fill (Madrid), pel que li resulta quasi impossible complir amb el mencionat règim de visites, havent intentat la modificació de les mesures definitives acordares en la mencionada sentència per a poder gaudir de la companyia del seu fill, el que ha estat desestimat per la sentència núm. 50/2022, de 17/02/2022. Conseqüentment, per a poder fer efectiu el seu dret a la conciliació personal, familiar i laboral, afirma que s'ha d'adaptar la forma de prestació del seu treball com a controlador PTD, d'acord amb l'establert a l' art. 34.8 de l'Estatut dels Treballadors (en endavant ET), acordant-se el seu trasllat al centre de treball situat al Centre de Control de l' DIRECCION002 o al Centre de Control de DIRECCION001, amb les mateixes condicions laborals; amb transcripció de l'establert al mencionar art. 34.8 de l'ET, i de part de la STSJ GAL de 25/05/2021 (rec. 335/2021), en la que s'afirma que aquest precepte pot emparar (per conciliació familiar) que s'acordi un canvi de centre. Afirma que en aquest cas es compleixen els requisits del citat precepte per a que li sigui adaptat geogràficament el centre de treball en el que presta els seus serveis, doncs:
1. Té un fill menor de 12 anys.
2. Té torns i horaris de treball, els quals li són comunicats amb 30 dies d'antelació, tenint l'obligació de comunicar amb 2 mesos d'antelació els quadrants mensuals a la progenitora del menor per a organitzar el règim de visites amb el seu fill, i la distància geogràfica, no li permeten complir correctament amb el règim de visites.
3. L'adaptació geogràfica sol·licitada facilitaria la conciliació de la seva vida personal, familiar i laboral, en poder treballar i residir permanentment en la mateixa província que la del seu fill menor.
Afegeix que aquesta adaptació geogràfica és raonable i proporcionada amb les seves necessitats i amb les necessitats organitzatives de l'ocupadora, degut a que aquesta gestiona centres de treball a la localització sol·licitada, existint-hi necessitats de personal del seu grup professional, no havent pogut participar en el concurs de mèrits amb canvi de destí convocat el 27/06/2022, per no acomplir amb el requisit de tenir 4 anys en el primer destí.
Per la seva banda, i també resumidament, la part demandada va al·legar en la seva contestació a la demanda que, en atenció a l'establert a l' art. 34.8 ET no hi havia una obligació de realitzar un procediment negociat en aquest cas, en resultar d'aplicació preferent l'establert en el Conveni col·lectiu d'aplicació (II Convenio colectivo profesional de los controladores de tránsito aéreo en la DIRECCION000, BOE de 09/03/2011) -amb cita de la STS de 21/12/2021 (rec. 64/2020)-, del qual va destacar els seus arts. 29, 39, 41, 55, 56, 58 i 119.6, preceptes que estableixen tot un seguit de mesures que possibiliten dur a terme la conciliació; d'aquesta forma, l'art. 29 regula la jornada laboral, l'art. 39 permet la permutació de serveis, l'art. 41 estableix que els quadrants s'han de publicar amb una antelació d'almenys 30 dies, l'art. 55 fixa en 45 els dies naturals de vacances anuals, l'art. 56 estableix permisos retribuïts a fi de possibilitar la conciliació i l'art. 58 preveu reduccions de jornades laborals; d'aquesta forma es preveuen tant la reducció per guarda legal, com la concessió de diversos permisos, com els canvis amb altres companys, com la possibilitat d'agrupar dies, mesures de les que ha fet ús el demandant, tant amb peticions de reducció de jornada com amb canvis de serveis; mesures que només li han estat denegades per causes perfectament justificades; també va al·legar que l' art. 2 de la Llei 9/2010 estableix que el proveïdor civil de serveis de trànsit aeri ( DIRECCION000) és a qui en exclusiva li correspon l'organització de la prestació dels serveis de trànsit aeri; va afegir que no era proporcionat el trasllat a Madrid, i que es vulneraria l'establert a l'art. 91.4 del Conveni, que estableix que els treballadors no poden presentar-se a concurs de mèrits fins que no tenen 4 anys d'antiguitat, el que significaria un greuge comparatiu amb els demés treballadors; a més a més calia tenir en compte les necessitats de l'empresa a Palma del personal de la categoria de l'actor, havent de garantir el transport aeri (relacionant-lo amb el dret fonamental recollit a l' art. 19 de la CE) i que l'art. 88 del Conveni configurava la mobilitat geogràfica com a excepcional i supeditada a les necessitats d' DIRECCION000, configurant-se com una potestat discrecional, el que no significa arbitrarietat; i que l'actor el que va sol·licitar va ser la custodia compartida, i no pas la modificació del règim de visites per tal d'adaptar-les a la seva jornada laboral, pel que no es podia considerar com un intent de conciliació.
TERCER. Dret a l'adaptació geogràfica. Entrant en el fons de l'assumpte, resulta pertinent senyalar que, abans de la modificació operada a l' art. 34.8 de l'ET per l' art. 2.8 del Reial Decret-llei 6/2019, ja s'havien fixat pel TC tot un seguit de cànons hermenèutics per a interpretar aquesta matèria, que es troben fonamentalment recollits en les seves SSTC 3/2007, i 24 i 26/2011, establint la darrera d'elles, de 14/03/2011 , que: "[...] la dimensión constitucional de las medidas normativas tendentes a facilitar la conciliación de la vida familiar y laboral de las personas trabajadoras, tanto desde la perspectiva del derecho a la no discriminación por razón de las circunstancias personales ( art. 14 CE ), como desde la perspectiva del mandato de protección a la familia y a la infancia ( art. 39 CE ), debe prevalecer y servir de orientación para la solución de cualquier duda interpretativa que pueda suscitarse ante la aplicación a un supuesto concreto de una disposición que afecte a la conciliación profesional y familiar. Ello obligaba en el presente caso a valorar las concretas circunstancias personales y familiares que concurrían en el trabajador demandante, así como la organización del régimen de trabajo de la residencia de educación especial en la que prestaba servicios, para ponderar si la negativa empresarial a su pretensión de trabajar en horario nocturno constituía o no un obstáculo injustificado para la compatibilidad de su vida familiar y profesional. En relación con las circunstancias familiares concurrentes, conforme a los datos obrantes en las actuaciones, resultaba necesario tener en cuenta el número de hijos del recurrente, su edad y situación escolar, en su caso, así como la situación laboral de su cónyuge y la posible incidencia que la denegación del horario nocturno al recurrente pueda haber tenido para conciliar su actividad profesional con el cuidado de sus hijos. Asimismo era necesario valorar si la organización del trabajo mediante turnos fijo (diurno) y rotatorio de la residencia en la que presta servicios el recurrente permitía alteraciones como la interesada por éste sin poner el funcionamiento de la residencia en dificultades organizativas lo suficientemente importantes como para excluir tales modificaciones. " (FJ 6).
Congruentment amb aquesta doctrina constitucional, i com ja s'ha avançat anteriorment, es modificà l' art. 34.8 de l'ET per l' art. 2.8 del RD-llei 6/2019 , establint actualment el citat precepte que: " Las personas trabajadoras tienen derecho a solicitar las adaptaciones de la duración y distribución de la jornada de trabajo, en la ordenación del tiempo de trabajo y en la forma de prestación, incluida la prestación de su trabajo a distancia, para hacer efectivo su derecho a la conciliación de la vida familiar y laboral. Dichas adaptaciones deberán ser razonables y proporcionadas en relación con las necesidades de la persona trabajadora y con las necesidades organizativas o productivas de la empresa.
En el caso de que tengan hijos o hijas, las personas trabajadoras tienen derecho a efectuar dicha solicitud hasta que los hijos o hijas cumplan doce años.
En la negociación colectiva se pactarán los términos de su ejercicio, que se acomodarán a criterios y sistemas que garanticen la ausencia de discriminación, tanto directa como indirecta, entre personas trabajadoras de uno y otro sexo. En su ausencia, la empresa, ante la solicitud de adaptación de jornada, abrirá un proceso de negociación con la persona trabajadora durante un periodo máximo de treinta días. Finalizado el mismo, la empresa, por escrito, comunicará la aceptación de la petición, planteará una propuesta alternativa que posibilite las necesidades de conciliación de la persona trabajadora o bien manifestará la negativa a su ejercicio. En este último caso, se indicarán las razones objetivas en las que se sustenta la decisión.
La persona trabajadora tendrá derecho a solicitar el regreso a su jornada o modalidad contractual anterior una vez concluido el periodo acordado o cuando el cambio de las circunstancias así lo justifique, aun cuando no hubiese transcurrido el periodo previsto.
Lo dispuesto en los párrafos anteriores se entiende, en todo caso, sin perjuicio de los permisos a los que tenga derecho la persona trabajadora de acuerdo con lo establecido en el artículo 37.
Las discrepancias surgidas entre la dirección de la empresa y la persona trabajadora serán resueltas por la jurisdicción social a través del procedimiento establecido en el artículo 139 de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, Reguladora de la Jurisdicción Social ."
Per tant, conjuntant l' art. 34.8 de l'ET amb l'anterior doctrina constitucional, resulta evident que el citat precepte configura un dret autònom de les persones treballadores, que pot ser reclamat judicialment en cas de discrepància amb l'empresari. Per a l'exercici d'aquest dret s'ha d'estar, en primer lloc, al que s'estableixi en el conveni col·lectiu d'aplicació, en el present cas el II Convenio colectivo profesional de los controladores de tránsito aéreo en la DIRECCION000 (BOE de 09/03/2011). Per tant, si Conveni no preveiés els termes de l'exercici del dret regulat en l'anterior precepte, s'hauria d'haver obert la conseqüent negociació entre les parts. Sobre aquesta qüestió la part demandada va al·legar que resultava d'aplicació preferent l'establert en el Conveni, doncs aquest ja preveia tot un seguit de mesures de conciliació, amb cita de la STS núm. 1286/2021, de 21/12 (rec. 64/2020 ), resolució en la que s'argumenta que: " 3. El recurso vuelve a limitarse a discrepar de la sentencia recurrida cuando afirma que no fue posible acreditar circunstancias y datos concretas de las solicitantes, a quienes no se dio opción para ello, pues -reiteran los recurrentes- la AMAS no abrió el proceso de negociación que prevé el artículo 34.8 ET .
El proceso de negociación con la persona trabajadora durante un periodo máximo de treinta días que establece el artículo 34.8 ET , ante la solicitud de adaptación de jornada, es alegado por dos veces en el recurso de casación.
Como señala el Ministerio Fiscal, el recurso incurre aquí en un error, porque el proceso de negociación con la persona trabajadora solo debe abrirse, como expresamente establece el propio artículo 34.8 ET , "en ... ausencia" de pacto en la negociación colectiva sobre los términos del ejercicio del derecho a la adaptación de la duración y distribución de la jornada de trabajo. Y ocurre que en el presente supuesto existe ese pacto en la negociación colectivo sobre el ejercicio de aquel derecho, tratándose, precisamente, del artículo 114 del Convenio colectivo para el personal laboral de la Administración de la Comunidad de Madrid. " (FD 4t).
Per tant, el que cal examinar és si la concreta adaptació que sol·licita el demandant té un pacte establert a tal efecte. I sobre aquesta qüestió, cal anar a l' art. 216 del Conveni, precepte relatiu a les "mesures relatives a la conciliació de la vida personal i familiar amb l'activitat laboral", el qual estableix que: " Este II Convenio Colectivo acuerda el conjunto de medidas que regulan la gestión de jornada, descanso, vacaciones, turnos, y licencias, estén inspiradas bajo el principio de favorecer en la medida de lo posible la conciliación de la vida personal y familiar de los CTA, sin perjuicio de la imprescindible calidad de los servicios de control que la empresa debe garantizar. " Ara bé, la concreta mesura que sol·licita l'actor no és cap de les anteriors, sinó que el que sol·licita és una adaptació geogràfica, qüestió que no té una concreta regulació en el Conveni (l'art. 88 de la norma paccionada es titula com a "mobilitat geogràfica", però no fa referència a un dret del treballador, sinó a la modificació del contracte de treball consistent en el canvi del lloc de treball a iniciativa de l'empresari). Relacionada amb aquesta qüestió està la resolució mencionada per l'actor, la STSJ GAL de 25/05/2021 (rec. 335/2021), la qual, en el seu fonament de dret 7è, i després d'analitzar l'evolució de l' art. 34.8 de l'ET , conclou que: " 3.- Por lo tanto, el artículo 34.8 ET ampara un cambio de centro, por mor de la conciliación familiar, sin duda, aunque ahora habrá que proyectar los asertos anteriores sobre el supuesto de hecho presente: 1) trabajadora con hijos menores de doce años; 2) su centro de trabajo está en Lugo; 3) su domicilio familiar está en DIRECCION004; 3) en dicha localidad hay un centro de su empleadora; 4) la recurrente solicitó la concreción horaria y traslado de centro, llegándose a un acuerdo sobre la primera petición, pero sin responder a la segunda; y 5) en aquel centro de DIRECCION004, al menos en una ocasión posterior a dicha solicitud, se transformó un contrato temporal en indefinido a tiempo completo. " D'aquesta sentència s'extreu que l'adaptació geogràfica formaria part del dret a conciliar i, per tant, l'actor hauria d'haver rebut una resposta formal a la seva sol·licitud, havent d'entendre's que ha existit una negativa empresarial tàcita de la mateixa.
Ara bé, l'anterior raonament és discutible, perquè no es pot oblidar que l' art. 34 de l'ET fa referència a la "jornada", i tot i que el dret d'adaptació supera clarament aquest marc quan, per exemple, fa referència a la "forma de prestació" del treball, incloent expressament la prestació del treball a distància, el cert és que, per arribar a coincidir amb l'anterior argumentació, s'ha d'efectuar una interpretació molt àmplia del referit concepte de " forma de prestació"; tant àmplia, que difícilment es pot compartir plenament. D'aquesta forma, el mateix precepte garanteix el " derecho a solicitar el regreso a su jornada o modalidad contractual anterior una vez concluido el periodo acordado o cuando el cambio de las circunstancias así lo justifique ", pel que no fa referència a cap canvi geogràfic i al retorn a un determinat centre, i sense que es pugui entendre el treball a distància com un canvi en aquest sentit, perquè el treball a distància ( art. 13 de l'ET ) és precisament una modalitat del contracte de treball i no pas una modificació del mateix. Aquest fet, juntament amb el fet que el Conveni no prevegi entre les mesures relatives a la conciliació les de l'adaptació geogràfica (el que molt difícilment podria haver realitzat atenent a la seva data de publicació) du a considerar que, tot i que l'empresa ha incomplert el procés negociador requerit pel referit art. 34.8 de l'ET , aquest fet no ha de dur necessàriament a estimar la demanda en aquest cas, doncs era dubtosa la necessitat de fer-ho, pel que aquesta falta de resposta expressa s'ha de valorar com una més de les circumstàncies a tenir en compte. En tot cas, en aquesta litis no s'ha posat en dubte per l'empresa l'adequació de la reclamació del demandant a través del susdit art. 34.8 de l'ET , pel que seguidament es farà el que ordena aquest precepte, és a dir, es durà a terme un judici de raonabilitat i proporcionalitat davant de dos interessos legítims: el de la persona treballadora a conciliar la seva vida familiar i laboral, i el de l'empresa a atendre llurs necessitats organitzatives o productives, judici que haurà d'efectuar-se tenint en compte la "dimensió constitucional" de la que parla el TC. A aquest judici es dedica el següent fonament de dret.
QUART. Judici de raonabilitat i proporcionalitat. En atenció a l'exposat en el fonament de dret anterior, en el present cas s'han de tenir en compte els següents fets relacionats amb les necessitats de l'actor de conciliar la seva vida familiar i laboral:
- L'actor és pare d'un fill menor de 12 anys.
- L'actor treballa a torns i amb horaris, que li són comunicats amb 30 dies d'antelació, tenint l'obligació -segons el corresponent conveni regulador- de comunicar amb 2 mesos d'antelació els quadrants mensuals a la progenitora del menor per a organitzar el règim de visites amb el seu fill.
- El centre de treball del demandant està situat a Palma de Mallorca, mentre que el seu fill resideix a Madrid.
També s'han de tenir en compte els següents fets en relació a les necessitats organitzatives de l'empresa:
- El Conveni preveu tot un seguit de mesures de conciliació que s'apliquen per l'empresa, havent fet ús l'actor de peticions de reducció de jornada, de canvis de serveis i de dies de permís.
- DIRECCION000 gestiona el trànsit aeri, i l'adjudicació de destins es fa en funció de concursos mitjançant els quals es selecciona als candidats en funció de les dependències ofertes.
- A la regió de Balears falten, per a cobrir totes les places, entre uns 20/25 controladors amb la categoria professional de l'actor, els quals són necessaris per obrir un servei i fer a fer les formacions necessàries, i són difícils de reposar tot i treure concursos cada 6 mesos.
Per a la realització del referit judici de raonabilitat i proporcionalitat resulta interessant portar a col·lació el següent fragment de la STSJ M núm. 780/2013, de 11/10 : " Ahora bien, en el caso presente, pese al muy elaborado alegato esgrimido por el recurrente, que la Sala valora positivamente, no estimamos se haya conculcado la normativa denunciada por el trabajador. En efecto, con carácter general, ninguno de los preceptos invocados reconoce a los trabajadores derecho alguno a trasladarse de una localidad a otracon quebrantamiento de las normas convencionales pactadas en materia de movilidad geográfica y con perjuicio para terceros con mejor derecho. Por muy legítimo y comprensible que sea el interés del demandante en trasladarse a un centro de trabajo de DIRECCION005 en Madrid, para así vivir con su mujer e hijo, no podemos obviar el artículo 34.8 ET dispone el trabajador tendrá derecho a adaptar la duración y distribución de la jornada de trabajo para hacer efectivo su derecho a la conciliación de la vida personal, familiar y laboral en los términos que se establezcan en la negociación colectiva o en el acuerdo a que llegue con el empresario respetando, en su caso, lo previsto en aquélla, lo que ya ha sido atendido debidamente por la empresa al reconocerle una reducción de jornada del 50% en los términos del art. 37.5 ET y 58 del Convenio de aplicación. Nótese lo que no reconoce el art. 34.8 es el derecho al traslado de centro por las razones que el recurrente esgrime. Mal cabe deducir infracción del art. 40.3 ET según el que, si por traslado uno de los cónyuges cambia de residencia, el otro, si fuera trabajador de la misma empresa, tendrá derecho al traslado a la misma localidad, si hubiera puesto de trabajo. La esposa del actor trabaja, pero no para DIRECCION005, esto es, para la misma empresa de su marido, con lo que no se cumplen las premisas de las que parte el precepto para su aplicación. Otro tanto hemos de afirmar respecto del art. 14 CE , pues en modo alguno cabe entender exista discriminación al no darse trato diferenciado del actor frente al resto de empleados, controladores aéreos, de DIRECCION005, aplicándoseles a todos ellos la misma normativa, con independencia de que sean hombres o mujeres, siendo por ello la negativa de la demandada ajena por completo a su condición de hombre, y lo mismo acontece con el art. 39.1 CE conforme al cual los poderes públicos aseguran la protección social, económica y jurídica de la familia, limitándose la sentencia de instancia a aplicar las normas convencionales reguladoras de la movilidad geográfica de los controladores contenidas en los artículos 88 y 98 del Convenio que exigen el concurso de méritos. El art. 14.8 de la Ley Orgánica 3/2007 es cierto que establece como pauta de actuación de los poderes públicos el establecimiento de medidas que aseguren la conciliación del trabajo y de la vida personal y familiar de las mujeres y los hombres, así como el fomento de la corresponsabilidad en las labores domésticas y en la atención a la familia, y el art. 44.1 de la misma (no el 40.1 erróneamente invocado por el recurrente) afirma los derechos de conciliación de la vida personal, familiar y laboral se reconocerán a los trabajadores y las trabajadoras en forma que fomenten la asunción equilibrada de las responsabilidades familiares, evitando toda discriminación basada en su ejercicio. Mas de estos preceptos no es posible colegir en el caso presente un comportamiento empresarial infractor de los mismos, pues el actor tiene jornada reducida del 50%, lo que supone realiza una jornada mensual de 85 horas (art. 29.1.1.5 del Convenio aplicable) permitiéndole la asunción equilibrada de responsabilidades familiares.
El actor no está dentro de los parámetros del art. 40.3 bis del ET , que determina los trabajadores que tengan la consideración de víctimas de violencia de género o de víctimas del terrorismo que se vean obligados a abandonar el puesto de trabajo en la localidad donde venían prestando sus servicios, para hacer efectiva su protección o su derecho a la asistencia social integral, tendrán derecho preferente a ocupar otro puesto de trabajo, del mismo grupo profesional o categoría equivalente, que la empresa tenga vacante en cualquier otro de sus centros de trabajo. Y tampoco encaja en el art. 40. 3 ter 3 ter del ET , según el que, para hacer efectivo su derecho de protección a la salud, los trabajadores con discapacidad que acrediten la necesidad de recibir fuera de su localidad un tratamiento de rehabilitación, físico o psicológico relacionado con su discapacidad, tendrán derecho preferente a ocupar otro puesto de trabajo, del mismo grupo profesional, que la empresa tuviera vacante en otro de sus centros de trabajo en una localidad en que sea más accesible dicho tratamiento, en los términos y condiciones establecidos en el apartado anterior para las trabajadoras víctimas de violencia de género y para las víctimas del terrorismo.
En corolario, existe un obstáculo convencional infranqueable para reconocer el traslado del actor a Madrid, y al no encontrarse su situación personal, después de reconocerle la empresa la jornada reducida del 50 %, en ninguno de los supuestos legales de anteposición preferente del ET al Convenio, la consecuencia ha de ser confirmar la sentencia de instancia con desestimación del recurso. " (FD 5è).
Si es posa en relació l'argumentació efectuada en l'anterior sentència -que es comparteix i que fa referència concretament a DIRECCION005, anterior denominació de la demandada- amb la realitzada a la citada STSJ GAL de 25/05/2021, es podria objectar que aquesta última es dicta tenint en compte la modificació operada a l' art. 34.8 de l'ET pel citat RDL 6/2019. Ara bé, tot i que aquesta reforma fou molt important (abans d'aquesta modificació, el referit precepte establia que: " El trabajador tendrá derecho a adaptar la duración y distribución de la jornada de trabajo para hacer efectivo su derecho a la conciliación de la vida personal, familiar y laboral en los términos que se establezcan en la negociación colectiva o en el acuerdo a que llegue con el empresario respetando, en su caso, lo previsto en aquella.
A tal fin, se promoverá la utilización de la jornada continuada, el horario flexible u otros modos de organización del tiempo de trabajo y de los descansos que permitan la mayor compatibilidad entre el derecho a la conciliación de la vida personal, familiar y laboral de los trabajadores y la mejora de la productividad en las empresas."), doncs va reforçar el dret de la persona treballadora a l'adaptació, passant a possibilitar-se aquesta en " la duración y distribución de la jornada de trabajo, en la ordenación del tiempo de trabajo y en la forma de prestación, incluida la prestación de su trabajo a distancia ", ampliant l'abast de la sol·licitud i les obligacions empresarials en relació a la justificació de la seva decisió denegatòria, amb el que és clar que s'ha augmentat el concepte de conciliació de la vida laboral i familiar, enfortint el principi d'igualtat, permetent fins i tot incloure (partint, com s'ha dit, d'una interpretació molt àmplia del precepte, efectuada sota el paraigües de la "dimensió constitucional" de la que parla el TC) casos d'adaptació geogràfica, el cert és que no existeix cobertura legal que permeti deixar d'aplicar el Conveni en la matèria relativa a la mobilitat geogràfica, i avantposar el dret de l'actor al de tercers amb millor dret. Més enllà del fet que l'empresa ha acreditat que l'actor ha realitzat diverses peticions de reducció de jornada i ha tingut diversos canvis de serveis i gaudit de dies de permís, mesures explícitament previstes tant a l'ET com al Conveni per a fer possible la vida familiar i la laboral, és clar que l' art. 34.8 de l'ET no reconeix explícitament dins el seu marc el dret a sol·licitar l'adaptació amb canvi de centre, doncs la mobilitat geogràfica no es troba regulada en aquest art. 34 (relatiu a la jornada), sinó en l ' art. 40 de l'ET (precepte modificat amb posterioritat al 2019, concretament per la LO 10/2022 i per la Llei 4/2023), que preveu en els seus apartats 3r a 5è els supòsits en que les persones treballadores tenen dret al trasllat (cap dels quals es dona en aquest cas). Per això, en la citada STSJ GAL de 25/05/2021, per a poder arribar a la conclusió de que l' art. 34.8 de l'ET empara un canvi de centre, argumenta, entre d'altres extrems, que: " Sin embargo, y este es el quid de la cuestión, no se ha recogido -ni indiciariamente- el contenido de la «forma de la prestación», que -a lo que creemos- no puede restringirse al trabajo a distancia, que se añade como una de las posibilidades que habilitaría. No tenemos referencias normativas claras y, por ello, nos vemos obligados a realizar una labor de interpretación amplia, comprensivo del conjunto de condiciones en que se desarrolla la prestación de servicios, si bien nos podría servir de orientación
Pues bien, en la aproximación a este concepto jurídico indeterminado hay que partir de la base que proporciona el DRAE, definiendo como forma el «[m]odo o manera en que se hace o en que ocurre algo» -segunda acepción- o el «[m]odo o manera de estar organizado algo» -tercera-, siquiera los contornos difusos de tales descripciones llevan a destacar la imposibilidad de trazar una noción dogmática de «forma de la prestación» y la conveniencia de acudir a criterios empíricos de casuismo, pero que se puede concretar en todos los aspectos de la prestación de servicios (no especificada en la lista del artículo 34.8 ET ), que vienen a conformar el contenido del contrato de trabajo y cómo se exterioriza, siempre que permita la conciliación de la vida familiar. Lo que nos arrastra a una hermenéutica amplia, por cuanto la dimensión constitucional, en palabras de la STC 03/2007, de 15/Enero , «de todas aquellas medidas tendentes a facilitar la compatibilidad de la vida laboral y familiar de los trabajadores, tanto desde la perspectiva del derecho a la no discriminación por razón de sexo ( artículo 14 CE ) de las mujeres trabajadoras como desde la del mandato de protección a la familia y a la infancia ( artículo 39 CE ), ha de prevalecer y servir de orientación para la solución de cualquier duda interpretativa. A ello contribuye el propio precepto legal, que no contiene ninguna precisión sobre la forma de concreción horaria de la reducción de jornada, ni establece si en su determinación deben prevalecer los criterios y las necesidades del trabajador o las exigencias organizativas de la empresa, lo que posibilita una ponderación de las circunstancias concurrentes dirigida a hacer compatibles los diferentes intereses en juego». Ello supone -es obvio- que en los términos del artículo 34.8 ET se puedan amparar, entre otros, solicitudes de cambio de centro de trabajo, cuando ello fuese razonable y proporcionado «en relación con las necesidades de la persona trabajadora y con las necesidades organizativas o productivas de la empresa». Hermenéutica que se ve reforzada por los términos del propio plan de igualdad de la empresa recurrida (incluido en el artículo 41 CC aplicable), que - entre sus «objetivos específicos»- proclama «[m]ejorar las medidas legales para facilitar la conciliación de la vida personal, familiar y laboral de la plantilla», con lo que esa interpretación amplia y proactiva, comprensiva de una facultad a adaptar la localización de los servicios, se sitúa en la línea de la norma convencional y sin que pueda hablarse de una cortapisa desde ese punto de vista.
En todo caso, como hemos recordado en otras ocasiones ( STSJ Galicia 30/01/17 R. 4025/16 ) los Derechos fundamentales no son absolutos, «pudiendo ceder ante intereses constitucionalmente relevantes, siempre que el recorte que aquél haya de experimentarse revele como necesario para lograr el fin legítimo previsto, proporcionado para alcanzarlo y, en todo caso, sea respetuoso con el contenido esencial del derecho» ( SSTC 57/1994, de 28/Febrero , y 143/1994, de 09/Mayo , por todas). Por ello y a pesar de que la nueva dicción del artículo 34.8 ET pretende reformar el derecho a la adaptación, sobre la base del derecho a la igualdad, no es tampoco un derecho absoluto, sino condicionado en su ejercicio: por un lado, se tiene «derecho a solicitar las adaptaciones», no un derecho a la adaptación; lo que es un matiz muy importante, pues su operatividad dependerá del cumplimiento de las condiciones que se establezcan en la regulación convencional, en su defecto, del resultado del proceso de negociación entre empleador y empleado solicitante; y, en caso de desacuerdo, de la decisión judicial. Y, por otro lado, se trata de un derecho subordinado a la consecución o efectividad de la conciliación de la vida familiar y laboral. Esto es, el trabajador debe acreditar que la adaptación es necesaria para hacer efectiva la conciliación, exigiéndose, adicionalmente, que las adaptaciones solicitadas «deberán ser razonables y proporcionadas en relación con las necesidades de la persona trabajadora y con las necesidades organizativas o productivas de la empresa». Un juicio de razonabilidad y proporcionalidad que, en última instancia, deberá realizar el Juzgador a la luz de las alegaciones realizadas por las partes durante el previo proceso de negociación. " (FD 7è).
Consegüentment, la qüestió radica en que l' art. 34.8 de l'ET no estableix una clara cobertura legal per a l'adaptació geogràfica, pel que resulta essencial examinar també la regulació convencional (el que fa la mencionada STSJ GAL en el seu FD 8è); i en aquest cas, a diferència de l'examinat per la Sala gallega, sí que existeix un clar obstacle convencional per al reconeixement del dret reclamat, doncs en el seu art. 88 (que és el que regula la mobilitat geogràfica) i, sobre tot, en el seu art. 98 (relatiu al concurs de mèrits amb canvi de destí), s'estableix una regulació que pretén garantir tant la continuïtat del servei com que el canvi de destins es produeixi en relació als mèrits dels candidats (que és el procediment ordinari d'adjudicació de llocs de treballs en l'ocupació púbica), de tal forma que la valoració es pugui realitzar d'una manera baremada i objectiva, sense que ni tant sols l'actor, en el moment de la interposició de la demanda, reunís la condició exigida a l' art. 91.4 de l'ET relativa a tenir quatre anys d'antiguitat com a CTA per a poder participar en el referit concurs de mèrits. Aquesta regulació convencional -que pren sentit en les concretes circumstàncies de la prestació de serveis en el si de l'empresa pública empresarial demandada, en la que ja es preveuen tot un seguit de mesures conciliatòries que, a l'hora, s'han de posar en relació amb les seves funcions com a proveïdor civil de serveis de trànsit aeri- impedeix considerar que les necessitats d'adaptació de l'actor -qui ha fet ús d'algunes de les mencionades mesures- es puguin avantposar a la normativa convencional i a les necessitats organitzatives de l'empresa, amb el que s'ha de desestimar la demanda.
CINQUÈ. Donada la matèria, i en base a l'establert als arts. 139.1.b ) i 191.2 f) de la LRJS , contra aquesta sentència no s'hi pot interposar recurs de suplicació, del que s'advertirà a les parts.
Vistos els articles citats i demés de general i pertinent aplicació,
