Sentencia Social Nº 1008/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 259/2006 de 06 de Febrero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de febrer de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1008/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 20 de setembre de 2005 dictada en el procediment núm. 382/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Carlos Jesús , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 26 de maig de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de setembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda interpuesta por D. Carlos Jesús frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro que el actor se encuentra en situación de Incapacidad Permanente en grado de absoluta, con derecho a percibir la prestación correspondiente en cuantía del 100% de la base reguladora de 313,15 euros y con efectos de 25-2-05, condenando a la entidad demandadas a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El actor, D. Carlos Jesús , con DNI n° NUM000 , nacido el 10-6-45, consta afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el n° NUM001 por su profesión habitual de Encofrador.

SEGUNDO. Por resolución de 2-3-92 el Instituto Nacional de la Seguridad Social le reconoció una incapacidad permanente total derivada de enfermedad común.

Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Hernia discal intervenida L4- L5 y L5-S1. Laminectomía y discentomía. Fibrosis post-quirúrgica. Lumbociatalgia y radiculopatía severa residual".

TERCERO. Por resolución de 1-12-00 se le reconoció su derecho a percibir el incremento del 20% de su base reguladora.

CUARTO. Por escrito de fecha 18-1-05 el actor solicitó la revisión del grado de incapacidad reconocido, la cual le fue denegada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social por resolución de 24-2-05, al considerar que sus secuelas seguían constituyendo el mismo grado de incapacidad ya declarado.

Las lesiones reconocidas por la entidad gestora en esa ocasión fueron las siguientes: "Neuralgia de Arnold, derecha, en tratamiento en clínica del dolor. Calcificación tendinosa plantar en calcáneo izquierdo, con mínima alteración funcional" .

QUINTO. Frente a esa resolución el actor interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 20-4-05.

SEXTO. La base reguladora de la prestación es de 313,15 euros y la fecha de efectos es de 25-2- 05.

SEPTIMO. El Juzgado Social n° 2 de Granollers dictó sentencia de 15-11-03 por la que de negó al actor la revisión del grado de incapacidad permanente total.

Las lesiones reconocidas en esa resolución fueron las siguientes: "Hernia discal intervenida L4-L5 y L5-S1. Recidiva herniaria con lumbociática. Atrofia cerebral como hallazgo tomográfico. HT A controlada".

OCTAVO. El actor presenta diverticulosis y poliposis colónica; cólicos nefríticos de repetición; neuralgia de Arnold; intervenido por hernia discal L4-L5 y L5-S1; síndrome subacromial; leves signos de atrofia cerebral cortico-subcortical; en tratamiento psiquiátrico desde el 20-12-04, por episodio depresivo mayor resistente a los tratamientos antidepresivos utilizados hasta la fecha, diagnosticado como depresión mayor severa, con importante patología somática y déficit cognitivo; pérdida de la agudeza visual binocular leve.

Tercer. Contra aquesta sentència la part va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada pel la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'actor no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè pràcticament són les mateixes que tenia quan va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total, l'any 1992.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior .

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que l'Institut recurrent no ha impugnat el fet vuitè de la demanda, en el qual consten les lesions que actualment pateix l'actor i si es comparen aquestes amb les que patia l'any 1992, quan va ser declarat en situació d'Incapacitat Permanent Total (que figuren en el fet provat segon), és evident que pateix malalties que abans no existien, com són el síndrome subacromial, lleus signes d'atròfia cerebral cortico-subcortical i sobretot la depressió major severa, per la qual cosa aquestes lesions tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987-, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona, en data 20 de setembre de 2.005, que va recaure en les Actuacions 382/2005 , en virtut de demanda presentada pel Don. Carlos Jesús contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.