Sentencia Social Nº 1021/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6843/2015 de 15 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 6843/2015

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 16 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1021/2016

En el recurs de suplicació interposat per TECMECAL, S.L. a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 3 de setembre de 2015 dictada en el procediment núm. 586/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Hilario , ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 12 de juny de 2014 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent: ' Desestimando la demanda interpuesta por la empresa Tecmecal S.L. frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social y el trabajador D. Hilario , en impugnación de recargo de prestaciones, debo absolver y absuelvo a las demandadas de la pretensión planteada frente a ellas '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO. El trabajador D. Hilario vino prestando servicios para la empresa Tecmecal S.L. desde el día 10-12-12 al 9-3-13, con la categoría profesional de Oficial 2ª Soldador.

SEGUNDO. En fecha 31-1-13 sufrió un accidente de trabajo, en las siguientes circunstancias: En la empresa se estaba construyendo una máquina y querían alinear un motor, para lo cual se necesitaban unos grilletes, y el encargado le pidió al trabajador que fuera a buscarlos. En otra parte del centro de trabajo había una viga soporte de elevación accesoria para el puente grúa que pesaba unos 320 o 350 kgs. y que había sido construida por la propia empresa para poder elevar específicamente básculas dosificadoras; las dimensiones de esa viga accesoria se habían adaptado adecuadamente a las de las básculas y con ella las básculas podían ser elevadas mediante el punte grúa. Esa viga de elevación tenía en cada esquina agujeros por donde se introducían los grilletes que permitían sujetarla a través de eslingas al puente grúa. La última vez que se había utilizado dicho equipo se había dejado inadecuadamente sobre el suelo, quedando los grilletes derechos, elevando aquella parte del equipo unos centímetros del suelo. El trabajador, para cumplimentar lo que se le había solicitado, desenroscó el grillete que estaba derecho en ese equipo y al hacerlo, éste se desplomó, atrapándole el dedo (acta de la Inspección y testifical del encargado del trabajador accidentado).

TERCERO. Como consecuencia del accidente permaneció de baja médica desde el día 31-1-13 al 30-4-13 (acta de la Inspección de Trabajo).

CUARTO. La Inspección de Trabajo levantó un acta de infracción a la empresa, en la que propuso que se le impusiera una sanción de 5.120,00 euros y un recargo en las prestaciones de Seguridad Social derivadas del accidente del 35%. Dicha acta fue confirmada por resolución del Departament d'Empresa i Ocupació de fecha 30-1-14. Frente a la misma la empresa interpuso recurso de alzada, que fue desestimado en fecha 8-7-14.

QUINTO. Seguidamente, por resolución de fecha 11-2-14 el Instituto Nacional de la Seguridad Social declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad en el accidente sufrido por el trabajador y la imposición a la empresa de un recargo del 35% en todas las prestaciones derivadas del accidente.

SEXTO. Frente a esa resolución la empresa interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 6-5-14.

SÉPTIMO. En el momento del accidente el trabajador llevaba los equipos de protección individual. El día 16-1-13 había realizado una sesión de formación sobre el uso del puente grúa, accesorios y trabajos realizados dentro del área de influencia del mismo (acta de la Inspección de Trabajo).

OCTAVO. Los grilletes habitualmente estaban en la sala de pintura, que se encuentra en una nave situada al lado de en la que ocurrió el accidente; normalmente los grilletes se iban a buscar allí; no obstante ese día, el encargado le dio la orden expresa al trabajador de coger los grilletes de ese equipo de trabajo, situado en la nave de mecánica (testifical del trabajador accidentado).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda interposada per l'empresa contra la resolució de l'INSS de recàrrec de prestacions, en un 35%, per falta de mesures de seguretat, presenta recurs de suplicació la societat actora, que ha estat impugnat per la defensa del treballador accidentat.

SEGON.El primer motiu del recurs, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social , L 36/2011, interessa la modificació del fet provat setè, amb l'addició d'un paràgraf que digui que el treballador va rebre, en data 18-01-2013, formació específica sobre els riscos del lloc de treball i la forma de prevenir- los, i en concret en matèria d'atrapament per o entre objectes. Que el suport amb el que es va produir l'accident era apte i adequat pel treball conforme avaluació i certificat de data23-02-2012, constatant que complia la Directiva 2006/42/CE després de l'avaluació portada a terme; que estava convenientment adaptat per a garantir la seguretat i salut dels treballadors, que reunia les condicions de seguretat exigides pel RD 1215/1997, referent a disposicions mínimes de seguretat i salut dels treballadors, conforme Directives 89/655/CEE i Directiva 95/63/CEE.

Els documents de referència que cita són els que consten als folis 90, 124 a 145, especialment el dictamen, foli 137, 147, 91 al 114. La transcendència de la modificació es raona en el sentit de què es donaria lloc a considerar que s'havien avaluat correctament els riscos de les condicions de treball i s'havien garantit les disposicions mínimes de seguretat i salut per l'ús dels equips de treball. Així mateix, volen fer constar, contra el que diu la ITSS, que el suport s'havia avaluat i complia les normes de seguretat exigibles. També fa esment de les declaracions dels testimonis aportats per l'empresa, contra el resultat de l'interrogatori del treballador que ha estat valorat en la sentència.

La part impugnant del recurs s'oposa a la modificació, al legant la manca de transcendència de les addicions proposades, doncs al lega que no es va formar al treballador sobre l'ús del pont grua, ni els accessoris d'aquest, que és en el seu ús quan es va produir l'accident. Ressalta també que es volen incloure fets en un sentit diferent a cóm es postulen en la demanda de l'empresa, en la quan es reconeix que en el taller de l'empesa hi ha màquines concretes que no s'han avaluat, i que l'avaluació concreta de la peça, no hauria aportat cap altre mesura que les recollides amb caràcter general, doncs les mesures de prevenció es refereixen als suports de gran volum, com és el cas de la biga o suport, amb el què es va produir l'accident.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

La part recurrent proposa un relat, referent a la peça de suport, per indicar que era apte i adequat pel treball, però no qüestiona el fet provat segon, que descriu com la darrera vegada que s'havia fet ús de la biga s'havia deixat inadequadament a terra, quedant ' los grilletes derechos, elevando aquella parte del equipo unos centímetros del suelo'. Està clar, que la introducció de la seguretat de la peça fabricada correctament segons les normes de seguretat, no donaria lloc a modificar les responsabilitats de l'accident, ja que no ha estat la causa de l'accident la fabricació inadequada del grilló sinó incorrecta execució del treball. Per altra banda, l'avaluació concreta del risc generat per una inadequada utilització de la peça - i no de la seva fabricació - no consta feta, ni tant sols al lega, reconeixent això la mateixa demanda, que valora que aquesta avaluació no hagués eliminat el risc. Per altra banda, la formació rebuda pel treballador ja consta en el fet provat setè, recollint l'Acta de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. No es pot valorar l'existència de error de la jutjadora, per no haver integrat en el relat els elements que proposa el recurs, doncs no són bàsics per a valorar el fons del litigi. Però sobretot, el que és evident és que l' addició proposada no aporta cap element nou que resulti transcendent, doncs com hem dit, la formació rebuda pel treballador ja consta en el fet setè, i ni tant sols es qüestiona el fet provat segon, que relata la forma de produir-se l'accident, que és el que dona lloc a constatar la infracció valorada. Es desestima per tant el primer motiu del recurs.

TERCER.El segon motiu del recurs es presenta per infracció de normes substantives i jurisprudència, per la via de l' article 193 c) de la citada LRJS , i cita com a preceptes legals infringits els articles 115-4 i 123 de la Llei general de la Seguretat Social , en relació a l' art. 1105 del Codi Civil , art. 14 , 15 i 16 de la Llei 31/95 , així com el Reial Decret 1215/97, relatiu a les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball, que transposa la Directiva 89/655/CEE, modificada per la Directiva 95/63/CEE, i en concret, en l'apartat referent als requisits mínims de seguretat en el disseny de nous equips, en all`referent a 'equips de treball per a la elevació de càrregues' així com la infracció de la doctrina i de la jurisprudència (cita la sentència del TSJ C Valenciana 333/2004, de 5 de febrer i la d'aquesta Sala de 29-04-2014, recurs 987/2014).

Diu que s'ha de partir de què la imposició del recàrrec és per una infracció dels art. 14 i 16 de la Llei 31/1995, i Annex II 1 , 3 i 3.1.a) del RD 1214/97, de 18 de juliol ; que s'admet en la sentència que l'empresa havia complert totes les mesures de seguretat; que s'havia realitzat formació al treballador 13 dies abans de l'accident, concretada en riscos del lloc de treball i per atrapament d'objectes; que la mateixa jutgessa valora que el treballador va actuar de forma imprudent, encara que no aprecia imprudència temerària perquè actua sota les ordres de l'encarregat.

Considera l'empresa que en el cas concret manca el requisit de nexe causal entre el resultat lesiu i l'absència de mesures de seguretat, doncs, per una part, el suport complia la normativa exigible i havia estat avaluat com a apte; per altra, el treballador havia estat format; dedueix de tot això que només es pot qualificar la conducta del demandat com a imprudència temerària.

QUART. Els elements configuratius de la mesura sancionadora, prevista en l' article 123 de la LGSS , aquí analitzada, són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmentat incompliment, d) L'existència de un perjudici evident causat pel sinistre.

Per altra banda, l' article 24-2 de la citada LPRL , 31/95, de 8 de novembre, obliga a l'empresari titular del centre de treball a adoptar les mesures necessàries per tal que aquells altres empresaris que desenvolupin activitats en el seu centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, en relació amb els riscos existents en el centre de treball i amb les mesures de protecció i prevenció corresponents, així com sobre les mesures d'emergència a aplicar, per al trasllat als seus respectius treballadors.

Aquesta norma no ha estat infringida per la magistrada del jutjat social, doncs la responsabilitat empresarial no s'acaba donant una formació genèrica o específica, o utilitzant peces adequades, sinó que l'empresa també és responsable de vetllar per tal que l'execució de la feina sigui adequada, ja que te la potestat de dirigir i donar ordres als treballadors per tal que respectin les normes de seguretat, fent ús si cal de la facultat disciplinària. L'accident del demandant, partint del indiscutit fet provat segon, es va produir quan el treballador portava des del dia 10 de desembre 2012 treballant a l'empresa i l'accident va ocórrer el 31 de gener de 2013. És a dir, tenia escassa experiència en l'execució del treball. La causa va ser que la biga de suport, que pesava 350 Kg, s'havia deixat inadequadament a terra, en lloc inestable, quedant els grillons drets cap amunt i elevant aquella part de l'equip uns centímetres del terra. Que el treballador, complint ordres del seu encarregat va desenroscar el grilló, i al fer-ho es va desplomar la biga, atrapant-li el dit i causat baixa per incapacitat temporal.

Oblida el recurs la cita de l' article 15.4 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals , quan estipula que les mesures preventives hauran de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. En el mateix sentit l' art. 115-4-b) de la LGSS disposa que no tenen la consideració d'accidents de treball els que siguin deguts a ' dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado', però que no impediran aquesta consideració, segon l'apartat 5è b) del mateix article, els que es deguin a la 'imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que éste inspira'.

Tal com dèiem en la sentència d'aquesta Sala Social de 13-10-2015, recurs 3904/2015 , la doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió es recull en la sentència d'aquella Sala de data 13 de març de 2.008 , en la qual s'assenyala el següent:

'1.- Tanto la doctrina como la jurisprudencia vienen distinguiendo, en orden a la interpretación del artículo 115.4.b) LGSS los conceptos de dolo, imprudencia temeraria e imprudencia profesional. .......... Si cabe manifestar, ya de principio, que, aunque pueden servir de norma para la interpretación, la configuración de los conceptos de dolo e imprudencia en el Código Penal -de carácter más rígidos, severo e inflexibles, y que por propia naturaleza rechazan la aplicación de la analogía- los mismos no son enteramente extrapolables al ámbito configurador del accidente de trabajo en la Ley General de la Seguridad Social. Precisamente esta última ley establece en su artículo 5 .a ), que 'no impedirán la calificación de un accidente como de trabajo: a) la imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que este inspira'.

Es decir que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral, trata de 'defender' al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de su actuación profesional. Es interesante recordar, al efecto, que, incluso la STS Sala Segunda nº 491/2002 (Rec. 1048/2000) de 18 de marzo de 2002 afirma que 'en materia de accidentes de trabajo ( SS. de 19.10.2000 , 17.5.2001 , 5.9.2001 y 17.10.2001 ) ... se considera un principio definitivamente adquirido, como una manifestación más del carácter social que impera en las relaciones laborales, el de la necesidad de proteger al trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales (véase el fundamento de derecho 6º de la sentencia de 5.9.2001 , que acabamos de citar)' .

D'altra banda, com assenyala la sentencia de 21 de febrero de 2002 , 'el exceso de confianza del trabajador, que en no pocas ocasiones contribuye a los daños sufridos por los empleados en el ámbito laboral, no borra ni elimina la culpa o negligencia de la empresa y sus encargados cuando faltan al deber objetivo de cuidado consistente que el trabajo se desarrolle en condiciones que no propicien esos resultados lesivos'.

Així mateix, la sentència de 12 de juliol de 2007 assenyala en la mateixa línea que 'la imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene' cuando no opera como causa exclusiva del accidente 'entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sus trabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia Ley de Prevención de Riesgos Laborales dispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudiera cometer el trabajador'.

En el mateix sentit, la sentència també d'aquesta Sala de 17-11-2015, recurs 5274/2015 , recordava que la STS UD 12.07.2007 , RJ20078226 raona que la imprudència de la persona assalariada només exonera de responsabilitat a l'ocupador quan existeixi un nexe causal directe amb l'accident, que permeti la seva qualificació com a temerària, al afirmar-se:

'La imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene, en el supuesto que nos ocupa, entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sus trabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia LPRL dispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudiera cometer el trabajador'. O també en la STS UD 20.01.2010 , RJ 20103110: 'Lo que se ha producido es una concurrencia de culpas en la medida en que el daño surge, por una parte, de las infracciones de las normas de seguridad imputables a la empresa, que la sentencia recurrida acepta y admite, pero también de una conducta de la propia víctima, que, con la intención de reparar el desperfecto, entra en la zona de riesgo y procede por su cuenta a realizar una serie de operaciones bajo el alcance del robot. Las dos conductas tienen relevancia causal, porque sin las infracciones de la empresa el accidente no hubiera tenido lugar, ya que el trabajador no hubiera entrado en la zona de riesgo o de entrar se hubiera impedido la acción de la máquina. Pero tampoco se habría producido el accidente, si el trabajador no hubiera entrado en la zona de riesgo. Ahora bien, de acuerdo con una reiterada doctrina de la Sala de lo Civil de este Tribunal, que recoge también nuestra sentencia 12 de julio de 2007 , la culpa de la víctima no rompe el nexo causal que proviene del agente externo -en este caso los incumplimientos de la empresa-, salvo cuando el daño se ha producido de forma exclusiva por una actuación culposa imputable a la víctima. El daño es imputable también a la empresa, porque si no se hubieran producido las omisiones en materia de prevención que le son imputables el accidente no hubiera tenido lugar. Cuando se produce esta concurrencia de culpas, de forma que las dos actuaciones (la del empresario y la de la víctima) determinan la producción del resultado fatal, no cabe exonerar de responsabilidad al empresario, como ha hecho la sentencia recurrida, sino que, a partir de una generalización de la regla del artículo 1103 del Código Civil , hay que ponderar las responsabilidades concurrentes moderando en función de ello la indemnización a cargo del agente externo ( sentencias de la Sala de lo Civil de este Tribunal de 21 de marzo de 2000 , 21 de febrero de 2002 , 25 de abril de 2002 , 11 de julio de 2008 y 17 de julio de 2008 )'

Doncs bé, en el present cas, en que no s'han modificat els fets declarats provats, s'ha d'arribar a la conclusió de que les normes citades pel recurs, no han estat infringides, atès que, en primer lloc, en cap cas es pot parlar d'un imprudència temerària, perquè no reuneix els requisits que la jurisprudència exigeix perquè es pugui qualificar com a tal, ni tan sols es podria parlar d'una simple imprudència professional, deguda a la llarga experiència del treballador en la realització de la seva tasca, ja que portava escassos dies (52 dies) treballant a l'empresa i a més va actuar aplicant ordres directes del seu encarregat, responsable de la supervisió de l'execució de la feina, activitat, que per tractar amb elements de gran pes cóm era la biga en qüestió, era d'elevat risc, que per molt que estigués avaluat, exigia d'una correcta supervisió i instrucció de l'us dels grillets. La descripció del fet, relata que es va deixar en una posició incorrecta la biga i també la disposició dels grillets, això no es diu que sigui imputable a l'actor, doncs tampoc s'atribueix directament al demandant l'error en aquesta disposició. I en tot cas, qui havia de supervisar-ho era l'encarregat que ni va advertir, ni va corregir la manera de disposar aquests elements. Per tant el nexe causal existeix doncs l'accident era evitable. En tot cas, també s'ha de dir, que la imprudència simple del treballador, com s'ha dit més amunt, tampoc no eximiria a l'empresa de la seva responsabilitat, tal com estableix l' article 15.4 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals .

Per altra banda, la simple imprudència professional, com valora la sentència impugnada, no té conseqüència l'exoneració de responsabilitat de l'empresari si existeix un incompliment del seu deure preventiu, com aquí ocorre, sinó la modulació del percentatge en quantia inferior, com hem dit abans en la jurisprudència citada. I en el present cas és del tot evident que aquest criteri fou seguit per l'entitat gestora, atès que s'imposa el recàrrec en el seu tant per cent inferior i també per la sentència, que ha de ser íntegrament confirmada.

CINQUÈ.En haver-se desestimat la pretensió de l'empresa recurrent ha de ser condemnada en costes i a la pèrdua del dipòsit i de la consignació efectuades ( articles 204 i 235-1 LRJS ) ja que, a diferència de la part actora, no té el benefici de justícia gratuïta.

Pels motius exposats,

Fallo

En el procediment seguit a instància de TECMECAL, S.L. contra L'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I Hilario , en matèria de recàrrec en les prestacions per falta de mesures de seguretat, desestimem el recurs de suplicació presentat per la part actora contra la sentència de data 3 de setembre de 2015, dictada en el procediment número 586/2014, seguit en el Jutjat Social 24 dels de Barcelona, i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

S'acorda la pèrdua del dipòsit, quantitat a la que es donarà la destinació legal, i s'imposen les costes al recurrent, que haurà d'abonar al demandat Hilario , 400 euros en concepte d'honoraris per la impugnació del recurs de suplicació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.