Sentencia Social Nº 1029/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6599/2015 de 16 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 6599/2015

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 16 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1029/2016

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 21 de novembre de 2014 , dictada en el procediment núm. 350/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, URALITA,S.A. i Milagros , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 16 d'abril de 2012, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de novembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

'ESTIMANDO la demanda formulada por Doña. Milagros contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (I.N.S.S.); TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (T.G.S.S.) y URALITA, S.A., DECLARO la obligación de las codemandadas, según sus respectivas responsabilidades, a abonar el recargo de prestaciones de la pensión de viudedad del 50% sobre el porcentaje del 52% sobre la base reguladora, siendo el complemento de 585,80 euros y no de 506,94 euros, CONDENANDO a las codemandadas a se le abone la diferencia de los atrasos desde el 1-1-2002, incrementándose la cuantía del recargo en la misma proporción en que se incremento la pensión de viudedad.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- Doña. Milagros , con D.N.I. nº NUM000 , el día 28-12-2001 solicitó pensión de Viudedad por el fallecimiento del Sr. Oscar ocurrido el 13-12-2001 y le fue reconocida por Resolución del I.N.S.S. de fecha 31-1-2002, con una base reguladora de 2.218,69 euros y porcentaje del 45%, al tener el difunto reconocida una pensión de I.P.Absoluta, derivada de enfermedad profesional.

2.-Por Resolución de fecha 21-10-2010 se le aumentó la base reguladora a 2.253,07 euros, con porcentaje del 52%.Folios 6 y 7 de los autos.

3.-Por Resolución del I.N.S.S. de fecha de salida 4-10-2010 se declaró la existencia de falta de medidas de seguridad en higiene en el trabajo en la enfermedad profesional contraída por el Sr. Oscar y la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas de la enfermedad profesional citada sean incrementadas en un 50%.

4.-Por Resolución de fecha de salida 31-1-2012 se reconoció en la pensión de viudedad el complemento por falta de medidas de seguridad con un importe mensual de 506,94 euros, con liquidación de atrasos por dicho concepto.

5.-Formulada reclamación previa, fue desestimada por Resolución de fecha de salida 21-3-2012, que aplica el 50% de recargo a la base reguladora de 2.253,07 euros, en el porcentaje del 45% y no del 52%.

6.-La base reguladora de la pensión es de 2.253,07 euros. La fecha de efectos, el 1-1-2002. El recargo a aplicar, el 50%. Hecho no controvertido.

7.-Para el INSS, el porcentaje a aplicar sobre la base reguladora es el inicial de 45%.

Para el actora, el actual del 52%.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora i la demandada Uralita el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.-Contra la sentència que ha estimat la demanda de l'actora en relació a l'aplicació del recàrrec respecte la pensió de jubilació per malaltia professional de la què és tributària s'alça ara en suplicació l'entitat gestora.

No obstant, abans de l'anàlisi del dit recurs escau ara reflexionar respecte la competència funcional de la Sala en el present recurs. Cal indicar en aquest sentit que l'import reconegut en via administrativa respecte la pensió de viduïtat en termes mensuals és de 506 euros amb 94 cèntims (fet provat quart) i que la pensió reconeguda en la part dispositiva abasta els 585 euros amb 80 cèntims. En conseqüència, és del tot evident que en còmput anual no s'aboleix per molt el mínim de 3.000 euros que es contempla en la lletra g) de l'apartat 2 de l'article 191 LRJS .

És cert que en matèria de recàrrecs la doctrina cassacional ha vingut entenent des d'antic que el'reconocimiento o denegación del recargo sobre prestaciones de Seguridad Social , por falta de medidas de seguridad (...) es autónomo e independiente de la prestación de Seguridad Social, que expande o proyecta unos efectos indeterminados, más allá de la pretensión de reclamación de cantidad ejercitada en el procedimiento del que dimana'( STS UD 2.03.2007, Rec. 609/2006 ).

Certament, la naturalesa del recàrrec no és hores d'ara pacífica. Ara bé, caldrà indicar que si optem per considerar que és prestacional ha de regir allò disposat a l'apartat 3 de l'article 192, que remet al 4, exigint el còmput anual en l'aplicació del llindar dels 3.000 euros, quantitat no assolida en la present litis (atès que aquí no s'està discutint el dret al reconeixement d'una prestació de la lletra c) de l'article 191.3, sinó les diferències de prestacions). Si -com s'ha afirmat en altres ocasions- la seva naturalesa és contractual, tampoc es superen per obvis motius aquests límits. I, finalment, si ens trobem davant un acte merament sancionador escauria bé l'aplicació de l' article 191.2 g) LRJS o bé -en un aspecte res pacífic en la doctrina judicial- en el tipus de recurribilitat de la lletra g) de l'article 191.3, la qual cosa comportaria que la frontera es situés aquí en els divuit mil euros.

Cal indicar que no estem aquí parlant de la impugnació de l'acte que determina el recàrrec, sinó dels seus efectes en la quantia de la prestació. En tot cas, no és objecte de les presents reflexions la determinació de la dita naturalesa jurídica i no és precís anar més enllà en les nostres reflexions, atès que sigui quina sigui la dita naturalesa la sentència del primer grau no tenia recurs.

Potser es podria considerar que ens trobem davant un supòsit d'afectació general, atès que ens trobem davant la interpretació d'una norma. Ara bé, conforme la doctrina cassacional, entre d'altres, la STS UD 14.01.2011 -Rec. 1583/2010 -: 'no es dable deducir que la cuestión debatida afecte por notoriedad a una pluralidad de trabajadores y la, no motivada, apreciación de existencia de dicha 'generalidad' carecería de toda consistencia por cuanto si a ese criterio estuviéramos, en todos los casos habría que aceptarse concurrente aquella afectación por cuanto en todo pleito se trata de interpretar un precepto legal o de convenio que, por su propia naturaleza - la norma, no el problema - afecta a un gran número de trabajadores'. Doncs bé, en el present cas ni consta cap fet provat que ens pugui dur a la dita conclusió, ni consta tampoc que existís voluntat concordant de les parts ni, finalment, consten antecedents de conflictivitat en aquesta matèria a la Sala.

D'aquí que el recurs hagi de ser desestimat per incompetència funcional de la Sala.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que inadmetem el recurs de suplicació interposat por l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 22 dels de Barcelona en data 21 de novembre de 2014 , recaiguda en les actuacions 350/2012, en virtut de demanda deduïda per Milagros contra la dita entitat gestora i contra la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i URALITA, SA en reclamació per viduïtat i, en conseqüència, declarem d'ofici que contra el dit pronunciament no esqueia recurs de suplicació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.