Sentencia Social Nº 115/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7370/2008 de 12 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

IL·LM. SR. ENRIQUE JÍMENEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 12 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 115/2009

En el recurs de suplicació interposat per Servicio Público de Empleo Estatal (INEM) a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 18 de juliol de 2008

dictada en el procediment núm. 412/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Ricardo , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 19.05.08 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que ESTIMANDO LA DEMANDA origen de las presentes actuaciones, promovida por Don Ricardo contra Servicio Público de Empleo Estatal (INEM), debo declarar y declaro la improcedencia del despido sufrido por Don Ricardo , condenando como condeno a Servicio Público de Empleo Estatal (INEM) a la readmisión del actor en su puesto de trabajo y en las mismas condiciones que regían la relación laboral con anterioridad al despido o, a opción de la empleadora, que deberá ejercitar expresamente en el plazo de los cinco días posteriores al de notificación de sentencia, abone a Don Ricardo una indemnización en cuantía de 7.453'86 Euros. De no efectuarse opción expresa a favor del abono de la indemnización, se entenderá que la parte condenada opta por la readmisión; de ejercitarse el derecho a favor del abono de la indemnización, el despido se entenderá efectivo a fecha de 18 de abril de 2008. Y, cualquiera que sea el sentido de la opción, la parte demandada vendrá obligada a abonar a Don Ricardo los salarios devengados desde el despido, 18 de abril de 2008, y hasta notificación de esta sentencia, a razón de 40'55 Euros./día"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- Don Ricardo , mayor de edad, con DNI NUM000 , ha venido prestando servicios por cuenta de la empresa demandada, Servicio Público de Empleo Estatal (INEM), desde el día 15 de abril de 2004, categoría profesional de ordenanza y salario mensual, incluido el prorrateo de pagas extraordinarias, de 1.233'69 Euros Euros, por su equivalente diario de 40'55 Euros.

2º.- La relación entre actor y demandada se instrumentó mediante contrato temporal, modalidad de interinidad, para la sustitución del trabajador Don Vicente .

3º.- Don Vicente tenía la categoría profesional de ordenanza; su contrato de trabajo se hallaba en suspenso con derecho a reserva de puesto de trabajo por encontrarse el mismo en situación de incapacidad temporal.

4º.- Posteriormente, el día 17 de agosto de 2005, debido a la persistencia de la causa, el contrato que unía a actor y demandada fue prorrogado, con previsión de finalización a fecha 19 de abril de 2006. No obstante el contrato de trabajo se prorrogó nuevamente el día 8 de mayo de 2006 y con fecha de extinción fijada inicialmente al día 18 de abril de 2008.

5º.- Don Vicente fue declarado en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta por Resolución del INSS de 19 de abril de 2006, si bien con previsión de revisión por mejoría en plazo de un año.

6º.- Por Resolución del INSS de 7 de septiembre de 2007 se declaró la improcedencia de revisar el grado de incapacidad permanente reconocido a Don Vicente , con la expresa mención de la posibilidad de ser instada la revisión por agravación o mejoría a partir de julio de 2009.

7º.- En fecha 25 de marzo de 2008 la empresa demandada, Servicio Público de Empleo Estatal (INEM), procedió a notificar a Don Ricardo la extinción de su contrato de trabajo mediante escrito al efecto, alegando vencimiento del plazo legal o convencionalmente establecido para la reincorporación del Sr/Sra. Vicente y efectos desde el día 18 de abril de 2008.

8º.- Don Ricardo no es miembro de los órganos de representación unitaria o sindical de los trabajadores en la empresa.

9º.- El actor presentó reclamación previa el día 19 de mayo de 2008, coincidiendo con la presentación del escrito de demanda. La anterior reclamación ha sido desestimada por silencio administrativo.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- Es deriven pacíficament de la present actuacions els següents elements fàctics: a) l'actor i la demandada varen subscriure un contracte d'interinitat en data 15.04.2004 per tal de cobrir el lloc de treball d'un tercer assalariat en situació d'incapacitat temporal; b) l'esmentat contracte fou prorrogat en data 17.08.2005, amb data de finalització 19.04.2006 i, posteriorment en data 08.05.2006, amb data extintiva del 18.04.2008; c) el treballador substituït fou declarat en incapacitat permanent absoluta per resolució de 19 d'abril de 2006 -coincident amb la segona pròrroga-, amb previsió de milloria en el termini d'un any; d) l'INSS dictà nova resolució el dia 07.09.2007 per la què es declarava que no procedia la revisió de grau, fixant com data de revisió el mes de juliol de 2009; i e) el contracte d'interinitat finalitzà en data 18 d'abril de 2008.

Instada demanda per acomiadament, en considerar l'actor que existí frau de llei contractual, ha obtingut sentència favorable. Als dits efectes el jutjador "a quo" arriba a la conclusió de que existí causa de temporalitat en la dita modalitat contractual tant inicial com en les posteriors pròrroga -en aquest segon supòsit per la via de l' art. 48.2 TRLET - No obstant, en la mesura que la resolució administrativa de 7 de setembre de 2007 establia que no corresponia cap nova pròrroga fins al mes de juliol de 2009, en el dit moment finalitzà la causalitat, pel que el manteniment del contracte d'internitat fins al 18 d'abril de 2008 era en frau de llei i l'extinció per finalització constituïa un acomiadament.

S'alça ara en suplicació l'Advocacia de l'Estat a través d'un únic motiu que, per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL , denuncia la infracció dels arts. 15.1 c) i 48.2 TRLET i els arts. 4.2 b) i 8.1 c) del RD 2720/1998 . La tesi del recurs, succintament narrada, passa per la consideració que conforme l' art. 48.2 TRLET , el termini legal de venciment del contracte eren els dos anys posteriors a la declaració d'incapacitat permanent amb possible milloria, essent el dit "dies ad quem", en el què s'extingí el contracte. I, alhora, es citen sentències del TS en el sentit que en les Administracions públiques és lícita la pervivència del contracte d'interinitat fins al moment de la cobertura de la corresponent vacant.

Reiteradament la doctrina ha vingut insistint en el fet -posteriorment recollit a nivell normatiu- que l'extinció de la causa que va donar lloc a la substitució del treballador propietari del lloc (extinció provada per mort, invalidesa, jubilació, etc.) comporta la fi del contracte d'interinitat, sense que el substitut mantingui un hipotètic dret a consolidar la plaça (SSTS UD 26.12.1995 - RJ 19963185-, 24.01.1996 - RJ 19964130-, 22.10.1997 - RJ 19977547-, 24.01.2000 - RJ 20001060-, etc), tret que continuï treballant després de l'esdeveniment del fet causant, supòsit en el què passa a tenir la condició d'indefinit (entre d'altres, SSTS 25.02.1988 - RJ 1988949-, 30.09.1988 - RJ 19887154 -, 06.10.1988 - RJ 19887544 -, 28.01.1993 - RJ 1993376-, 21.06.1993 - RJ 19934917-, 27.01.1994 - RJ 1994384-, 29.09.1997, etc.), pel que l'extinció ex post sota la formalitat d'extinció de la interinitat és una autèntic acomiadament.

I, així mateix, s'ha afirmat que en aquells casos en els quals se celebra inicialment un contracte d'interinitat per substitució, amb posterioritat cessament en l'activitat de la persona substituïda, no existeix obligació per part de l'Administració corresponent de perllongar el contracte, encara que sigui cobert en forma immediata mitjançant una interinitat per vacant, doncs la llei no obliga a aquesta novació contractual, sense que el marc general regulador observi l'esmentat dret, sinó una simple preferència; i sense que, per altra banda, existeixi obligació alguna de l'Administració de procedir a cobrir en forma immediata la plaça, regint les seves pròpies necessitats organitzatives i pressupostàries (SSTS UD 20.07.2001 - RJ 20018072-, 02.04.2002 - RJ 20026004-, 18.07.2003, 29.09.2003 - RJ 2003 8560-, 03.02.2004 - RJ 20041291-, etc)

I, d'altra banda, es fa precís esmentar que la doctrina cassacional ha vingut insistint en el fet que per a que es pugui mantenir un contracte d'interinitat al llarg del període contemplat a l' art. 48.2 TRLET , és del tot precís que la resolució administrativa que declara la incapacitat permanent estableixi en forma expressa la possibilitat de millora dins el termini legal i no la possibilitat de revisió genèrica de l' art. 143.2 TRLGSS , en la mesura que no opera aquí cap mena de reserva de lloc de treball (per totes, la STS UD 31.01.2008 -ID CENDOJ: 28079140012008100037 - Hem d'aclarir, en aquest sentit, que tot i que en la prova practicada no consta aquest extrem singular de la incapacitat permanent del substituït, ha d'arribar-se forçosament a la conclusió que la resolució administrativa degué establir la dita possibilitat de millora, en la mesura que la resolució posterior de 7 de setembre de 2007 -que sí consta- fa esment a un procediment d'ofici instat per l'EVI.

En aquesta tessitura és evident que el recurs ha de ser estimat i validada la declaració d'improcedència del primer grau jurisdiccional. En efecte, escau recordar que el contracte d'interinitat és per definició la modalitat més causal i més garantista. D'aquesta manera, la seva finalitat és preservar tant els drets dels treballadors que, pels motius que siguin, no poden prestar els seus serveis, reservant-los la plaça a través d'una nova contractació que els substitueix, com de la pròpia empresa que, sense un cost excessiu, veu coberta la dita vacant amb un altre assalariat. En matèria d'incapacitat temporal -supòsit inclòs dins la tipologia de situacions que donen lloc a aquesta modalitat contractual- els canvis legals relatius a la seva durada han comportat coneguts problemes aplicatius indirectes en la dita modalitat contractual. D'aquesta manera quan ja fa més d'un decenni, el legislador regula el què la doctrina científica ha qualificat com "incapacitat permanent temporal", per tant, aquelles situacions que, d'alguna manera venen a substituir l'antiga invalidesa provissional, quan el treballador ha exhaurit la durada màxima de la incapacitat temporal amb la corresponent pròrroga, sense millora però amb una possibilitat real, més o menys immediata i futura de restabliment de la capacitat laboral, s'establí la possibilitat de en al llarg d'un determinat període, màxim de dos anys, l'entitat gestora pogués revisar si ha existit o no l'esmentada millora. I, en aquest sentit, es modificà l' art. 48.2 TRLET tot regulant el dret de reserva del lloc de treball a les esmentades situacions en l'àmbit contractual. Dret de reserva que, lògicament, finalitza un cop l'INSS decreta ve el restabliment de la persona afectada, donant fi a la prestació d'incapacitat permanent, ve la situació ja indefinida -sense perjudici de les possibilitats revisòries de qualsevol incapacitat ex art. 143.2 TRLGSS - de la situació d'incapacitat permanent (supòsit on ja no escau reserva de plaça).

És evident, fetes les dites consideracions, que les parts podien prorrogar causalment el contracte d'interinitat per IT al llarg de la situació de incapacitat permanent, amb possibilitat de millora i reserva del lloc de treball, en la mesura que el fet causant era substancialment idèntic, complint-se així allò que contempla l' art. 4 del RD 2720/1998, en relació a l'art. 15.1 c) TRLET Ara bé , un cop l'INSS procedí a la revisió "ante tempus", la situació d'incapacitat permanent esdevingué "indefinida" i no "temporal", per la qual cosa ja no operaven per al substituït les garanties de l' art. 48.2 TRLET . En conseqüència, no existia cap obligació de reserva de lloc de treball i, per tant, el contracte d'interinitat havia d'extingir-se. I, en no fer-ho, la relació laboral esdevingué indefinida, pel que la comunicació extintiva esdevé un autèntic acomiadament.

La dita reflexió no es veu limitada per la consideració de que el contacte d'interinitat podria haver-se mantingut fins al moment de la cobertura del lloc de treball. Certament aquesta era una possibilitat real, que passava per la novació de la finalitat del contracte. Però, més enllà de si aquesta novació havia o no de ser expressament acordada, hem de recordar que no consta en el relat fàctic que la causa de l'extinció hagi estat la dita cobertura: tot el contrari, el moment de la fi contractual coincideix plenament amb la inicial -i posteriorment, no real- data de finalització del període de reserva del lloc de treball del substituït. Per tant, encara que acceptéssim aquesta tesi que es formula incidentalment, hauríem d'arribar a idèntica conclusió desestimatòria, en la mesura que el contracte d'interinitat s'extingí abans de la data de la citada cobertura.

Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'Advocacia de l'Estat, en nom del SERVICIO PUBLICO DE EMPLEO ESTATAL (INEM) contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 15 de Barcelona en data 18 de juliol de 2008, recaiguda en actuacions 412/2008 , en virtut de la demanda instada per Ricardo , en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.