Sentencia Social Nº 1177/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 958/2006 de 09 de Febrero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. FRANCISCO ANDRÉS VALLE MUÑOZ

Barcelona, 9 de febrer de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1177/2007

En el recurs de suplicació interposat per Eduardo a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 2 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 575/2003 en el qual

s'ha recorregut contra la part Previsión Sanitaria Nacional Mutua de Seguros y Reaseguros a Prima Fija, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 18.07.03 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Aprecio la incompetencia de la jurisdicción social, a favor de la contencioso-administrativa, y desestimo la demanda presentada por Eduardo contra PREVISIÓN SANITARIA NACIONAL, MUTUA DE PREVISIÓN A PRIMA FIJA."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El actor, nacido el 18.8.27 y médico de profesión, ha estado afiliado a la mutua demandada y cotizando ininterrumpidamente hasta el día 31.12.99, fecha en la que, como consecuencia de lo dispuesto en la Ley 55/99 , cesó en la obligación de cotización.

2.- El actor, al cumplir 75 años de edad y cesar en el trabajo, atendiendo a las cotizaciones efectuadas por las diversas entidades para las que trabajó (Caixa de Previsión y Energía, Atlántidad, Aresa, PAASIS y Mutual Flequera, según certificaciones que obran como folios 71 a 74 y que se dan aquí por reproducidas), habría causado derecho a una pensión del 62% de su base reguladora.

3.- En fecha 9.5.03 formuló solicitud en tal sentido ante la mutua demandada, que fue contestada mediante comunicación de la misma en el sentido de "no poder aperturar ni tramitar expediente de jubilación alguno, puesto que con fecha efecto 1.1.00 el régimen de AME y AT quedó extinguido por lo dispuesto en la Ley 55/99 de 29 de diciembre , dejando de ser a partir de ese momento Previsión Sanitaria Nacional, PSN, Mutua de seguros y reaseguros a prima fija....administradora de dicho régimen" (folios 68 a 76).

4.- Se ha intentado la preceptiva conciliación previa en fecha 26.6.03, con resultado de sin efecto por incomparecencia de la entidad demandada.

5.- Con efectos de 1.1.00, en razón de lo dispuesto en la Ley 55/99 , el régimen de previsión de los médicos de asistencia farmacéutica y de accidentes de trabajo quedó extinguido por lo dispuesto en la Ley 55/99 de 29 de diciembre , quedando derogadas todas las disposiciones reguladoras del mismo y, en particular, la Orden de 7.2.53. No consta que la Administración General del Estado haya determinado reglamentariamente, hasta el momento, los derechos que puedan corresponder a los afiliados a dicho régimen.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- Es deriva de les presents actuacions que el demandant romangué afiliat a l'extinta entitat gestora del sistema de previsió social de facultatius i que sol licità en data 09.05.2003 -per tant, amb posterioritat a l'extinció del dit règim de previsió ex Llei 55/1999 - la pensió de jubilació. El magistrat d'instància, després de recordar l'erràtica evolució de la demandada en base a les SSTS UD 29.05.2004 i 04.05.2004 , declara la incompetència de jurisdicció, declinant el coneixement de la qüestió en l'ordre contenciós-administratiu. Als dits efectes, s'afirma que la integració específica del col lectiu afectat en el Sistema de Seguretat Social després de la norma anteriorment citada ha vingut a extingir aquest mecanisme de previsió social amb data d'efectes esmentada, de tal manera que la falta de desenvolupament del mandat del legislador al Govern per a l'emissió d'un reglament que reguli els drets dels anteriors beneficiaris ha de significar la imputació de responsabilitats administratives, d'on es deriva l'anunciada falta de competència d'aquesta jurisdicció.

Contra el dit pronunciament s'alça ara en suplicació la part actora, a través d'un únic motiu que articula per la via de l'apartat a) -o, subsidiàriament, c)- de l' art. 191 TRLPL , per infracció d'allò previst als arts. 1 i 2 del mateix cos legal.

El recurs ha de ser estimat. En efecte, hem de constatar d'entrada que difícilment podem compartir la lògica de la instància en els termes processals en què se'ns planteja. Certament -i fins a data recent, com posteriorment referirem- la qüestió relativa als drets a prestacions sorgides amb posterioritat a l'extinció de la demandada ha estat objecte d'un fort debat doctrinal, atès que la Llei deriva el règim regulador de les dites situacions a un reglament que no s'ha produït. D'aquí que algunes sentències -entre elles la de la Sala de 03.05.2005- hagin declarat la falta d'acció, atès que -s'entenia- no pot aquesta jurisdicció dictar sentència respecte uns hipotètics drets que la Llei deixa a mans del Govern, sense que aquest hagi complert el dit manament. D'aquí que, orfes de desenvolupament reglamentari, no podem els jutges del social suplir el paper de l'Executiu, sense perjudici de que els afectats exerceixin en l'ordre contenciós administratiu una acció rescabalatòria front a l'Administració de l'Estat.

Resta evident, des d'aquest punt de vista (que és contradictori amb l'actual doctrina unificada, com després referirem), que una cosa és que es declari la falta d'acció en considerar que allò que escau és la darrerament referida reclamació i una alta molt diferent que del dit raonament se'n derivi la incompetència de jurisdicció, atès que ambdues accions són diferents, amb finalitats i objectius diferenciats, essent també diferent el règim de responsabilitats. No es tracta, per tant i en la lògica del nostre pronunciament esmentat, de que l'ordre social no sigui competent -com interpreta la instància- per determinar una responsabilitat de l'Administració de l'Estat que ha estat demandada i que o consta sigui pretensió processal de l'actor, sinó de que -partint de la plena competència jurisdiccional en matèria de Seguretat Social en base a les normes que encertadament indica el recurs- en no existir norma de desenvolupament no podem els jutges del social determinar quin és el dret d'aplicació, pel que -si així ho vol el demandant- l'acció que escau és la rescabalatòria administrativa citada.

La dita argumentació és suficient, per tant, per a l'estimació del recurs. Al què hem d'afegir, que, en tot cas, la qüestió que aquí es tracta ha estat ja abordada (no només respecte el termini prescriptiu de drets que es tracte en les sentències citades a instància) per la STS UD 21.07.2005 , que entra en el fons de l'assumpte, la qual cosa evidencia la plena competència jurisdiccional.

Els efectes de la dita estimació, al legat el motiu per la recorrent, ha de comportar l'aplicació d'allò previst a l' art 240 LOPJ , amb la conseqüència de la declaració de nul litat d'actuacions de tot el procediment des del moment de dictar-se la sentència, per tal de que el magistrat d'instància en dicti una de nova en la què, des de la competència d'aquest ordre jurisdiccional, doni resposta a la resta d'excepcions o qüestions processals formulades i, en el seu cas, al fons de l'assumpte.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que en el recurs de suplicació interposat per Eduardo contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 33 de Barcelona en data 2 de novembre de 2005, recaiguda en les actuacions 573/2003 , en virtut de demanda deduïda pel dit recorrent contra PREVISIÓN SANITARIA NACIONAL, MUTUA DE PREVISION A PRIMA FIJA en reclamació per jubilació hem de declarar la nul litat d'actuacions del procediment des del moment de dictar-se la sentència, per tal de que el magistrat d'instància dicti nou pronunciament en el què, des de la competència d'aquest ordre jurisdiccional, doni resposta a la resta d'excepcions o qüestions processals formulades i, en el seu cas, al fons de l'assumpte, amb retorn de les presents actuacions al dit Jutjat i amb la continuació del procediment conforme les normes processals aplicables a partir de l'esmentat moment processal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.