Sentencia SOCIAL Nº 1177/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6647/2016 de 14 de Febrero de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2013 - 8053577

F.S.

Recurs de Suplicació: 6647/2016

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 14 de febrer de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1177/2017

En el recurs de suplicació interposat per Ezequias a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 20 de juny de 2016 dictada en el procediment núm. 1171/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ASEPEYO i SERRADORA BOIX, SL, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 14-11-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juny de 2016 , que contenia la decisió següent:

Desestimo la present demanda interposada per Ezequias , contra, l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la MUTUA ASEPEYO i la mercantil SERRADORA BOIX, S.L. i, en conseqüència, absolc a la part demandada de totes les peticions de la demanda.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMER.- Ezequias , titular del D.N.I. núm. NUM000 , amb núm. afiliació a la S. S. NUM001 , data de naixement NUM002 .1963, va patir un accident de treball en data 04.11.2011 al caure des d'una alçada de 2 metres, mentre prestava serveis com a serrador 'operari de cantejadora de nuclis i restauradora' per a l'empresa SERRADORA BOIX,S.L. patint, a resultes del mateix, una fractura per compressió del segment anterior de la plataforma superior del cos vertebral L2. Va passar a la situació d'Incapacitat Temporal el mateix dia de l'accident amb ingrés hospitalari fins el dia 10.11.2011. Desprès d'un tractament ortopèdic finalitzats amb tres mesos i mig de rehabilitació, finalment la mútua li va donar l'alta el 03.08.2012.

SEGON.- En data 28.08.2012 s'incorpora al seu lloc de treball. No obstant, a proposta de la mútua, l'empresa el canvia del seu lloc habitual de treball al de 'classificació de taules' amb l'objectiu que la manipulació de càrregues sigui inferior a 10 kg.

TERCER.- El 04.02.2013, l'actor causa baixa per malaltia comuna amb el diagnòstic de fractura de vertebra lumbar. En data 31.07.2013, l'actor formalitza reclamació prèvia en sol licitud d'invalidesa permanent derivada d'accident laboral davant l'INSS.

En 01.10.2013, la Direcció Provincial d'aquest organisme resolt desestimar la reclamació prèvia al considerar que les lesions que pateix ja van ser valorades per l'ICAMS sense que s'apreciés cap limitació funcional.

QUART.- La base reguladora de la prestació reclamada és de 1.846 euros mensuals.

CINQUÈ.- Les lesions que presenta el treballador demandant són les següents: Dolor lumbar amb antecedents de fractura de vertebra lumbar consolidada.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (Mutua Asepeyo). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta, subsidiàriament total o mes subsidiàriament parcial derivada d'accident de treball, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La Mútua Asepeyo demandada presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que fa constar.

Segon.- El recorrent denuncia en suplicació únicament la infracció per no aplicació de l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent total, en relació amb l'article núm. 143.1 de la mateixa norma, així com doctrina jurisprudencial. Es remet a la fractura de vèrtebra lumbar consolidada que comporta dolor lumbar i ha impedit els principals requeriments de la professió habitual d'operari serrador que ostentava abans de l'accident de treball de 4 de novembre de 2011 en què, treballant per l'ocupadora va caure d'una alçada de 2 metres, sent donat d'alta mèdica el 3 d'agost de 2012 , sent traslladat el 28 d'agost següent a altres funcions a proposta de la mateixa mútua asseguradora per tenir limitada pel dolor la mobilitat i especialment per a activitats de sobrecàrrega i de manipulació de peces de mes de 10 kgs. segons el segon fet provat de la sentència. Combat que la desestimació de la pretensió per part del magistrat de la instància es basi en la falta de prova de les funcions exercides en el lloc de treball al qual va ser destinat en el moment d'incorporació al treball desprès de l'alta mèdica de l'accident de treball patit, perquè considera que justament el canvi de funcions demostren les limitacions a les fonamentals exigències de la seva professió d'oficial segon serrador en indústria serradora de troncs. Conclou que merita la incapacitat permanent total postulada en aquest recurs.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual és total quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Per altra banda, la Jurisprudència ha vingut destacant reiteradament, entre d'altres en les Sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de juny i 24 de juliol de 1.986 , el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de la persona afectada; de tal manera, que unes mateixes lesions i seqüeles poden ser constitutives o no d'invalidesa permanent, en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió de la presumpta persona incapaç, de forma que les mateixes o semblants o similars lesions poden resultar incapacitants o no en relació a les limitacions que suposin per a exercir la professió habitual de cada cas concret. En aquest sentit la doctrina jurisprudencial o de les Sales Socials dels Tribunals Superiors de Justícia no poden ser d'aplicació ni d'orientació perquè en general no es produeix identitat de patologies i limitacions funcionals en les persones afectades, devent considerar les limitacions funcionals de forma individualitzada i casuística en relació a la categoria professional de la persona afectada. Insistim en que el factor determinant del reconeixement de la incapacitat permanent radica en les limitacions físiques o psíquiques que pateixi la persona per als requeriments fonamentals i definidors de la seva concreta professió habitual, de forma que no es pot invocar doctrina jurisprudencial sobre el caràcter limitador de determinades lesions fent abstracció de la concreta professió habitual a què s'ha de referir la incapacitat permanent en els seus diferents graus, i s'ha d'estar a cas per cas i a la casuística concreta de cada cas.

En aquest cas ens remetem als fets provats no atacats i als fets conformes sobre l'estat de salut del treballador, les seves limitacions, la proposta de la Mútua asseguradora del canvi o limitació de funcions de treball en el moment de la seva reincorporació desprès de l'alta mèdica del accident de treball que li va provocar la fractura de vèrtebra lumbar consolidada amb quadre de dolor limitant, en relació a la professió habitual que ostentava en el moment de l'accident patit el 4 de novembre de 2011, perquè ens hem de remetre a la categoria professional que ostentava en el moment de patir l'accident de treball i no a la que podia ostentar en el moment de gestionar la prestació d'incapacitat permanent( SSTS. de 9 de febrer de 2000 , RJ 1748 ; o de 31 de maig de 1996 , RJ 4713)., encara que haguessin transcorregut mes de dotze mesos des de l'accident a la proposta d'incapacitat permanent o hagués desplegat altres categories professional ( STS. de 8 de juny de 2006 Rec. 1678/2004 ) a efectes de determinar la professió habitual a què obliga el mateix concepte d'incapacitat permanent en el grau total o parcial i l'articlenúm.11.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969, que la doctrina jurisprudencial ha interpretat ( STS. de 9 de desembre de 1002 RJ. 1947/2003 , o la ja citada de 23 de febrer de 2006 , RJ. 2093).

No es pot confondre la professió habitual amb el lloc de treball ni amb el grup professional, de manera que en el cas present hem de tenir elements per considerar si el nou lloc de treball al que va ser destinat posteriorment a l'accident exigeix la mateixa aptitud professional de la categoria que ostenta el treballador d'operari de 2ª serrador , pelador i re-serrats, inicialment destinat al lloc de treball de catejadora de nuclis i retestadora i posteriorment al de 'classificació de taules' en el qual manipula càrregues inferiors a 10 kgs..

Partint de que no consta que el nou lloc de treball correspongui a diferent categoria professional, i atenint-nos als requeriments d'operari serrador , que exigeix força i esforç físic amb càrregues, en treball mecanitzat i auxili tecnològic i de maquinària, les limitacions físiques declarades provades no atacades consistents en dolor lumbar amb antecedents de fractura de vèrtebra lumbar consolidada, ens porten a considerar que el dolor lumbar que ha quedat com a seqüela no presenta entitat suficient limitadora , i les limitacions de mobilitat flexoextensora, de lateralització i de rotacions del cos en els últims graus que afirma el magistrat amb valor fàctic en el Tercer.8 Fonament de dret, com a factor del dolor lumbar en activitats de sobrecàrrega especialment , no impedeixen les fonamentals tasques de la professió de serrador de troncs per mitjans mecanitzats.

Conseqüentment , el conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades, ara per ara no presenten la entitat de gravetat suficient per impedir les fonamentals tasques de la seva professió, de forma que el demandant recorrent no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social, devent desestimarel recurs i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Sr. Ezequias contra la Sentència de 20 de juny de 2016 dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona en el procediment núm. 1171/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala , amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.