Sentencia Social Nº 1179/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1590/2009 de 10 de Febrero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1179/2010

En el recurs de suplicació interposat per Juan Carlos a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 25 de setembre de 2008 dictada en el

procediment núm. 468/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 3 de juny de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de setembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimando la demanda interpuesta por D. Juan Carlos , en reclamación de invalidez formulada frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, debo absolver y absuelvo a la entidad gestora demandada de los pedimentos en su contra formulados".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora D. Juan Carlos , nacida el 09-06-1946, con DNI núm. NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social con el número NUM001 en el Régimen General.

SEGUNDO.- La profesión habitual es la de comercio menor-alimentación.

TERCERO.- Inició proceso de I.T. en fecha 02-07-07 y percibió subsidio hasta la fecha de efectos económicos de la incapacidad permanente.

CUARTO.- Inició la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS que en resolución de fecha 13-03-08 declaró a la actora en situación de incapacidad permanente total.

QUINTO.- Agotó la vía administrativa ante la Dirección Provincial del INSS que en resolución de fecha 28-04-08 confirmó su pronunciamiento inicial.

SEXTO.- La base reguladora de la prestación asciende a 693,49 euros mensuales, siendo éste un hecho pacífico admitido por las partes.

SÉPTIMO.- La UVAMI emitió dictamen en fecha 30-01-08.

OCTAVO.- La parte actora se halla afecta de las siguientes lesiones: antecedentes de cirugía por fractura rotuliana con gonartrosis avanzada a dicho nivel en la actualidad con limitación funcional, prolapso completo mitral (ecocardiograma de abril 2007 grado III) con insuficiencia mitral severa, función ventricular normal y FE 67%, lumboartrosis avanzada con limitación funcional.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada

per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès. L'esmentat recurs no ha estat objecte d'impugnació per l'Institut demandat.

SEGON. Mitjançant l'únic motiu del recurs, amb emparament correcte en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia que s'ha infringit l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social . El recurrent basa aquest motiu en que l'actor es troba incapacitat en grau absolut per a tot tipus de treball, atès que la gonartrosi i la lumbartrosi són avançades amb limitació funcional i també pateix una insuficiència mitral severa.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior. En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

Doncs bé, el motiu s'ha d'estimar perquè les lesions que pateix l'actor i que consten en el fet provat vuitè de la sentència: és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual de comerç al menor, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclosos els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, tenint en compte que té problemes tant de mobilitat com per a la bipedestació i deambulació perllongades, atès que pateix una limitació funcional per la gonartrosis i lumbartrosis, que han estat qualificats com a severes, a la qual cosa se li ha de sumar que també pateix un prolapso complet mitral, amb insuficiència mitral severa i en aquesta situació està incapacitat per a realitzar qualsevol tipus de treball, també els de tipus sedentari.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de

marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER. Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat pel treballador demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar-se la demanda declarant el demandant en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 693,49? (fet provat sisè), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 30 de gener de 2.008, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'Institut demandat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Juan Carlos contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona, en data 25 de setembre de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 468/2008, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actora en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 693,49?, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 30 de gener de 2.008, i, en conseqüència, condemnem l'Entitat Gestora a pagar al demandant la prestació esmentada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.