Sentencia Social Nº 1185/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1618/2009 de 10 de Febrero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 10 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1185/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i Mercedes a la sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 21 de novembre de 2008 dictada en el procediment núm. 489/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part 21 de novembre de 2008, ha actuat

com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 11 de juny de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent: " ESTIMO EN PARTE la demanda presentada por Doña Mercedes contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE y declarar a la demandante en situación de Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, reconociendo su derecho a percibir una pensión a razón del 55 por ciento de la base reguladora de 694,79 euros mensuales, con efectos 12-02-2008, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a su pago junto a las mejoras y revalorizaciones que procedan desde aquella fecha "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Doña Mercedes , nacida el 16-04-1954, con DNI núm. NUM000 , afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 en situación asimilada a la de alta, por percibir el subsidio por desempleo, en el régimen general, siendo su actividad Oficial Confección.

Segundo.- En fecha 29-02-2008 el INSS dictó resolución acordando que no procedía declarar a la actora en situación de incapacidad permanente, por no reunir dicho requisito. El ICAM apreció en su dictamen, emitido en fecha 12-02-2008 las siguientes lesiones: "Síndrome fibromiálgico. Síndrome de Fatiga Crónica. Trastorno adaptativo. Espondiloartrosis y gonartrosis incipiente".

Tercero.- Frente a dicha resolución la actora interpuso reclamación previa el 16-04-2008, reclamación que fue desestimada por resolución de 29-04-2008, que puso fin a la vía administrativa.

Cuarto.-. La base reguladora de la prestación es de 694,79 euros mensuales, con efectos 12-02-2008.

Quinto.- La actora padece "Síndrome fibromiálgico 18/18. Síndrome de Fatiga Crónica. Artrosis lumbar incipiente. Discopatía L4-L5. Coxartrosis moderada de predominio izquierdo. Gonartrosis incipiente. Pérdida auditiva combinada del 22,48%. Arritmia cardiaca. Trastorno adaptativo reactivo".

Tercer. Contra aquesta sentència ambdues parts varen interposar sengles recursos de suplicació, que formalitzaren dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda en part i declara a la demandant en situació de incapacitat permanent en grau de total, presenten sengles recursos de suplicació la part actora, que interessa la declaració del grau de incapacitat permanent absoluta i l'INSS que demana la revocació del grau de total.

SEGON. Les dues parts recurrents al.leguen, per la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral, la infracció del article 137 de la LGSS , per inadequada interpretació del precepte que estableix els requisits de la incapacitat permanent en grau de total o absoluta, a la vista de les lesions que es declaren provades.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

L'article 137-1.c) de la LGSS , s'ha d'integrar amb la definició de la incapacitat permanent absoluta prevista en l'antic 137-5 de la LGSS, per manca de desenvolupament reglamentari ( DT 5 Bis LGSS DA 39ª Ley 50/1998 ), que definia aquest grau com aquella incapacitat que inhabilita completament al treballador per a tota professió u ofici. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991, l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total - en relació també, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l'art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969 - la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

En el cas que ens ocupa, la professió habitual de la demandant és la de Oficial Confecció i les patologies que s'acrediten i que no discuteixen les parts, són les de: "síndrome fibromiàlgica 18/18 i Síndrome de fatiga crònica..." a més d'altres patologies que no tindrien efectes invalidants. Aquesta Sala ha valorat reiteradament que la síndrome de fatiga crònica ha de donar lloc a la valoració d' incapacitat permanent en grau d'absoluta, quan el seu diagnòstic consta de manera objectivada, en ser un dels efectes de la malaltia la impossibilitat de realitzar esforços elementals i mínims, així com estar integrat en una feina durant la jornada laboral de 8 hores, encara que les tasques d'aquella siguin de caràcter sedentària, atès que la malaltia exigeix habitualment períodes de repòs. Per totes es pot citar la sentència de 20 de setembre de 2007, recurs 6178-2007, amb cita de sentències anteriors de data 6-04- 2004, 11-12-2003 EDJ 2003/236568 , 14- 07-06 rec. 2306-05, 05-03-07 rec. 993-06 i rec. 991-06, en que s'ha valorat que la síndrome de fatiga crònica s'ha de considerar invalidant, quan esta concretament descrita i objectivada, doncs la capacitat residual pels malalts que pateixen aquesta malaltia, de la que es coneix tractament merament paliatiu, tenen un quadre de fatigabilitat precoç, abatiment, depressió i baix nivell de concentració.

En conseqüència, s'ha de valorar que la sentència de instancia infringeix l'article 137-5 de la LGSS , i estimar el recurs de la part actora, amb declaració de incapacitat permanent i el dret a la pensió, amb les característiques que han estat acceptades per les parts.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i estimem el recurs de suplicació presentat per Mercedes presentat contra la sentència de 21 de novembre de 2008, dictada pel Jutjat Social 19 dels de Barcelona, en el procediment número 489-2008 . Revoquem la sentència dictada i estimant la pretensió principal de la demanda, declarem a l'actora en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, derivada de malaltia comuna i el dret a percebre la pensió corresponent al 100 % de la base reguladora de 694,79 euros al més, més les millores i revalortizacions que siguin pertinents, des de la data d'efectes del dia 12 de febrer de 2008.

Condemnem a l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL a estar i passar per aquesta declaració i a que aboni a la demandant la pensió amb la quantia i forma indicades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.