Sentencia Social Nº 1207/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7389/2008 de 10 de Febrero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 10 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1207/2010

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 2 Mataró de data 25 de juny de 2008 dictada en

el procediment núm. 186/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Olga , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 27 de març de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de juny de 2008 , que contenia la decisió següent: "

Que DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda formulada por Doña Olga , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, y que DEBO DECLARAR Y DECLARO el derecho de la actora Doña Olga a percibir una pensión de jubilación del 75 % de la base reguladora de 577,39 euros mensuales, con fecha de efectos de 6 de Noviembre de 2007, más las mejoras y revalorizaciones legalmente aplicables, y que DEBO CONDENAR Y CONDENO al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por esta declaración " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante, nacida en fecha 5 de Noviembre de 1947, provista de Documento Nacional de Identidad número NUM000 , se encuentra afiliada a la Seguridad Social en el Régimen General con el número NUM001 , en virtud de trabajos prestados por cuenta ajena, con categoría profesional de maquinista de goma, y en situación de convenio especial con la Tesorería General de la Seguridad Social, en fecha 6 de Noviembre de 2007 presentó solicitud de prestación de pensión de jubilación de naturaleza contributiva. (Expediente Administrativo).

SEGUNDO.- En fecha 16 de Noviembre de 2007 la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución por la cual resolvía aprobar la solicitud de la interesada, reconociéndole el derecho a percibir la pensión de jubilación de carácter contributivo a razón del 65 % de la base reguladora de 577,39 euros mensuales y con fecha de efectos de 6 de Noviembre de 2007. (Expediente Administrativo).

TERCERO.- La interesada en fecha 21 de Diciembre de 2007 presentó Reclamación Previa en la cual argumentaba que entendía que era de aplicación lo previsto en el artículo 6 de la Orden de 4de Marzo de 1955 , y peticionando en consecuencia que se revocara la resolución dictada en el sentido de que se le reconociera el derecho a un porcentaje del 75 % de la base reguladora. (Expediente Administrativo).

CUARTO.- La Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social, en fecha 31 de Enero de 2008 dictó resolución por la cual se desestimaba la Reclamación Previa interpuesta. (Expediente Administrativo).

QUINTO.- La base reguladora de la prestación que se solicita es de 577,39 euros mensuales y la fecha de efectos la de 6 de Noviembre de 2007.

SEXTO.- La profesión habitual de la demandante es la de enfermera.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació de increment de percentatge de la pensió de jubilació que estima la demanda, presenta l'INSS recurs de suplicació, que ha estat impugnat.

SEGON. Abans d'entrar en el fons de la qüestió de fons plantejada s'ha de valorar la competència funcional d'aquesta Sala, ja que es tracta de una qüestió d'ordre públic processal. Les normes de admissió del recurs de suplicació, que estan regulades per la Llei de procediment laboral, R. D. Legislatiu 2/95, de 7 d'abril, article 189.1 , estableixen el límit per tenir accés al recurs de que el valor de la reclamació de quantitat en termes absoluts, superi els 1.803 euros (ex 300.000 ptes.) mínim exigible al efecte. Per altra banda, la jurisprudència ha establert que també és aplicable aquest límit quantitatiu a les diferències de prestacions de seguretat social, sempre i quan estigui declarat el dret a la seva percepció. Així ho ha valorat, amb caràcter reiterat i constant el Tribunal Suprem, Sala 4ª, i ho recorda la sentència de 15-6-2009, rec. 1528/2008, quan diu:

"1.- En cuanto a la cuantía litigiosa como requisito de acceso al recurso de suplicación ( art. 189.1 LPL EDL1995/13689 ), esta Sala, entre otras, en sus STS/IV 24-noviembre-2008 (recurso 2792/2007) y 6 -abril-2009 (recurso 154/2008), ha declarado que " en reclamación a la Seguridad Social, cuando la prestación está reconocida y la controversia se limita exclusivamente a la cuantía económica, no es aplicable el mandato del art. 189.1 .c) precepto que declara recurribles las sentencias en procesos sobre reconocimiento o denegación del derecho a obtener prestaciones de la seguridad Social, incluidas las desempleo, así como el grado de invalidez aplicable. Doctrina uniforme y sin fisuras reiterada, entre otras, en las SS de 20 diciembre 1993, 25 marzo 1994, 29 enero 1996, 21 abril 1997, 7 febrero 2000, 20 febrero de 2001, 21 de julio de 2004 y 21 de marzo de 2006 "; así como que " ante la falta de un precepto en la LPL EDL1995/13689 , para determinar la cuantía, cuando la reclamación versa sobre prestación de carácter periódico, ha de acudirse al mandato del art. 178.3 de la LPL EDL1995/13689 de 1980 , que lo fija en el importe de la prestación en un año (Sentencias, entre otras, de 12 de febrero de 1994, 20 febrero 2002, 21 de julio de 2004 y 29 de octubre de 2004 ) ".

2.- Es, por tanto, doctrina consolidada que cuando se reclama frente al importe asignado a la base reguladora de una prestación, o un incremento en el porcentaje aplicable a la base reguladora, o respecto de cualquier otro aspecto atinente a una diferencia cuantitativa, que no al reconocimiento de la prestación, el acceso al recurso pende de que lo reclamado sea por diferencia superior a 300.000 pesetas anuales (1.803,04 euros), que era el criterio seguido por el apartado 3º del art. 178 de la LPL/1980 (así, entre otras, las SSTS/IV 20-diciembre-1993 -recurso 422/1993, 31-enero-2002 -recurso 31/2001 de Sala General, 29-octubre-2004 - recurso 5896/2003). "

TERCER. S'ha de partir del fet que l'objecte del litigi és la reclamació per la part actora d' unes diferències de percentge de la pensió de jubilació que amb caràcter anual arriben a 808,36 euros (57,70 euros mensuals, diferència de coeficient del 10% sobre una base reguladora de 577,39 euros al mes) quantia inferior al límit quantitatiu abans referit. Per tant, s'ha de valorar que la sentència no era recurrible en suplicació i aquesta Sala no té competència funcional per entrar en el contingut del recurs de suplicació. En base a aquesta valoració la Sala s'ha d'abstenir d'entendre del present recurs, improcedentment admès per l'òrgan d'instància, i declarar la fermesa de la sentència recorreguda amb la nul litat de les actuacions posteriors.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Que sense entrar a examinar el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 dels de Mataró, en data 25 de juny de 2008 , en el procediment número 186-08, en virtut de demanda presentada per Olga contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació de diferències en la base reguladora de la pensió de jubilació, hem de declarar la nul.litat de totes les actuacions produïdes posteriorment a la notificació de l'esmentada sentència i, per tant, la fermesa de la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.