Sentencia Social Nº 1221/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 370/2008 de 11 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1221/2009

En el recurs de suplicació interposat per Aurelio a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 22 de juliol de 2008 dictada en el procediment núm. 370/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial i Proyectos y Construcciones Sant Boi, S.L., ha actuat

com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 29 d'abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda interpuesta por Aurelio frente a Proyectos y Construcciones Sant Boi, S.L. y -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial en materia de Despido debo absolver y absuelvo a las partes demandadas de las pretensiones en su contra deducidas "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.El actor Aurelio presta servicios por cuenta y bajo la dependencia de la empresa Proyectos y Construcciones Sant Boi, S.L. , dedicada a la actividad de la construcción, con antigüedad de 1-10-07, categoría profesional de contable y percibiendo un salario mensual bruto con inclusión prorratas pagas extra de 2996'60 euros.

Segundo. Las citadas partes en 1-10-07 suscribieron contrato de trabajo de duración determinada, de 1-10-07 a 31-3-08, según constaba en el mismo, así como que se celebraba para "atender las exigencias circunstanciales del mercado, acumulación de tareas o exceso de pedidos, consistentes en exceso puntual de trabajo, aún tratandose de la actividad normal de la empresa", teniendose el resto de su contenido por reproducido.

Tercero. La empresa en 25-2-08 mediante entrega de documento de preaviso por final contrato, le comunicó que el dia 31-3-08 finalizaba el contrato de trabajo suscrito dando por finalizados por tal motivo las relaciones laborales, firmandolo el actor a su entrega.

Cuarto. El dia 31-3-08, el actor firmó documento demandado de saldo y finiquito, y cuyo contenido íntegro se tiene por reproducido, en el que se hacia constar expresamente que el actor habia dejado de prestar sus servicios en la empresa por la causa baja fin de contrato y que en el acto recibia la cantidad de 1211'50 euros, reconociendo como saldo y finiquito dicho importe por todos los conceptos dejando concluido su contrato de trabajo y obligandose a no pedir nada más ni reclamar por concepto derivado de la relacion laboral habida hasta el dia 31-3-08 con la empresa.

Quinto. La empresa demandada en 31-3-08 le entregó dos cheques de importes 1211'50 euros y de 1891'08 euros, que cobró el actor en 2-4-08.

Sexto. El actor percibió prestación por desempleo durante el período de 5-4-08 a 14-4-08.

Septimo. En 15-4-08 causó alta en la empresa Porfin decorados, S.L.L., continuando prestando sus servicios en la misma.

Octavo. Formuló papeleta de conciliación por despido en CMAC y demanda de despido ante el Decanato de los Juzgados de lo Social de Barcelona el 29-4-08.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la demanda d'acomiadament improcedent perquè estima l'extinció del contracte pel valor alliberador del rebut de saldat i quiti. L'objecte del recurs és reposar les actuacions en l'estat en què es trobaven abans d'haver-se infringit normes o garanties de procediment, i denunciar la infracció de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191 a) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. En el primer objecte del recurs per a reposar les actuacions al moment anterior a haver-se infringit normes o garanties processals que han causat indefensió, denuncia la violació de l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola i de les normes reguladores del procediment laboral per incongruència omissiva. Argumenta que la sentència es limita a valorar el rebut de saldat i quiti sense resoldre les pretensions del demandant, o sigui sense pronunciar-se sobre la qualificació de l'acomiadament que ha postulat el recurrent.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [RJ 19878804], 28 maig 1990 [RJ 19904510] y 9 d'abril 1991 [RJ 19913257]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]",i que " no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras),...» (Sentència del Tribunal Constitucional núm. 118/1997, de 23 junio [RTC 1997118]). Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part. La declaració de nul litat de les actuacions ha de limitar-se als supòsits d'irregularitats processals més greus que causin indefensió material efectiva que no es pugui resoldre per altra via judicial processal, tal com disposa l' art. 240.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .

En el cas que es debat entenem que no s'ha produït cap infracció que motivi la nul litat d'actuacions per incongruència. La sentència de la instància no incorre en incongruència ni per excés en resoldre més del que s'ha demanat (STC. núm. 98/1996 per totes), ni tampoc es produeix en aquest cas incongruència per error perquè l'òrgan judicial no resolgui sobre la pretensió de la demanda o sobre el motiu del recurs i erròniament es refereix a un altra pretensió totalment aliena a la controvèrsia processal plantejada ( STC. núm. 111/1997 per totes). No existeix incongruència ni obscuritat que causi indefensió a la part. La Sentencia resol sobre la pretensió de la demanda que és de reclamació d'acomiadament amb total correspondència, concordància i correlativitat entre els elements subjectius i objectius de la relació jurídico-processal i l'acció exercida ( SS. TS. 23 de març de 1999, de 13 d'abril de 1998 i de 23 d'octubre de 1997, per totes), com en resulta de la comparació entre el demanat i el concedit ( SSTS. de 23 de setembre de 1999, de 13 de maig de 1998 i de 30 de novembre de 1996 per totes) encara que en aquest cas no s'hagi reconegut la pretensió perquè la resolució judicial ha entés que el rebut de saldat i quiti constitueix una transacció d'extinció de la relació laboral en interpretar els termes del rebut. El grau de convenciment que els raonaments de la resolució judicial mereixin a la part recurrent és irrellevant i independent de la congruència, doncs l'exigència de congruència no s'estén als raonaments al legats per les parts o pels Tribunals (SS. TS. de 11 d'abril de 1995 o de16 de març de 1990, per totes), ni tampoc requereix conformitat literal i rígida a les peticions, sinó adequació als components fàctics de la litis ( STS. de 29 de maig de 1982).

En el cas present ja hem dit que la sentència de la instància estima el valor alliberador del rebut de saldat i quiti que va plantejar la part demandada en la seva oposició a l'existència d'acomiadament improcedent. El valor alliberador del rebut de saldat i quiti que valora l'òrgan judicial de la instància desestima obviament de forma simultània l'existència d'acomiadament i per tant no ha d'entrar a qualificar-lo, atès que l'estimació del valor alliberador del rebut de saldat i quiti comporta l'acord de les parts en l'extinció de la relació laboral.

En aplicació de la doctrina citada, no es produeix la incongruència omissiva que al lega la part, de forma que s'ha de rebutjar aquest objecte del recurs.

Tercer. La part recurrent denuncia la vulneració de l' article núm. 52, 53, 55, 56, 59.3 de l'Estatut dels Treballadors i dels articles núm. 1.281 i següents del Codi Civil i de la jurisprudència existent. Argumenta que la signatura del rebut de saldat i quiti no comporta la renúncia de l'acció legal o de dret com és l'acció per l'acomiadament, sinó en tot cas el reconeixement dels imports que se li lliuren, a la vista del document i el seu text, en el qual consten els imports de la liquidació i ni tan sols de cap indemnització per l'acomiadament. Transcriu criteri jurisprudencial d'aquesta Sala Social, i assenyala que el contracte temporal signat resulta en frau de llei tota vegada que no especifica la causa de la contractació, que es limita a fer constar " excés puntual de treball". Entén que si l'empresa no ha justificat la causa de l'acomiadament, el recurrent tenia la condició de fix de plantilla, i que en el document de saldat i quiti en cap moment consta la voluntat conforme del treballador de l'extinció comunicada, sinó únicament de la liquidació dels imports que hi consten. Argumenta que no es pot acceptar aquest valor alliberador quan el que es tracta de formalitzar a través d'aquest rebut signat és una resolució contractual fundada en una causa il licita o encobridora de frau de llei, perquè si la temporalitat de la contractació és ineficaç el document de liquidació d'aquella relació de treball també ho és, ja què aquella relació es sustenta en una temporalitat estesa en frau de llei i amaga una relació laboral indefinida. Fa referència als termes del document que sobre que "es te per finiquitada la relació sense que hagi res mes per reclamar", i assenyala que l'import que conté únicament és per conceptes salarials deguts, sense incloure la indemnització del 7 per cent de les taules establerta convencionalment i sense que consti expressament la voluntat conforme del treballador amb l'extinció comunicada, sinó la conformitat amb la liquidació reflectida en el document. En cap cas consta en el document la voluntat o l'acord de les parts d'extingir la relació de treball, perquè el recurrent no buscava ni volia el cessament sinó que va percebre els imports deguts en cas d'entendre's vençut el termini del contracte temporal.

Quart. La relació fàctica no atacada estableix que el recurrent va signar un contracte de treball de duració determinada des del 1 d'octubre de 2007 fins el 31 de març de 2008 pre " atendre les exigències circumstancials del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes, consistents en l'excés puntual de treball, encara que es tracti de l'activitat normal de l'empresa". El dia 25 de febrer se li va lliurar un document de preavís per fi de contracte amb efectes de 31 de març de 2008 . Aquest dia 31 de març el recurrent va signar un document de saldat i quiti que la sentència te per reproduït on consta que cessava per fi de contracte i cobrava 1211,50 euros per la part proporcional de la paga d'estiu i de vacances amb reconeixement com saldat i quiti amb aquest import de tots el conceptes deixant conclòs el contracte de treball i obligant-se a no reclamar res mes.

El nucli de la controvèrsia del recurs és el determinar si els termes d'aquest rebut de saldat i quiti te valor alliberador perquè demostra una transacció de cessament entre les parts. En aquest sentit entenem que no podem resoldre la controvèrsia del valor alliberador del rebut de saldat i quiti amb abstracció de l'examen del contracte de treball de duració determinada signat entre les parts que en la demanda es postula en frau de llei per no tenir causa legal clara.

Cinquè. La Sala ha de recordar la doctrina jurisprudencial que interpreta les exigències i requisits del contracte temporal per circumstàncies de la producció regulat en l' article núm. 3 del RDecret 2720/1998,que en l'apartat núm. 2 , a) i b) exigeix l'obligació legal d'especificar i identificar amb precisió i claredat la causa o circumstància concreta del mercat, la concreta acumulació de tasques o quins excessos de comandes motiven la contractació laboral temporal en el període màxim de sis mesos dintre d'un de dotze, excepte en cas de caràcter estacional de l'activitat en què es poden produir les circumstàncies citades ( SSTS de 10 i 30 de desembre de 1996; 26 d'octubre de 1999 , RJA 1999/7838, que proscriu que el conveni desnaturalitzi el perfil o límits del contracte d'obra o serveis, o la de 24 d'abril de 2006 Rec. 2028/2004).

En el cas present en què la relació fàctica no ha sigut atacada, ens trobem que la causa que consta en el contracte temporal de sis mesos és la d'atendre exigències circunstancials del mercat, acumulació de tasques o excés de comandes consistents en "excés puntual de treball". L'augment de treball que l'empresa preveu en aquest període de sis mesos no s'especifica a quin motiu o circumstància respon com exigeix la norma citada. Considerem que no consta ni s'ha provat per l'empresa cap circumstància especial del mercat, o acumulació de tasques o excés de comandes en què s'ha de basar la contractació, de manera que hem d'entendre que el recurrent ha treballat en tasques pròpies de l'activitat industrial de l'empresa de caràcter permanent i no provisional o temporal ( STS. de 6 de maig de 2003, RJ. 20035765; i STS. de 20 de febrer de 1997,) de forma que la manca de causa o la infracció dels límits legals del contracte temporal converteixen la relació laboral en indefinida d'acord amb l' article núm. 15.3 de l'Estatut dels Treballador i l'article núm. 9 del RDecret 2720/1998 , perquè el contracte va ser estès en frau de llei. Hem de concloure que la comunicació de fi del contracte temporal constitueix una decisió resolutòria unilateral de l'empresa que s'ha de considerar un acomiadament sense causa i per tant improcedent, d'acord amb l' article núm. 55.4 de l'Estatut dels Treballadors.

Sisè. Respecte al valor alliberador del rebut de saldat i quiti, hem de recordar la doctrina jurisprudencial pacífica i nombrosa que considera que el rebut sols és vàlid com a mitjà d'extinció de la relació laboral establert en l' article núm. 49 de l'Estatut dels Treballadors , quan obeeixi al real i efectiu acord de voluntats d'extingir la relació laboral i no a una clàusula repetida i general estesa en els rebuts salarials, que te el valor de rebut de la liquidació que expressa ( STS. de 29 de març de 1993, RJ. 19932218 que segueixen els TSJ. com el de Castella La Manxa en Sentencia de 18 de setembre de 2000, As 20004104, per totes).

El contracte de treball estès en frau de llei per no especificar cap causa de temporalitat, que encobreix una relació laboral indefinida, no pot ser resolt per un document signat a la fi del termini d'aquell contracte fraudulent, que igualment esdevé sense efecte i per tant sense valor alliberador ( STS. 6-7-1990, de 19 de juny de 1990, de 28 de febrer de 2000 ( rec. 4977/1998) i la mes recent de 11 de juny de 2008 que recull la doctrina resumida en la Sentència de 18-11-04 : (3er FD)"La doctrina de esta Sala sobre los documentos o recibos de "saldo y finiquito" puede resumirse así: I. (...)No está sujeto a "forma ad solemnitatem". Y su contenido, que es variable, puede hacer referencia bien al percibo de una determinada cantidad salarial, bien a la liquidación de las obligaciones, principalmente de carácter patrimonial, que se realiza con motivo de la extinción de la relación laboral; o, por último, a la propia extinción de la relación contractual, a la que, usualmente, se une una manifestación de las partes de no deberse nada entre sí y de renuncia a toda acción de reclamación ( ss. de 28-2-00 (rec. 4977/98) de Sala General y 24-6-98 (rec. 3464/97 ) entre otras). II. Por lo que se refiere a la liquidación de obligaciones, se conceptúa el finiquito como aquel documento que incorpora una declaración de voluntad del trabajador expresiva de su conformidad de que mediante el percibo de la "cantidad saldada" no tiene ninguna reclamación pendiente frente al empleador ( Ss. de 11-11-03 (rec. 3842/02) y 28-2-00, ya citada ). Y en lo que concierne a la extinción del vínculo laboral, el finiquito es la manifestación externa de un mutuo acuerdo de las partes -- que constituye causa de extinción de la relación laboral, según el artículo 49.1.a) ET .; es decir expresión de un consentimiento, que, en principio, debe presumirse libre y conscientemente emitido y manifestado -- por lo tanto sin vicios que lo invaliden -- y recaído sobre la cosa y causa, que han de constituir el contrato, según quiere el artículo 1.262 del Código Civil ( s. de 28-2-00 ).Y por ello, para que el finiquito suponga aceptación de la extinción del contrato, debería incorporar una voluntad unilateral del trabajador de extinguir la relación, un mutuo acuerdo sobre la extinción, o una transacción en la que se acepte el cese acordado por el empresario ( ss. de 24-6-98 antes citada y 26-11-01, rec. 4625/00 ) III. Por regla general, debe reconocerse a los finiquitos, como expresión que son de la libre voluntad de las partes, la eficacia liberatoria y extintiva definitiva que les corresponda en función del alcance de la declaración de voluntad que incorporan. (cfr. las referidas sentencias de 11-11-03, 28-2-00 y 24-6-98 y de 30-9-92 (rec. 516/92 ) entre otras). (...)IV. Ahora bien, esa eficacia jurídica que con carácter general se atribuye a tales pactos, no supone en modo alguno que la formula de "saldo y finiquito" tenga un contenido o carácter sacramental con efectos preestablecidos y objetivados, de modo que aquella eficacia se imponga en todo caso, abstracción hecha de las circunstancias y condicionamientos que intervienen en su redacción. Al contrario, habrá de tenerse en cuenta: a) De un lado, que el carácter transaccional de los finiquitos ( art. 1.809 del Código Civil en relación con los arts. 63, 67 y 84 LPL ) exige estar a los limites propios de la transacción, de modo que los actos de disposición en materia laboral han de vincularse a la función preventiva del proceso propia de aquella; y aun en ese marco, la ley ha establecido las necesarias cautelas para evitar que, casos de lesión grave, fraude de ley o abuso de derecho prevé el art. 84.1 LPL .( s. de 28-4-04, rec. 4247/2002). b) De otro, que los vicios de voluntad, la ausencia de objeto cierto que sea materia del pacto, o la expresión en él de una causa falsa, caso de acreditarse, privarían al finiquito de valor extintivo o liberatorio ( ss. de 9-3-90, 19-6-90, 21-6-90 y 28-2-00 ), al igual que ocurrirá en los casos en que el pacto sea contrario a una norma imperativa, al orden público o perjudique a terceros ( s. de 28-2-00 ) o contenga una renuncia genérica y anticipada de derechos contraria a los arts. 3.5 ET y 3 LGSS ( s. de 28-4-04, citada ). Para evitar, en lo posible, que se produzcan tales situaciones, el trabajador cuenta con los mecanismos de garantía que instrumentan los arts. 49.1 y 64.1.6º ET ( s. de 28-2-00 ).".

En el cas present i en aplicació de la doctrina jurisprudencial citada, el rebut de saldat i quiti no produeix el valor alliberador que sosté la sentència de la instància, ja que la relació laboral és indefinida degut a què el contracte temporal va ser estès en frau de llei i no podia finalitzar amb la signatura d'un document de saldat i quiti, que també esdevé sense efecte.

Per altra banda i a més a més de la doctrina jurisprudencial citada, entenem que, sent l'empresa del ram d'activitat de la Construcció d'Obres públiques, havia d'observar també el que prescriu el Conveni General de la Construcció ( RCL 2002,2016) sobre el model del rebut de saldat i quiti editat per la Confederació Nacional de la Construcció que consta en l'Annex del text, i la seva regulació convencional, sobre el lliurament de la proposta de rebut de saldat i quiti en el moment del preavís de l'acabament del contracte per temps determinat, i el lliurament del rebut definitiu en el moment de cessar; rebut que ha d'estar segellat convenientment per a la seva validesa " Este recibo no tendrá validez sin el sello y firma de la organización empresarial correspondiente o si se formaliza en fotocopia u otro medio de reproducción." L'empresa no ha complert cap d'aquests requisits formals.

Setè. Per tot el raonat, entenem que en el cas present amb revocació de la sentència de la instància, hem de declarar la improcedència de l'acomiadament perquè no observem valor alliberador del document de saldat i quiti, de forma que, d'acord amb l' article núm. 56.1 i l'article núm. 110,1 de la Llei de Procediment Laboral , hem de condemnar l'empresa a que a la seva opció, readmeti el recurrent o li aboni la indemnització de 2.247,45 euros per l'antiguitat de sis mesos, al salari mensual declarat provat de 2996,60 euros. En tot cas la condemnem a abonar els salaris de tramitació des del dia 1 d'abril de 2008, dia següent a l'efectivitat de l'acomiadament fins a la notificació d'aquesta resolució, sense perjudici que en tràmit d'execució, un cop ferma la sentència, es descomptin les rendes pel treball percebudes durant aquest temps.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes invocats d'especial i general aplicació,

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat pel Don. Aurelio contra la Sentència de 22 de juliol de 2008 dictada pel Jutjat social núm. 27 de Barcelona en el procediment núm. 370 de 2008 ,seguit a instància del recurrent contra Proyectos y Construcciones Sant Boi S.L. i el Fons de Garantia Salarial la qual revoquem.

Declarem la improcedència de l'acomiadament de 31 de març de 2008 i condemnem l'empresa Proyectos y Construcciones Sant Boi, SL. a què a la seva opció el readmeti en les mateixes condicions que regien abans de l'acomiadament o l'indemnitzi amb 2.247,45 euros. I en tot cas a pagar-li els salaris de tramitació des del dia 1 d'abril de 2008 fins que es produeixi la notificació d'aquesta resolució, sense perjudici que en tràmit d'execució, un cop ferma la sentència, es descomptin les rendes pel treball percebudes durant aquest temps.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.