Sentencia Social Nº 130/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 910/2006 de 12 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 12 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 130/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 20 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 910/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Fátima i Ministerio Fiscal, ha actuat com a ponent Il·lma.

Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 20 de desembre de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando totalmente la demanda interpuesta por Fátima contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar y declaro a la parte demandante en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión equivalente a un 100% de una base reguladora mensual de 445,60 euros, con efectos económicos desde 20.9.06, con los incrementos y revalorizaciones correspondientes y con cargo al Régimen Especial de la Seguridad Social de Empleados de Hogar; y debo condenar y condeno al Instituto demandado a abonar a la parte demandante dicha pensión".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º- La parte demandante, nacida el 8.9.48, está encuadrada en el Régimen Especial de la Seguridad Social de Empleados de Hogar y su profesión habitual es la de empleada de hogar. Mediante resolución del INSS de 4.2.03, fue declarada en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual, derivada de enfermedad común, por las siguientes patologías:

Gonartrosis derecha severa. Impotencia funcional.

2º- El 26.7.06, la parte demandante solicitó revisión por agravación. Incoado expediente, la parte demandante fue reconocida por el ICAM el 1.9.06. El INSS, mediante resolución de 19.9.06, acordó denegar la solicitud.

3º- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.

4º- La parte demandante padece actualmente:

-Gonartrosis bilateral severa.

-Síndrome subacromial bilateral y tendinitis del supraespinoso e infraespinoso. Ello le ocasiona limitación funcional a la elevación-abducción de ambos hombros, de predominio izquierdo.

-Lumboartrosis. Discopatía L5-S1 severa.

-Síndrome del túnel carpiano derecho.

5º- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente absoluta es de 445,60 euros mensuales y la fecha de efectos es 20.9.06.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada l'INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total l'any 2003. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , amb cita de doctrina jurisprudencial, i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que la patologia artròsica i la síndrome subacromial i la del tunel carpià no impedeixen activitats de carácter sedentari.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que, encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments consistents en gonartrosi bilateral severa, síndrome subacromial bilateral i tendinits del supraespinòs'`os i infraespinós que ocasiona limitació funcional a l'elevació abducció de les dues espatlles, de predomini esquerre. Lumboartrosi. Discopatia L5-S1 severa. Síndrome de tunel carpià dret. Lesions severes que tenen incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut fonamentalment al sever dèficit funcional artròssic als genolls i lumbar, de manera que és bilateral igualment que la discopatia lumbosacra, de manera que te greu dificultat per a la deambulació simple. La patologia a l'espatlla limita la mobilitat de les extremitats superiors. En el seu conjunt s'objectiven per tant severes limitacions que li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social (RD Legislatiu 1/1994 ), de manera que hem de desestimar el recurs i confirmar la situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat, ja què en el fet provat primer consten les lesions que van donar lloc a aquell primer grau d'incapacitat total. Es compleix el requisit previst en l' article 143 de la LGSS., per tant .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 17 de Barcelona de 20 de març de 2007 , dictada en el procediment núm. 910/2006 i seguit a instància de Doña. Fátima contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i MINISTERI FISCAL, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.