Sentencia Social Nº 1331/2005, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4628/2004 de 18 de Febrero de 2005

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 18 de febrer de 2005

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1331/2005

En el recurs de suplicació interposat per Institut Català de la Salut-Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta a la sentència del Jutjat Social 1 Girona de data 9 de febrero de 2004 dictada en el procediment Demandes núm. 238/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part Jose Augusto, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 13-5-03 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de febrero de 2004, que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda que da origen a estas actuaciones, debo declarar y declaro improcedente la decisión del demandado de variar el horario de trabajo de D. Jose Augusto con efectos del 10-3-2003, condenando al INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT a estar y pasar por dicha declaración y a reponer al actor en las condiciones de trabajo que le era de aplicación con anterioridad a dicha fecha."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- D. Jose Augusto viene prestando sus servicios para el Institut Català de la Salut como titular de plaza de Metge Ajudant de Traumatologia i Cirugia Ortopèdica en el CAP Güell de Girona desde el año 1986.

SEGUNDO.- El horario de trabajo del demandante ha consistido en cuatro módulos semanales en dos tandas cada uno, realizados los lunes y viernes de 8.30 horas a 14 horas.

TERCERO.- El actor ha venido participando en diversos proyectos de asistencia sanitaria internacional promovidos por ONG's, por cuya consecuencia ha dispuesto de diversos permisos sin sueldo entre los años 1990 y 1998 así como en el año 1999.

CUARTO.- Entre el 4-3-2002 y el 10-3-2003 el actor dispuso de permiso sin sueldo para participar en un proyecto de cooperación sanitaria en Guatemala, promovido por la Unión Europea.

QUINTO.- Al incorporarse a su puesto de trabajo el 10-3-2003 y por disposición del coordinador CC EE. del Hospital Trueta i CE Güell su horario de trabajo pasó a ser de lunes a viernes y de 17,30 horas a 20 horas.

SEXTO.- En virtud del cambio de horario aplicado al actor, éste viene prestando sus servicios desde el 10-3-2003 sin contar con Jefe de Equipo en el horario de trabajo que tiene asignado.

SÉPTIMO.- El personal del contingente de Traumatología del CAP Güell, con excepción del actor, continua manteniendo el mismo horario de trabajo que le fue asignado en 1997.

OCTAVO.- Se agotó la vía administrativa previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Del relat fàctic de la sentència es desprèn que l'actor, personal estatutari i col·laborador en diverses ONG (motiu pel qual sol·licitava freqüents permisos), en reincorporar-se d'un permís sense sou després d'una estada de cooperació sanitària a Guatemala, va veure modificades les seves condicions de prestació de treball, canviant-se-li l'horari i realitzant les seves funcions sense comptar amb Cap d'Equip en el nou horari assignat.

Contra la dita decisió es formulà, en el seu dia, demanda per la via de l'art. 138 LPL. La sentència d'instància estima la dita pretensió i declara improcedent la modificació referida. Als dits efectes, el pronunciament del magistrat a quo considera que no es pot considerar que ens trobem davant una modificació substancial de les condicions de treball ex art. 41 TRLET, atès que el personal estatutari no regeix les seves condicions per la dita norma i als dits efectes; en conseqüència, estima que no ens trobem davant una acció impugnativa de l'art. 138 LPL, sinó front a una acció declarativa ordinària. Posteriorment, la sentència considera que en el marc de les institucions sanitàries les competències de modificació de les condicions de treball correspon a les entitats gestores, descartant que el fet de que es prestin serveis sense Cap d'Equip sigui cap vulneració normativa. Tanmateix, però, en relació al canvi d'horari s'estima que -ateses les condicions personals de l'actor en relació a la seva activitat de col·laboració solidària- no ha existit una justificació suficient que empari la mesura (en un raonament que després transcriurem), el que porta a la dita conclusió estimatòria.

Contra el dit pronunciament s'alça ara en suplicació l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT.

SEGON.- Postula la demandada, aquí recorrent, com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL, la revisió de fets provats de la sentència, sol·licitant-se el canvi en el redactat de l'ordinal cinquè, amb el següent text alternatiu: "Al incorporar-se al seu lloc de treball el 10-3-2003 i per disposició del Coordinador CC.EE de l'Hospital Trueta i CE Güell el seu horari de treball va passar a ser de dues hores i mitja de presència física de dilluns a divendres i de 17,30 a 20 hores, de conformitat amb l'establert a l'article 118 de l'Ordre de 7 de juliol de 1972, modificat per l'article 118 de l'Ordre de 27 de juny de 1973"; la dita pretensió s'empara en allò que consta en els folis 160 a 163 de les presents actuacions.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació de la dita hermenèutica ha de comportar la desestimació d'aquest motiu de suplicació. En efecte, cal observar, d'entrada, que els documents que es citen son fotòcopies de compendis legislatius, on consta la normativa referida. És evident que no ens trobem, en puritat processal, davant un document o perícia: les esmentades fotocòpies es van aportar per tal de simplificar la tasca judicial, però no són prova, atès que al respecte regeix el principi iura novit curia, sense perjudici de les reflexions que posteriorment es faran en quant al fons de l'assumpte en la seva vessant jurídico-substantiva.

D'altra banda, escau considerar que l'afegitó proposat comportaria una clara predeterminació del decideixo de la sentència, atès que la seva conclusió comportaria, en principi, una justificació del canvi; havent-se de fer esment -que no consta d'altra banda- cap comunicació estricta en el sentit expressat i que la cita dels preceptes invocats es refereix per primer cop en la contestació a la reclamació prèvia formulada.

En conseqüència, com hem anunciat, el dit motiu ha de ser desestimat.

TERCER.- Amb correcta empara en l'apartat c) de l'art. 191 LPL es substenta per la demanda, sol· licitant l'examen del dret aplicat, que la sentència recorreguda vulnera allò establert a l'art. 41 ET en relació als arts. 80 a 101 LPL

Paradoxalment amb el dit motiu no s'està al·legant una inadequació de procediment. En efecte, vist que la demanda es formulà per la modalitat processal de l'art. 138 LPL i es veié reconvertida en un procediment declaratiu ordinari, podrien existir dubtes en relació a si aquesta reconversió a la sentència és adequada. Malgrat que raons d'economia processal poden, sens dubte justificar aquesta tècnica a la sentència (a banda dels criteris jurisprudencials que després abordarem), la recorrent parteix de la consideració de que el canvi d'horari no resulta emmarcable en l'art. 41 ET - cosa que, com ja hem dit, és el punt de partida de l'anàlisi jurídica del magistrat d'instància- i, en una evident contradicció argumental, es passa a considerar que conforme la doctrina aplicable no ha existit una novació que pugui ser considerada com una modificació substancial de les condicions de treball, sinó un ús adequat de les competències de l'autoritat sanitària en relació a l'art. 118 de l'Ordre de 27 de juny de 1973. És evident que la possible infracció normativa de la sentència ha de centrar-se en aquesta darrera norma i no en les processals invocades.

Doncs bé, volem aclarir d'entrada que en l'àmbit del personal estatutari no regeixen les institucions iuslaboralistes de garantia contemplades en els articles 39 i 41 TRLET, com ve indicant amb reiteració la doctrina cassacional (entre moltes d'altres, SSTS 04.12.1992, 22.11.1993, 15.07.1994, 06.02.1995, 14.10.1996, 29.12.1999, 05.06.2000, etc.) atès que, com s'indica en la dita doctrina "dicho personal no está vinculado a la Seguridad Social por una relación laboral, sino estatutaria, al encerrar su actuación una clara condición de Derecho Público, al intervenir y contribuir de alguna forma en la gestión, actuación y realización de un servicio público, como es el de la Seguridad Social, razón por la cual el art. 1.3 a) del ET, excluye explícitamente de su ámbito a este personal", havent-se d'estar al procediment ordinari, tal i com el magistrat d'instància acordà.

Y en relació amb els canvis d'horari relatius al dit personal, aquesta Sala ha vingut insistint (entre d'altres, en les nostres sentències de 08.03.2001, 27.07.2004, etc.), en les peculiaritats pròpies de la seva regulació, afirmant-se -en la darrera de les citades-:

"a) La organización del trabajo y la atribución de turnos, así como cambios de horarios, es facultad exclusiva del ICS, en el sentido de corresponder a la dirección del centro amplios poderes para ordenar los cambios de los puestos de trabajo de sus empleados, así como los turnos de horarios, ya que si esa amplitud está reconocida por la Ley en las relaciones laborales, en las que los intereses industriales o comerciales de las empresas suelen ser de carácter privado, con mayor razón habrá de mantenerla en las relaciones del personal al servicio de la Seguridad Social que corresponde a un interés público, como se desprende del artículo 41 de la CE, ya que el bien general que resulta protegido es nada menos que la salud humana, cuya importancia y delicadeza son absolutamente obvias.

b) La necesidad de atender al servicio público sanitario debe prevalecer sobre los intereses particulares de los que lo atienden, cuando aquél se desarrolle dentro del marco de la legalidad y por ello no se pueden reconocer derechos adquiridos y condiciones personales más beneficiosas (criterios impropios del sistema estatutario, más próximo a la función pública que a una relación laboral).

c) A la Entidad Gestora corresponde la facultad de organizar los servicios sanitarios de la Seguridad Social a su cargo y conforme a la legislación aplicable y al Director del centro establecer y fijar los turnos y horarios más conveniente en atención a las necesidades del servicio público que deben atender (artículo 38 de la Orden 7.7.1972).

El ejercicio de aquella facultad de dirección de las Instituciones para establecer el sistema de horarios y turnos que ha de regir en los Centros para el buen funcionamiento del Servicio no ha de ser caprichosa ni arbitraria, sino razonable y justificada, debiendo presumirse así, salvo prueba en contrario"

És remarcable que el magistrat d'instància aplica, en principi, la dita doctrina. Tanmateix, però, ho fa lògicament conforme les particularitats del cas, arribant a la conclusió següent: "En el presente caso, frente a la alegación del actor relativa al trato discriminatorio y peyorativo sufrido con el cambio de su horario de trabajo, la administración demandada se limita, en su contestación a la reclamación previa y en sus alegaciones en el acto de juicio, a apelar a sus facultades organizativas, pero sin exponer en momento alguno las razones de la operatividad y conveniencia del cambio de horario impugnado. Es el caso que, ciertamente, el actor ha desarrollado un intensa actividad de cooperación sanitaria internacional que ha motivado un numero cuantioso de permisos sin sueldo, que los horarios de trabajo del personal de Traumatología del CE Güell fueron adoptados en 1997 en función de la modificación de contingentes "para distribuirlos más equitativamente en relación a su ámbito de influencia", y que a ninguno de los restantes componentes del servicio al que está adscrito el actor se le ha variado en modo alguno su horario de trabajo (confesión de la demandada, folio 124 de los autos). Todo ello constituyen indicios suficientes para cuestionar que la decisión de la administración demandada pueda haber tenido por motivación la mejora del servicio sanitario que gestiona, ante lo cual se precisaba la justificación objetiva y razonable, suficientemente probada, de la medida adoptada y de su proporcionalidad (art. 96 LPL), la cual en ningún caso ha sido aportada. La demandada se ha limitado, antes y durante el proceso, a apelar a sus facultades organizativas para disponer el cambio de horario impugnado, pero éstas ni son absolutas ni pueden ser ejercidas arbitrariamente (art. 9.3 Constitución Española)"; per concloure: "la ausencia de toda explicación y prueba sobre la justificación y procedencia de la decisión impugnada y la apreciación de que la misma puede constituir una reacción frente a la actividad cooperante realizada por el demandante, determina que deba ser calificada como arbitraria e injustificada y adoptada con abuso derecho (art. 7.2 Código Civil)"

És obvi que l'esmentat criteri s'adequa plenament a la doctrina de la Sala i que els seus raonaments són poderats i terminants. Certament la peculiar relació del personal estatutari i el servei social que presta l'Administració sanitària a la població comporta altes dosi d'auto- organització, que no poden ser limitades per un marc estàtic i ultra-garantista, que primi els interessos dels funcionaris per sobre dels ciutadans. Tanmateix, però, la dita competència administrativa no és il·limitada: està sotmesa a regles mínimes que interdeixin l'arbitrarietat.

Doncs bé, en el present cas -com s'indica a la sentència d'instància- on concorren suficients inidicis d'elements discriminatoris -afirmats a la sentència- l'entitat gestora demandada no ha donat cap tipus de justificació que justifiqui la mesura, limitant-se a adduir les seves competències que, com ja hem dit, no són il·limitades.

Les dites consideracions, doncs, han de comportar la desestimació d'aquest motiu de recurs.

QUART.- Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament els elements jurídics i normes aplicables concurrents en relació a l'inalterat relat fàctic, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT-HOSPITAL UNIVERSITARI DE GIRONA DOCTOR JOSEP TRUETA contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Girona en data 9 de febrer de 2004, recaiguda en les actuacions 238/2003, en virtut de demanda deduïda per Jose Augusto contra la dita recorrent en reclamació per modificació substancial de les condicions de treball (drets del contracte de treball) i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.