Sentencia Social Nº 136/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6679/2009 de 14 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 14 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 136/2010

En el recurs de suplicació interposat per Masternou, S.A. a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 20 de juliol de 2009 dictada en el procediment

núm. 426/2009 en el qual s'ha recorregut contra la part Paulino , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 24 d'abril de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de juliol de 2009, que contenia la decisió següent: " Estimo la demanda presentada per Paulino en contra de l'empresa MASTERNOU S.A., en reclamació per acomiadament i declaro la IMPROCEDÈNCIA de l'acomiadament efectuat amb efectes del dia 20.03.09 i condemno l'empresa a que opti entre a) Readmetre el treballador en les mateixes vcondicions amb el pagament dels salaris deixats de percebre des de la data de l'acomiadament fins que la readmissió sigui efectiva, o en cas contrati, b) L'indemnitzi en la quantia de 4.381, 31 euros (56,25 dies a raó de 77,89 euros), amb pagament dels salaris de tramitació des de la data de l'acomiadament fins a la notificació de la senténcia per l'import del salari diari "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Ir.- La demandant Paulino amb DNI núm. NUM000 presta serveis per compte de la societat MASTERNOU SA. des del 14.01.08 amb la categoria professional de oficial 1a , ¡ un salan mensual de 2.336,85 euros (77,89 euros dia) amb prorrata de pagues extraordinàries. No ostenta ni ha ostentat càrrecs sindicals ni de representació en el darrer any.

2n El dia 20.03.09 ('empresa va comunicar a l'actor l'acomiadament disciplinari mitjançant carta amb efectes del mateix dia. La citada carta consta a les Actuacions (folis num 12 a 16) per la seva extensió es dona per reproduïda .

3r. El dia 13.03.09 a l'inici de la jornada el Sr. Arturo cap d'equip de l'actor Ii va ldonar la ordre de treball núm. NUM001 per a que pintés un vehicle marca TOYOTA model AURIS del client Mastertrac. El demandant va estar treballant tota la jornada en el citat vehicle i a les 18 hores es va canviar j va marxar sense haver acabat el treball de pintura i sense dir res al seu cap, que no el va veure marxar.

4t.- La ordre de treball núm. NUM001 porta data 27.02.09 ¡ en ella figuren totes les reparacions que se li havien de realitzar al vehicle. La pintura es realitza al final del procés i Don Arturo va rebre la ordre de trebail el mateix dia 13.03.09 quan ja només quedava pendent la pintura. (fou núm. 36 i testimoni Arturo )

5e - La jornada de treball del demandant finalitzava a les 18 hores En total hi havien 8 pintors, els quais tambe finalitzen la seva jornada a les 18 hores si bé algun d'ells es queda fins a mes tard d'aquesta hora (testifical de Arturo i interrogatori actor)

6e - El vehicle Toyota que pintava el demandant el dia dels fets tenia corn a data prevista de lliurament al client el mateix dia 13-03-09 a les 20.00 Quan van venir a recollir-lo l'encarregat es va adonar que no estava acabat de fer i no el van poder entregar (foli num 36 i testifical de Arturo i Carlos Miguel )

7é - El demandant va ser sancionat amb anterioritat el 3 10 08 amb 6 dies de suspensió de sou i ocupació per una falta consistent en imperfeccions en els acabats de la pintura de un vehicle taxi del mateix client Mastertrac, per aquests fets tambe van ser sancionats altres treballadors (foli num 41)

8e - El dia 21-04-09 es va a celebrar ai S.C I.M del Departament de Treball, Industria Comerç i Turisme de la Generalitat, la conciliació administrativa amb el resultat de intentat sense avinença , havent presentat la papereta el 25.03.09 .

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació per acomiadament estimant la demanda i declarant improcedent l'acomiadament, presenta recurs de suplicació la representació de la societat demandada, que ha estat impugnat per la defensa del treballador.

SEGON. Com a primer motiu del recurs, per la via de l'article 191 c) de la LPL , al lega el recurrent la infracció de normes substantives, que concreta en l'article 17 e) del Annex 11 pel que s'incorpora el Codi de conducta laboral per a la indústria del metall al Conveni Col lectiu d'aquest sector de la província de Barcelona, publicat al DOGC de 29 de juny de 2007, en relació al article 54 del ET . El text que al lega com a infringit disposa que és falta molt greu la desobediència a les ordres o manaments de les persones de les que es depèn orgànicament en l'exercici regular de les seves funcions, sempre que això ocasioni o tingui una transcendència greu per a les persones o les coses.

Al lega el recurrent que han quedat provats els fets imputats en la carta d'acomiadament i que el demandant té la categoria professional d'Oficial primera, que és qui amb autonomia i responsabilitat assumeix el seu treball sense supervisió jeràrquica més enllà dels Caps i Encarregats de més alt nivell, i amb experiència professional suficient per saber les seves obligacions a l'empresa, sense que se li hagin de donar ordres escrites que hauria de conèixer amb la diligència de un bon professional, d'acord amb la seva experiència i categoria.

El motiu no es pot acollir ja que el punt de partida del raonament no es correspon amb els fets provats de la sentència que no es combaten de forma expressa. Així, sobre el que va ocórrer el dia 13 de març de 2009, es declara provat que al demandant, al inici de la jornada laboral Don. Arturo , cap d'equip de l'actor li va donar la ordre de treball núm. NUM001 per a que pintés un vehicle marca TOYOTA model AURIS del client Mastertrac. El demandant va estar treballant tota la jornada en el citat vehicle i a les 18 hores, hora en què finalitzava la seva jornada de treball, es va canviar i va marxar sense haver acabat el treball de pintura i sense dir res al seu cap, que no el va veure marxar. La ordre de treball citada, de data 27 de febrer de 2009, incloïa totes les reparacions que se li havien de fer al vehicle i al final del procés es feia la pintura. El demandant va rebre la ordre de treball el mateix dia tretze de març, data en què tenia previst el lliurament al client a les 20 hores. Quan van venir a recollir el vehicle l'encarregat va veure que no estava acabat i no el va poder lliurar. La sentència valora que no existia la ordre o instrucció d'avisar al superior jeràrquic abans de marxar o la d'avisar que no estava acabada la feina, ni que aquesta fos una pràctica habitual dels treballadors en general, per tant es valora que no va transgredir el treballador una ordre directa que suposés una imputació de desobediència i que tampoc s'ha provat que aquesta conducta comportés una transcendència greu per a les persones o les coses, per què no es va donar per provat que l'empresa tingués un greu perjudici econòmic per no poder lliurar una ordre dins de termini. Aquesta és la incontrovertida conclusió de la sentència que no es combat pel que fa als fets provats i per tant no pot servir de fonamentació per l'argumentació de la sanció que pretén imposar l'empresa. Ha de ser rebutjat aquest primer motiu del recurs.

TERCER. En segon motiu del recurs, també per la via de l'article 191 c) al.lega el recurrent la infracció de la doctrina gradualista, indicant que el nivell d'exigència requerit al treballador ha de ser major segons la responsabilitat del treballador a l'empresa sigui més gran, i que el demandant era Oficial primera i havia estat sancionat amb una altra falta durant el mes d'octubre de 2008, element que consta i que s'ha de valorar per tenir en compte la proporcionalitat de la conducta sancionadora.

Tal com resulta del fet provat setè, el demandant havia estat sancionat amb anterioritat, el dia 3 d'octubre de 2008, amb sis dies de suspensió de sou i feina per una falta consistent en imperfeccions en els acabats de pintura de un vehicle taxi del mateix client Mastertrac, fet pel que van ser també sancionats altres treballadors. La doctrina gradualista que al.lega el recurrent, aplicada per la jurisprudencia i la doctrina en materia disciplinària laboral, comporta considerar que s'ha de ponderar en cada cas les circumstàncies concretes de la conducta del treballador, objectives i subjectiva, valorant en cada cas la gravetat i la culpabilitat, de forma que permet modelar o atemperar la sanció d'acord amb aquestes circumstancies concretes. En el cas que ens ocupa, no es tracta de una conducta que encaixi en el supòsit de la falta molt greu de desobediència amb resultat de perjudici a persones i coses que regula el Codi del conducta del conveni col.lectiu, ja que ni el que s'imputa al treballador com a desobediència ha quedat acreditat - ordre de comunicar als superiors que no estava acabada la feina -, ni ho ha estat tampoc el perjudici empresarial, per la qual cosa, en no es pot dir que sigui mereixedora de la sanció màxima d'acomiadament, sense que la doctrina gradualista pugui servir per incrementar la sanció quan no entra dins de les causes tipificades en el conveni, ni en les que es dedueixen de l'article 54 del ET . Així ho va valorar la magistrada de instància, criteri que ha estat conforme a dret i ha de ser confirmat per aquesta Sala.

QUART. La desestimació del recurs comporta la pèrdua del dipòsit i de la consignació i la condemna en costes a la part recurrent, ja que no gaudeix del benefici de justícia gratuïta, per aplicació dels articles 202 i 233 de la Llei de procediment laboral .

En base als preceptes jurídics citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per MASTERNOU, S.A. contra la sentència dictada pel Jutjat Social 25 dels de Barcelona, en data 20 de juliol de 2009 , en les actuacions 426-2009, en virtut de demanda deduïda per Paulino , contra la societat recurrent, en reclamació per acomiadament.

En conseqüència, confirmem la sentència dictada i condemnem a la part demandada a la pèrdua del dipòsit i de la consignació per recórrer, quantitats a les que es donarà la destinació legal així com al pagament de 300 euros en concepte de honoraris de lletrat de la part actora per a la impugnació del recurs de suplicació.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.