Sentencia Social Nº 1367/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3664/2007 de 13 de Febrero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 13 de febrer de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1367/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 22 de gener de 2007 dictada en el procediment núm. 778/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Carlos Manuel , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 31.10.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de gener de 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimando en parte la demanda interpuesta por D. Carlos Manuel frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que el actor se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de total, con derecho a percibir la prestación correspondiente en cuantía del 55% de la base reguladora de 1.872,42 euros y con efectos de 9-8-06, condenando a la entidad demandada a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. El actor, D. Carlos Manuel , con DNI nº NUM000 , nacido el 8-6-46, consta afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM001 por su profesión habitual de Encargado en un taller de electricidad.

SEGUNDO. En fecha 3-1-05 inició un período de incapacidad temporal, agotando el subsidio el día 30-7-06; tramitado expediente por incapacidad permanente, el Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución de 9-8-06 por la que declaró que no procedía reconocerle en situación de incapacidad permanente en grado alguno. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Artropatía raquis y rodillas mod. Hipoacusia mod. tributaria de audífono. Fibromialgia. Insuficiencia venosa EEII. Glaucoma".

TERCERO. Frente a esa resolución el actor interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 3-10-06.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 1.872,42 euros y la fecha de efectos es de 31-1-06 para la incapacidad permanente absoluta, y de 9-8-06 para la total.

QUINTO. El actor presenta antecedentes de accidente laboral en el año 1996, a consecuencia del cual sufrió quemaduras en extremidades inferiores, cara y extremidad superior derecha, por lo que fue sometido a diversas intervenciones quirúrgicas; polineuropatía por quemaduras de extremidades inferiores diagnosticada en enero de 2001 que fue tratada médicamente con mejoría importante. Actualmente presenta espondiloartrosis moderada; listesis L5 grado I; candiocalcionosis en ambas rodillas; varices en extremidades inferiores; diagnosticado de fibromialgia en octubre de 2005; glaucoma, con una agudeza visual en ojo derecho de 0,9 y en ojo izquierdo de 10/10; hipoacusia bilateral para sonidos agudos, tributaria de tratamiento con prótesis auditiva; y síndrome depresivo por el que no sigue tratamiento alguno.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja com a únic motiu del recurs, per la via de l' article 191 c) de la Llei Processal, la infracció de l'article 137-4 de la LGSS , argumentant que segons les malalties del treballador declarades provades, les mateixes no li impedeixen desenvolupar les tasques fonamentals de la seva professió habitual de peó de la construcció.

No demana el recurrent la revisió de fets provats, per la qual cosa, s'ha de partir de la patologia descrita en el fet provat cinquè de la sentència, consistent en: "El actor presenta antecedentes de accidente laboral en el año 1996, a consecuencia del cual sufrió quemaduras en extremidades inferiores, cara y extremidad superior derecha, por lo que fue sometido a diversas intervenciones quirúrgicas; polineuropatía por quemaduras de extremidades inferiores diagnosticada en enero de 2001 que fue tratada médicamente con mejoría importante. Actualmente presenta espondiloartrosis moderada; listesis L5 grado I; candiocalcionosis en ambas rodillas; varices en extremidades inferiores; diagnosticado de fibromialgia en octubre de 2005; glaucoma, con una agudeza visual en ojo derecho de 0,9 y en ojo izquierdo de 10/10; hipoacusia bilateral para sonidos agudos, tributaria de tratamiento con prótesis auditiva; y síndrome depresivo por el que no sigue tratamiento alguno." i tenint en compte la professió habitual del treballador que es la d'electricista encarregat de planta. Aquestes deficiències no tenen, considera la Sala, en el seu estat actual, transcendència suficient per a configurar una invalidesa permanent total doncs el treballador pot dur a terme encara les fonamentals tasques de la seva feina habitual. Efectivament, els problemes osteoarticulars no tenen gravetat suficient per a esser invalidants; les deficiències auditiva i visual son reduïdes i susceptibles de correcció; el síndrome depressiu no té tampoc trascendència invalidant i ni tant sols es objecte de tractament mèdic i respecte de la fibromiàlgia no es declara provada la gravetat de la mateixa ni la seva trascendència incapacitant. Finalment, respecte de les cicatrius patides pel treballador en un greu accident laboral sofert el 1996 no consta en els fets provats que li suposin limitació en la seva capacitat laboral per limitar- ne les tasques principals.

Això ens haurà de dur a que, apreciant la vulneració legal denunciada, s'escaigui estimar el recurs i revocar la sentència del Jutjat, absolent de la demanda l'Entitat Gestora, en no apreciar en el treballador la limitació laboral reconeguda a la dita resolució.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM el recurs interposat per l'Institut Nacional de la seguretat Social contra la sentència de 22 de gener de 2007 del Jutjat Social número 24 de Barcelona , que REVOQUEM; ABSOLEM la dita Entitat Gestora de la demanda presentada pel treballador.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.