Sentencia Social Nº 137/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6600/2014 de 13 de Enero de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 6600/2014

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 13 de gener de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 137/2015

En el recurs de suplicació interposat per Swissport Spain, S.L. (antes Flightcare, S.L.) a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 28 de febrer de 2014 , dictada en el procediment núm. 195/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Tomás s, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Antecedentes

Primer.En data 25 de febrer de 2013, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de febrer de 2014 , que contenia la decisió següent

' Que estimando en parte la demandaorigen de las presentes actuaciones, promovida por D. Tomás s, contra la empresa SWISSPORT SPAIN S.L.(antes denominada FLIGHTCARE S.L.), sobre modificación sustancial de condiciones de trabajo, DEBO DECLARAR y DECLARO INJUSTIFICADA la decisión empresarial impugnada, con efectos a 1 de febrero de 2013, de reducción de jornada, dejándola sin efecto, y condenando a la demandada a estar y pasar por este pronunciamiento

Asimismo, condeno a la empresa SWISSPORT SPAIN S.L.a pagar al actor 3.865,05 euros por los perjuicios causados.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents

' PRIMERO.-El demandante, D. Tomás s, mayor de edad, con NIE nº NUM000 0, trabajaba por cuenta de la empresa Swissport Spain S.L. (antes denominada Flightcare S.L.) (CIF nº B82553777), dedicada a la prestación de servicios de asistencia en tierra en aeropuertos, con domicilio en la ciudad de Madrid y centro de trabajo en la localidad de El Prat de Llobregat (Barcelona), con una antigüedad de 4 de enero de 2007 y categoría profesional de agente de servicios auxiliares

SEGUNDO.-La relación laboral se inició en virtud de contrato de trabajo temporal, eventual por circunstancias de la producción, a jornada completa de 40 horas semanales, suscrito el día 4 de enero de 2007 con la empresa Spanair

En fecha no determinada, la compañía Newco Airports Services S.A. se subrogó en la posición empleadora

El día 1 de julio de 2007 el actor y la compañía Newco Airport Services S.A. pactaron una novación contractual, con efectos entre el 1 de julio y el 3 de octubre de 2007, pasando el demandante a prestar servicios con una jornada de 30 horas semanales

El día 3 de octubre de 2007 el actor y la compañía Newco Airport Services S.A. pactaron la conversión en indefinido del inicial contrato temporal, con una jornada a tiempo parcial de 30 horas a la semana

El día 1 de marzo de 2008 el actor y Newco Airport Services S.A. pactaron la modificación de jornada, pasando a 25 horas semanales, con efectos a 1 de marzo de 2008

El día 7 de abril de 2009 el actor y Newco Airport Services S.A. pactaron la modificación de jornada, para el periodo comprendido entre el 7 y el 30 de abril de 2009, pasando a 40 horas semanales

El día 1 de mayo de 2009 el demandante y la sociedad Newco Airport Services S.A. pactaron una prórroga de la ampliación de jornada a 40 horas semanales, entre el 1 de mayo y el 30 de junio de 2009

El día 1 de julio de 2009 el demandante y la sociedad Newco Airport Services S.A. pactaron una segunda prórroga de la ampliación de jornada a 40 horas semanales, entre el 1 de julio y el 31 de agosto de 2009

El día 1 de septiembre de 2009 el actor y la compañía Newco Airport Services S.A. pactaron una tercera prórroga de la ampliación de jornada a 40 horas semanales, entre el 1 y el 30 de septiembre de 2009

El día 1 de octubre de 2009 el demandante y la sociedad Newco Airport Services S.A. pactaron una cuarta prórroga de la ampliación de jornada a 40 horas semanales, entre el 1 de julio y el 31 de octubre de 2009

El día 1 de noviembre de 2009 el demandante y la sociedad Newco Airport Services S.A. pactaron una quinta prórroga de la ampliación de jornada a 40 horas semanales, entre el 1 y el 30 de noviembre de 2009

El día 1 de diciembre de 2009 el actor y Newco Airport Services S.A. pactaron la modificación de jornada, para el periodo comprendido entre el 1 de diciembre de 2009 y el 31 de enero de 2010, pasando a 35 horas semanales

El día 1 de febrero de 2010 el actor y la compañía Newco Airport Services S.A. pactaron una prórroga de la anterior modificación de la jornada de trabajo, para el periodo comprendido entre el 1 de febrero y el 31 de marzo de 2010, continuando fijada en 35 horas semanales.

El día 23 de febrero de 2010 la empresa demandada, Swissport Spain S.L. (antes denominada Flightcare S.L.) se subrogó en la posición empleadora

El día 1 de abril de 2010 el demandante y la empresa demandada acordaron ampliar la jornada de trabajo del actor, por el periodo comprendido entre el 1 de abril y el 30 de junio de 2010, al 87,5% de la jornada ordinaria (equivalente a 35 horas a la semana)

El día 1 de julio de 2012 el demandante y la empresa demandada acordaron ampliar la jornada de trabajo del actor, por el periodo comprendido entre el 1 de julio y el 31 de octubre de 2012, al 100% de la jornada ordinaria (equivalente a 40 horas a la semana)

El día 1 de noviembre de 2012 el demandante y la empresa demandada acordaron fijar la jornada de trabajo del actor, por el periodo comprendido entre el 1 de noviembre de 2012 y el 31 de enero de 2013, en el 87,5% de la jornada ordinaria (equivalente a 35 horas a la semana)

TERCERO.-Entre el 1 de julio de 2010 y el 30 de junio de 2012 el demandante desarrolló una jornada de 35 horas semanales

CUARTO.-El día 24 de enero de 2013 la empresa demandada comunicó al actor que, con efectos a 1 de febrero de 2013, pasaría a desempeñar una jornada de 25 horas semanales (documento nº 2 del ramo de prueba de la parte demandada)

QUINTO.-El día 21 de febrero de 2013 el actor presentó la demanda judicial rectora de este proceso, impugnando la comunicación empresarial de modificación de jornada a la que hace referencia el anterior hecho probado; reclamando, además, las eventuales mermas salariales por el desarrollo de una jornada inferior

SEXTO.-El demandante fue despedido el día 1 de agosto de 2013

El mismo día el actor firmó, sin reservas, un documento de saldo y finiquito que incluía varias partidas salariales, pero ninguna referente a la reclamación objeto de este litigio (documento nº 3 del ramo de prueba de la parte demandada)

En el mencionado documento se hico constar ' Una vez recibidas en mi cuenta las cantidades citadas en el 'Desglose de la Liquidación', reconoceré hallarme saldado por todos los efectos y en su totalidad, por cualesquiera cantidades pasadas, presentes o futuras de carácter salariales (fijas o variables) o extrasalariales, derechos y obligaciones (antigüedad, beneficios socioasistenciales, de previsión social, etc) derivados de la relación laboral mantenida con SWISSPORT SPAIN S.L., y contenidos en cualesquiera acuerdos, convenios colectivos, pactos o contratos verbales o escritos existentes o suscritos con la Compañía, todos los cuales (relación laboral y acuerdos, pactos, contratos) declara expresamente extinguidos por DESPIDO DISCIPLINARIO (SIN INDEMN), y en consecuencia comprometiéndome a no realizar ante ningún órgano administrativo o judicial reclamación alguna a la Empresa por ningún concepto'.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada SWISSPORT SPAIN va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle

Fundamentos

PRIMER.-Abans de l'anàlisi del recurs de suplicació interposat per la demandada hem de ressenyar que en la impugnació la part actora s'hi oposa per considera que, conforme l' article 191 2 e) LRJS no escau en el present cas la suplicació per raó de la matèria

La dita causa d'inadmissió no pot ser atesa. I això per dos motius. En primer lloc perquè per bé que és cert que en aquesta modalitat processal la Llei no contempla en forma expressa la possibilitat de recurs respecte la indemnització complementària -limitant-se a establir la frontera en el caràcter individual o col lectiu de la mesura- el fet cert és que també es conté una concreta excepció addicional: 'llevat quan fos possible acumular-hi altres accions susceptibles de recurs de suplicació' i en el present cas concorre una demanda addicional -per indemnització- que supera el llindar dels 3.000 euros de la lletra g) del citat apartat 2 de l'article 191 LRJS ; i b) perquè, un cop extingit el contracte de treball és del tot evident que l'acció no té ja cap sentit jurídic -si més no, respecte l'adequació a legalitat de la novació de jornada- i, en conseqüència, resta limitada únicament a la indemnització addicional postulada, la qual cosa converteix, en definitiva, la demanda en el moment del judici en una mera reclamació de quantitat que, com a tal, supera els límits legals abans ressenyarts

SEGON.-Per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS postula l'empresa demandada la modificació del relat fàctic de la sentència del primer grau jurisdiccional. En concret se'ns demana l'addició d'un nou fet provat, en relació al document del foli 150 amb el següent redactat:

'De la documental aportada por la parte demandada se constata que con fecha 01/04/2010 el trabajador y la empresa suscribieron acuerdo sobre cambio de horarios y/o aumento /reducción de Jornada con las Cláusulas que a continuación se transcriben:

PRIMERA.- Ampliar la jornada de trabajo establecida en el contrato de trabajo (que es del 62,5%), fijándose la misma en 8 7,5% de la jornada anual establecida en el II Convenio Colectivo de FLIGHTCARE; dicha ampliación estará en vigor por el periodo comprendido entre el 1/04/2010 y el 30/06/2010.

SEGUNDA. - La jornada establecida en el contrato, se programará conforme a lo establecido en el II Convenio Colectivo de FLIGHTCARE.

TERCERA.- El incremento temporal del tiempo de trabajo mediante la ampliación temporal de jornada implica la aceptación por el trabajador de la desprogramación de las horas objeto de incremento temporal del tiempo de trabajo, así como su reprogramación por parte de la empresa.

Esta desprogramación/reprogramación podrá efectuarse con una antelación no inferior a sesenta (60) minutos.

Si la Empresa desprogramase las horas incrementadas sobre la jornada de trabajo que figura en el contrato, abonará un complemento de seis con sesenta y nueve (6,69) euros por cada hora desprogramado/repro gramada.

La Empresa comunicará por escrito al trabajador la desprogramación de horas a efectos de que éste tenga constancia de la misma.

CUARTA.- Mientras permanezca en vigor el contrato de trabajo, y no esté suspendido por alguna de las causas establecidas legal, convencional o contractualmente, el presente acuerdo se prorrogará tácitamente a su vencimiento por periodos de tres (3) meses naturales.

Cualquiera de las dos partes podrá denunciar la prórroga del presente acuerdo, preavisando a la otra por escrito con siete (7) días naturales de antelación al vencimiento de la misma'

El canvi proposat ha de ser desestimat, atès que conforme al fet fonament jurídic primer de la sentència del primer grau existeix una remissió a la documentació corresponent en quant els diferents contractes i pactes subscrits entre les parts, pel que cap impediment existeix per tal que la Sala n'analitzi en el seu contingut, com després farem, sense que es precisi la modificació fàctica -amb l'afegitó, com després veurem que no consten, com indica el jutjador del primer grau, els múltiples acords i pactes entre les parts respecte la jornada

TERCER.-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia la part demanda la infracció d'allò previst als articles 1281 CC , insistint en aquest punt en el caràcter deslliurador d'obligacions contractuals de la quitança signada en el seu moment i a la què es fa esment en el fet provat sisè -pacífic-

Caldrà recordar que com a negoci jurídic liquidatori o de saldo de comptes, la general referència a la conformitat amb la quantitat saldada té efectes d'un universal reconeixement per part del treballador d'inexistència de deutes amb l'empresari ( SSTS 11.11.2003 [RJ20038809 ], 18.11.2004 [RJ20051588], etc.) No obstant això, també es deriva de la doctrina judicial que aquesta manifestació de voluntat de l'assalariat impedeix posteriors accions en reclamació dels conceptes sobre els quals en el seu moment va transaccionar, però no la interposició de possibles demandes respecte a conceptes no observats en la quitança (per totes, SSTS UD 11.05.2001 [RJ2002625 ], 24.07.2013 [RJ20136796], etc.) Doncs bé, en el present cas del contingut de la quitança a la què es fa esment en el referit fet provat sisè es deriva clarament la conformitat del demandant respecte les quantitats pagades per l'empresa, entre les que no consta les derivades de la prèvia acció per modificació substancial de les condicions de treball, aquí analitzada, pel que difícilment hom pot considerar que concorregué respecte aquesta qüestió cap mena de transacció o renúncia de drets. D'aquí que aquest motiu hagi de ser desestimat

QUART.-Per la mateixa via anterior denuncia la part demandada la infracció del article 1254 , 1258 , 1278 , 1261 i 1262 CC en relació al articles 3.1 b ) i 12.4 TRLET i 22.3 del conveni rector

Caldrà indicar, d'entrada, que -com hem dit, ja indica el jutjador del primer grau- no en conten tots els múltiples acords individuals i contractes signats entre les parts. Dit l'anterior, hem de ressenyar que, efectivament, el pacte del 150, de data 1 d'abril de 2010, fa esment en la seva clàusula quarta a una tàcita reconducció per períodes de tres mesos.

Ara bé, això no comporta els efectes previstos en el recurs. I això per vàries raons. En primer lloc, perquè de l'íter contractual es deriva que posteriorment existiren altres pactes -folis 151 i 152- que modificaren la jornada acordada. Per tant, per simple lògica de successió contractual (i més enllà de les reflexions del jutjador del primer grau en la fonamentació jurídica) és del tot evident que escau estar al seu contingut. En segon lloc, perquè el contingut dels dits acords novatoris de la jornada és pràcticament idèntic entre els diferents documents aportats, la qual cosa palesa la concurrència d'una mena de clàusula d'estil respecte documents elaborats per l'empresa. En tercer lloc, perquè resta del tot evident que una modificació de jornada a temps parcial -que, com a tal, no està inclosa en l' article 12 ET i les limitacions al passi de contracte a temps parcial a un altre a jornada complerta respecte l'acord en seu d'autonomia individual- requereix sempre o bé acord entre les parts -la qual cosa no ocorregué en quant la modificació a vint-i-cinc hores, a la fi objecte de la present litis- o bé acudir a la via de l' article 41 ET -el que tampoc és aquí apreciable-. I per últim, haurem de ressenyar que per bé que és cert que les formalitats de l' article 41 ET poden ser omesos en seu d'autonomia col lectiva prèvia -convenis o pactes d'empresa- no ocorre el mateix respecte l'autonomia individual. En altres paraules: no són acceptables clàusules individuals en les que els treballadors renunciïn de fet a les tuteles legals relatives a les garanties legals al respecte atès que es tracta d'una reformatiu in peius que envaeix el terreny de la norma mínima indisposable. Les parts poden assolir, per tant, un acord de reducció (o increment) de jornada; però allò que no resulta possible és deixar a mans de l'empresa -en base a genèriques clàusules de tàcita reconducció- la lliure determinació de quan s'amplia o es redueix el temps de treball. Consideracions a les què escau afegir -com també indica encertadament el magistrat 'a quo'- que la necessària flexibilitat en l'organització del temps de treball no pot ser entesa en el sentit de deixar les mans lliures a l'empresari per tal de modificar l'horari de treball. Els treballadors no són súbdits, sinó ciutadans; i per bé que el vincle laboral comporti inevitables dosi de sotmetiment a l'esfera organitzativa de l'empresa, no són acceptables situacions en les que la jornada de treball -que afectat l'àrea privada de les persones assalariades i que té òbvies conseqüències, si més no, en el cas de reducció del temps de treball, sobre el seu nivell d'ingressos- pugui ser deixada a l'albur de la decisió empresarial. És per això que l' article 34 ET exigeix acords específics al respecte; o que l' article 41 ET determini que la seva modificació té el rang de canvi substancial -equiparable a una novació impròpia-; o que l' article 12 ET requereixi -en el cas, no aquí aplicable de passi d'una jornada a temps parcial en una altra a temps complert o a l'inrevés- l'acord específic

D'aquí que el dit motiu no pugui ser estimat

CINQUÈ.-I, finalment, per la mateixa via anterior i amb caràcter subsidiari denuncia la part demandada l'existència d'un error en el càlcul de la indemnització compensatòria, respecte els dies objecte de la indemnització. Però tampoc aquesta pretensió pot ser atesa, doncs com indica la part impugnant en la quantificació efectuada en el moment del judici la recorrent no mostrà cap oposició al respecte, la qual cosa impedeix la seva anàlisi en fase de recurs

SISÈ.-Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 204 i 235.1 LRJS i atès el principi de venciment

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicaci

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per SWISSPORT SPAIN, SL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 28 dels de Barcelona en data 28 de febrer de 2014 , recaiguda en actuacions 195/2013, en virtut de la demanda instada per Tomás s contra el dit recorrent I, en conseqüència, la hem de confirmar i la confirmem, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de nou-cents (900.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe