Sentencia Social Nº 1385/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7948/2008 de 17 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1385/2009

En el recurs de suplicació interposat per Espumas Moldeadas, S.A. a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 5 de juny de 2008 dictada en el procediment núm. 274/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Luis María , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 03.04.08 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de juny de 2008, que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda promovida por el trabajador Luis María , declaro el despido improcedente, y condeno al empresario Espumas Moldeadas, S.A., según su elección, a readmitirle o indemnizarle con la cantidad de 120.225,30 euros, más en todo caso el pago de los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido hasta la notificación de esta sentencia, o hasta que hubiere encontrado otro empleo, si tal colocación fuere anterior a aquélla y se probase por el empresario lo percibido para su descuento de estos salarios de tramitación. La opción empresarial deberá ejercitarse mediante escrito o comparecencia ante la Secretaría del Juzgado, dentro del plazo de cinco días desde la notificación de la sentencia, y se entenderá a favor de la readmisión de no efectuarse."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1. El actor venía prestando servicios por cuenta de la empresa demandada, desde el 11 de noviembre de 1988, con categoría profesional de director de fábrica, y unas retribuciones últimas de 4.203,24 euros mensuales con inclusión de la parte proporcional de las pagas extraordinarias, que se integraban con su salario (2.405,17 euros) más las sumas que indirectamente se le abonaban a través de su esposa, socia de la compañía que no prestaba servicios efectivos, y el uso de un automóvil, ostentando esta señora el 40% del capital social, habiendo sido el actor nombrado administrador mancomunado el 31 de mayo de 1993, junto con el señor Isidro , quien estaba casado con otra socia (la tercera era una hermana de esta última), pasando, el actor, a estar de alta en el Régimen Especial de los Trabajadores por Cuenta Propia o Autónomos de la Seguridad Social con efectos de 1 de octubre de 1993; cargo éste de administrador del que renunció mediante escritura pública del 28 de diciembre de 2007, y la demandada, en escrito del 10 de marzo de 2008, le comunicó que la Junta General de Accionistas había aceptado su dimisión como administrador mancomunado desde esta misma fecha, por lo que con efectos de la misma, decía literalmente, "queda totalmente extinguida su relación con esta Sociedad", expresando a continuación que debía abstenerse de entrar en las dependencias de la empresa y devolver las llaves de éstas y del vehículo del que hacía uso, el cual le instaba a dejar de utilizar; el 25 de marzo presentó la papeleta de conciliación administrativa en reclamación por despido.

2. Junto con las funciones propias de administrador mancomunado, el actor siguió realizando las de director de fábrica, las cuales incluían algunas faenas propias de operarios, como llevar el toro, cambio de moldes de máquinas y ayuda directa en tareas de fábrica.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora, considerant que la seva relació de treball amb la demandada era de naturalesa laboral i declarà improcedent el seu acomiadament, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació que consta de quatre motius, els dos primers dedicats a la revisió dels fets declarats provats i la resta a l'examen de la normativa legal.

En primer lloc cal dir que en el seu escrit d'impugnació del recurs, la part actora sol.licita que aquest no s'admeti per les causes següents: 1) perquè s'ha interposat fora de termini, 2) perquè no es va consignar la condemna i 3) per defectes en la formalització del recurs.

Aquesta pretensió ha de ser desestimada totalment. Pel que fa al primer motiu, perquè revisades les actuacions la Sala ha comprovat que el recurs va ser presentat dins del termini que estableix la Llei, atès que la provisió de data 14.7.2008, en la qual es posava a disposició de la demandada les actuacions amb la finalitat de que pogués interposar el recurs de suplicació anunciat, li va ser notificada el dia 15 de setembre de 2.008 i les actuacions van ser retornades al jutjat i el recurs interposat el dia 2 d'octubre, és a dir, dins del termini legal.

En relació amb el segon motiu, perquè la condemna dels salaris de tràmit, única quantitat que s'havia de dipositar, atès que l'empresa va optar per la readmissió del treballador) i el dipòsit per poder recórrer, consten correctament ingressats en el compte del jutjat (folis 797 i 798 de les actuacions). I, per últim, perquè el recurs està correctament formalitzat, atès que s'empara en els motius que estableix l' article 191 de la Llei de Procediment Laborals .

SEGON. Abans d'entrar a examinar el primer motiu d'impugnació, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , en els quals es sol.licita la revisió dels fets declarats provats, cal posar de relleu que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener. Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.

Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L'apartat b) d'aquest article disposa que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, se ha de tenir en compte el següent: a) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de la revisió; b) cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i c) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Tenint en compte els anteriors principis, cal ara examinar els motius al.legats per la recurrent. En el primer es sol.licita la modificació del fet provat primer, únicament en el sentit de substituir la paraula "salario" per "retribución como Administrador Mancomunado" en entendre que aquesta paraula suposa una clara predeterminació de la decisió, perquè pressuposa una relació laboral i també que s'afegeixi que l'ús particular d'un automòbil s'ha de valorar en 177,91Euros.

Aquesta petició ha de ser desestimada totalment, perquè el fet que el magistrat hagi utilitzat la paraula salari no suposa, en cap cas, una predeterminació de la decisió, atès que aquesta paraula consta expressament en els rebuts de salaris que es van aportar com a prova a les actuacions i això amb independència, evidentment, de la valoració que es pugui fer dels citats rebuts i de la resta de documents, quan s'entri a analitzar el fons de la qüestió, tal com correctament va fer la sentència d'instància. Tampoc es pot admetre que s'afegeixi la frase "retribución como Administrador Mancomunado", perquè aquesta qualificació sí que suposaria una predeterminació de la decisió. El mateix cal dir del que es vol afegir referent al salari, atès que es basa en una sèrie de raonaments i argumentacions relatives a l'ús que de l'automòbil feia l'actor, que en cap cas demostren un error en la valoració de la prova per part del jutge d'instància.

En el segon motiu es demana s'addicioni un nou fet provat, que seria el tercer, en el qual es digui la data en que es va constituir l'empresa demandada, el seu objecte social, la plantilla de que comptava el 31.12.2007, que era de 13 treballadors i el seu organigrama. En cap cas es pot accedir a aquesta petició pel fet que no té cap rellevància per a modificar la decisió de la sentència, el que en el seu relat fàctic constin totes aquestes dades.

TERCER. Els motius tercer i quart, correctament emparats en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL , es dediquen a denunciar la infracció de la normativa legal. Concretament en el tercer s'afirma que la sentència ha infringit, per inaplicació, l' article 1.3 c) de l'ET i aplicació indeguda de l'art. 1.1. en relació amb la doctrina del Tribunal Suprem i al.lega, en síntesi, que l'actor durant més de 15 anys va desenvolupar efectivament i de forma mancomunada amb l'altre Administrador, les funcions de direcció, gestió i representació de la societat que són pròpies d'aquest càrrec i va ser retribuït per aquesta feina, per la qual cosa la seva relació amb la societat no té caràcter laboral, sinó que és de naturalesa mercantil. També argumenta que l'actor era Director de Fàbrica, per la qual cosa s'ha d'incloure, en tot cas com a personal d'alta direcció, i aquestes funcions quedarien absorbides dins de les funcions de direcció, gestió i representació de la Societat i, per últim que s'ha de tenir en compte que la seva esposa era titular del 40% de les participacions socials i que estava donat d'alta en el RETA.

D'altra banda i subsidiàriament al motiu anterior, es denuncia la infracció, per inaplicació, de l' art. 1.2. del RD 1382 de 1.8.1985, en relació amb l'art. 11.2 del mateix Decret , i es demana es declari que la seva relació laboral era de personal d'alta direcció, per la qual cosa en tot cas només procediria reconèixer al demandant una indemnització de 20 dies per any, excloent el període en que va ostentar el càrrec d'Administrador Mancomunat i també el període anterior, atès que en accedir a aquest càrrec no es va efectuar cap previsió encaminada a preservar els drets derivats de l'anterior relació laboral, per la qual cosa la indemnització seria de 670,90Euros, sense salaris de tramitació.

Per poder resoldre la qüestió a debat, tal com correctament raona la sentència d'instància, és a dir, identificar la relació de treball que mantenien les parts, caldrà tenir en compte la doctrina del Tribunal Suprem relativa als requisits que s'han de complir per afirmar que el contracte d'un treballador és una relació especial de treball d'alta direcció, una relació laboral comú o bé si es tracta d'una relació estrictament mercantil, exclosa, en conseqüència de la relació laboral. En aquest sentit, s'ha de fer referència a la sentència d'aquesta Sala de data 30 d'octubre de 2.008 (R. 3835/2008), que cita la de 3 de desembre de 2.005, recaiguda en el R. 5775/2005, en la que es fa esment de la sentència del Tribunal Suprem de data 4 de juny de 1999, en la qual, recollint el que el mateix Tribunal ha assenyalat en sentències anteriors, s'afirma el següent:

"a) Uno de los elementos indiciarios de la relación especial de servicios de los empleados de alta dirección es que las facultades otorgadas «además de afectar a áreas funcionales de indiscutible importancia para la vida de la empresa, han de estar referidas normalmente a la íntegra actividad de la misma o a aspectos trascendentales de sus objetivos, con dimensión territorial plena o referida a zonas o centros de trabajo nucleares para dicha actividad». Ello es así porque este contrato especial de trabajo se define en el art. 1.2 del Real Decreto 1382/1985, de 1 de agosto , de un lado por la inexistencia de subordinación en la prestación de servicios (autonomía y plena responsabilidad), y de otro lado por el ejercicio de los poderes que corresponden a decisiones estratégicas para el conjunto de la empresa y no para las distintas unidades que la componen (poderes inherentes a la titularidad jurídica de la empresa y relativos a los objetivos generales de la misma) (SSTS/Social 24-1-1990, 12-9-1990, 2-1-1991 y STS/IV 22-4-1997 -recurso 3321/1996-).

b) Es exigencia para atribuir a una relación laboral el carácter especial que es propio de las de alta dirección y que explícitamente figura en el mencionado art. 1.2 Real Decreto 1382/1985 , que la prestación de servicios haya de ejercitarse asumiendo, con autonomía y plena responsabilidad, poderes inherentes a la titularidad jurídica de la empresa y relativa a los objetivos generales de la misma, y que «el alto cargo, en el desarrollo de sus funciones y ejercicio de sus facultades, ha de gozar, además, de autonomía, asumiendo la responsabilidad correspondiente; autonomía que sólo puede quedar limitada por las instrucciones impartidas por quien asume la titularidad de la empresa, por lo que, normalmente, habrá de entenderse excluido del ámbito de aplicación del referido Real Decreto y sometido a la legislación laboral común, aquellos que reciban tales instrucciones de órganos directivos, delegados de quien ostente la titularidad de la empresa, pues los mandos intermedios, aunque ejerzan funciones directivas ordinarias, quedan sometidos al ordenamiento laboral común, ya que la calificación de alto cargo requiere la concurrencia de las circunstancias expuestas, en tanto que definitorios de tal condición, a tenor del repetidamente citado art. 2.1» (STS/Social 12-9- 1990).

c) No cabe confundir el ejercicio de determinadas funciones directivas por algunos trabajadores -fenómeno de delegación de poder siempre presente en las organizaciones dotadas de cierta complejidad- con la alta dirección que delimita el art. 1.2 Real Decreto 1382/1985 en relación con el art. 2.1 a) ET , «en concepto legal, que, en la medida en que lleva la aplicación de un régimen jurídico especial en el que se limita de forma importante la protección que el ordenamiento otorga a los trabajadores, no puede ser objeto de una interpretación extensiva» (SSTS/Social 13-3-1990 y 11-6-1990).

QUART. L'aplicació de la doctrina citada al cas que ens ocupa comporta que s'hagin d'examinar molt acuradament les funcions que realitzava l'actor durant la seva prestació de serveis, per tal de determinar la naturalesa de la seva relació jurídica amb la demandada. Doncs bé:

1) La relació laboral es va iniciar es va iniciar l'11.11.1988, amb la categoria professional de director de fàbrica. D'altra banda, el fet provat segon ens informa que les seves funcions incloïen algunes tasques pròpies d'operaris, com portar el "toro", canvi de motlles de màquines i ajuda directa en tasques de fàbrica. Cal tenir en compte, a més, que es tractava d'una empresa petita, d'uns 13 treballadors, en total.

2) L'actor va ser nomenat Administrador mancomunat el 31.5.1993, juntament amb el Sr. Isidro i a partir de l'1.10.1993 va passar a estar d'alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms fins que va renunciar a aquest càrrec el 28.12.2007. També consta que durant tot el temps en que va realitzar les funcions pròpies d'administrador mancomunat, el demandant va continuar també realitzant les de Director de fàbrica.

Doncs bé, tenint en compte aquestes dades, la Sala ha de compartir totalment el criteri del jutge d'instància quan raona en la seva sentència que la relació de treball de l'actor des l'inici de la seva relació laboral fins, com a mínim, el dia 31.5.1993, en que va ser nomenat Administrador mancomunat, va ser una relació laboral de caràcter comú perquè la seva tasca de director de fàbrica no es pot dir que inclogués exercitar "poderes inherentes a la titularidad jurídica de la empresa y relativos a los objetivos generales de la misma, con autonomía y plena responsabilidad, sólo limitadas por los criterios e instrucciones directas emanadas de la persona o de los órganos superiores de gobierno y administración de la Entidad que respectivamente ocupe aquella titularidad", tal com requereix l' article 1 del R.D. 1382/1985, d'1 d'agost , pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del personal d'alta direcció, i això perquè únicament es dedicava a dirigir els treballs d'una part de l'empresa, concretament la de producció i cal tenir en compte que es tractava d'una empresa petita per la qual cosa, fins hi tot, de vegades realitzava les mateixes feines que els operaris que hi treballaven, com portar el toro, canvi de motlles de màquines i ajut directe en les tasques de fàbrica.

CINQUÈ. Identificada la relació laboral de l'actor com laboral comú des de l'inici de la relació laboral, s'haurà d'esbrinar, seguidament, quina incidència va tenir en aquesta relació el fet que l'actor fos nomenat administrador mancomunat de la Societat, juntament amb el Sr. Isidro . En analitzar aquesta nova situació, la sentència d'instància entén que la relació laboral comú no va ser modificada per aquest nomenament i això ho fonamenta en dos fets: 1) que en realitat va seguir realitzant les mateixes funcions que havia fet fins el moment i 2) que la doctrina del Tribunal Suprem ha declarat reiteradament que la relació laboral comú és compatible amb la societària i que és regla general que la relació laboral persisteix si l'administrador no ostenta el 50% de les accions i la realitat és que, en el present supòsit, l'actor no tenia cap participació en el capital social, encara que si que la tenia la seva esposa, però únicament només del 40%.

Certament, tal com posa de relleu el jutge d'instància, el Tribunal Suprem ha anat delimitant la naturalesa jurídica de la relació de serveis entre l'Administrador d'una Societat i aquesta i afirma que:

1. No és laboral el vincle entre societat anònima o limitada d'Administrador únic que desenvolupa les facultats i funcions inherents a un membre de l'òrgan d'administració, i, per tant, nega la coexistència en una mateixa persona del càrrec de Conseller-Delegat o Administrador Executiu (relació mercantil) i una relació laboral especial d'Alta Direcció (STS 29.1.1997 14.5.1997 i 20.11.2002, amb cita d'altres anteriors). Perquè en aquest cas, com assenyala el Tribunal Suprem,

«Hay que tener en cuenta que las actividades de dirección, gestión, administración y representación de la sociedad son las actividades típicas y específicas de los órganos de administración de las compañías mercantiles, cualquiera que sea la forma que éstos revistan, bien se trate de Consejo de Administración, bien de Administrador único, bien de cualquier otra forma admitida por la Ley; y así, en el ámbito de la sociedad anónima, los órganos de esta clase, que se comprendían en los artículos 71 a 83 de la Ley 17 julio 1951 y actualmente se recogen en los artículos 123 a 143 del Texto Refundido de la Ley de Sociedades Anónimas aprobado por el Real Decreto Legislativo 1564/1989, de 22 diciembre , tiene precisamente como función o misión esencial y característica la realización de esas actividades, las cuales están residenciadas fundamentalmente en tales órganos, constituyendo su competencia particular y propia. Por ello es equivocado y contrario a la verdadera esencia de los órganos de administración de la sociedad entender que los mismos se han de limitar a llevar a cabo funciones meramente consultivas o de simple consejo u orientación, pues, por el contrario, les compete la actuación directa y ejecutiva, el ejercicio de la gestión, la dirección y la representación de la compañía. Por consiguiente, todas estas actuaciones comportan "la realización de cometidos inherentes" a la condición de administradores de la sociedad, y encajan plenamente en el "desempeño del cargo de consejero o miembro de los órganos de administración en las empresas que revistan la forma jurídica de sociedad", de ahí que se incardinen en el mencionado artículo 1.3 c) del Estatuto de los Trabajadores ».

2. Per contra sí que s'admet la possibilitat d'exercir al mateix temps el càrrec mercantil en la societat amb una relació laboral de caràcter comú, com posen de manifest les Sentències del Tribunal suprem de data 22 de febrer i 24 d'octubre de 1988, de 14 de juny de 1994, de 14 i 20 d'octubre de 1998 i de 30 d'agost i 24 d'octubre de 2000.

Doncs bé, traslladant aquesta doctrina el present litigi, el raonament del jutge es comparteix plenament per la Sala perquè l'actor, quan va ser nomenat Administrador mancomunat, va compatibilitzar les tasques corresponents a aquest nomenament amb les mateixes tasques que abans desenvolupava, tal com abans s'ha posat de relleu i aquestes tasques s'han qualificat com de relació laboral comú, i aquesta relació laboral és compatible, segons la doctrina del Tribunal Suprem, amb la realització de tasques d'Administrador, sense que tingui cap rellevància el fet que estigués donat d'alta al RETA o bé que la seva esposa fos titular del 40% de les accions de la Societat, atès que ell no n'era ni tan sols soci, per la qual cosa no es pot afirmar que per mitjà de la seva cònjuge controlés la societat.

SISÈ. La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància així com, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer i de la quantitat consignada, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per ESPUMAS MOLDEADAS, S.A. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 10 de Barcelona, en data 5 de juny de 2.008, que va recaure en les Actuacions 274/2008 , en virtut de demanda presentada pel Sr. Luis María en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recorrent a que pagui les costes legals, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400 Euros. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositades i consignades, a les que es donarà el seu destí legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.