Sentencia Social Nº 1399/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6729/2015 de 01 de Marzo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 6729/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 2 de març de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1399/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 30 de juny de 2015 dictada en el procediment núm. 398/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Eulogio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de juny de 2015 , que contenia la decisió següent:

'ESTIMO la demanda interpuesta por Eulogio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (INSS) en reclamación por INCAPACIDAD-AGRAVACIÓN, y declaro al mismo en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE ABSOLUTA debiendo estar y pasar por tal declaración el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, condenándole al abono al actor de una pensión del 100% sobre la base reguladora de 1.542,44euros con las revalorizaciones y mínimos legales que le correspondan en su caso, y fecha de efectos de 09/01/2014.

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- Eulogio con documento de identidad NUM000 cuyos datos de identificación personal y demás circunstancias constan en el encabezamiento de la demanda que ha dado origen al presente expediente y se da aquí por reproducido y nacido el NUM001 /1961 presentó solicitud de revisión por agravación el 12/11/2013.

Por resolución de fecha 30/03/2011 fue declarado en situación de incapacidad permanente total derivada de enfermedad común para su profesión habitual de oficial construcción en las siguientes lesiones y dolencias: Lumbociatalgia secundaria a canal estrecho lumbar y discopatías IQ con artrodesis L3-L5 (2/2011) y es pensionista de incapacidad permanente total desde 14/03/2011.

SEGUNDO.- Por resolución de fecha 08/01/2014 la Dirección provincial del INSS en Barcelona emitió resolución por la que se declaraba no haber lugar a revisar el grado de incapacidad declarado al actor. En el dictamen del ICAM de fecha 18/12/2013 se señala que se halla afectado el actor de coxartrosis bilateral, más acusada en derecha y en lista de espera para implante de protesis en cadera derecha, antecedentes de artrodesis L3-S1 en 2011.

La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa por el actor que fue desestimada por el I.N.S.S. de forma expresa por resolución de 19/03/2014.

TERCERO.- La base reguladora de la prestación es 1.542,44euros.

CUARTO.- La fecha de efectos económicos de la prestación es 09/01/2014.

QUINTO.- Eulogio fue sometida en 2011 a una intervención quirúrgica de artrodesis por lumbociatalgia secundaria a canal estrecho lumbar y discopatías sobre el segmento vertebral L3-L5, y presenta actualmente coxartrosis bilateral, más acusada inicialmente en derecha, que cursa con dolor y limitación de la movilidad, y en 16/04/2014 se ha realizado artroplastia total de cadera derecha implantándosele la prótesis en cadera derecha, y en fecha 08/05/2015 se ha realizado artroplastia total de cadera izquierda implantándosele la prótesis en cadera izquierda. Presenta gonartrosis bilateral con dolor más acusado en rodilla izquierda que en 23/06/2015, practicadas proyecciones, los resultados de las pruebas objetivan signos de gonartyrosis tricompartimental de poredominio femoropatelar.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions per les quals va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total per l'INSS mitjançant resolució de data 30.3.2011, s'interposa per l'Entitat Gestora Recurs de Suplicació, el qual té per objecte denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia la infracció dels articles 137.5 i 143 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'actor no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè les patologies que pateix són de naturalesa osteodegenerativa i per tant limiten per esforços físics i bipedo deambulacions continuades, però no per a les activitats lleugeres o sedentàries, per la qual cosa no determinen un major grau d'incapacitat.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D. L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Doncs bé, tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè si comparem les lesions que patia el demandant l'any 2011, quan va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, que figuren en el fet provat primer, amb les que pateix en l'actualitat i que consten en el fet provat cinquè, que el recurrent no ha impugnat, es pot observar perfectament que la situació mèdica de l'actor ha empitjorat, tal com afirma la magistrada d'instància.

En efecte, apart de les lesions lumbàlgiques, per les quals va ser intervingut l'any 2011 i que van determinar la seva declaració en situació d'Incapacitat Permanent Total, actualment presenta també una altra sèrie de lesions que s'han de sumar a les anteriors, com són: coxartrosis bilateral, més acusada inicialment a la dreta, que li produeix dolor i limitació de la mobilitat, per la qual cosa l'any 2014 se li va haver de realitzar una artroplàstia total del maluc dret implantant-li una pròtesi en el dit maluc i en data 8.5.2015 se li ha hagut de realitzar també una artroplàstia total del maluc esquerre, implantant-li una pròtesi en el maluc esmentat.

Així mateix presenta gonartrosi bilateral amb dolor, més fort en el genoll esquerre i mitjançant proves objectives se li ha diagnosticat una gonartrosi tricompartimental de predomini femoropatelar, per la qual cosa, la Sala comparteix la decisió de la Jutgessa d'instància en el sentit de que el demandant es troba en una situació en que està incapacitat per a realitzar qualsevol tipus de treball, atès que, fins hi tot, tindria dificultats per traslladar-se al lloc de treball.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona, en data 30 de juny de 2015 , que va recaure en les Actuacions 398/2014, en virtut de demanda presentada pel Don. Eulogio , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.