Sentencia Social Nº 1410/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7045/2015 de 02 de Marzo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 7045/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 3 de març de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1410/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 2 Mataró de data 15 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 43/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Gracia , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 21-1-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 d'octubre de 2015 , que contenia la decisió següent:

ESTIMAR la demanda interposada per la demandant Gracia , dirigida contra l'INSS, DECLARANT a la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, derivada de malaltia comuna, amb dret a rebre una pensió del 100% de la base reguladora de 2.059'58 euros, amb data d'efectes 19 de setembre de 2014, i CONDEMNANT a la part demandada al pagament de la referida pensió.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMER.- La Sra. Gracia , amb DNI NUM000 , nascuda en data NUM001 de 1.965, treballadora afiliada a la Seguretat Social amb el número NUM002 i amb la professió d'auxiliar d'infermeria, va estar en incapacitat temporal entre els dies 28 d'abril de 2014 i 19 de setembre de 2014, rebent alta mèdica amb proposta d'incapacitat permanent i va ser declarada en incapacitat permanent total per a l'exercici de la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, concretament en resolució de data 17 d'octubre de 2014, sent desestimada la seva reclamació administrativa prèvia en resolució de data 1 de desembre de 2014.

SEGON.- La resolució de data 20 d'octubre de 2014, en la qual es reconeix a la Sra. Gracia una incapacitat permanent total per a l'exercici de la seva professió habitual, derivada de malaltia comuna, amb base reguladora de 2.059'58 euros, es dicta a causa de patir 'escoliosis lumbar progresiva con inestabilidad L3-L4 y discopatías de L1 a L5 tratada con artrodesis desde D11 a L5; limitaciones funcionales'.

TERCER.- La Sra. Gracia presenta les patologies diagnosticades administrativament, a més d'un síndrome subacromial en les dues espatlles que provoca lleu limitació.

QUART.- Les parts estan d'acord en què, per al cas d'estimació de la demanda, la base reguladora de la demandant és de 2.059'58 euros i la data d'efectes la del dia 19 de setembre de 2014.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs que planteja el Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre (BOE de 11 d'octubre).

La beneficiària presenta escrit d'impugnació al recurs del ens gestor, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens Gestor denuncia la infracció per aplicació indeguda de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny). Resumidament argumenta que, d'acord amb el document mèdic que cita, la demandant no acredita la impossibilitat per desplegar qualsevol activitat amb eficàcia i rendibilitat, doncs te limitacions per activitats d'esforç, sent la seva professió d'auxiliar d'infermera de caràcter sedentari. Cita doctrina jurisprudencial sobre la interpretació del concepte legal de la incapacitat permanent absoluta.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La sentència de la instància estima la declaració d'incapacitat permanent absoluta en base a les patologies i limitacions objectivades en via administrativa consistent en escoliosi lumbar progressiva amb inestabilitat L3-L4 i discopaties de L1 a L5 tractada amb artròdesi des de D11 a L5, candidata a fixació total del raquis. L'amplia fixació del segment dorso lumbar produeix sobrecàrrega dinàmica en els espais lliures L5-S1 i T 10-T11 amb limitacions severes a treballs de càrrega i posició mantinguda o perllongada davant l'aparició de dolor mecànic de forma imminent, tal com recull la relació fàctica i Fonament sisè de la sentència ja que presenta limitació a activitats o tasques que generin sobrecàrrega lumbar i mobilitat de la columna dorslumbar molt limitada a la flexo extensió per dolor, sense poder adoptar postures corporals mantingudes.

Concorren, doncs, les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994) per declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, que la instancia aplica correctament. En conseqüència desestimem el motiu de recurs, i confirmem la sentència recorreguda.

Atesos els fonaments de dret precedents

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 15 d'octubre de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Mataró en el procediment núm. 43/2015, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.