Sentencia Social Nº 1441/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 218/2016 de 02 de Marzo de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 218/2016

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 3 de març de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1441/2016

En el recurs de suplicació interposat per Acciona Servicios Ferroviarios,S.L. a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 1 de setembre de 2015 , dictada en el procediment núm. 1123/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part María Luisa , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 24 de novembre de 2014, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que, desestimando las Excepciones de Caducidad de la Acción de Despido Improcedente, de Falta de Acción y de Falta de Legitimación Activa, y estimandola Demanda interpuesta por María Luisa , debo declarar y declaro la Improcedencia de su Despido, producido con efectos de 1 de Octubre de 2.014, condenando a ACCIONA SERVICIOS FERROVIARIOS, S. L.a que, a su opción, en plazo de cinco días a partir de su notificación de la presente Sentencia, la readmita en su puesto de trabajo, o le abone una indemnización de 61.477,58Euros; entendiéndose que, a falta de opción en plazo, procede la readmisión; y con abono, en caso de readmisión, de Salarios de Tramitación desde la fecha de efectos del Despido, hasta la de readmisión efectiva; con arreglo a una Antigüedad de 1 de Abril de 1.990y a un Salario (con inclusión de prorrata de Pagas Extraordinarias) de 1.903,25Euros mensuales. '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- María Luisa , con Documento Nacional de Identidad NUM000 , prestó servicios para la Empresa demandada ACCIONA SERVICIOS FERROVIARIOS, S. L., con CIF B80.347.545, con Categoría Profesional de Limpiadora y con un Salario (con inclusión de prorrata de Pagas Extraordinarias) de 1.903,25 Euros mensuales

El Contrato de Trabajo con la Empresa demandada fue de 3 de Julio de 1.990; en LOFEGAL, S. A., estuvo de alta desde el 1 de Abril de 1.990.

El Contrato de Trabajo era Indefinido a Tiempo Completo, hasta Abril de 2.014 en que pasó a una reducción de jornada por guarda legal y pasó a trabajar el 51,43% de horas diarias ((nóminas de 2.013 y 2.014, e Informe de Vida Laboral de la Tesorería General de la Seguridad Social, de Documentos 4, 5 y 7 de la demandante, a Folios 65 a 79 y 82-83); solicitud, de Documento de la demandante, a Folio 81).

La actora prestaba servicios en el centro de trabajo de la estación de trenes conjunta de Mora La Nova-Flix (Tarragona).

SEGUNDO.- El 18 de Septiembre de 2.014, la Empresa inició contra ella un procedimiento sancionador, por el que se le concedió un plazo de cinco días para que efectuara las alegaciones que estimare oportunas, firmado por el Director de Relaciones Laborales: Obdulio (Documento 1 de la demandante, a Folios 59 y 60).

TERCERO.- El 20 de Septiembre de 2.014, la actora formuló sus alegaciones al Expediente Disciplinario (Documento 2 de ella, a Folios 61 y 62).

CUARTO.- Por Carta que se le notificó el 1 de Octubre de 2.014, la Empresa acordó el Despido de la actora, con efectos de esa fecha, firmada el mismo Director de Relaciones Laborales (Documento 3 de la demandante, a Folios 64 y 65).

QUINTO.- El 22 de Agosto de 2.014, a las 23 horas, el operario y compañero de la actora: Jesús Carlos , a la llegada a su centro de trabajo, cogió una botella de 1,5 litros de agua que estaba dentro de la nevera que estaba ubicada en el almacén/comedor del centro de trabajo para uso de los trabajadores y bebió directamente de ella y le provocó una intoxicación debido a que la botella contenía Altea-Dds, producto altamente tóxico y nocivo para su ingestión.

Se trasladó urgentemente al operario a Urgencias del Hospital Comarcal de Mora de Ebro para su reconocimiento y las intervenciones pertinentes.

Previamente a todo ello, la actora había cogido una botella de agua, la rellenó de ese producto de propiedad de la Empresa y la botella se metió en la nevera.

La actora había cogido aquel producto de propiedad de la Empresa y lo cambió de envase para llevárselo para uso particular.

La Empresa había realizado la acción formativa de la trabajadora en materia de prevención de riesgos laborales en la limpieza en las instalaciones ferroviarias el 6 de Febrero de 2.013 (certificados de formación en materia de limpieza de trenes y riesgo eléctrico, y de prevención de riesgos laborales, de Documentos 10 y 11 de la Empresa, a Folios 127 a 129 de la Empresa).

SEXTO.- La actora no ha sido Delegada de Personal, ni miembro del Comité de Empresa.

SÉPTIMO.- La Empresa tiene por actividad la de servicios al sector ferroviario, además en sus instalaciones se efectúan tareas de limpieza, y tiene su domicilio social en el Paseo de la Zona Franca, 69-73, de Barcelona.

OCTAVO.- Tras su recuperación, el afectado continuó prestando servicios para la Empresa.

NOVENO.- No constan sanciones anteriores de la actora.

DÉCIMO.- No consta reclamación judicial posterior del afectado contra la actora, ni contra la Empresa; ni reclamaciones anteriores de la actora contra la Empresa.

UNDÉCIMO.- El 17 de Octubre de 2.014, la actora interpuso Papeleta de Conciliación, sobre Despido Improcedente y Reclamación de Cantidad, contra la Empresa, en Tarragona.

Dicho Acto se celebró allí a las 9.50 horas del 5 de Noviembre de 2.014, con el resultado de:

Intentado sin efecto, por incomparecencia de la parte interesada no solicitante, a pesar de que la citación a la Empresa había sido librada en fecha de 23 de Octubre de 2.014. '

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.-Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia l'empresa demandada la infracció d'allò previst als articles 5 i 103 LRJS en relació a l' article 59.3 TRLET , en entendre que en el moment d'interposició de la demanda als jutjats de Barcelona l'acció estava caducada.

Del relat fàctic de la sentència i dels documents judicials aportats es deriva el següent íter temporal:

-L'actora és acomiadada en data 01.10.2014

-Interposa papereta de conciliació prejudicial en data 17.10.2014, celebrant- se la conciliació en data 05.11.2014.

-Interposa demanda davant el jutjat de Tarragona el dia 11 de novembre.

-El dia 18 de novembre de 2014 la secretaria judicial dicta una diligència en la que es posa en evidència que estant el domicili social de la demandada i prestant el demandant serveis a Falset, adscrit al partit judicial de Reus, pot existir una possible incompetència territorial, pel que es dóna audiència a les parts.

-Sense que coneguem què va ocórrer en la dita tramitació processal, el demandant va interposar demanda davant els jutjats de Barcelona en data 21 de novembre.

El jutjador del primer grau ha desestimat l'excepció de caducitat, en considerar que mai va existir inacció de la demandant davant l'acomiadament.

Però és aquest un criteri que la Sala no pot compartir. Certament, com s'afirma per la impugnant, conforme l' article 5 LRJS el termini de caducitat s'havia interromput per la primera demanda. Ara bé, per a que el dit efecte interruptiu fos eficaç esqueia el compliment de la resta d'observacions del dit article.

Caldrà aclarir que en l'actual regulació processal la incompetència territorial només es poden plantejar com declinatòria. Per tant, les parts poden sol licitar o el jutge del social pot acordar d'ofici declinar el coneixement d'un assumpte, indicant quin és el jutjat competent. Aquestes declinatòries són possibles en el moment d'admissió de la demanda, d'ofici, al llarg de la tramitació de la demanda o es poden formular en el moment del judici -en aquests dos darrers escenaris, tant d'ofici, com a instància de part-. Ara bé, com fàcilment es pot concloure, sense necessitat de massa disquisicions jurídiques, la declaració d'incompetència territorial és competència exclusiva i exloent dels jutges i tribunals. És a dir, per a que els efectes de suspensió de la caducitat de la regla segona de l'article 14 en relació a la primera acció en un fur inadequat precisa d'una declaració judicial. Així es desprèn clarament del referit precepte que exigeix la 'declaració' que, òbviament, només pot ser judicial.

Doncs bé, el demandant un cop formulada la primera acció, atesa la diligència del jutjat de Tarragona en tràmit d'audiència interposà la present demanda davant el jutjat de Barcelona. Però aquesta segona acció estava ja clarament caducada. En efecte, des de la data de l'acomiadament -l'01.10.2014- fins a la data d'interposició de la papereta de conciliació administrativa -el 17.10.2015- transcorregueren 11 dies hàbils; i des de la data de la conciliació administrativa fins a la demanda instada en el jutjat de Tarragona es completaren un total de 14 dies; ara bé, si es pren com a dies ad quem el de la interposició de la demanda a Barcelona -el 21.11.2014- la demanda s'interposà el dia vint-i-dos, per tant fora del termini legal.

La suspensió de la caducitat hagués estat possible si el jutjat hagués dictat una interlocutòria -o sentència- fixant com a jutjats competents els de Barcelona, s'hagués produït la suspensió de la caducitat legalment prevista pels dies que restessin des del moment d'interposició de la demanda en el període de referència legal de vint dies de l' article 59.3 ET . Però en cap cas és admissible que una previsió normativa específicament dissenyada per evitar indefensió quan ha existit error en el fur quedi a lliure disposició de les parts, amb afectació al principi de seguretat jurídica que sustenta la institució de la caducitat. Un criteri similar hem mantingut en la nostra Sentència 71/2015, de 12 de gener .

D'aquí que la Sala no pugui compartir la tesi del magistrat del primer grau. El fur territorial no és disposable unilateralment. I si ha existit un error en l'elegit per la part actora allò que escau és una expressa declaració judicial al respecte. Per tant, cap eficàcia interruptiva pot tenir una demanda instada davant els jutjats de Tarragona de la que no consta cap declinació de coneixement, pel que la segona demanda, que és la que aquí coneixem, estava caducada, com afirma la recorrent.

D'aquí que el motiu hagi de ser estimat i, amb ell, el recurs, amb els efectes que direm a la part dispositiva, deixant imprejutajts la resta de motius.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per ACCIONA SERVICIOS ferroviarios, SL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 28 dels de Barcelona en data 1 de setembre de 2015 , recaiguda en actuacions 2013/2014 i, en conseqüència, la hem de revocar i la revoquem, desestimant per tal la demanda formulada per María Luisa contra la dita recorrent, ocupadora, declarant la caducitat de l'acció instada i absolem al recorrent de les peticions en ella contingudes, amb devolució del dipòsit efectuat i, en el seu cas, de les consignacions en metàl lic efectuades o la cancel lació de l'assegurament prestat de la quantitat objecte de condemna, un cop aquesta sentència sigui ferma.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.