Sentencia Social Nº 1451/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5857/2013 de 24 de Febrero de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 24 de febrer de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1451/2014

En el recurs de suplicació interposat per TRIVALOR XXI SL a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 30 de maig de 2013 dictada en el procediment núm. 279/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Margarita , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer.En data 26 de març de 2012, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de maig de 2013 , que contenia la decisió següent:

'Desestimo la demanda presentada per Trivalor XXI contra l'Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesorería General de la Seguridad Social, i la Sra. Margarita ; i confirmo la resolució de 24 d'octubre de 2010 de la Dirección Provincial de Barcelona de l'Instituto Nacional de la Seguridad Social impugnada.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' Primer.Doña. Margarita va ser contractada per la demandant el 8 de febrer de 2010, amb la categoria professional de cambrera, mitjançant contracte de durada determinada en la modalitat d'eventual per circumstàncies de la producció. El contracte concertat tenia prevista una durada fins el 7 d'agost de 2010 (no controvertit)

Segon.El centre de treball de la Sra. Margarita era el Bar Banker's, gestionat per l'ara demandant, i que es troba dins l'Hotel Mandarín, situat al Passeig de Gràcia, 38 de Barcelona, (no controvertit).

Tercer.El contingut de la prestació de treball de la Sra. Margarita era el propi de la seva categoria professional de cambrera: condicionament de la sala,barra i zona de terrassa, presentació als clients de la carta, servei als clients de begudes, aliments de preparació senzilla (tapes) i, ocasionalment, plats menjar més elaborat i retirada del material de les taules o la barra (no controvertit).

Quart.Els serveis als clients del bar que havia de realitzar l'actora es feien en unes taules que tenen d'una alçada d'entre 47 i respecte del terra (no controvertit).

Cinquè.El terra del bar és de moqueta, catifa i ceràmica. Les taules de s sobre la superfície de catifa, dura i llisa, mentre que les de t per una moqueta, què presenta una textura més gruixuda. (foli 191).

Sisè.És directriu d'empresa que l'atenció als clients s'ha de fer mirant-los, de manera que, atesa l'alçada de les taules, per deixar les consumicions a les taules, els cambrers, bé han de flexionar el tronc i posar-se a la gatzoneta, bé han de posar-se de genolls. Encara que no existeix cap directriu empresarial específica sobre com s'ha de realitzar aquesta operació habitualment s'agenollen i deixen la safata sobre la taula (folis 1368, 191).

Setè.És política d'empresa que els cambrers i cambreres han de seguir unes normes d'uniformitat definides al manual de l'empleat de l'Hotel Mandarin. Entre aquestes, l'empresa exigeix que les treballadores utilitzin sabates de color negre i pell opaca i amb tacó que s'ajusti a l'estil fixat gràficament a l'apartat 8 del manual de l'empleat i que donem aquí per reproduït (foli 1153).

Vuitè.La treballadora utilitzava unes sabates marca Clarks de pell amb sola de goma i tacó d'uns 5 cms. El tacó és ample a la part superior, sent més estret en la zona de contacte amb el terra (no controvertit).

Novè.Dies abans d'iniciar la prestació de serveis, la Sra. Margarita havia demanat de dur sabates sense tacó, petició que li fa ser denegada per l'empresa tot indicant-li que el calçat no s'havia d'apartar de l'estàndard fixat al manual de l'empleat (foli 194)

Desè.El 8 d'abril de 2010 la Sra. Margarita patí un accident de treball, cap a les 21h, mentre estava servint una de les taules. L'accident es produí en la zona emmoquetada del bar quan la Sra. Margarita després de deixar les consumicions a una de les taules es posà dreta, i un cop dempeus, al voler girar i desplaçar el cos, el peu li quedà retingut a la superfície, de manera que el gir del cos li provocà una entorsi de genoll dret i un dolor que va anar en augment fins que poc més enllà de la mitja hora va haver de ser atesa pels companys i traslladada a la Mútua d'Accidents de Treball (foli 192, 195 i 196).

Onzè.A resultes de l'accident la treballadora va ser diagnosticada de trencament de lligament creuat anterior, del què va ser intervinguda quirúrgicament el 28 de maig de 2010 i reintervinguda posteriorment el 29 de juny de 2011 per determinar l'evolució tòrpida de la intervenció anterior (foli 1489).

Dotzè. La Sra. Margarita pateix seqüeles permanents a causa de l'accident què donaren peu a la declaració d'incapacitat permanent total per la seva professió habitual de cambrera per sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 21 de setembre de 2012 .

Tretzè.Al moment de l'accident l'empresa no havia fet l'avaluació de riscos laborals del lloc de treball de cambrer al Bar Banker's. Aquesta avaluació es fa ver posteriorment pel servei de prevenció aliè contractat per l'empresa el 8 d'agost de 2011.

Catorzè.Segons l'avaluació de riscos ergonòmics del lloc de treball de cambrer al Bar Banker's feta pel servei de prevenció aliè el 28 de juny de 2011, s'identifica la necessitat de dur sabates amb sola antilliscant (foli 1381).

Quinzè. Malgrat que el contracte de treball signat per la Sra. Margarita constava expressament que la treballadora havia estat informada i rebut la formació sobre els riscos laborals, Trivalor XXI, SL mai va complir amb l'obligació d'informar i formar la treballadora accidentada sobre els riscos presents al lloc de treball. L'única informació que va rebre la treballadora varen ser dos manuals d'acollida, el contingut dels quals no s'adeïa amb la informació preventiva (foli 194).

Setzè.En l'avaluació de la salut inicial feta a la Sra. Margarita el 5 de març de 2010 s'aplicà el protocol sanitari general i no detectà cap limitació o incompatibilitat per realitzar les tasques pròpies del seu lloc de treball.

Dissetè.Mitjançant resolució de l'Ens Gestor de 24 d'octubre de 2011 es declarà la macand e mesures de seguretat de l'accident de la Sra. Margarita , així com un recàrrec del 40 per 100 de les prestacions que se'n derivin. Interposada reclamació administrativa prèvia per part de Trivalor XXI, SL, el 6 de febrer de 2012 es dictà resolució que desestimava la revisió i confirmava el recàrrec interposat.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part demandada Margarita . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Per la via de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS formula l'empresa actora un primer motiu de suplicació en el que sol licita la modificació del relat fàctic de la sentència. En concret, se'ns demanen els següents canvis:

-Del fet provat tercer, en relació als documents dels folis 1303, 1305 i 1306, per al que s'hi inclogui en la seva part final el següent afegitó: 'La Sra. Margarita tenia acreditada experiència professional com cambrera en establiments de luxe, prèvia a la seva contractació per Trivalor XXI, SL'

-Del fet provat novè, fent una sèrie de consideracions de part, i amb cita del document del foli 1301, amb la següent proposta de redacció alternativa: 'Dies abans d'iniciar la prestació de serveis, la Sra. Margarita havia demanat de dur sabates sense tacó, si be se u va senyalar que havia de cumplir els estandards fixats al manual de l'empleat'

-Del fet provat desè, amb cita de l'acta de la inspecció i fent-ne una sèrie de valoracions de part, amb la següent proposta de redacció: 'El 8 d'abril de 2010 la Sra. Margarita patí un accident de trebali, cap a les 21 h, mentre estava servint una de les taules. No pot arribar-se a la, constatació indubitada de a quina zona del bar es va produir 1 'accident. L'accident es produí quan la Sra. Margarita , desprès de deixar les consumicions a una de les taules, es posa dreta i un cop dempeus, al voler girar i desplaçar el cos u provoca una entorsi de genoll dret i un dolor que va anar en augment, fins que poc més enllá. de la mitja hora va haver de ser atesa pels companys i traslladada a la Mutua d'Accidents de Treball'

-Del fet provat tretzè, amb cita dels documents dels folis 1355 a 1358, amb la següent proposta de redacció substitutòria de l'actual: 'Al rnoment del accident l'empresa no havia fet l'avaluació de riscos laborals del lloc de treball de cambrer al bar Banker' s. Aquesta avaluació es va fer posteriorment pel servei de prevenció aliè contractat per l 'empresa el 8 d'agost de 2011 . L 'avaluació general de riscos del Bar Banker's i els restaurants Moments, Blanc i Mimosa es va efectuar amb caràcter previ al accident, en data 1 1/2/10'

-Del fet provat catorzè, en relació al document de l'acta de la Inspecció, amb la següent proposta de text alternatiu: 'Segons la avaluació de riscos ergonónomics del lloc de trebail de cambrer al bar Banker s' feta pel servei de prevenció aliè el 28 de juny del 2011, s 'identifica la necesitat de dur sabates amb sola antilliscant (foli 1381). La sola de la sabata utilitzada per la Sra. Margarita era de goma'

-I, finalment, addició d'un nou fet provat divuitè, en relació als documents dels folis 1473 i 1474, amb la següent proposta de redacció: 'En la primera assistència mèdica la nit del accident, fou emes part d'assistència sense baixa mèdica, amb la única recomanació de 'descans la resta de la jornada'. En els dies posteriors es va emetre la baixa mèdica per Mutua Fremap, amb la qualificació del accident corn a Lleu'

Cal recordar que en el procés laboral regeixen els principis d'immediació i oralitat ( art. 74.1 TRLPL ), la qual cosa determina - entre d'altres efectes- la Impossibilitat que el tribunal 'ad quem' revisi fets acreditats a través de proves testificals o d'interrogatori de part -el què s'ha de cohonestar amb el principi d'instància única-: p. e. STS 10.06.1986 : 'precisamente el principio de inmediación ha servido al Magistrado, para extraer directamente su apreciación sobre la prueba practicada y no habiendo plasmado en los hechos probados que se hubieran cometido alteraciones y manipulaciones denunciadas o la inexistencia del transporte efectuado, al no poder lograr con los medios propuestos y precedentemente examinados, la variación del relato fáctico'. O STS 21.10.2010 : 'en el proceso laboral la valoración de la prueba en toda su amplitud únicamente viene atribuida por el art. 97.3 del invocado Texto procesal al juzgador de instancia (en este caso a la Sala `a quo'), por ser quien ha tenido plena inmediación en su práctica' .

En tot cas, la revisió de fets provats només es pot basar, de conformitat amb els ja citats art. 191. b ) i 194.3 TRLPL , en documents o perícies (en altres paraules, els instruments tradicionals de l'antic i ja en desús concepte d'error de fet, a diferència de l'error de dret) La resta de la prova practicada no és valorable pel TSJ, essent competència única i exclusiva del primer grau jurisdiccional, en relació amb el contingut de l' art. 97.2 TRLPL . I també escau referir que en el cas de documents -o, especialment, perícies- contradictòries ha de prevaler la valoració de la prova feta a la 'instància'

Però les dificultats d'atacar els fets provats de la sentència no resten aquí. Escau afegir que dins del concret marc exposat, és doctrina consolidada, pacífica i antiga que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) Que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) Que s'ofereixi al tribunal ad quemun redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) Que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es dimani l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) Que aquests documents o perícies posin en evidència en error d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; el document en què es basa la pretensió ha de tenir ' una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos probatorios invocados, de forma clara, directa y patente, y en todo caso sin necesidad de argumentos, deducciones, conjeturas o interpretaciones valorativas'( STS UD 16.11.1998 ) e) Que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria. 'la inclusión de hechos probados solo debe efectuarse con respecto a aquéllos que sean esenciales para la resolución de la cuestión debatida, en el sentido de trascendentes para modificar el pronunciamiento impugnado, y que hayan sido objeto de debate y prueba procedente por haber sido alegados oportunamente por las partes'( STS UD 27.03.2000 )

L'aplicació d'aquests criteris ens ha de dur a la desestimació dels canvis proposats. En efecte, en quant l'ordinal tercer és evident que ens trobem davant un canvi irrellevant. Certament, dels documents que es citen es pot arribar a la conclusió que l'actora havia prestat els seus serveis com cambrera en bars assimilats. Ara bé, això no té cap efecte en les circumstàncies en què es produí l'accident, com tampoc té rellevància -reiterem que en relació a les dites circumstàncies- els coneixements professionals i de prevenció de riscos dels que tingués coneixement per la seva experiència. Respecte el fet provat novè ens trobem també davant un canvi irrellevant: és pacífic, com es deriva del propi text proposat per la recorrent, que l'actora sol licità abans de l'inici de la relació laboral poder dur sabates sense tacó, el què fou denegat per l'empresa, essent intranscendent que en la dita negativa es remetés a l'estàndard de l'empresa. Pel que fa al fet provat desè caldrà indicar que el recurs es basa en meres apreciacions de part i la valoració de l'acta de la Inspecció de Treball, sense que això serveixi per desvirtuar les conclusions fàctiques del jutjador del primer grau.

Així mateix hem de desestimar les modificacions ateneyents al fet provat tretzè escau indicar que, a banda de l'evident contradicció existent en el redactat proposat, de l'Informe de la ITSS, en el què es basa el jutjador del primer grau, no es deriva en cap moment que existís una prèvia avaluació de riscos. I respecte el fet provat catorzè haurem de ressenyar que el fet que la sola de la sabata que duia la demandant era de goma ja consta en la sentència, en concret en la valoració de la prova. Però ocorre que la causa de l'accident no fou el contacte de la part superior de la sabata, com es valora en el pronunciament del primer grau, sinó el tacó posterior, que estava desproveït de la referida protecció. I, finalment, en relació a l'addició d'un nou fet provat caldrà indicar que l'evolució tòrpida de les lesions ja consta en el fet onzè, pel que el canvi proposat resulta també irrellevant.

SEGON.-Per la via de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS denuncia la demandant en el següent motiu la infracció dels següents preceptes: a) de l' art. 123 TRLGSS -citant també indegudament com infracció de jurisprudència sentències de diferents TSJ, que no són tal conforme l ' art. 1.6 CC -, per entendre que no ha existit cap incompliment de normes preventives, que no existeix relació de causalitat, ni culpa de l'empresa en termes raonables; de l'Annex I A) 3 1r del RD 486/1997 i del RD 1215/1997, en considerar que les dites normes reglamentàries no foren incomplertes; de la jurisprudència, en relació a les SSTS de11.07.1997 i 02.10.2010 , en considerar que el recàrrec ha de ser interpretat en forma restrictiva; i, finalment i amb caràcter subsidiari, de l'art. 123 TRLGSS -i de nou, amb erroni recer de doctrina de suplicació-, en considerar que, en tot cas, el percentatge del recàrrec ha de ser temperat en funció de les circumstàncies concorrents. És obvi que, tot i articular-se per motius diferenciats, el fil conductor és únic, d'aquí que en fem una anàlisi conjunta.

Caldrà recordar que tradicionalment la doctrina judicial ha exigit en matèria de recàrrecs la concurrència dels seus tres elements conformadors, això és: a) un incompliment de la normativa específica que contempli una mesura preventiva; b) l'esdeveniment d'un dany, rentés com a lesió; i c) un nexe causal entre ambdós elements (doctrina apreciable, entre d'altres en les SSTS 28.02.1955 -RJ95566 -, 13.12.1966 -RJ966445 -, 20.06.1967 -RJ967330 -, 08.04.1969 -RJ969910 -, UD 06.05.1998 -RJ998096 -, 30.06.2003 , RJ003694, etc-) Així s'afirma, per exemple en la STS UD 12.07.2007 , RJ007226: ' reiterada doctrina jurisprudencial (...) viene exigiendo como requisito determinante de la responsabilidad empresarial en el accidente de trabajo los siguientes: a) que la empresa haya cometida alguna infracción consistente en el incumplimiento de alguna medida de seguridad general o especial, añadiendo que no siendo posible que el legislador concrete la variadísima gama de los mecanismos ante la imposibilidad de seguir el ritmo de creación de nuevas maquinarias, bastará que se violen las normas genéricas o deudas de seguridad, en el sentido de falta de diligencia de un prudente empleado ( STS 26 de marzo de 1999 ), b) que se acredite la causación de un daño efectivo en la persona del trabajador, y c) que exista una relación de causalidad entre la infracción y el resultado dañoso; conexión que puede romperse cuando la infracción es imputable al propio interesado ( STS 6 de mayo de 1998 )'-en termes idèntics les SSTS UD 02.10.2000 , RJ 2000, 9673, 26.05.2009 , RJ 2009256, 22.07.2010 , RJ 201160, etc.-

D'aquesta forma ha d'existir una conducta negligent o inadequada de l'ocupador o la concurrència d'una manca de cura precisa per part seva o la no adopció de mesures que evitin el risc i que li siguin imputables ( STS UD 18.04.1992 , RJ992849) Per tant, no es tracta només de l'incompliment d'una obligació específica, sinó que també ha de concórrer una culpa 'in vigilando' o 'in previendo'.

És clar que bona part dels dubtes que provoca la figura es centren en la concreció de si concorre o no un incompliment preventiu. És per això que algun pronunciament cassacional ha vingut insistint en el fet que ha d'existir o una conducta negligent o inadequada de l'empresari o la concurrència de la mancança de cura pel mateix o per la no adopció de les mesures d'estalvi del risc que li siguin imputables . ( STS UD 18.04.1992 , RJ992849) Per tant, no es tracta només de la infracció d'una obligació específica, sinó que pot concórrer una culpa'in vigilando'o'in previendo'.

Un aspecte concorrent en matèria de recàrrecs és l'atenyent a la culpa de l'ocupador. La doctrina cassacional ha vingut qualificant aquesta com a quasi-objectiva ( SSTS UD 02.10.2000 , RJ000673, 14.02.2001 , RJ001521, 21.02.2002 , RJ002 539, etc.) Caldrà ressenyar, en tot cas, que l'entrada en vigor de la LPRL comportà un evident canvi en l'orientació doctrina en aquesta matèria, en entrar en joc els seus articles 14.2 , 15 y 17,1 afirmant-se per la doctrina unificada a partir d'aquest moment que'se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran (...) No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones'( STS UD 08.10.2001 , RJ002424; en el mateix sentit SSTS UD 12.07.2007 , RJ007226, 26.05.2009 , RJ 2009256, etc.)

En aquest marc és obvi que el motiu principal del recurs -negant incompliment empresarial i nexe causal amb l'accident- ha de ser desestimat. En efecte, del relat fàctic es deriva clarament que: a) la pròpia treballadora abans de signar el vincle laboral demanà poder utilitzar una sabata plana, la qual cosa fou denegada per l'empresa; b) la feina es realitzava sobre superfícies canviants, que passaven d'un sector dur a un altre tou -per la gruixuda moqueta que cobria part del terra-; c) l'accident obeí precisament a la concurrència de l'ús d'una sabata amb tacó en una superfície com la descrita; d) la demandant no havia efectuat prèviament avaluació de riscos -o, encara que ho hagués fet, com afirma en la revisió fàctica, no es preveié el concret en que es produí l'accident, tot i ser evident-; i e) després de l'accident es produí una nova avaluació, en la què es feia menció a aquest concret risc.

Per bé que és cert, com s'indica, que el recàrrec ha d'obeir a una infracció d'un precepte específic, és del tot evident que aquesta regla admet l'excepció d'aquells casos en els què el risc és evident. D'aquesta manera, obligar a les cambreres a dur sabata amb tacó, havent-se de desplaçar en una superfície irregular carregades amb les safates de begudes, mentre han d'adoptar postures a la gatzoneta per servir als clients determina un risc evident, que qualsevol persona -sense necessitat de ser un tècnic en prevenció- pot observar. De fet, és pacífic que la pròpia treballadora sol licità poder fer servir sabata plana, el que fou denegat per la recorrent. Es primà, per tant, un aspecte essencialment estètic (d'estil de l'empresa) per sobre de la seguretat dels treballadors davant un risc obvi. En aquesta tessitura és clar i evident que existí un incompliment empresarial. I en aquest marc el nexe causal amb l'accident és terminant: si la superfície en què s'havien de desplaçar els i les cambrers/es no hagués tingut les dites característiques i/o haguessin pogut emprar sabates planes la lesió de la demandant no s'hagués produït i estaria perfectament capacitada per exercir la seva activitat. Consideració a la que hem d'afegir, a més, que l'evidència del risc era tan clara que s'hauria detectat en qualsevol moment si hagués existit una avaluació al respecte.

I en relació al percentatge aplicable, caldrà recordar que, amb caràcter general, la doctrina cassacional tradicional venia entenent que la valoració del percentatge fixat en el primer grau jurisdiccional no era revisable en suplicació (així, entre moltes d'altres, les SSTS 10.03.1969 , RJ 1969 205, 11.02.1985 , RJ98532, etc) No obstant, aquest criteri general fou, en part, modificat per la STS UD 19.01.1996 - RJ 99612-, seguida posteriorment per moltes d'altres (per exemple, la STS UD 01.02.2006 , RJ006362), en la què s'acceptava la revisió del percentatge en aquells casos en els què 'el recargo impuesto no guarde manifiestamente proporción con esta directriz legal',el què es cohonestava amb la gravetat de l'incompliment. Per tant, la determinació del percentatge continua essent competència essencial del jutjador 'a quo', tenint la Sala en suplicació meres competències de control quan existeixi una evident desproporció. Al què hem d'afegir que l'apaivagament del percentatge no es refereix, com es pretén en el recurs, amb l'experiència de la demandant o l'evolució tòrpida de les lesions, sinó que s'ha de relacionar amb la gravetat de l'incompliment, com s'ha dit, i/o la pròpia conducta del treballador. I en aquest marc és clar que la treballadora demandada intentà en el seu moment evitar la situació de risc, el que fou rebutjat per la recorrent, el què determina, a la fi, que la Sala no pugui més que compartir els arguments del jutjador del primer grau en la quantificació del percentatge, validant la resolució administrativa impugnada.

TERCER.-Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 204 i 235.1 LRJS i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per TRIVALOR XXI, SL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 9 dels de Barcelona en data 30 de maig de 2013 , recaiguda en actuacions 279/2012, en virtut de la demanda instada per la dita recorrent contra el dit recorrent l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i Margarita en reclamació per recàrrec per infracció de mesures de seguretat i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de mil (1.000.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.