Sentencia Social Nº 1521/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 312/2009 de 22 de Febrero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de febrer de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1521/2010

En el recurs de suplicació interposat per Fátima a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 8 de setembre de 2008 dictada en el

procediment núm. 423/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 21 de maig de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de setembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Desestimando la demanda interpuesta por Dª Fátima frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, en solicitud de reconocimiento de una incapacidad permanente absoluta por agravación, debo absolver y absuelvo a la entidad demandada de la pretensión planteada frente a ella".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. La actora, Dª Fátima , con DNI nº NUM000 , nacida el 8-2-60, consta afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 por su profesión habitual de Limpiadora.

SEGUNDO. Por sentencia de fecha 1-3-04 se le reconoció una incapacidad permanente total, por presentar las siguientes dolencias: "Asma bronquial con insuficiencia respiratoria severa, VEMS 36%. Miopía magna con agudeza visual de 2/10 en los dos ojos, con corrección óptica. Insuficiencia venosa en extremidades inferiores. Tendinitis calcificada del supraespinoso del hombro I. Obesidad. HTA moderada. Depresión moderada".

TERCERO. En fecha 29-11-07 presentó una solicitud de revisión del grado de incapacidad reconocido, que fue denegada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social por resolución de 15-2-08. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Asma bronquial con moderada alteración ventilatoria actual FEVI= 53%. Miopía magna, AVCC OD = 0,3 OI = 0,5. Episodio depresivo en 2007".

CUARTO. Frente a esa resolución la actora interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 18-4-08.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 286,34 euros y la fecha de efectos es de 16-2-08.

QUINTO. La actora presenta bronquitis asmática de larga evolución, en tratamiento corticoideo, con alteración ventilatoria moderada a severa; SAOS en tratamiento con CPAP; hipertensión arterial; diabetes mellitus tipo II; obesidad; hiperglucemia; insuficiencia venosa crónica en tratamiento; miopía magna, con una agudeza visual de 2/10 en ambos ojos; y trastorno adaptativo con estado de ánimo depresivo de grado moderado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que van acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total l'any 2002. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191, c) de la Llei de procediment laboral .

Segon. Denúncia la infracció de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , el Text refós de la qual va ser aprovat per R. D. Legislatiu 1/1994 de 20 de juny , i al lega en síntesi que concorren les condicions exigides, atès que el fet provat cinquè explicita les lesions que pateix que consisteixen en bronquitis asmàtica d'evolució llarga en tractament amb corticoides i alteració ventilatòria moderada severa. SAOS en tractament amb CPAP.HTA. Diabetes mellitus tipus II. Obesitat. Hiperglucèmia. Insuficiència venosa crònica en tractament. Miopia magna amb una agudesa visual de 2/10 bilteral. Trastorn adaptatiu amb estat d'ànim depressiu en grau moderat. Manté que les lesions agreujades o de nova creació són les de SAOS en tractament amb CPAP., la Diabetes mellitus grau II i la hiperglucèmia. Argumenta que si be la bronquitis asmàtica es troba més controlada degut al tractament amb corticoides, la insuficiència venosa és actualment crònica. Conclou que te pràcticament nul la la capacitat residual laboral.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social, que estableix els diferents graus d'incapacitat. Tal com cita la part recurrent, la doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la recurrent per a ser creditora de la incapacitat absoluta que postula, el segon i cinquè fets provats no atacats, reflecteixen un conjunt de patiments importants amb l'entitat severa necessària per a comportar incidència funcional combinada que redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altri o pròpia, ja que si be l'agudesa visual és manté en els dos ulls en 2/10 amb correcció, la síndrome depressiva és moderada, la bronquitis asmàtica severa resulta crònica en tractament amb corticoides i apareix el SAOS, diabetes mellitus II. Entenem que el conjunt de patologies són limitadores encara que siguin objecte de tractament pal liatiu, i en el seu conjunt , El conjunt de lesions i seqüeles les considerem limitadores de manera absoluta per a treballar amb normalitat i regularitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre perquè te limitada la seva capacitat laboral residual de forma absoluta, atesa la severitat de la lesió visual pràcticament nul la i l'aparició de noves patologies.

En conseqüència hem d'estimar aquest motiu ja que concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, atès que l'evolució de les lesions que van donar lloc a la declaració d'incapacitat total per sentència de l'any 2004 encara que es trobin en control i tractament s'han agreujat en el seu conjunt, de manera que compleix els requisits previstos en l'article núm. 137.5 en relació amb el previst en l'article 143 de la Llei General de la Seguretat Social .

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Fátima contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 24 de Barcelona de 8 de setembre de 2008 dictada en el procediment núm. 423/2008 i seguit a instància de l'esmentada Sra. contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que revoquem. Declarem la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta i condemnem l'Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la corresponent prestació corresponent al 100% de la base reguladora de 286,34 euros mensuals amb efectes des del dia 16 de febrer de 2008, més les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.