Sentencia Social Nº 1556/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4198/2011 de 24 de Febrero de 2012

Documentos relacionados
Ver más documentos relacionados
  • Documentación y solicitud de prestaciones al FOGASA

    Órden: Laboral Fecha última revisión: 21/04/2017

    Para solicitar las prestaciones al Fondo de Garantía Salarial, podrán aportarse documentos, escritos o comunicaciones. El registro electrónico del Fondo de Garantía Salarial, generará recibos acreditativos de la entrega de estos documentos que garanticen la integridad y el no repudio de los documentos aportados.La Resolución de 7 de Abr de 2017 (Modelo de solicitud de prestaciones, establecidas en el art. 33 del TR. de la Ley del Estatuto de los Trabajadores), publica el modelo de solic...

  • Concepto y características principales de las prestaciones del Fondo de Garantía Salarial (FOGASA)

    Órden: Laboral Fecha última revisión: 21/04/2017

    El FOGASA es un organismo autónomo adscrito al Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, con personalidad jurídica y capacidad de obrar, que garantiza a los trabajadores la percepción de salarios (incluso los de tramitación), e indemnizaciones por despido o extinción de la relación laboral, pendientes de pago a causa de insolvencia (1), suspensión de pagos, quiebra o concurso del empresario (apdo. 1, Art. 33 ,ET y Ley 38/2007, de 16 de noviembre). NOVEDADES - La Resolución de 7 de Abr d...

  • Salarios a cargo del FOGASA

    Órden: Laboral Fecha última revisión: 05/04/2016

    El Fondo de Garantía Salarial abonará a los trabajadores por cuenta ajena los salarios (1) con sus pagas extraordinarias, incluidos los de tramitación (2), pendientes de pago por la declaración de insolvencia o procedimiento concursal de la empresa, cuando consten reconocidos en Acta de Conciliación judicial o administrativa, Resolución Judicial o, en su caso, certificación de la Administración Concursal (apdo. 1, Art. 33 ,ET).NOVEDAD: El Supremo ha dictado sentencia a través de la cual...

  • Cotización de salarios con carácter retroactivo

    Órden: Laboral Fecha última revisión: 14/02/2017

    Cuando hayan de abonarse salarios con carácter retroactivo, el ingreso de las liquidaciones que deban de efectuarse a la Seguridad Social, desempleo, Fondo de Garantía Salarial y formación profesional, como consecuencia de ellos, se realizará en los plazos señalados en el artículo 56.1.c) del Reglamento general de recaudación de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto 1415/2004, de 11 de junioEl pago retroactivo de salarios en la práctica supone el ingreso de la diferencia ent...

  • Garantías Salariales

    Órden: Laboral Fecha última revisión: 01/03/2016

    El Art. 32 ,ET, establece que los salarios de los trabajadores no satisfechos por los empresarios, gozarán de preferencias sobre otros créditos.El Art. 32 ,ET, establece: "1. Los créditos salariales por los últimos treinta días de trabajo y en cuantía que no supere el doble del salario mínimo interprofesional gozarán de preferencia sobre cualquier otro crédito, aunque este se encuentre garantizado por prenda o hipoteca. 2. Los créditos salariales gozarán de preferencia sobre cualquie...

Ver más documentos relacionados
  • Modelo oficial de solicitud de prestaciones al Fondo de Garantía Salarial (FOGASA).

    Fecha última revisión: 01/05/2017

  • Formulario de demanda contra el FOGASA en reclamación de salarios

    Fecha última revisión: 19/05/2016

    AL JUZGADO DE LO SOCIAL Nº [NUM_JUZGADO] DE [LUGAR] D. /Dña. [NOMBRE_ABOGADO_CLIENTE], colegiado/a con el nº [NUMEROCOLEGIADO_ABOGADO_CLIENTE], en nombre y representación de D./Dña [NOMBRE_TRABAJADOR_A], poseedor del D.N.I. núm. [NIF_CIF_DNI_CLIENTE], con domicilio en [DOMICILIO], conforme se tiene acreditada por apoderamiento efectuado en el día de hoy, ante el Sr./a Letrado/a de la Administración de Justicia, del Juzgado al que nos dirigimos, ante el JUZGADO DE LO SOCIAL comparezco y ...

  • Solicitud al Juzgado de lo Social de citación a juicio del Fondo de Garantía Salarial (FOGASA)

    Fecha última revisión: 19/05/2016

    NOTA:  En supuestos de empresas incursas en procedimientos concursales, así como de las ya declaradas insolventes o desaparecidas, y en las demandas de las que pudiera derivar la responsabilidad prevista en el apartado 8 del artículo 33 del Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, el secretario judicial citará como parte al Fondo de Garantía Salarial, dándole traslado de la demanda a fin de que éste pueda asumir sus obligaciones legales e instar lo que convenga en Derec...

  • Solicitud de ejecución de acta de conciliación y embargo previa a la solicitud de prestaciones al Fondo de Garantía Salarial (FOGASA)

    Fecha última revisión: 30/05/2016

    NOTA: Lo acordado en conciliación o en mediación constituirá título para iniciar acciones ejecutivas sin necesidad de ratificación ante el juez o tribunal, y podrá llevarse a efecto por los trámites previstos en el Libro Cuarto de La Ley de Jurisdicición Social (Art. 68 ,LJS). Antes de acudir al FOGASA resultará necesario presentar papeleta de conciliación ante el servicio de mediación y arbitraje de cada comunidad autónoma para reclamarle los salarios pendientes y la indemnizaci...

  • Solicitud al Juzgado de lo Social de de embargo preventivo conforme al artículo 79 de la Ley de la Jurisdicción Social.

    Fecha última revisión: 18/05/2016

    NOTA: El órgano judicial, de oficio o a instancia de parte interesada o del Fondo de Garantía Salarial, en los casos en que pueda derivarse su responsabilidad, podrá decretar el embargo preventivo de bienes del demandado en cuantía suficiente para cubrir lo reclamado en la demanda y lo que se calcule para las costas de ejecución, cuando por aquél se realicen cualesquiera actos de los que pueda presumirse que pretende situarse en estado de insolvencia o impedir la efectividad de la sentenc...

Ver más documentos relacionados
  • Análisis sobre los convenios de recuperación con el Fondo de Garantía Salarial (FOGASA)

    Fecha última revisión: 26/04/2016

  • PLANTEAMIENTO Análisis sobre los convenios de recuperación o acuerdos de devolución aplazada con el Fondo de Garantía Salarial (FOGASA)Se analiza la vigente Orden de 20 de agosto de 1985 por la que se desarrolla el artículo 32 del Real Decreto 505/1985, de 6 de marzo, sobre conclusión de acuerdos de devolución de las cantidades satisfechas por el Fondo de Garantía Salarial. RESPUESTA El convenio de recuperación -o acuerdo de devolución aplazada-, es un contrato privado entre el FOGASA ...

  • Caso práctico: Prestaciones Fondo de Garantía Salarial. Crédito salarial reconocido, salario regulador y cálculo.

    Fecha última revisión: 26/04/2016

  • PLANTEAMIENTO Prestaciones Fondo de Garantía Salarial. Crédito salarial reconocido, salario regulador y cálculo. Un trabajador del sector de la construcción, posee un salario, incluidas pagas extras, de 1.100 €/mes. Concediéndole la Autoridad competente en sentencia de 16 de septiembre de 2.015 un crédito de 4.765 euros y la empresa, para la que viene prestando sus servicios, es declarada insolvente mediante Auto de fecha 24 de diciembre de 2.016. Sabiendo que la citada Sentencia de 16 d...

  • Caso práctico: Prestaciones salariales a abonar por el Fondo de Garantía Salarial. Tope salarial y de días.

    Fecha última revisión: 26/04/2016

  • PLANTEAMIENTO Prestaciones salariales a abonar por el Fondo de Garantía Salarial. Tope salarial y de días. Una empresa adeuda a sus trabajadores las siguientes cantidades: a) Trabajador 1: La empresa le adeuda 2.700 euros (adeudados por parte proporcional de vacaciones pendientes de disfrutar, pagas extraordinarias y horas extraordinarias). Salario/día de 47 euros b) Trabajador 2: La empresa le adeuda 5.600 euros (3.000 euros por parte proporcional de vacaciones pendientes de disfrutar pagas...

  • Análisis del examen del contenido de la demanda por despido por los Órganos judiciales

    Fecha última revisión: 18/03/2016

  • PLANTEAMIENTO Análisis del examen del contenido de la demanda por despido por los Órganos judiciales La jurisprudencia ha establecido que el examen judicial de la demanda no puede limitarse a comprobar que el escrito contiene los datos exigidos en la Ley de Jurisdicción Social (Art. 80,Art. 104 ,LJS), sino que debe extenderse a los presupuestos procesales (STC 335/1994, de 19 de diciembre), la capacidad procesal del actor, o la correcta constitución de la relación jurídico-procesal. Se ana...

  • Análisis de la STS 16/03/2015 en relación con el retraso de más de tres meses por parte del FOGASA al dictar resoluciones de las solicitudes presentadas por los trabajadores por impago empresarial.

    Fecha última revisión: 25/04/2016

  • PLANTEAMIENTO Análisis de la STS 16/03/2015 en relación con el retraso de más de tres meses por parte del FOGASA al dictar resoluciones de las solicitudes presentadas por los trabajadores por impago empresarial. ¿Si el FOGASA tarda más de tres meses en dictar resolución respecto de las peticiones de pago de los trabajadores  de los salarios pendientes de pago a causa de insolvencia o concurso del empresario, se puede entender que la solicitud ha sido aceptada? RESPUESTA Sí, pues opera e...

Ver más documentos relacionados
  • Resolución Vinculante de DGT, V2314-11, 29-09-2011

    Órgano: Sg De Impuestos Sobre La Renta De Las Personas Físicas Fecha: 29/09/2011

  • Núm. Resolución: V2314-11
  • NormativaLIRPF, 35/2006, Art. 14.Cuestión Imputación temporal de los salarios de tramitación satisfechos por el FOGASA en 2010. ¿Puede imputar al mismo ejercicio 2010 los 4.000 euros de prestación por desempleo y, con signo negativo, -4.800 euros, o esta renta negativa debe imputarse al 2009?.Descripción Después de ser despedido, el INEM reconoce al trabajador una prestación por desempleo de 4.800 euros (por un período de 01/05/2009 al 30/10/2009), cobrada en 2009 e incluida en la decla...

  • Resolución Vinculante de DGT, V0912-14, 01-04-2014

    Órgano: Sg De Impuestos Sobre La Renta De Las Personas Físicas Fecha: 01/04/2014

  • Núm. Resolución: V0912-14
  • NormativaLIRPF, 35/2006, Arts. 14 y 17. RIRPF; RD 439/2007, Arts. 74 y siguientes. CuestiónImputación temporal del importe satisfecho por el FOGASA en concepto de salarios de tramitación, importe que debe declararse (lo abonado por el FOGASA o lo reconocido en la sentencia) y tipo de retención. DescripciónMediante acta de conciliación ante el Juzgado de lo Social, de fecha 1 de febrero de 2012, se reconoce la improcedencia del despido efectuado en octubre de 2011 del consultante, determina...

  • Resolución Vinculante de DGT, V1483-13, 26-04-2013

    Órgano: Sg De Impuestos Sobre La Renta De Las Personas Físicas Fecha: 26/04/2013

  • Núm. Resolución: V1483-13
  • NormativaLIRPF, 35/2006, Arts. 14 y 17. Cuestión Imputación temporal de los salarios de tramitación satisfechos por el FOGASA.DescripciónEl consultante ha cobrado, del Fondo de Garantía Salarial, 5 meses de salarios de tramitación fruto de un despido improcedente en el cual la empresa no le abonó la indemnización legal. Aunque el despido se produjo el 6 de junio, la fecha de extinción laboral según la sentencia del Juzgado es el 17 de febrero del año siguiente. Contestación El artíc...

  • Resolución de TEAC, 4419/2014/00/00, 20-12-2016

    Órgano: Tribunal Económico Administrativo Central Fecha: 20/12/2016

  • Núm. Resolución: 4419/2014/00/00
  • ResumenResponsables solidarios. Declaración de responsabilidad solidaria al amparo del Art. 42.2.b). Inexistencia de derecho de crédito. Descripción               En la Villa de Madrid, en la fecha arriba señalada, en la reclamación económico-administrativa que pende de resolución ante este Tribunal Económico-Administrativo Central, en Sala, interpuesta por X..., con NIF: ..., y en su nombre y representación por D. Jx...,  con d...

  • Resolución Vinculante de DGT, V0827-14, 26-03-2014

    Órgano: Sg De Impuestos Sobre La Renta De Las Personas Físicas Fecha: 26/03/2014

  • Núm. Resolución: V0827-14
  • NormativaLIRPF, Ley 35/2006, artículo 14.CuestiónMomento al que deben imputarse las retenciones y gastos deducibles correspondientes a dichas nóminas, teniendo en cuenta que no declaró en el ejercicio 2011 las referidas nóminas, así como el periodo impositivo al que deben imputarse los salarios de tramitación percibidos.DescripciónEl consultante fue despedido de la empresa para la que trabajaba en octubre de 2011 dejándole a deber varias nóminas anteriores a dicha fecha. En sentencia d...

Ver más documentos relacionados
  • Orden: Social
  • Fecha: 24 de Febrero de 2012
  • Tribunal: TSJ Cataluña
  • Ponente: Castell Valldosera, Lidia
  • Núm. Sentencia: 1556/2012
  • Núm. Recurso: 4198/2011
  • Núm. Cendoj: 08019340012012100925

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 24 de febrer de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1556/2012

En el recurs de suplicació interposat per -F.G.S.- Fondo de Garantía Salarial a la sentència del Jutjat Social 20 Barcelona de data 15 de febrer de 2011 dictada en el procediment núm. 897/2010 , en el qual s'ha recorregut contra la part María Milagros , Custodia , i Luis Alberto , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes


Primer.En data 28 de setembre de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de febrer de 2011 , que contenia la decició següent:

'Que desestimando la excepción de falta de jurisdicción de los órganos judiciales del orden social alegada por el FOGASA y estimando la demanda interpuesta por María Milagros , Custodia y Luis Alberto debo revocar y dejar sin efecto la resolución del organismo demandado dictada en fecha 14 de junio de 2010, condenando al FOGASA al pago a cada uno de los demandantes de las siguientes sumas en concepto de indemnización y salarios:

María Milagros : 4.083'67 euros por indemnización; 5.840 euros por salarios.

Custodia : 3.395'49 euros por indemnización; 5.840 euros por salarios.

Luis Alberto : 749'68 euros por indemnización; 3.908'44 euros por salarios.

Igualmente debo tener y tengo por desistida de su pretensión a la actora Zulima '.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Por auto de 18 de julio de 2008 dictado por el Juzgado Mercantil nº 2 de Barcelona se declaró el concurso voluntario de la empresa 2002 GESTION Y DESARROLLO DE SERVICIOS SOCIALES S.L., nombrándose administradora concursal a la Sra Elisabeth .

En fecha 24 de julio de 2008 en el proceso por despido 494/08 seguido ante este Juzgado e instado por las demandantes Sras Custodia , María Milagros y Zulima se alcanzó acuerdo conciliatorio, reconociendo la empresa la improcedencia de los despidos notificados el día 2 de junio de 2008, fijando el importe de la indemnización por despido y sumas salariales adeudadas a cada demandante, acta de conciliación obrante en el expediente aportado por el FOGASA al acto de juicio a cuyo contenido me remito y doy íntegramente por reproducido.

SEGUNDO.- Solicitada por la parte actora del FOGASA prestaciones, mediante escrito de 16 de noviembre de 2009, doc. 6 de los demandantes, el letrado Sr Abras Fargnoli comunicó al FOGASA el cambio de su domicilio a efectos de notificaciones, siendo el actual el de Travessera de Gràcia 71 3º 1ª de Barcelona.

Por parte del FOGASA mediante requerimiento de 22 de febrero de 2010 se solicitó al letrado Sr Abras Fargnoli que en el plazo de 10 días se aportara demanda y documentos indicados en anexo adjunto. Dicho requerimiento se envió inicialmente al domicilio del letrado sito en la C/ Pau Claris 190 1º 1ª de Barcelona.

TERCERO.- Recibido finalmente en el domicilio del letrado Sr Abras en fecha 12 de mayo de 2010 el requerimiento del FOGASA indicado en el domicilio de la Travessera de Gràcia notificado al FOGASA en fecha 16 de noviembre de 2009, por el letrado Sr Abras Fargnoli se presentó en fecha 26 de mayo de 2010 escrito a doc. 4 de la parte actora, a cuyo contenido me remito y doy íntegramente por reproducido, aportando la documentación contenida en el mismo.

CUARTO.- Por resolución de 14 de junio de 2010 del FOGASA, doc. 2 de los demandantes a cuyo contenido me remito y doy íntegramente por reproducido, se tuvo por desistidos a los solicitantes, alegando haber transcurrido el plazo legalmente establecido para completar la documentación requerida por el FOGASA sin haber sido cumplimentado.

Frente a dicha resolución el FOGASA indicó caber la interposición de recurso de alzada ante el Excmo Sr Ministro de Trabajo e Inmigración en el plazo de un mes.

Dicho recurso de alzada fue interpuesto por la parte actora en fecha 1 de julio de 2010, no habiendo sido resuelto de forma expresa.

La demanda rectora de los presentes autos fue interpuesta en fecha 28 de septiembre de 2010.

QUINTO.- Por Doña Elisabeth , que fue administradora concursal de la mercantil 2002 GESTION Y DESARROLLO DE SERVICIOS SOCIALES S.L., se expidieron en fecha 28 de noviembre de 2008 los documentos obrantes a nº 7, 8 y 9 aportados por la parte actora al acto de juicio, a cuyo contenido me remito y doy íntegramente por reproducido.

SEXTO.- La parte actora en el acto de juicio desistió de su pretensión respecto de Zulima .

SEPTIMO.- El día lunes 24 de mayo de 2010 fue festivo en la ciudad de Barcelona.

OCTAVO.- En el acto del juicio fueron cuantificadas, con conformidad de ambas partes litigantes, su pretensión en autos frente al FOGASA fijando la misma respecto de la Sra Custodia en la suma de 3.395'49 euros por indemnización y 5.840 euros por salarios; respecto de la Sra María Milagros en la suma de 4.083'67 euros en concepto de indemnización y 5.840 euros en concepto de salario y respecto del Sr Luis Alberto en la suma de 749'68 euros por indemnización y 3.908'44 euros por salarios.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.


Fundamentos


PRIMER.La sentència d'instància va estimar la demanda presentada per la part actora, i va revocar la resolució de l'organisme demandat, de data 14 de juny de 2.010, condemnant el FONS DE GARANTIA SALARIAL a abonar als actors les quantitats que sol.licitaven en concepte d'indemnització i salaris de tramitació.

La citada sentència, després de desestimar l'excepció d'incompetència de jurisdicció al.legada pel demandat, fonamenta la seva decisió en que els actors van donar compliment, dins de termini, al requeriment efectuat pel FOGASA, atès que el dia 24 de maig de 2010 era festa a Barcelona i, pel que fa a l'al.legació de que no es van aportat els documents requerits, afirma que no es pot apreciar cap tipus de defecte en el compliment del requeriment, atès que els documents que va requerir el FGS als treballadors, ja constaven a l'expedient administratiu.

SEGON.Contra la sentència citada interposa Recurs de Suplicació l'organisme demandat. En el primer motiu del citat recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l' art. 191 de la Llei adjectiva laboral , el recurrent sol.licita es declari la nul.litat de la sentència i es retrotreguin les actuacions al moment anterior al seu dictat al.legant que la citada resolució pateix d'incongruència omissiva, atès que no ha donat resposta adequada a totes les qüestions plantejades en el litigi. Concretament afirma que els actors fonamentaven l'estimació de la demanda en virtut de l'aplicació del silenci administratiu ( arts. 43.2 i 44.2 de la Llei 30/1992 ), al.legació que fou negada per la recurrent en el judici oral, sense que en la sentència es faci cap tipus d'argumentació sobre aquesta qüestió, per la qual cosa ha infringit l' art. 218 de la LEC .

L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials sol.licitant la seva nul.litat, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que«es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem ( sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

En el present supòsit es demana la nul.litat de la sentència per incongruència omissiva. En relació amb aquest vici de procediment, el Tribunal Constitucional en la Sentència 264/2005, de 24 d'octubre , amb cita d'altres sentències anteriors, ha assenyalat que el vici d'incongruència ha estat definit com aquell desajustament entre la decisió judicial i els termes en les que les parts han formulat la seva pretensió que constitueix l'objecte del procés. En concedir més, menys o cosa diferent al que s'ha demanat, l'òrgan judicial incorre en les formes d'incongruència conegudes com ultra petita, citra petita o extra petita partium.

El judici sobre la congruència de la resolució judicial precisa de la confrontació entre la seva part dispositiva i l'objecte del procés delimitat pels seus elements subjectius -parts- i objectius -causa de demanar i petitum-. Pel que fa a aquests últims, l'adequació s'ha d'estendre tant al resultat que el litigant pretén obtenir com als fets que sustenten la pretensió i el fonaments jurídic que la nodreix, sense que les resolucions judicial puguin modificar la causa petendi, alterant d'ofici l'acció exercitada, atès que aleshores s'haurien dictat sense oportunitat ni debat, ni de defensa, sobre les noves posicions en que l'òrgan judicial situa el debat.

Dins de la incongruència, l'esmentat Tribunal ha vingut distingint, d'una banda la incongruència per omissió, que es produeix quan l'òrgan judicial deixa sense resposta alguna de les pretensions sotmeses a la seva consideració per les parts, sempre que no es pugui interpretar de forma raonable el silenci judicial com una desestimació tàcita la motivació de la qual es pugui deduir del conjunt dels raonaments continguts en la resolució, sense que sigui necessària, una contesta explícita a totes i cadascuna de les al.legacions que s'addueixen per les parts com a fonaments de la seva pretensió i pot ser suficient, en atenció a les circumstàncies particulars concurrents, amb una resposta global o genèrica, encara que s'ometi respecte d'al.legacions concretes no substancials.

Doncs bé, traslladant l'esmentada doctrina al supòsit que ens ocupa, cal dir que el motiu ha de ser desestimat amb tota contundència, perquè ni ha existit incongruència en la resolució impugnada, ni s'ha produït cap tipus d'indefensió a la part ara recurrent. En efecte, la demanda interposada pels treballadors no es fonamentava en que l'expedient administratiu s'havia d'entendre resolt per silenci administratiu, perquè com reconeix el propi recurrent, la citada demanda no es fonamenta en els articles 43.2 i 44.2 de la Llei 30/1992 , sinó que únicament es recordava que en els propis impresos del demandat s'informava que el procediment s'havia de resoldre en el termini de tres mesos i en que cas de no resoldre's en el citat temps '.... los interesados podrán entender estimadas por silencio administrativo sus solicitudes'. És a dir, era una al.legació per reforçar la pretensió de la demanda, però en cap cas fonamentava la citada pretensió. Cal recordar, a més, que la demanda, en el procés laboral no cal que estigui fonamentada jurídicament, és a dir, únicament cal que s'expressin amb claredat els fets que fonamenten la pretensió, segons l' article 80.1 c) de la LPL en vigor en el moment de la interposició del present recurs.

D'altra banda, tal com ha posat de relleu el Tribunal Constitucional, perquè existeixi el vici denunciat cal que es deixi sense examen i resposta alguna de les pretensions discutides en el plet, sense que calgui donar resposta individualitzada a totes les al.legacions, no substancials, que les parts puguin presentar i n'hi ha prou amb una resposta global o genèrica, encara que s'ometi respecte d'al.legacions concretes no substancials, que és el que ha passat en la resolució impugnada.

TERCER.En el segon motiu del recurs, també correctament emparat, ara en l'apartat b) de l' art. 191 de la LPL , el recurrent sol.licita l'addició al relat fàctic de la sentència d'un nou fet, que seria el novè, pel qual proposa la redacció següent: 'Los actores no cumplimentaron ninguna de las peticions que figuran en el requerimiento de fecha 22.2.2010 formulado por el FOGASA a los mismos'. Fonamenta la pretensió en els documents que consten als folis 32,33, 84 i 114 de les actuacions i argumenta que els documents requerits eren absolutament necessaris per poder resoldre l'expedient.

També aquesta pretensió ha de ser totalment desestimada per innecessària, atès que ja consta en el fet provat tercer que els demandants van presentar escrit en data 26 de maig de 2010 en resposta al requeriment realitzar pel recurrent i en el citat fet es diu expressament que el magistrat es remet al citat escrit i el dóna per íntegrament reproduït, aportant la documentació continguda en el citat escrit. Així doncs, tant l'escrit de resposta dels actors, com la documentació que adjuntaven, ja consta en el citat fet provat.

Una qüestió diferent és que el recurrent consideri que amb els documents aportats no es donés compliment al seu requeriment, però aquesta és una qüestió de tipus jurídic, que en tot cas s'haurà d'al.legar en l'apartat corresponent a la denuncia de la infracció de normes jurídiques.

QUART.El tercer motiu del recurs està correctament emparat en l'apartat c) de l' article 191 de la LPL i consta de 4 apartats i en ell el recurrent afirma que la sentència ha infringit els articles 1 y 2 de la Llei 29/1998, de 17 de juliol , articles 6.2 y 7.1 del Codi Civil , art. 9.4 y 11 de la L.O. 6/1985, del Poder Judicial , art. 2 f) de la LPL , articles 42.3, 43, 71.1, 107 y 114 de la Llei 30/1992 , art. 40.2 de la Llei 22/2003, Concursal , art. 33 del RDLeg. de l'Estatut dels Treballadors i art. 26 del RD que regula el FGS .

En el primer apartat es reitera l'al.legació de que esta jurisdicció laboral és incompetent per entendre de la present demanda, ja que, segons argumenta, tota la fase del procediment de reconeixement de prestacions de garantia salarial, que s'inicia amb la sol.licitud dels interessat o bé d'ofici, està incardinada en l'àmbit del dret administratiu, tal com fa constar el recurrent en les seves resolucions, ja que es diu clarament que es poden recórrer en alçada davant el Excm. Sr. Ministre de Treball i Immigració i tenint en compte que la part actora va interposar en data 1.7.2010 recurs d'alçada contra les citades reclamacions, durant aquest procediment l'actor havia de presentar demanda, davant el silenci administratiu, davant la Jurisdicció Contenciós Administrativa.

L'al.legació ha de ser totalment desestimada. Aquesta és una qüestió que durant un cert temps va ser molt debatuda, fins que la Sala de Conflictes de competència del Tribunal Suprem, mitjançant Interlocutòria de data 16.10.1986 va decidir que la competència per impugnar les resolucions de l'organisme recurrent era la Jurisdicció Social, decisió que ja van recollir les lleis de procediment laboral publicades posteriorment i actualment ho disposa expressament l'apartat 2 f) de la Llei de Procediment Laboral, per la qual cosa, tal com afirma el magistrat d'instància, l'al.legació no té el mínim suport legal.

No existeix, en conseqüència cap tipus de discussió sobre la competència de la jurisdicció social per entendre de totes les qüestions plantejades contra el recurrent, sense que hi hagi cap tipus de base legal per fer la diferència que addueix el recurrent en relació amb unes certes resolucions recaigudes durant la tramitació de l'expedient administratiu, de les que posen fi al procediment. Tampoc té incidència en aquesta qüestió que l'actor hagués interposat recurs d'alçada contra la resolució del recurrent, ja que si ho va fer va ser perquè expressament s'indicava la procedència del citat recurs en l'esmentada resolució i d'altra banda cal dir que la competència jurisdiccional és una qüestió d'ordre públic, per la qual cosa s'ha d'aplicar fins hi tot d'ofici.

CINQUÈ.En l'apartat b) del mateix motiu s'afirma que en el present supòsit no és d'aplicació el que estableix l' article 43 de la Llei 30/192 , en relació amb l' art. 42.3 de la mateixa norma , perquè quan es va presentar la demanda dels actors, el recurrent ja els havia notificat la resolució pel qual els tenia per desistits de la seva pretensió i aquests havien interposat recurs d'alçada davant el Excm. Sr. Ministre, per la qual cosa resulta inadmissible que s'entengui aplicable el silenci administratiu positiu.

Com hem raonat anteriorment, la demanda dels actors no es fonamenta en els articles citats per la recorrent, sinó en altres normes jurídiques que es contenen en la Llei de Procediment Laboral, la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'Estatut dels Treballadors, i únicament es fa referència als citats articles en el fet tercer de la demanda, fent referència a la pròpia resolució del demandant, per la qual cosa, sense més raonaments, s'ha de desestimar la present al.legació.

SISÈ.En l'apartat c) del mateix motiu s'al.lega que els actors van desatendre, de forma absoluta, els dos requeriments del recurrent, ja que se'ls demanava una sèrie de documents que no van aportar, adjuntant al seu escrit únicament una escriptura de poders que no s'havia demanat i els citats documents eren absolutament necessaris per resoldre l'expedient.

Tampoc aquesta al.legació pot ser estimada. Tal com correctament afirma el magistrat d'instància, tant en la resolució impugnada com en el judici oral, l'entitat recorrent va tenir per desistits als actors, no perquè aquests no haguessin aportat els documents requerits, sinó per haver transcorregut el termini legalment establert sense que els interessats haguessin complimentat el requeriment relatiu a l'aportació dels documents que se'ls sol.licitava (foli 28), la qual cosa va desestimar el magistrat, afirmant que els citats documents es van presentar dins del termini citat (10 dies), atès que el dia 24 de maig de 2.010 era festiu a Barcelona. En el present recurs ja no es discuteix aquest fet i s'al.lega que els documents aportats no eren els sol.licitats. Doncs bé, la Sala no pot estar tampoc d'acord amb la citada pretensió, atès que tal com afirma el magistrat d'instància, els actors van contestar al requeriment dins de termini, manifestant el motiu pel quals no acompanyaven els documents sol.licitats, en primer lloc perquè l'Administradora concursal de l'empresa havia cessat en les seves funcions perquè per Interlocutòria de 13.5.2009 del Jutjat Mercantil nº 2 de Barcelona, el concurs va ser arxivar i informant de que els documents que es sol.licitaven ja s'havien aportat a l'expedient administratiu mitjançant una certificació de la Secretaria del Jutjat en el que constava tant l'acord de conciliació, com les quantitats corresponents a la indemnització i als salaris de tramitació. Així doncs, no és cert que els actors no donessin compliment al requeriment.

Si la recurrent entenia que amb aquesta resposta no comptava amb tots els elements necessaris per completar l'expedient administratiu, hauria d'haver dictat una Resolució desestimatòria de la pretensió, fonamentant la seva decisió, però no pas la resolució impugnada, que té per desistits els actors per no haver presentat els documents dins del termini establert. D'altra banda, és cert, tal com diu el magistrat d'instància, que els documents sol.licitats s'havien aportat ja a l'expedient, per la qual cosa el recurrent tenia tots els elements de judici al seu abast per tal de dictar la resolució oportuna.

SETÈ.Per últim, en l'apartat d) del mateix motiu argumenta l'organisme demandat que l'acta de conciliació judicial de data 24 de juliol de 2.008 que es va dictar en el procediment d'acomiadament 494/2008, del Jutjat Social nº 20 està viciada de nul.litat, ja que en la data de celebració de l'acte de conciliació citat, en qualitat de demandada només va comparèixer l'entitat mercantil 2002 Gestión y Desarrollo de Servicios Sociales, S.L., sense que haguessin estat citats ni el FOGASA ni l'Administració Concursal de la citada societat limitada, quan ja la citada societat havia estat declarada en concurs voluntari per la interlocutòria de data 18.7.2008 del Jutjat Mercantil nº 2 de Barcelona, procediment 477/2008.

Tal com posen de relleu els actors en el seu escrit d'impugnació del recurs, en el moment del judici, l'organisme recurrent es va oposar a la demanda, en primer lloc invocant l'excepció d'incompetència de jurisdicció, en segon lloc, afirmant que no s'havia donat resposta al requeriment de documents dins de termini i, per últim, que no podria resoldre per manca dels citats documents però, en cap cas es va oposar, ni va fer cap menció, a que s'oposés per aquesta última al.legació, referida a la possible nul.litat de l'acta de conciliació judicial.

Doncs bé, tenint en compte aquestes dades, no es pot admetre que en seu d'aquest recurs extraordinari es facin al legacions que no es van presentar en el moment oportú, que és el moment de contestació a la demanda, d'acord amb el que estableix l' article 85.2 de la Llei de Procediment Laboral , el qual disposa que «el demandado contestará afirmando o negando concretamente los hechos de la demanda y alegando cuantas excepciones estime procedentes», perquè admetre el contrari seria posar en situació d'indefensió a la part actora. Així ho ha posat de manifest el Tribunal Suprem en les seves sentències de dates 11 de juliol de 1989, 8 d'abril de 1991 i 23 de setembre de 1997 , entre d'altres.

En el mateix sentit aquesta Sala ha assenyalat reiteradament ( Sentències de dates 10 de febrer de 2003, 23 de gener de 2004, 22 d'octubre de 2.004 (R. 177/2005 i 28 de novembre de 2.007 (R. 3319/06 ), entre moltes d'altres, que no es poden tenir en compte en el recurs de suplicació aquelles circumstàncies que s'haurien d'haver al legat i provat en l'acte del judici. En aquesta última sentència, amb cita de la de 23.1.2004 , es diu literalment que«se trata, por tanto, de una cuestión nueva, no deducida ni controvertida en la instancia, e introducida por primera vez en esta alzada, que la hace inviable, teniendo en cuenta la naturaleza del recurso de suplicación que exige respetar una serie de requisitos formales, y siendo reiterada la jurisprudencia que niega la procedencia de planteamientos nuevos en esta fase procesal, en garantía del derecho de defensa de la parte recurrida que podría verse seriamente limitada por la variación de los términos de la controversia en el recurso si la cuestión planteada no ha sido objeto de debate en el acto del juicio. Por ello, si en el acto del juicio, pese a que la situación de hecho era conocida por la empresa, no se alegó dicha circunstancia, sino que la oposición de la empresa se planteó en términos meramente jurídicos, no puede ahora alegar una situación de hechonueva».

Per tant, el motiu s'ha de desestimar i, amb ell, la totalitat del recurs, el que comporta la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo


Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel FONS DE GARANTIA SALARIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 20 de Barcelona, en data 15 de febrer de 2.011, que va recaure en les actuacions nº 897/2010 , en virtut de demanda presentada pel Doña. María Milagros , Custodia i Luis Alberto , contra l'esmentat organisme, en reclamació de quantitat i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclós pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.


Fondo de Garantía Salarial
Garantías salariales
Salarios de tramitación
Economía procesal
Indefensión
Causa petendi
Derecho de defensa