Sentencia Social Nº 1619/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1401/2006 de 27 de Febrero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 de febrer de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1619/2007

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social Girona a la sentència del Jutjat Social 3 Girona de data 21 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 631/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Paulino , ha actuat com a

Antecedentes

Primer. En data 2 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de novembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Estimando la pretensión subsidiaria de la demanda que da origen a estas actuaciones, debo declarar y declaro a DON Paulino , afecto a una Incapacidad Permanente Absoluta por Enfermedad Común, con efectos del 20-04-2005, según una base reguladora mensual de 1.551,53 EUROS, y revisión a partir del 20-07-06 y ello, sin perjuicio de obtener las revalorizaciones que le correspondan de acuerdo a Ley, y en consecuencia, se condena al NSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y reconocimiento y al abono de las pretensiones correspondientes."

En data 12 de desembre de 2005 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la Sentència amb la part dispositiva del tenor literal següent:

"DISPONGO.- Que debo aclarar y aclaro la Sentencia dictada en las presentes actuaciones en el sentido de hacer constar que el fallo debe quedar como sigue: "Estimando la pretensión de la demanda que da origen a estas actuaciones...". En el hecho probado primero debe constar que el actor nació el día 23/03/54. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Paulino , nacido el 22-03-1954, figura afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM000 , acreditando una base reguladora mensual de 1.551,53 Euros y efectos de la prestaciones pretendidas del día 20-04-2005 ( absoluta) y de 3.06.05 ( Total) y revisión de 20.07.06.

SEGUNDO.- Por la resolución de 2-06-05 dictada por el Director Provincial del INSS, de acuerdo con la propuesta de la CEI, se declara que la actora presenta el siguiente cuadro residual :Colangiopatia autoinmune en tratamiento.

TERCERO.- Al tiempo de emitir su dictamen el CRAM el 15-12-2003 la actora padece : POLIOMILITIS INFANTIL. COLANGIOPATIA AUTOINMUNE QUE PRODUCE CIRROSIS DESCOMPENSADA CON HIPERTENSIÓN PORTAL ( ESPLENOMEGALIA Y ASITIS). INESTABILIDAD RODILLA DERECHA.

CUARTO.- La profesión del actor es la de vendedor de cupones de la ONCE desde el año 1987.

QUINTO.- Se agotó la vía administrativa previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'objecte del recurs te com a motiu la denuncia la no aplicació de l' article núm. 137.4 de la Llei general de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que el demandant pot dur a cap feines sedentàries que ja fa.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137. 4 i 5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent absoluta i total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS . la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i la incapacitat total la què impedeix dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficacia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta reconeguda, el tercer fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat, refereix una patología determinant de la incapacitat que és la colangiopatia autoinmune que produeix cirrosi descompensada amb hipertensió portal ( esplenomegàlia i ascitis) a més de la inestabilitat del genoll dret i la poliomielitits infantil. S'ha de valer de dos bastons i el genoll dret li impedeix desplaçaments i treballs moderats, a més de la lesió greu del fetge per la cirrosi que indica falles en l'òrgan vital, tal com consta en les afirmacions judicials amb valor fàctic en el Fonament de Dret quart de la sentència que no han sigut atacades.

Aquest quadre patològic redueix de forma significativa la seva capacitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable i és condicionant clara per a impossibilitar una activitat laboral sedentària o semisedentària amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre .

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat, amb desestimació del recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Girona de data 21 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 631/2005 , seguit a instància Don. Paulino contra l' esmenta Institut,i que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.