Sentencia Social Nº 1622/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1603/2006 de 27 de Febrero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 de febrer de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1622/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 19 Barcelona de data 15 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 733/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Luis , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 19 d'octubre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de desembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda presentada por Don Luis contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, en reclamación por INCAPACIDAD PERMANENTE (REVISION DE GRADO) y declaro a la parte demandante en situación Incapacidad Permanente Absoluta derivada de Enfermedad Común, con derecho a percibir las prestaciones contributivas en cuantía del 100% de la base reguladora de 867,60 Euros y fecha de efectos 14-07-2005 y en consecuencia condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a hacer efectiva a la mencionada demandante esta prestación con los mínimos, las mejoras y las revalorizaciones legalmente procedentes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Don Luis , con fecha de nacimiento el día 29 de marzo de 1950, con DNI núm. NUM000 , tiene reconocida una Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual por resolución de 16-02-2000, sobre la base de las siguientes dolencias: " Lumboartrosis leve- moderada. Gonartrosis bilateral avanzada de predominio derecho y con limitación funcional en rodilla derecha".

SEGUNDO.- En fecha 1 de junio de 2005, presentó una solicitud de revisión. Por resolución de 13- 07-2005 se acordó que no procedía revisar el grado de Incapacidad declarado porque las secuelas siguen constituyendo en la actualidad el mismo grado de Incapacidad Permamente declarado en su día. En dictamen emitido por el ICAM se apreciaron las siguientes lesiones: "Gonartrosis bilateral acusada de predomino derecho. Bocio multinodular hiperfuncionante. HTA."

TERCERO.- Frente a dicha resolución se interpuso reclamación previa el 13-08-2005 que fue desestimada por resolución de 21-09-2005.

CUARTO.- La base reguladora de la prestación es de 867,60 Euros con efectos 14-07.2005.

QUINTO.- El actor, padece en la actualidad: "Gonartrosis tricompartimental bilateral evolucionada con limitación funcional ( candidato a prótesis). Lumbartrosis moderada. Cervicoatrosis moderada- avanzada. Bocio multinodular hiperfuncionanete. Hipertensión Arterial. Trastorno depresivo."

SEXTO.- Por Sentencia del Juzgado de lo Social nº 22 de Barcelona de 16-10-2000 fue desestimada la demanda interpuesta por el actor sobre la base del siguiente cuadro residual: " Lumboartrosis leve- moderada. Gonartrosis bilateral avanzada de predominio derecho y con limitación funcional en rodilla derecha". Impugnada por el actor fue desestimada por sentencia de la Sala Social del Tribunal Superior de Justicia de fecha 30 de octubre de 2001 .

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 i núm. 143 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions que presenta el demandant tot i que s'han agreujat i n'han aparegut de noves no li impedeixen en el seu conjunt la realització de tasques sedentàries, perquè no es tracta d'un agreujament rellevant, ja què únicament es troba limitat per activitats que precisin bipadestació i deambulació prolongades.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme,, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patimens greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut al sever dèficit funcional dels genolls i al quadre artrossic lumbar i cervical important, a més de les altres lesions que refereix, que en tot cas es poden controlar i són susceptibles de brots aguts objecte de tractament puntual. Tal com consta en el quart Fonament de Dret de la Sentencia amb valor fàctic no atacat, el demandant te severes limitacions per a deambular, tan per la seva patologia dels genolls, a més de la deambulació i bipedestació que cobrecarreguen el raquis amb lesió artròssica important, com per les àlgies a la deambulació, que li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat, ja què en el fet provat primer consten les lesions que van donar lloc a aquell primer grau d'incapacitat total. Es compleix el requisit previst en l' article 143 de la LGSS ., per tant. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 19 de Barcelona de 15 de desembre de 2005, dictada en el procediment núm. 733/2005 seguit a instància Don. Luis contra l' esmentat Institut, i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.