Sentencia Social Nº 1635/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2490/2013 de 04 de Marzo de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 4 de març de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1635/2014

En el recurs de suplicació interposat per Severino a la sentència del Jutjat Social 1 Reus de data 26 de novembre de 2012 dictada en el procediment núm. 924/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part INSS, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 29-9-11 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de noviembre de 2012 , que contenia la decisió següent:

Que ESTIMANDO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por D. Severino en reclamación de invalidez contra el INSS, DEBO DECLARAR Y DECLARO a D. Severino en situación de Incapacidad Permanente Total para su profesión habitual y DEBO CONDENAR Y CONDENO a la entidad gestora a satisfacer una prestación consistente en el 55% de la base reguladora de 1.029'68 euros con fecha de efectos 19.5.2011.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora D. Severino , provisto de DNI, nº NUM000 nacido el NUM001 .1958, se encuentra afiliado a NUM002 . Su profesión habitual es la de tornero mecánico.

SEGUNDO. En fecha 12.11.2009 inició un proceso de incapacidad temporal.

TERCERO.- Iniciado expediente administrativo de incapacidad permanente, el trabajador fue reconocida por el ICAM que emitió dictamen médico el 19.5.2011, que da lugar a ulterior propuesta de en la que se propuso la no calificación del trabajador como incapacitada permanente por no presentar reducciones anatómica o funcionales que disminuyan o anulen su capacidad laboral, haciendo constar el siguiente cuadro residual: 'Trastorno depresivo mayor recurrente, episodio actual moderado, sin limitaciones psicosociales. Leves alteraciones cognitivas secundarias a trastorno depresivo sin limitaciones funcionales'. Mediante resolución de 25.7.2011 el INSS denegó la prestación de incapacidad permanente por no alcanzar las lesiones que padece un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral.

CUARTO. Interpuesta reclamación previa, fue desestimada mediante resolución de fecha 22.8.2011.

QUINTO.- La parte actora está afecta de las siguientes lesiones: Trastorno depresivo mayor recurrente, episodio actual moderado, sin limitaciones psicosociales. Leves alteraciones cognitivas secundarias a trastorno depresivo sin limitaciones funcionales

SEXTO.- La base reguladora de la prestación por invalidez permanente absoluta y total es de 1.029'68 euros y fecha de efectos 19.5.2011.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Per la part demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la incapacitat permanent absoluta i el declara en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de torner mecànic. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre) d'aplicació al recurs.

Segon. El recurrent denuncia la infracció per error en la valoració de la prova practicada, i fa referència a la documental aportada i a la que adjunta en el recurs , així com a la prova pericial i fonamentalment en l'informe del metge forense. Argumenta que els informes mèdics dels professionals del sistema públic de salut que han tractat i controlat el treballador coincideixen que el trastorn ansiós depressiu que pateix comporta dificultats greus per a la realització de qualsevol activitats i també provoca dificultats per realitzar les tasques quotidianes. Transcriu en part el informe del Metge forense que dictamina un trastorn depressiu major recurrent amb limitacions funcionals i psicosocials que li impedeixen no solament la seva activitat laboral sinó qualsevol activitat rendible per compte pròpia o aliena, com corrobora el perit de la part. Conclou que la prova mèdica dels especialistes es determinant al entendre que no pot dur a cap qualsevol activitat perquè inclús la patologia i medicació li impedeix tenir cura de si mateix. També denuncia la infracció de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, i assenyala que la incapacitat permanent absoluta postulada ve corroborada per haver set reconegut pel ICASS que te un 69% de grau de discapacitat greu per als actes de la vida quotidiana d'acord amb el RD. 1971/1999 de 23 de desembre, tal com especifica el supòsit de la classe IV Capítol 16 ( malaltia mental) del Annex 1 de R Decret citat, que transcriu.

Tercer. Com a qüestió prèvia respecte al document mèdic de data 20 de desembre de 2012 que adjunta al recurs que informa sobre l'estat del Trastorn depressiu major recurrent amb probable deteriorament cognitiu multifactorial i trets de personalitat Cluster C, raó per la qual és derivat a l'Hospital de dia per tractament i seguiment amb augment dels fàrmacs prescrits, la Sala no l'admet perquè, encara que és posterior a la data del judici celebrat el dia 22 de novembre de 2012, es refereix a un aspecte mes del tractament de la patologia psíquica ja plantejada i provada en la vista oral, de manera que no aporta cap element determinant per si mateix per modificar el sentit de la decisió judicial.

En aplicació doncs de l'article núm. 233 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social no admetem el document adjunt.

Quart. L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994) estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el recurrent per a ser creditor de la incapacitat absoluta que la sentència de la instància li ha denegat, el cinquè fet provat no atacat i les afirmacions judicials de caràcter fàctic que consten en l'últim paràgraf del cinquè fonament de Dret de la Sentència, que examina i valora el informe del Metge forense juntament amb la resta de proves mèdiques que cita, reflecteixen un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que redueixen de forma molt significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa, inclús de tipus sedentari, lleuger o amb positures corporals variades, tan per compte d'altre o pròpia. És així per la patologia psiquiàtrica fonamentalment de trastorn depressiu major recurrent amb intent d'autolisi que segons el dictamen del metge forense de 20 de novembre de 2012 del Institut de Medicina Legal del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya deriva del quadre ansiós depressiu empitjorat al Trastorn Depressiu Major recurrent amb medicació farmacològica amb principis actius que donen somnolència, reducció de reflexos o sensació de pèrdua de força o marejos, que provoca limitacions psicosocials i alteracions funcionals , amb necessitat de seguiment psiquiàtric indefinit en Centre de Dia per a persones amb malaltia mental. La mateixa sentència de la instància es refereix al informe del psicòleg que assisteix al demandant, ratificat en el judici, del qual es desprèn que presenta alteració en la orientació espacial, amb estat d'anhedònia, tristesa patològica, desànim, abatut, aïllament i desinterès pel entorn, desesperació, i permanent angoixa, amb dificultats per dormir, impedit per a la interrelació personal i social.

La Sala, atenent l'estat de salut del demandant, considera que la patologia és limitant de forma absoluta ateses les limitacions greus i severes de la patologia psíquica, contràriament a la valoració de la instància atenent a les limitacions que la mateixa sentència assenyala en el Cinquè Fonament de Dret, coincidint també amb el fet conforme del reconeixement del 69% de discapacitat per Resolució de 11 d'octubre de 2012 del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

La relació fàctica de la sentència es remet al dictamen del Institut d'Avaluacions Mèdiques de 10 de maig de 2011 , reproduït pel ICAM. per a la vista oral, si be la sentència conté afirmacions judicials amb valor fàctic sobre la evolució negativa de l'entitat de la patologia, a la vista de la prova mèdica practicada en el acte del judici i a la vista del posterior informe mèdic forense de 9 de novembre de 2012. És d'aplicació la doctrina jurisprudencial que contempla per totes la Sentència del Tribunal Suprem de 5 de març de 2013 ( rec. 1453/2012 ) en matèria d'incapacitat permanent que ha dit en el 3er. Fonament de Dret que la determinació del moment al qual s'han de referir les patologies sobre les quals s'efectua la qualificació de la incapacitat permanent en la sentència és en el moment del judici, seguint la doctrina de la ' STS de 7 de diciembre de 2004 (rcud. 4274/2003 ), en la que se recordaba que la Sala no ha considerado hechos nuevos ajenos al expediente las dolencias que sean agravación de otras anteriores, ni las lesiones o enfermedades que ya existían con anterioridad y se ponen de manifiesto después, ni siquiera las que existían durante la tramitación del expediente pero no fueron detectadas por los servicios médicos.'

Concorren doncs les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar el treballador en situació d'incapacitat permanent absoluta. En conseqüència, estimem el recurs del demandant Don. Severino i, amb revocació de la sentència de la instància, declarem que es troba en situació d'incapacitat permanent absoluta i condemnem el Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar la prestació del 100% de la base reguladora de 1.029,68 euros mensuals amb efectes de 19 de maig de 2011, mes les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Estimar el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Severino contra la Sentència de 26 de novembre de 2012 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Reus dictada en el procediment núm. 924/2011, que revoquem.

Declarar que el demandant es troba en situació d'incapacitat permanent absoluta i condemnem el Institut Nacional de la Seguretat Social a abonar-li la prestació del 100% de la base reguladora de 1.029,68 euros mensuals amb efectes de 19 de maig de 2011, mes les millores i revaloritzacions que corresponguin.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.