Sentencia Social Nº 1713/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 197/2007 de 26 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 26 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1713/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 6 de juliol de 2007 dictada en el procediment núm. 197/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Juana , ha actuat com a ponent Il·lma.

Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 15 de març de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actora al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de juliol de 2007, que contenia la decisió següent:

" Que estimando la petición subsidiaria de la demanda formulada por DOÑA Juana frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, en reclamación de INCAPACIDAD PERMANENTE ABSOLUTA O SUBSIDIARIAMENTE INCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL, debo declarar y declaro que la actora esta afecta a INCAPACIDAD PERMANENTE TOTAL CUALIFICADA y con derecho a percibir una pensión vitalicia del 75% de su Base Reguladora de 1719,40 Euros/mes y fecha de efectos la de 20-11-06, más las revalorizaciones y mejoras a las que tuviera derecho, debiendo condenar y condenando a la demandada a estar y pasar por dicha declaración y al abono de la prestación declarada "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Que DOÑA Juana , con DNI núm. NUM000 , nacida el 22-09-1950, esta afiliada y en situación asimilada a la de Alta, por recibir prestación de desempleo, en el Régimen General de la Seguridad Social, con núm. NUM001 , siendo su profesión habitual la de OF. GROS. DE PUNTO, conforme el expediente administrativo.

SEGUNDO.- Que la actora solicito declaración de Incapacidad Permanente el 02-11-2006.

TERCERO.- Se inició por el INSS expediente sobre Pensión de Incapacidad Permanente, siendo emitido informe medico por el CRAM en fecha 20-11-2006, con las siguientes dolencias: "SINDROME SUBACROMIAL DERECHO CON FUNCIONALISMO CONSERVADO. TR. DISTÍMICO.".

CUARTO.- Que por Resolución de fecha 04-12-2006 el Instituto Nacional de la Seguridad Social declaró que la actora no estaba afecta a grado alguno de Incapacidad.

Que por la actora fue interpuesta la oportuna RECLAMACIÓN PREVIA el 22-01-07, siendo contestada expresamente mediante Resolución DESESTIMATORIA de fecha 26-01-07.

QUINTO.- Que la actora solicita se le declare afecta a una Incapacidad Permanente Absoluta o subsidiariamente Total Cualificada.

SEXTO.- La base reguladora de las prestaciones solicitadas es la de 1719,40 Euros/mes, más las revalorizaciones y mejoras a que tiene derecho y la fecha de efectos el 20-11-06; hecho de conformidad por las partes.

SÉPTIMO.- Que la demandante presenta el siguiente cuadro clínico residual: ECOGRAFÍA RUPTURA SUPRAESPINOSO DERECHO. BURSITIS SUBACROMIAL. RMN QUE INFORMA DE TENDINOPATÍA DEGENERATIVA DEL SUPRAESPINOSO Y BURSITIS SUBACROMIAL, LAS MANIOBRAS PARA MANGUITOS ROTADORES DEL HOMBRO COINCIDEN CON EL DIAGNÓSTICO DE ROTURA DEL TENDON SUPRAESPINOSO HOMBRO DERECHO (SÍNDROME SUBRACOMIAL) LE IMPIDE REALIZAR TRABAJOS EN LOS QUE SEA NECESARIO UTILIZAR SU HOMBRO; informe al expediente administrativo al folio 77 de la Fundación Hospital/Asíl de Granollers; NO TRIBUTARIO DE CIRUGÍA SEGÚN ESPECIFICAMENTE INDICA EL PERITO DE LA ACTORA Y NO CONSTA DICHA POSIBILIDAD NI EN EL CRAM NI EN EL INFORME AL QUE SE REFIERE el folio 77.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la part demandant afecta d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon. L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social i al lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que la resonància magnètica indica canvis per tendinós sense signes de ruptura i no aprecia vessament intrarticular significatiu. Considera que les lesions no tenen entitat incapacitant.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total suposa la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques d'un treball retribuït, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que manquin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat permanent total postulada i reconeguda, el setè fet provat de la sentència no atacat reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidencia funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme les fonamentals tasques de la seva professió d'oficial de gèneres de punt amb normalitat, tan per compte d'altre o propia, degut a l'important déficit funcional per ruptura del supraespinós dret no tributària d'intervenció quirúrgica, bursitis subacromial, tendinopatia degenerativa, amb limitació funcional de la mobilitat de l'espatlla dreta. Aquesta patologia en l'àmbit físic, li impedeix en el seu conjunt desplegar les fonamentals activitats de la seva professió que requereix la mobilitat completa i permanent de l'espatlla durant la jornada laboral, tal com consta en el quart Fonament de Dret de la Sentencia.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994 ) per a declarar-la en situació d'incapacitat permanent total, de manera que el recurs ha de ser desestimat, amb confirmació de la sentència.

Atesosels fonaments de dret precedents,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 13 de Barcelona de 6 de juliol de 2007 , dictada en el procediment núm. 197/2007 seguit a instància de Juana contra el recurrent, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle.

Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.