Sentencia Social Nº 1720/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 342/2007 de 26 de Febrero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 26 de febrer de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1720/2009

En el recurs de suplicació interposat per Agustín a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 5 d'octubre de 2007 dictada en el procediment

núm. 342/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 11 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda interpuesta por Agustín frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Invalidez Permanente Absoluta derivada de enfermedad común, absuelvo a dicha entidad demandada de la pretensión en su contra deducida "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero. El actor Agustín nacido el día 2 de agosto de 1945, por resolución del INSS de fecha 22 de octubre de 2004 fue declarado en situación de Invalidez Permanente en grado de Total para la profesión habitual con origen en enfermedad común, por las lesiones de:

- Protusión marcada L4-L5, con compresión saco tecal, protusiones L3-L4 y L5-S1, con funcionalismo limitado.

Segundo. En fecha 3 de noviembre de 2006 solicitó al INSS la revisión del grado de invalidez reconocido y por resolución de fecha 14 de diciembre de 2006 se resolvió no haber lugar a la revisión por agravación del anterior grado de invalidez.

Tercero. Formulada reclamación previa ante la Dirección Provincial fue desestimada mediante resolución de fecha 20 de marzo de 2007.

Cuarto. Fue reconocido por el ICAM en 23 de noviembre de 2006, teniéndose su dictamen por reproducido en su contenido.

Quinto. La base reguladora asciende para la Invalidez Absoluta derivada de enfermedad común a 770,79 euros/mes.

Sexto. Las enfermedades que padece son:

- Lumbalgia crónica con limitación funcional.

- Canal lumbar estrecho L5-S1. Artrosis inerapofisaria L4-L5-S1. Protusiones discales. Tratamiento: rizolisis más bloqueos más rehabilitación. Lumbociática de repetición.

- Cervicoartrosis leve moderada sin limitación funcional.

- Gonartrosis moderada sin limitación funcional.

- Epitrocleitis codo I sin limitación funcional.

- Linfedema tobillo derecho sin límitación funcionalidad.

- Poliposis colon izquierdo.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la incapacitat permanent absoluta per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total postulada. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon. El recurrent denuncia la infracció per no aplicació de l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que concorren les condicions exigides per al reconeixement de la incapacitat permanent absoluta, ateses les actuals lesions que l'incapaciten per a quasevol feina o professió que hagi de desplegar amb la professionalitat i exigències mínimes de continuïtat, dedicació i eficàcia exigibles al treball per compte d'altre o propi segons doctrina jurisprudencial en aquest sentit aque cita. Conclou que degut al deficient estat físic i psíquic de salut no pot fer cap treball de força o esforç ni sedentari o lleuger.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funciónals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitoria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferentes graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerancia per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inquestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possiblitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que la sentència de la instància li ha denegat, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patimens greus amb incidencia funcional combinada que si be importants, no redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o propia, ja què pateix lumbàlgia crònica amb limitació funcional per a la força i esforç conseqüent. Canal lumbar estret L5-S1. Artrosi interapofis`ria L4-L5-S1. Protusions discals. Tractament amb rizolisi més bloquejos mes rehabilitació. Lumbociàtica de repetició. Cervicoartrosi lleu moderada, gonartrosi moderada, espitocleitis colze esquerre, linfedema turmell dret i poliposi colon esquerre. La lesió lumbar va merèixer el reconeixement de la incapacitat permanent total l'any 2004 segons el fet provat primer de la sentència. Tal com consta en el Fonament de Dret de la Sentència, encara que aquestes lesions lumbars hagin pogut agreujar-se i se n'hagin objectivat d'altres lesions físiques relacionades, però cap psíquica com afirma el recurs, no li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre en tasques sedentàries, d'alternància postural o lleugeres, atès que no existeix patologia psíquica i que és creditor de tractament pal liatiu i control mèdic, sense perjudici dels possibles brots lumbàlgics que requereixin un tractament mèdic puntual.

En el cas present no concorren doncs les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, ni observem un agreujament significatiu de l'estat de salut del recurrent respecte a les lesions diagnosticades amb anterioritat. No es compleix doncs el requisit previst en l' article 143 de la Llei General de la Seguretat Social , de forma que hem de desestimar aquest objecte del recurs, i en conseqüència hem de confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de pret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Agustín contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 27 de Barcelona de 5 d'octubre de 2007, dictada en el procediment núm. 342/2007 seguit a instància del recorrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.