Sentencia Social Nº 1806/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1246/2006 de 06 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 6 de març de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1806/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 22 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 671/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Nuria , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 27 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de novembre de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Estimar la demanda presentada per Nuria contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i declaro l'actor en situació d'invalidesa permanent ABSOLUTA per malaltia comuna, per agreujament, i el dret a rebre la prestació per import de 100 per cent de la base reguladora de 766,33 Euros al mes a partir de la data d'efectes 24.06.0, conseqüentment condemno l'ens gestor a pagar a l'esmentada part actora aquesta prestació, amb els mínims, les millores i les revaloritzacions legalment procedents. "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

lr. La demandant Nuria , nascuda el dia 13.07.40 i amb DNI núm. NUM000 , figura afiliada a la Seguretat social i per resolució de data 16.01.01 va ser declarat en situació d'invalidesa permanent en grau de total qualificada, a causa de les següents malalties:

"Gonartrosis derecha avanzada con impotencia funcional de la rodilla. Gonartrosis izquierda más moderada" .

2n. El dia 20.05.05 va presentar una sol. licitud de revisió per agreujament, que li va ser desestimada per resolució de l'INSS de 23.06.05. Les lesions reconegudes foren:

"Espondilolistesis inestable L3 -L5 intervenida.

Foraminectomía L3-L4 bilateral y fijación interespinosa en V L3 -L4" .

3r. Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia, amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.

4t. La base reguladora de la prestació és de 766,33 euros al mes per a la invalidesa i la data d'efectes 24.06.05

5è. La demandant pateix: "Gonartrosis derecha avanzada con impotencia funcional de la rodilla. Gonartrosis izquierda más moderada. Espondilolistesis inestable L3 -L5 intervenida.

Foraminectomía L3-L4 bilateral y fijación interespinosa en V L3-L4. Lumbalgia crónica tratada en clínica del dolor HUGTIP, que precisa de infiltraciones periódicas y tratamaiento con radiofrecuencia de articulares posteriores".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada pel la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè pràcticament són les mateixes que tenia quan va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total, l'any 2001.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny , en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

Doncs bé, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que l'Institut recurrent no ha impugnat el fet cinquè de la demanda, en el qual consten les lesions que actualment pateix l'actora i si es comparen aquestes amb les que patia l'any 2001, quan va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total (que figuren en el fet provat primer), en l'actualitat s'han objectivat altres lesions que abans no patia, com son l'Espondilolistesis inestable L3-L5 intervinguda. Foraminectomia L3-L4 bilateral i fixació interespinosa en V L3-L4. Lumbàlgia crònica que és tractada en la clínic del dolor HUGTIP, que precisa d'infiltracions periòdiques i tractament amb radiofreqüència d'articulars posteriors, per la qual cosa aquestes lesions tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 -, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 33 de Barcelona, en data 22 de novembre de 2.005 , que va recaure en les Actuacions 671/2005, en virtut de demanda presentada per Doña. Nuria contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.