Sentencia SOCIAL Nº 1820/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 184/2019 de 05 de Abril de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0000134

EL

Recurs de Suplicació: 184/2019

IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

Barcelona, 5 d'abril de 2019

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1820/2019

En el recurs de suplicació interposat per Clemencia a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 1 de setembre de 2018 , dictada en el procediment núm. 743/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part SCA HYGIENE PRODUCTS S.L.U., ha actuat com a ponent l' Il lm. Sr. JOAN AGUSTI MARAGALL.

Antecedentes

Primer.En data 9 d'octubre de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de setembre de 2018 ,, que contenia la decisió següent:

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-La señora Clemencia , cuyos datos figuran en el encabezamiento de la demanda, ha prestado sus servicios laborales para la mercantilSCA HYGIENE PRODUCTS S.L.U., desde el 1 de enero de 2007, con la categoría profesional de Asistant Production PM4, mediante contrato a tiempo completo y retribución mensual de 2.045,13.- € con inclusión de pagas extraordinarias - hecho parcialmente no controvertido, documentos 1 y 2 del ramo de prueba de la actora y documento 2 del ramo de prueba de la demandada -

SEGUNDO.-En fecha 21 de agosto de 2017 la empresa notifica a la actora su despido por la causa prevista en el artículo 54.2.d) ET en relación con los artículos 23.4.3 y 23.4.9 del Convenio colectivo del sector de pastas, papel y cartón - hecho no controvertido -

TERCERO.-La actora no ostenta representación legal o sindical de los trabajadores.

Hecho no controvertido.

CUARTO.-En fecha 27 de septiembre de 2017, se celebra Acto de conciliación frente al Departament de Treball, Afers Socials i Families de Tarragona, sin avenencia (hecho no controvertido).'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Contra la sentència d'instància -que desestimà la demanda en impugnació d'acomiadament disciplinari- interposa recurs de suplicació la demandant.

La Sala constata que la declaració de fets provats de la sentència d'instància no dona compliment a l' art. 107 LRJS al especificar, com disposa l'epígraf b) de l'esmentat precepte, ni les causes de l'acomiadament, ni els fets acreditats en relació a aquestes causes. Això no obstant, com sigui que la part recurrent no postula la declaració de nul.litat de la sentència per haver-li generat indefensió l'esmentada omissió, i no escau declarar d'ofici la nul.litat d'actuacions, ha d'entrar a resoldre l'únic motiu de recurs formulat.

SEGON.-L'únic motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denuncia la infracció dels articles 54.2.d ) i 55 ET .

Escau començar referint que la sentència d'instància, al fonament jurídic tercer, sintetitza les imputacions que fonamenten l'acomiadament en 'la alteración de los relojes de marcaje durante los meses de mayo, junio y julio, de forma manual y produciendo un falseamiento de su jornada laboral, hecho que supone una conducta fraudulenta y lleva aparejada la pérdida de la confiança y transgresión de la buena fe contractual.

Afegeix a continuació que 'la actora reconoce los hechos si bien niega que hubiera voluntar de engañar a la empresa, aduciendo que se trata de una costumbre tolerada por la empresa'.

I, exposats els elements i raonaments de convicció que l'han portada a establir aquells fets, conclou més endavant que 'acreditadas las anomalias en el control horario, no puede comprobarse que la actora cumpliera con las horas de trabajo que debía completar; atendido ese hecho, no ofrece explicación plausible a ese concreto comportamiento....no cabe sinó entender quebrantado el deber de lealtad y fidelidad, lo cual supone un incumplimiento contractual que determina que sea declarada la procedència del despido...'.

La demandant, en aquest únic motiu de recurs, al.lega que -segons resulta dels documents 118 a 120- l'empresa demandada disposava de les seves hores de sortida, les quals haurien d'haver estat reflectides a la carta d'acomiadament i s'hagués evidenciat que complia la jornada laboral amb la flexibilitat horària que consta al document 121.

En raó d'això, afegeix la recurrent, si la justificació de l'acomiadament és que manipulava informàticament els seus horaris 'con el propósito de encubrir las horas reales a las que usted inicia y termina su jornada diària, todo ello de forma injustificada para ocultar el tiempo de trabajo efectivo realizado por usted',es va ometre informació indispensable per a comprovar els fets imputats i que aquests no s'ajustaven a la realitat.

A continuació, tot i admetre que la seva conducta és 'reprovable', considera la recurrent que no pot estar inclosa dins del supòsit de transgressió de la bona fe contractual, ja que mai pretengué enganyar a l'empresa ja que complia la seva jornada laboral, per concloure que els fets imputats no s'ajusten a la realitat, estan mal tipificats i són insuficients per a justificar l'acomiadament.

TERCER.-Aquest únic motiu de recurs -ja s'avança- ha de ser desestimat per dues raons:

En primer lloc, perquè es fonamenta en un fet -que, malgrat la manipulació de l'hora d'entrada, complia la seva jornada laboral- que la sentència d'instància no només no recull com acreditat, sinó que explícitament diu el contrari en el darrer paràgraf del fonament jurídic tercer: ' acreditadas las anomalias en el control horario, no puede comprobarse que la actora cumpliera con las horas de trabajo que debía completar...'.

Per tant, davant d'aquesta afirmació, la recurrent tenia una doble alternativa: o postulava la declaració de nul.litat de la sentència per incompliment del mandat imperatiu de l' art. 107 b) LRJS d'incloure a la declaració de fets provats (i no a la fonamentació jurídica) els fets imputats a la carta d'acomiadament i els acreditats en judici, o -en tot cas i per la via de l' art. 193 b) LRJS - podia impugnar la revisió dels fets acreditats, que -tot i constar indegudament referits a la fonamentació jurídica de la sentència- causen efectes processals i podien haver estat impugnats.

No havent-ho fet, decau la premissa fàctica -el compliment real de la jornada de treball, tot i la 'reprovable' manipulació en el control horari- que fonamenta tot el recurs.

En efecte, passant ja a la tipificació dels fets imputats i acreditats, tal com recordàvem a la nostra sentència número 4470/2016 de 8 juliol , i com reiteradament ha posat de manifest la doctrina, el principi de bona fe és inherent al contracte de treball ( art. 5 a) ET ), imbricant-se en la seva pròpia essència conformadora, en forma tal que el seu incompliment s'imbrica en l'esfera patrimonialística del contracte, fent impossible la seva pervivència. D'altra banda, cal assenyalar que és reiterada la doctrina jurisprudencial que indica que, atès que l'acomiadament és la màxima sanció que observa la nostra ordenació laboral, per la seva transcendència i gravetat per al subjecte infractor, només es pot imposar quan existeixi una proporcionalitat o una adequació entre el fet que s'imputa, el comportament del treballador i la sanció. Als dits efectes, l'acomiadament s'ha de basar en un incompliment contractual greu i culpable del treballador. Gravetat i culpabilitat de la infracció que comporta que la mateixa ha d'alterar substancialment la relació entre les parts i ha de malmetre la convivència necessària en el si de l'empresa, fins a fer-la pràcticament impossible pels incompliments del subjecte deutor de la prestació laboral.

L' art. 54. 2 d) ET tipifica com incompliment contractual del treballador que justifica l'acomiadament la transgressió de la bona fe contractual i l'abús de confiança. Aquest precepte ha estat interpretat per la jurisprudència en el sentit de que es fonamental en el tràfic jurídic que els subjectes acomodin la seva actuació als dures de lleialtat i bona fe que, com s'ha dit, han de presidir aquestes relacions i, especialment per les seves característiques ontològiques, les pròpies del contracte de treball. També ha indicat la doctrina que es pot incorre en els dits incompliments tant en forma intencionada, dolosa, amb un ànim deliberat i conscient de faltar a la lleialtat dipositada en el treballador per qui li ha donat feina, com per negligència o descuit imputable a l'assalariat, de tal manera que s'imposa una diligència o lleialtat exigible amb major rigor, d'acord amb la responsabilitat del càrrec exercit i la confiança en ell dipositada. I, finalment, també ha indicat la doctrina que als dits efectes resulta del tot irrellevant que l'esmentada conducta, activa o passiva, comporti perjudicis per l'empresa, atès que es tracta d'una fallida dels deures de fidelitat i lleialtat.

Pels motius exposats, per tant, ha de ser desestimat aquest únic motiu de recurs i, amb ell, el recurs en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Clemencia contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Tarragona en data 1.9.18 , a les actuacions núm. 743/17 seguides en matèria d'acomiadament contra SCA HYGIENE PRODUCTS SLU i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la sentència.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.