Sentencia Social Nº 1834/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7594/2006 de 28 de Febrero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 28 de febrer de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1834/2008

En el recurs de suplicació interposat per Eugenia a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 28 de març de 2006 dictada en el procediment núm. 277/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE

Antecedentes

Primer. En data 22 d'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Atur, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de març de 2006, que contenia la decisió següent: " Desestimando la demanda interpuesta por Eugenia , frente al Instituto Nacional de Empleo, sobre impugnación de revocación de integración y reintegro de prestaciones indebidas derivadas del Programa de Renta Activa de Inserción, debo confirmar y confirmo la resolución administrativa de 21-03-05 "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante Eugenia , con DNI NUM000 , nacida el 327-07-1.979, está afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 .

SEGUNDO.- Instada la inclusión en el Programa Renta Activa, el 10-06-04, por resolución de fecha 13-07-04, el Instituto Nacional de Empleo, acordó la incorporación de la demandante al citado programa y derecho al percibo, con efectos de 11-06- 04, con luna duración de diez meses, hasta el 10-04-05, de una prestación en cuantía diaria de 11,51 euros.

TERCERO.- Por resolución de 12-01-04, la entidad gestora demandada dispuso la apertura del expediente de exclusión la actora del Programa de Renta Activa con efectos de 09-12-04 y la baja cautelar de su participación en el Programa, con fundamento en no haber procedido a su renovación como demandante de empleo el 09-12-04, sin que la demandante formulase alegaciones en el plazo acordado para ello.

CUARTO.- Por resolución del INEM, de 02-02-05, se acordó la revocación de la participación de la actora en el Programa de Renta Activa de Inserción y la pérdida de los derechos económicos del mismo y se declaró la percepción indebida de la citada prestación en cuantía de 270,16 ¿, correspondientes al período del 09-12-04 al 30-12-04, acordando el reintegro de la citada cantidad.

QUINTO.- Interpuesta reclamación previa, el 04-03-05, recayó resolución desestimatoria, de fecha 21-03-05.

SEXTO.- La actora formuló denuncia por sustracción del bolso el 23-02-05.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- Contra la sentència d'instància, que va desestimar la demanda que sol.licitava deixar sense efecte la resolució del INEM de reintegrament parcial de les prestacions, presenta recurs de suplicació la part actora, que no ha estat impugnat. La sentència confirmava la resolució administrativa que deixa sense efecte la percepció de la Renda Activa i acorda el reintegrament de les prestacions del mes de desembre de 2005, en base a l' article 9.1.b) en relació al article 11-4 del Reial Decret 945-2003, de 18 de juliol, prorrogat pel 2004, pel RD 3/2004, de 9 de gener , a causa de la no renovació de la demanda d'ocupació, presenta recurs de suplicació la part demandant.

El recurs de la part actora, per la via de l' article 191 b) de la LPL , té per objecte la revisió dels fets provats, indicant que la demandant no va actuar de forma negligent contra l'INEM, sinó que no va poder renovar la demanda d'ocupació a causa de la sustracció de la bossa, que va ser denunciada a la policia.

Però aquesta al.legació, que ja ha estat incorporada als fets provats, concretament el sisè, no ha de donar lloc a la modificació de la fonamentació jurídica ni de la decisió com pretén ja que no inclou cap motiu de censura jurídica en el recurs, defecte que no pot ser suplit per aquesta Sala Social.

Qui recorre proposa el recurs amb defecte processal greu perquè contravé l'establert en l' article 194.2 de la Llei processal laboral EDL 1995/13689 . No s'explica ni es motiva ni es citen les normes de l'ordenament jurídic o la jurisprudència que considera infringides per aplicació o interpretació defectuosa.

S'ha de recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, que és de revisió de les resolucions de la instància i no una segona instància com l'apel lació a l'ordre civil de la jurisdicció. És per aquest motiu que el recurs de suplicació està limitat pels requisits exigits en l' article 194.2 de la LPL . que s'han d'interpretar de manera rigorosa perquè són les úniques infraccions sobre les que pot resoldre el Tribunal, cosa que obliga a què en l'escrit d'interposició s'exposin amb precisió i claredat suficient els motius, de manera que si no es compleixen els requisits, el recurs és inviable (S.TS. de 7 de maig de 1996 EDJ 1996/3140 ). Aquesta limitació no resulta contraria al principi de tutela judicial efectiva establerta en l' article 24 de la Constitució Espanyola , sinó que n'és conseqüència, ja que impedeix que el Tribunal Superior dedueixi una pretensió que no estigui rigorosament formulada, a fi de no contravenir el principi d'imparcialitat que regeix la funció judicial per a garantir que no es trenqui l'equilibri entre les parts processals (STS. IV. de 23 de novembre de 2001 ); equilibri que únicament es pot desarticular per alguna d'elles fent ús dels instruments legals i processals establerts legalment per a poder imposar la seva tesi sobre la de l'altra part, però no per a imposar la seva tesi a l'òrgan judicial.

En conseqüència ha de ser desestimat el recurs i confirmada la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Eugenia contra la sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Terrassa, en data 28 de març de 2006, en el procediment número 277-05 , en virtud de demanda presentada contra l'INSTITUT NACIONAL D'OCUPACIÓ (INEM), en reclamació de subsidi de renda activa, i confirmar la sentència dictada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.