Sentencia Social Nº 1847/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 532/2006 de 07 de Marzo de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 7 de març de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1847/2007

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Asepeyo a la sentència del Jutjat Social 3 Barcelona de data 16 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 83/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part Servei Català de la Salut, Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesoreria General de la Seguridad Social, Eduardo , Jungheinrich de España S.A. i - I.C.S.-(Institut Català de la Salut), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 7 de febrer de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda interpuesta por Mutua Asepeyo, contra la empresa Jungheinrich De España S.A., D. Eduardo , el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), la Tesoreria General de la Seguridad Social (TGSS) y el Servei Català de la Salut debo absolver y absuelvo a la parte demandanda de los pedimentos formulados en su contra " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Don Eduardo , venia prestando sus servicios para la empresa codemandada Jungheinrich De España, S.A., cuando ésta cursó a la Mutua documento de declaración de accidente de fecha 26-08-03 iniciando un periodo de I.T. el 01-09-03 con el diagnóstico de "gonalgia derecha. Condromalacia rotuliana". La Mutua accionante emitió el alta médica al trabajador el 08- 12-03, al entender que el cuadro era de etiologia común. - folios 106 a 107 -.

2.- La empresa codemandada tenía suscrito documento de asociación con la Mutua Asepeyo, Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades profesionales de la Seguridad Social nº 151, tanto para las contingencias profesionales como la cobertura de la incapacidad temporal por contigencias comunes - hecho no controvertido -.

3.- El trabajador sufrió en su domicilio de forma brusca un dolor mientras caminaba - folio 105 -.

4.- La Mutua Asepeyo prestó asistencia sanitaria al trabajador después del parte de accidente, produciendose unos gastos sanitarios de 1.760,81 euros desde el 01.09.03 hasta el 08.12.03, cuyo reintegro reclama del Servei Català de la Salut - folio 101, 103 y 104 - .

5.- La Mutua Asepeyo resolvió en fecha 27-02-04, que no reconocía el derecho de prestaciones con cargo a la contingencia de accidente de trabajo dado el origen común del proceso del trabajador - folio 102 -.

6.- La Mutua Asepeyo solicitó al SCS (Servei Català de la Salut) el reintegro de gastos médicos y se agotó la via administrativa, por silencio administrativo.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandante va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda presentada per la Mútua d'accidents de treball, presenta recurs aquesta entitat, basat en un únic motiu, per la via de l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral . El recurs ha estat impugnat pell Lletrat del Servei Català de la Salut.

SEGON. L'objecte del litigi és determinar qui té la competència per a qualificar la situació d'incapacitat temporal, en el cas de contingències professionals que té assegurades la Mútua actora. En el cas que ens ocupa, es declara provat, i no es discuteix, que es tracta de un treballador per compte aliena, afiliat al règim general, que va causar una baixa inicial per gonàlgia dreta i contromalacia rotuliana i que en data 08-12-03, la Mútua va cursar l'alta mèdica, per considerar la contingència com a malaltia comuna i va reclamar posteriorment el reintegrament de despeses al SCS, per les prestacions d' d'assistència sanitària efectuades.

TERCER. La Mútua basa el seu únic motiu del recurs, per la via de l' apartat c) de la LPL , en la infracció de les normes substantives, bàsicament, en el Reial Decret 428/2004, de 12 de març , pel qual es modifica el Reglament general de col.laboració en la gestió de les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1993/1995, de 7 de desembre . Interessa la Entitat Col.laboradora recurrent, que es faci una interpretació d'aquest precepte en el sentit de conferir capacitat a les Mútues d'accidents de treball, per a la calificació de la contingència, entenent que una altra valoració generaria indefensió, si tenen concertat el risc i atribuida la gestió de la incapacitat temporal.

Però aquesta qüestió ja ha estat examinada per aquesta Sala Social, en reiterades sentències dictades en sentit contrari al que la Mútua interessa, aplicant la jurisprudència del Tribunal Suprem que s'havia pronunciat ja en sentit de què l' article 126-4 de la LGSS , atribueix a les Entitats Gestores aquesta capacitat, i no a les Mútues col.laboradores, sense que el citat Reial Decret pugui derogar la norma citada, que té rang de llei.

Es poden citar en aquest sentit les sentències d'aquesta Sala Social, de 18 de septiembre y 26 de octubre de 2006 , valorant que l' article 126-4 de la LGSS comporta una atribució de competencia que no pot interpretar-se derogat por un reglament posterior, per la qual cosa, quan l' article 80.1 del Reial decret 428/2004 , referit a las contingències comunes, indica que la declaració del dret a la prestació econòmica i el seu manteniment s'efectuará previa determinació de la contingencia per la Mutua i la comprovació de tots els fets i condicions establerts en l' article 128 de la LGSS (incapacitat temporal) i del compliment dels requisits de l' article 130 de la mateixa llei , s'està referint a la comprovació de tots els elements previs al pagament, i no es pot fer extensió fins al punt d'entendre atribuida a la Mutua, ni la seva capacitat de definir la contingencia quan aquesta es discrepant, ni la de atribuir-la quan es tracta de contingències professionals, cas en el qual l' article 61.2 del mateix Reial decret fa esment de una prèvia determinació de la contingencia causant no atribuida a l'entitat col.laboradora.

Amb la mateixa conclusió, la recent sentència també d'aquesta Sala Social, dictada en el recurs de suplicació 8522-05, indica també: "En esta línea se pronuncian las SSTS de 26 y 27 de enero, 2 de febrero, 6 de marzo y 1 de diciembre de 1998 y 22 de noviembre de 1999

Apoya aquélla primera resolución este consolidado criterio en los siguientes argumentos: 1) En la gestión ordinaria de la protección por incapacidad temporal rige un principio de oficialidad, de acuerdo con el cual la prestación se hace efectiva de modo directo y automático conforme al diagnóstico y determinación provisional de la causa de la dolencia efectuada en el parte de baja médica; 2) Esta determinación provisional inmediata del hecho causante por parte del servicio médico, aconsejada por razones de celeridad en la protección, se lleva a cabo sin perjuicio de una eventual comprobación médica y jurídica posterior, realizada a instancia de parte o de oficio por la entidad gestora, que se concreta en una resolución administrativa de dicha entidad gestora; 3) La determinación en el parte de baja médica de la causa de la lesión que genera incapacidad temporal no es un acto de reconocimiento de derecho sometido al régimen del art. 145.1 de la Ley de procedimiento laboral a causa de su provisionalidad y de su función exclusiva de garantía de automaticidad de prestaciones; 4) Por otra parte el art. 145.1 de la LPL tampoco sería aplicable al caso en cuanto que la calificación como contingencia profesional supone una mayor protección al trabajador que la derivada de contingencia común; 5) El fundamento último de la atribución de competencia al INSS y no a la mutua de accidente de trabajo para la calificación del origen o hecho causante de la lesión generadora de incapacidad temporal es la condición de entidad gestora de aquél y de entidad colaboradora de ésta, lo que comporta distintas facultades de uno y otra, de acuerdo con la legislación vigente ( artículos 57 y 67 de la Ley general de la Seguridad Social ; art.57 art.67, art. 1. del RD-L 36/1978 y art. 2 del RD 2609/1982 .

En armonía con lo así resuelto añade la de 22 de noviembre de 1999 las siguientes razones en apoyo de la atribución de competencia al Instituto Nacional de la Seguridad Social: 1) El artículo 57 de la LGSS reafirmó la competencia omnicomprensiva que tradicionalmente incumbió al INSS al afirmar que corresponde al INSS "la gestión y administración de las prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social...". Se le confiere así el rango de entidad de base para la organización y vigilancia y, en su caso, dispensación, de las prestaciones, siendo el papel de Mutuas Patronales y Empresas, meramente auxiliar, habiendo destacado siempre este carácter secundario al ser designadas por todas las disposiciones rectoras del sistema de Seguridad Social, como "Entidades Colaboradoras"; 2) El papel rector de la Entidad Gestora ya aparecía en el artículo 1.1 del Real Decreto Ley 36/1978 , y aparece ratificado en las prestaciones de incapacidad en el Real Decreto 2609/1982, de 24 de septiembre y, hoy, de manera general, en el artículo 1.1 a) del Real Decreto 1300/1995, de 21 de julio , norma que atribuye al INSS la facultad de evaluar, calificar y revisar la incapacidad y reconocer el derecho a las prestaciones económicas contributivas de la Seguridad Social por invalidez permanente, en sus distintos grados, así como determinar las contingencias causantes de las mismas; 3) Esta atribución competencial no aparece modificada por precepto alguno con rango suficiente para hacerlo. Es más, el mandato del artículo 5 de la O.M. de 13 de octubre de 1967 que desarrolló reglamentariamente las prestaciones de ILT, al atribuir a Mútuas y empresas colaboradoras el reconocimiento del derecho a las prestaciones, no contradice aquella facultad rectora del INSS, sino que meramente la completa; 4) Negar al INSS la facultad de calificar unas dolencias como constitutivas de accidente, reservando estas facultades a la Mútuas Patronales, implica otorgar la Entidad Gestora, Mútuas Patronales y empresas colaboradoras una posición de total igualdad, susceptible de producir situaciones de desprotección total del beneficiario, cuando todas ellas se negaran a asumir -aunque sea de manera no definitiva- la responsabilidad por una contingencia".

QUART. En aplicació d'aquesta consolidada doctrina s'ha d'atribuir la competència objecte del litigi a les Entitats Gestores del Servei Públic de Salut, tal com interessa l'escrit de impugnació del recurs, per la qual cosa ha de ser confirmada la sentència de instància. Respecte a la petició que formula subsidiàriament de entrar en la qualificació de la contingència, atenent al relat dels fets provats que cita (fet tercer), no es pot tampoc atendre, ja que es tracta de una qüestió nova que no ha estat objecte del litigi ni tampoc de la reclamació prèvia davant la Entitat Gestora competent per a determinar la contingència.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per MUTUA ASEPEYO en el procediment seguit a instància de la citada part actora contra Eduardo , JUNGHEINRICH DE ESPAÑA, S A, INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i CONFIRMEM la sentència de instància dictada en data 16-06-05 , en el procediment núm. 83/05, seguit en el Jutjat Social 3 de Barcelona, que desestimava la demanda, en tots els seus punts.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.