Sentencia Social Nº 1847/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 370/2007 de 02 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL.LMA. SRA. LOURDES ARASTEY SAHGÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 2 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1847/2009

En el recurs de suplicació interposat per INSS G a la sentència del Jutjat Social 3 Girona de data 9 de juliol de 2007 dictada en el procediment núm. 370/2007 en

el qual s'ha recorregut contra la part Carlota , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 14 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de juliol de 2007, que contenia la decisió següent:

" Que, estimando en parte la demanda interpuesta por Doña Carlota contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar que la actora se encuentra en situación de incapacidad permanente total, derivada de enfermedad común, con derecho al percibo de una pensión mensual equivalente al 55 por 100, de la base reguladora de 847,40 ?, más el incremento del 20 por 100 en los períodos de inactividad laboral por razón de su edad, sin perjuicio de ulteriores incrementos y mejoras, y con efectos económicos desde el 12 de junio de 2007, condenado al INSS a su reconocimiento y abono " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora, nacida el 4 de noviembre de 1.946, se encontraba afiliada y en situación asimilada al alta en el Régimen General de la Seguridad Social como consecuencia de su actividad como limpiadora en clínica hospitalaria.

SEGUNDO.- La actora solicitó las prestaciones que ahora reclama el día 2 de marzo de 2007, siendo reconocida por al ICAM en fecha 16 de marzo de 2007 (solicitud, folios 34, 35 y 36 y dictamen del ICAM, folios 32 y 33).

TERCERO.- Por resolución de la Dirección Provincial del INSS, fechada el 22 de marzo de 2.007, se resolvió no declarar a la solicitante en ningún grado de incapacidad permanente derivado de enfermedad común (folios 29 y 30).

Interpuesta reclamación previa en fecha 17 de abril de 2007, fue desestimada por resolución de 26 de abril de 2.007, que confirmaba el anterior pronunciamiento (folios 40,41 y 42 y folio 38).

CUARTO.- La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 847,40 ? (contestación a la demanda, con aceptación de la actora).

QUINTO.- La actora padece síndrome depresivo, polialtralgias, artropatía artrósica degenerativa, con predominio lumbar y de hombros y extremidades inferiores, con limitación de movilidad de éstos, por encima de los 90 grados, osteoporosis postmenopáusica, con grado aumentado de fractura ósea y síndrome fibromiálgico, sin respuesta al tratamiento (informes médicos aportados por la actora, folios 47 a 60, informes médicos aportados por el INNS, folios 69 a 78 y dictamen del ICAM, solios 32 y 33).

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. Per l'ens condemnat es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara la demandant en situació d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna amb dret a percebre la prestació del 75% de la base reguladora per la professió de netejadora de clínica hospitalària. L'objecte del recurs és reposar les actuacions a l'estat en què es trobaven en el moment d'haver-se infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió, revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, a), b) i c) de la Llei de procediment laboral, LPL., el Test refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. La part que recorre considera que la sentència de la instància infringeix l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral perquè en la relació fàctica no es fa cap menció al quadre residual fixat per l'ens gestor en via administrativa. No obstant no plantejar en la pètita la nul litat de les actuacions sinó la revocació de la sentència i l'absolució de l'ens gestor, entenem que hem de pronunciant-se sobre aquesta causa de suplicació tota vegada que les infraccions procedimentals que causin indefensió es troben en tot cas tutelades pels tribunals.

La Sala IV del Tribunal Suprem ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987, 28 maig 1990 i 9 d'abril 1991 un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul litat d'actuacions en atendre el caràcter instrumental de les formes i les conseqüències negatives d'aquesta decisió sobre el procés. En el mateix sentit la Sala IV del Tribunal Suprem ha establert també (Sentència de 10 d'abril 1990 [RJ 19903452 ]) que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (RCL 19851578, 2635 y ApNDL 8375) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal». (En sentit anàleg, Sentència de la Sala IV del Tribunal Suprem de 2 de març 1992 [RJ 19921611]). La Sala IV del Tribunal Suprem (Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho que no haya podido ser subsanada por una u otra vía (S. 17 octubre 1989 [RJ 1989 7281])». Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». (Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa (SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105], entre otras..Doncs be, atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part.

En el cas que es debat, la Sala considera que no es produeix cap infracció processal greu que causi indefensió, atès que la magistrada de la instància ha raonat i resolt sobre la pretensió de reconeixement d'una incapacitat permanent total. Amb menys brevetat que la part recurrent en l'exposició del motiu de nul litat que denuncia, la sentència estableix una relació fàctica completa per a poder decidir, i raona la seva convicció en el sentit de considerar que les lesions i limitacions declarades provades impedeixen la treballadora dur a cap les fonamentals tasques de la seva professió habitual de neteja.

Entenem que la sentència respecta el component jurídic de l'acció i la base fàctica aportada, i l'òrgan judicial estableix el seu judici crític en la forma que considera més ajustada, racional i flexible (SSTS. de 3 de febrer de 1995 i de 16 de desembre de 1996 per totes). En la nostra ordenació legislativa no existeix una norma que imposi un criteri específic d'establir els fets provats i de raonar, establint l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral l'estructura formal de la sentència amb antecedents, relació de fets provats clars i precisos, els fonaments de dret motivats i la decisió final. La convicció dels fets provats no obliga en el cas present a recollir les lesions residuals de la resolució administrativa, que es troben contingudes en document públic i la seva constància no es discuteix. El desacord amb l'apreciació de la procedència d'aquest quadre residual o no, correspon discutir-lo en l'apartat del recurs de l'examen de les infraccions de les normes substantives o de la doctrina jurisprudencial previs en l'apartat c) de l'article núm. 191 de la Llei processal , però no en aquest moment perquè es qüestió de discrepància amb el fons del litigi que òbviament no produeix indefensió material que obligui a anul lar la sentència, sinó a revisar-la per aquesta Sala.

Per tant hem de hem de desestimar aquest objecte de recurs.

Tercer. El recurrent postula en el segon motiu de recurs, la modificació del fet provat tercer referit a la resolució de la Direcció Provincial de l'ens gestor de 22 de març de 2007, per a què s'addicioni el quadre residual que consta en la resolució administrativa, consistent en síndrome depresiva, poliartràlgies, fibromiàlgia, artropatia artròssica degenerartiva i osteoporosi postmenopàusica. Es basa en la resolució administrativa.

La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També assenyala la doctrina que els errors de fet denunciats ha de tenir transcendència suficient per variar el sentit de la decisió judicial ( Sentències núm. 7.421/93 de 29 de desembre; 4.193/94, de 13 de juliol i 964/95, de 11 de febrer).

En el cas present l'esmena al tercer fet provat que postula la part es basa en documents que la titular judicial va valorar de forma conjunta amb la resta d'elements de convicció de les parts del procés, i en concret dels dictàmens i informes mèdics, en la facultat que li confereix l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral . En conseqüència s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.

Quart. El tercer objecte del recurs és per denunciar la infracció de l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social i al lega en síntesi, que la fibromiàlgia que pateix la beneficiària de molts anys de duració no li ha impedit treballar fins ara i ha seguit tractament i teràpia de conducta, de forma que és lleu. Entén que la osteoporosi és comuna a les dones que han arribat a la menopausa com la demandant, i la síndrome depressiva queda controlada amb el tractament de fàrmacs de primer nivell i potència baixa , i que l'artrosi a l'espatlla dreta comporta una limitació funcional mínima, raó per la qual no procedeix el reconeixement de la pretensió.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que, per a declarar la existència d'una incapacitat permanent, ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme , en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social, que estableix els diferents graus d'incapacitat. L'article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social exigeix l'objectivació d'unes lesions que comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectat, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre (SSTS. IV de 23 i 27 de febrer i 14 de juny per totes).

Referent a les lesions que presenta la treballadora, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patiments que comporten una entitat important en la seva incidència funcional combinada, degut a la síndrome depressiva, a les poliartràlgies, artropatia artòssica degenerativa amb predomini lumbar i d'espatlles amb limitació de la mobilitat per sobre dels 90º i extremitats inferiors, osteoporis postmenopùsica amb grau augmentat de fractura òssia, i síndrome dibromiàlgica sense resposata al tractament. Entenem que el conjunt d'aquests patiments redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme la seva activitat profesional de neteja en centre hospitalari que requereix esforç i força física i mobilitat del cos i les extremitats superiors de forma continuada durant tota la jornada laboral. Per tant s'ha de desestimar aquest motiu ja que concorren les condicions exigides per l' article 137.4 de la Llei General de la Seguretat social , devent confirmar la sentencia de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de pret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 3 de Girona de 9 de juliol de 2007, dictada en el procediment núm. 370/2007 , seguit a instància de Carlota contra el recurrent, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.