Sentencia Social Nº 185/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 618/2009 de 15 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 185/2010

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 18 Barcelona de data 6 de novembre de 2008 dictada en el procediment núm. 320/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Otilia , ha

actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 15 d'abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de novembre de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, estimando la demanda interpuesta por Dª Otilia contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL , debo declarar y declaro a la actora en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con el derecho a percibir una pensión mensual del 100% de la base reguladora de 908,63 euros mensuales, con efectos desde el 12-1-2.008, más las revalorizaciones y mejoras que correspondan, condenando a la entidad gestora al pago de la misma".

En data 24 de novembre de 2008 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentència amb la part dispositiva del tenor literal següent:

"Aclarar la Sentencia en el sentido de que en el hecho probado primero donde dice: "el actor, Don Roque , nacido el 23-8-1948, con DNI nº NUM000 debe decir :" Otilia nació el 8/4/1952 y tiene DNI NUM001 ..."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- El actor, D. Roque , nacido el 23-8-1.948, con DNI nº NUM000 , se halla afiliado a la Seguridad Social.

2.- Por sentencia de fecha 9-12-2.005, la actora fue declarado en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual de Auxiliar de Clínica, derivada de enfermedad común, en base a las siguientes lesiones: "Trastorno adaptativo mixto, sin evidencia de psicopatología grave ni alteración del juicio de realidad".

3.- En fecha 23-11-2.007 presentó solicitud de revisión por agravación ante la Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social, la cual en fecha 11-1-2.008 dictó resolución en la que se declaraba no haber lugar a revisar por agravación el grado de incapacidad declarado a la trabajadora.

4.- Formulada reclamación previa por la actora al considerar que estaba afecto de una incapacidad permanente absoluta, la misma fue desestimada por resolución de 11-3-2.008.

5.- La base reguladora es de 908,63 euros mensuales y la fecha de efectos de 23-12-1-2.008; hechos no discutidos por las partes.

6.- El actor presenta las siguientes lesiones:

-Trastorno depresivo grave. Trastorno de personalidad histriónica.

-Fibromialgia.

-Espondiloartrosis cervical y lumbar leve a moderada.

-Gonartrosis moderada.

-Obesidad.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè no existeixen noves lesions ni les que ja tenia s'han agreujat.

SEGON. La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER. Doncs bé, tenint en compte aquest criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet sisè de la sentència, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesiones reconegudes a l'actora és evident que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, atès que anteriorment patia un trastorn adaptatiu mixt, sense evidència de psicopatologia greu ni alteració del judici de realitat, tal com figura en el fet provat segon i en l'actualitat el trastorn depressiu és greu i, a més, també cal tenir en compte que es complica aquesta patologia perquè ara també se li ha detectat un trastorn de personalitat histriònica. Existeixen, en conseqüència, els dos requisits que preveu la norma, l'aparició de noves patologies i l'agraujament de les que patia anteriorment.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 18 de Barcelona, en data 6 de novembre de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 320/2008, en virtut de demanda presentada per Doña. Otilia , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.