Sentencia Social Nº 187/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5763/2014 de 15 de Enero de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 5763/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 15 de gener de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 187/2015

En el recurs de suplicació interposat per Pio , María Rosario i Carlos Miguel a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 13 de juny de 2014 dictada en el procediment núm. 185/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part COMISIÓN EUROPEA (Barcelona), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre execució en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de juny de 2014 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMANDO la demanda planteada por los Sres. 1.- Pio , 2.- María Rosario , 3.- Carlos Miguel contra COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS, absuelvo a la parte demandada de las pretensiones en su contra ejercitadas por no constituir la decisión una modificación sustancial de condiciones de trabajo.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.-La Sra. Pio , con D.N.I. nº NUM000 , trabaja para COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS en Barcelona, con antigüedad de 15-4- 1991, con categoría profesional de Secretaria Dirección, realizando una jornada de 37,5 horas semanales (por aplicación del art. 3 de las Condiciones Particulares de Empleo (en adelante CPE) de los agentes locales que desempeñan sus funciones en Madrid y Barcelona).

2.- Doña. María Rosario , con D.N.I. nº NUM001 , trabaja para COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS en Barcelona, con antigüedad de 1-1-1994, con categoría profesional de Agente local, realizando una jornada de 37,5 horas semanales (por aplicación del art. 3 de las Condiciones Particulares de Empleo (en adelante CPE) de los agentes locales que desempeñan sus funciones en Madrid y Barcelona).

3.-La Sra. Carlos Miguel , con N.I.E. NUM002 , trabaja para COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS en Barcelona, con antigüedad de 19-11-1992, con categoría profesional de Oficial administrativa, realizando una jornada de 37,5 horas semanales (por aplicación del art. 3 de las Condiciones Particulares de Empleo (en adelante CPE) de los agentes locales que desempeñan sus funciones en Madrid y Barcelona).

4.-La Dirección General de la Comunicación de la Comisión Europea, a través del Director de la Representación en España, mediante carta de fecha 3 de febrero de 2014, comunicó a los tres trabajadores lo siguiente:

'....El día 31 de enero de 2014 nuestro Director General ha adoptado la decisión de modificación del art. 3 de las Condiciones Particulares de Empleo de los Agentes Locales, en cuyo art. 1 se establece que su horario de trabajo pasará a ser de 40 horas semanales, alineándose dicho horario, así, con la regla general fijada en el Estatuto de los Funcionarios y otros Agentes al servicio de las Instituciones Europeas.

Dicha decisión entra en vigor a partir del mes de febrero de 2014, siendo hoy el primer día en que este nuevo horario entra en vigor.....'.

Docs. 1, 5 y 7 de la actora, que se tienen por reproducidos.

5.-La decisión afecta a 9 trabajadores de Madrid y a 3 trabajadores de Barcelona.

6.-Tanto la modificación del art. 55 del Estatuto de Funcionarios de la Unión Europea como la Decisión 8995 se adoptó tras consultas con organizaciones sindicales y Comité de Personal. Docs. 11 y 12 y 20 y 21 de la Empresa.'

TERCER.Contra aquesta sentència les parts actores, Pio i altres, van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, COMISIÓN EUROPEA (Barcelona). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en matèria de modificació substancial de les condicions de treball, per haver modificat l'empresa la seva jornada laboral, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte demanar la modificació dels fets declarats provats i denunciar la infracció de la normativa legal.

La sentència d'instància va desestimar la demanda argumentant que no havia existit modificació de les condicions de treball, regulada a l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors, sinó que la modificació de la jornada dels actors es fonamenta en que s'havien modificat les normes que regulaven la seva relació laboral, per la qual cosa es tractava d'una norma d'obligat compliment i que tenia com a objectiu que tots els treballadors de la demandada tinguin la mateixa jornada laboral.

SEGON.En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , es demana la modificació del fet provat sisè i que s'afegeixin tres nous fets provats al relat fàctic de la sentència.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal recordar que aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutge s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la seva correcció, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Pel que fa al fet sisè, es demana es substitueixi pel redactat següent: 'El día 17.1.14 el Presidente del Comité Local emitió una nota del tenor literal siguiente: El día 17 de diciembre de 2013, se le sometió al CLP de Bruselas un expediente particularmente sensible relativo a la prolongación del tiempo de trabajo semanal, decidido en el marco de la reforma del Estatuto. Por parte de los miembros de CLP de Bruselas no hay conocimiento de que exista un portavoz de los agentes locales'. Fonamenta la modificació en el document que es troba al foli 378 de les actuacions.

La modificació ha de ser desestimada de forma contundent, perquè consta en els documents que fonamenten el dit fet que la Comissió Europea va endegar un complert període de consultes amb les organitzacions sindicals i amb el Comitè de Personal per l'increment de la jornada dels Agents locals, concretament es tracta del missatge enviat a tota la plantilla pel Vicepresident de la Comissió Europea a càrrec de les relacions institucionals i administració comunicant la necessitat d'incrementar la jornada de tot el personal (doc. nº 11), les actes de reunions mantingudes amb el comitè negociador per a la reforma de l'Estatut dels Funcionaris i el Règim Aplicable als altres Agents de la Comunitat Europea (doc. nº 12), la consulta interserveis de 23 de desembre de 2013 realitzada a la Sra. Pio i a la Sra. Clara (doc. nº 20) i la feta a la Sra. Josefa (doc. 21), per la qual cosa no s'ha evidenciat cap error de la jutgessa d'instància en la valoració de la prova.

Seguidament es demana l'addició d'un nou fet provat, que seria el setè, pel qual es proposa la redacció següent:

'En los contratos de trabajo de los demandantes consta que: 'per tot allò que no estigui regulat en aquest contracte, cal actuar d'acord amb allò disposat a la legislació vigent, i particularment, amb allò disposat a l' article 15 de l'Estatut dels Treballadors, el Reial Decret 2104/84 i el Conveni Col ·lectiu d'oficines i despatxos.

En la cláusula adicional firmada por cada uno de los trabajadores establece que 'los artículos 6 , 7 y 7 bis del régimen aplicable a los otros agentes (Reglamento 259/68 del Consejo, de 29 de febrero de 1968 modificado), la normativa marco por la que se establecen las condiciones de contratación de los agentes locales de la Comisión destinados en las oficinas y Delegaciones en la Unión Europea y las condiciones particulares de empleo de los agentes locales que desempeñan sus funciones en Madrid y Barcelona son aplicables al contrato.

En el artículo 6 de dichas cláusulas adicionales, se establece que: los conflictos entre la institución y el agente local se resolverán ante la jurisdicción competente en virtud de la legislación aplicable en el lugar de trabajo ' art. 5. '

Fonamenta la modificació en els documents que es troben als folis 29-43 de les actuacions.

Tampoc es pot acceptar la dita modificació, perquè encara que és cert el que es vol afegir, no tindria cap virtualitat per a modificar la decisió de la resolució impugnada, perquè no es pot oblidar que els agents locals estan subjectes, com es diu en el fonament de dret tercer de la sentència impugnada, a la Reglamentació Marc de 30.9.2002 , per la que es fixen les condicions d'ocupació dels agents locals de la Comissió, que desenvolupen les seves funcions en les Oficines i Delegacions situades a la Unió Europea, tal com consta en els contractes de treball i això amb independència de que els conflictes entre la institució i l'agent local es resolguin davant la jurisdicció competent, en virtut del que disposi la legislació aplicable en el lloc de treball.

Pel que fa a l'addició del següent nou fet provat, que seria el vuitè, la redacció que es proposa és la següent: 'El articulo 1.1. de las Condiciones Particulares de empleo establece que: 'La presente reglamentación fija las Condiciones Particulares de Empleo (CPE) de los agentes locales de la Comisión Europa que desempeñan sus funciones en España, titulares de un contrato de agente local, en el sentido del Régimen aplicable a los otros agentes (RAA) de duración determinada o indeterminada'. Es fonamenta en el document que es troba al foli 460 de les actuacions.

Tampoc pot tenir èxit la modificació esmentada, perquè es tracta de transcriure una norma en un fet provat, la qual cosa no és possible, tal com ha posat de relleu aquesta Sala amb reiteració i només cal citar la Sentència de data 22.4.2013 , citada per la demandada en el seu escrit d'impugnació del Recurs, perquè en el relat fàctic de la sentència únicament han de constar els fets que s'han acreditat i tinguin relació directa amb la qüestió controvertida.

Per últim, es demana l'addició del fet provat novè, pel que es proposa la redacció següent:

'El artículo 1.1 de la Reglamentación Marco por la que se fijan las condiciones de empleo de los agentes locales que desempeñan sus funciones en las oficinas y delegaciones situadas en la Unión Europea es del tenor literal siguiente:

Sin perjuicio de las condiciones obligatorias fijadas sobre la base de la normativa y de los usos del lugar en el que el agente desempeña sus funciones , la presente reglamentación marco establece ls condiciones generales de empleo de los agentes locales de la Comisión Europea mencionados en el artículo 4 del Régimen aplicable a los otros agentes de las Comunidades Europeas que desempeñan sus funciones dentro de la Unión Europea'.

Es fonamenta la modificació en el foli nº 464. Tampoc es pot accedir la citada modificació. En primer lloc, pels mateixos arguments abans esmentats i, en segon lloc, perquè ja consta en els fets provats primer, segon i tercer, que els actors estan subjectes a la regulació de les Condicions Particulars d'Ocupació dels Agents Locals.

TERCER.En el segon motiu del recurs, que també es troba correctament emparat, ara en l'apartat c) de l' art. 193 de la LRJS , es denuncia la infracció, per no aplicació, de l' art. 41 de l'Estatut dels Treballadors i de l ' art. 138 de la LRJS . Els recurrents al.leguen, en síntesi, el següent: Que en el present litigi és d'aplicació l' art. 41 de l'ET atès que ha existit una autèntica modificació de les condicions de treball i en aquest supòsit la jurisprudència ha posat de relleu que s'havia d'aplicar el dit article, el qual estableix que únicament és lícita la modificació en el cas de que existeixen les causes que relaciona la norma i en el present litigi les dites causes no han estat acreditades.

Així mateix afirma que l'Estatut dels Funcionaris no s'aplica a la relació laboral dels actors i que en cap cas es diu que es modifiquin les Condicions Particulars d'Ocupació dels Agents Locals. A més, la Decisió del 15.4.2014 estableix expressament que no s'aplica als agents locals la perllongació de jornada. Així mateix s'argumenta que no es va seguir el preceptiu període de consultes, per la qual cosa s'ha de declarar la nul.litat de la decisió acordada, i que, en tot cas, les reunions entre els representants de funcionaris i de la Comissió Europea, era per tractar de la modificació de l'art. 55 de l'Estatut dels Funcionaris, que no és aplicable als actors. I, per últim, que s'ha incomplert l'art. 3 de les CPE, atès que s'estableix que la jornada dels actors és de 37,5 hores setmanals i que a la relació laboral que vincula a les parts els és d'aplicació la llei espanyola, per la qual cosa no es pot acceptar que s'obviïn els requisits de l' art. 41 de l'ET i també s'ha deixat d'aplicat l'art. 1 del Reglament Marc pel qual es fixen les condiciones d'ocupació dels agents locals de la CE.

Censura jurídica que s'haurà de desestimar. Pel que fa a la infracció de l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors, la Sala comparteix l'afirmació de la magistrada d'instància, en el sentit de que no és d'aplicació el citat article en aquells casos, com el present, en que la modificació de les condicions de treball no prové d'una decisió unilateral de l'empresa, en que s'ha de seguir el procediment que estableix el dit article i fonamentar la decisió en les causes que s'hi relacionen, sinó que es fa per imperatiu legal, és a dir, perquè una norma així ho ha imposat.

En concret, en el present supòsit, la modificació de la jornada setmanal dels actors es va acordar en aplicació de la Decisió 8995 que va establir que la jornada laboral de tot el personal de la Comissió Europea, funcionari o no, seria de 40 hores setmanals. A la dita decisió va seguir la Decisió de data 31 de gener de 2014 del Director General de Premsa i Comunicació de la Comissió Europea, que és el competent d'acord amb el que disposa l' art. 1.2 de la Reglamentació Marc, en la qual, de la mateixa manera que en els altres Estats membres de la Unió Europea, s'adaptaven les CPE dels recurrents i de la resta d'agents locals de la CE a Espanya, passant a ser la seva jornada de treball de 40 hores setmanals.

En conseqüència, és evident que l'augment de la jornada setmanal de treball dels recurrents no és una modificació substancial de les condicions de treball, regulada a l' art. 41 de l'ET , sinó que la seva aplicació és obligatòria per aplicació de la normativa legal, concretament de la Decisió 8995CE, per la qual es va adaptar la jornada laboral en línia amb la modificació que va introduir el Reglament 1023/2013 en l'Estatut dels Funcionaris de la UE i el règim aplicable als altres agents de la UE. I, en aquest cas, és evident que l'empresa, no ha de seguir el procediment que estableix l'article indicat, ni ha de fonamentar la modificació en una de les causes que, segons el dit article, poden fonamentar una decisió d'aquest tipus.

En aquest sentit s'ha manifestat aquesta Sala en la Sentència de data 27.2.2013 , en la que es va desestimar una demanda de conflicte col.lectiu interposat pels treballadors de TVC, en la que també s'havia augmentat la jornada de treball de 35 a 37,5 h. en la que es diu que 'las modificacions operadas tienen apoyo en la DA 71ª de la Ley 2/2012 y en la nueva redacción dada al art. 34.1 del ET por la Ley 3/2012, por lo que no era preciso acudir a la vía del art. 41 del ET , al no fundarse las modificacions introducidas en causes técnicas, organizativas, productives o económicas, sinó en la aplicación de una disposición legal que impone la aplicación a las sociedades mercantiles en cuyo capital social participen, directa o indirecta de, entre otras, la Administracion General del Estado, de las Comunidades Autónomas o de las Entidades que integran la Administración Local o de organismes autónomos, sea superior al 50%.......'.

Per tant, s'ha de refusar l.al.legació, atès que en tractar-se -com s'ha raonat àmpliament- d'una decisió derivada de l'aplicació d'una norma legal, no calia que la demandada acudís al citat procediment, atès que el compliment de la llei és d'obligat acatament i es troba fora del poder de disposició de les parts.

Això no obstant, i encara que s'entengués d'aplicació al present supòsit el que disposa l' art. 41 de l'E.T . la Sala estima que la decisió s'hauria pres d'acord amb les formalitats procedimentals que estableix el dit article, atès que consta que es va consultar als representants legals dels treballadors i s'hauria d'entendre recolzada per les causes que estableix l'esmentat article, concretament en les causes organitzatives, perquè és evident que una mesura que el que tracta és d'aconseguir que tots els treballadors de la demandada tinguin la mateixa jornada laboral, per tal d'optimitzar els recursos de la Comissió, entraria dins d'aquesta causa i s'hauria de qualificar com justificada.

QUART.Pel que fa a que la Decisió 8995 no és aplicable als recurrents, també s'ha de desestimar, perquè el seu art. 1 estableix que s'aplicarà 'al conjunto de miembros del personal de la Comisión cubiertos por el Estatuto y por el RAA independientemente del grupo de función o del grado al que pertenezcan' i el RAA és una norma que regula també el règim dels agents locals, sense realitzar cap tipus de distinció, per la qual cosa, en tractar-se d'una norma de Dret Europeu, que gaudeix d'aplicació directa i prioritària sobre la normativa espanyola, la dita Decisió va ser aplicada als agents locals que prestaven serveis a Espanya (igual que a la resta que presten serveis a la CE).

En relació amb que la Decisió de 15.4.2014 exclou als agents locals del seu àmbit d'aplicació, el que reforçaria la no aplicació de la Decisió 8995 als recurrents, també s'ha de desestimar. Tal com assenyala la demandada, en el seu escrit d'impugnació del recurs, l'art. 1.1. de la Decisió de 15.4.2014 té la mateixa redacció que la Decisió 8995 i, per tant, és d'aplicació a tot el personal de la Comissió Europea.

És cert que l'art. 1.2 exclou de l'àmbit d'aplicació els agents locals que presten serveis en 'delegacions de la Unió Europea', però és que aquests agents locals són aquells que estan adscrits a les delegacions de la UE en tercers països (no en Estats membres de la UE), integrats en el Servei Europeu d'Acció Exterior, la base legal del qual és l' art. 27.3 del TUE i que es creà per la Decisió del Consell 2010/427, de 26 de juliol, per la que s'estableix l'organització i el funcionament del Servei Europeu d'Acció Exterior, atès que en l'art. 1.4 de la dita Decisió consta que 'el SEAE constarà de una administración central y de las delegacions de la Union en terceros paises y organizaciones Internacionales'. I l'art. 6 estableix que 'el SEAE estarà integrado por funcionarios y otros agentes de la Unión Europea, incluídos miembros del personal de los Servicios diplomáticos de los Estados miembros nombrados en calidad de agentes temporales'.

És a dir, no es poden confondre els agents locals exclosos per l'art. 1.2. de l'àmbit d'aplicació de la Decisió de 15.4.2014, que són aquells que presten serveis en Estats no membres de la UE, amb els agents locals que presten serveis en Estat Membres, com els demandants. Per tant, la Decisió de 15.4.2014 és plenament aplicable als demandants, però no ho és als agents locals de les 'delegacions de la UE', les quals únicament existeixen en tercers països no membres de la UE.

Així mateix cal refusar que s'hagi vulnerat l'art. 3 de les CPE que establien una jornada de 37,5 hores setmanals, perquè aquesta es pot modificar sempre que es respecti el procediment establert i l'art. 1.2 de la Reglamentació Marc estableix que les CPE seran fixades pel Director General de Premsa i Comunicació. Per això, després de l'aprovació de la Decisió 8995, va ser el Sr. Director General de Premsa i Comunicació, és a dir, la persona competent per a modificar les CPE dels recurrents, qui va emetre la Decisió de 31.1.2014, per la qual es va adaptar la jornada setmanal dels demandants a la de la resta de personal de les institucions europees.

Pel que fa a l'al.legació de que la relació laboral dels actors es regeix pel que estableix la normativa espanyola, d'acord amb l' art. 14 de les CPE i l ' art. 1 de la Reglamentació Marco, cal dir que la dita relació laboral es regeix pel RAA, per la Reglamentació Marc i per les CPE i l'art. 14 de les CPE estableix que l'extinció del contracte de treball s'haurà de regir pel que estableix la legislació espanyola. És a dir, el dit article el que disposa és que únicament aquesta qüestió estarà regulada per la Llei espanyola, la qual cosa significa que no es pot estendre a altres supòsits. En el mateix sentit l'art. 25 de la Reglamentació Marc.

En conseqüència, doncs, l'ampliació de la jornada dels recurrents s'emmarca en una modificació global a nivell europeu, respectuosa amb la jornada laboral ordinària que estableix l'Estatut dels Treballadors, per la qual cosa el motiu, com hem avançat anteriorment, ha de ser desestimat.

La desestimació del motiu suposa la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Don. Pio , Carlos Miguel i Doña. María Rosario contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 22 de Barcelona, en data 13 de juny de 2014 , que va recaure en les Actuacions núm. 185/2014, en virtut de demanda presentada pels dits Srs. contra la COMISSIÓ EUROPEA (Barcelona), en reclamació per modificació substancial de condicions de treball, i, en conseqüència, hem de ratificar i ratifiquem la resolució d'instància.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.