Sentencia Social Nº 1871/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 358/2007 de 03 de Marzo de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

Barcelona, 3 de març de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1871/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 12 de setembre de 2007 dictada en el procediment núm. 358/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Rocío , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.

Antecedentes

Primer. En data 17.05.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de setembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda interpuesta por Dª Rocío frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que la actora se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de total, con derecho a percibir la prestación correspondiente en cuantía del 55% de la base reguladora de 721,53 euros y con efectos de 16-12-06, condenando a la entidad demandada a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes."

Tanmateix en data 1 d' octubre de 2007 es va dictar interlocutòria la part dispositiva de la qual a lletra deia:

"Se aclara la sentencia dictada en las presentes actuaciones, debiendo quedar el fallo de la misma redactado en los siguientes términos: Estimando la demanda interpuesta por Dª Rocío frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que la actora se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de total cualificada, con derecho a percibir la prestación correspondiente en cuantía del 75% de la base reguladora de 721,53 euros y con efectos de 16-2-06, condenando a la entidad demandada a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. La actora, Dª Rocío , con DNI nº NUM000 , nacida el 26-9-43, consta afiliada a la Seguridad Social con el nº NUM001 y de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos por su profesión habitual de comercio al por mayor de frutas y verduras. Desde el 1-10-06 tiene suscrito Convenio Especial.

SEGUNDO. En fecha 29-8-06 inició un período de incapacidad temporal y el día 30-11-06 solicitó la prestación por incapacidad permanente, que le fue denegada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social por resolución de 23-1-07, por considerar que sus lesiones no eran constitutivas de la incapacidad solicitada. Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Lumboartrosis con repercusión funcional moderada".

TERCERO. Frente a esa resolución la actora interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 2-4-07.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 721,53 euros y la fecha de efectos es de 16-12-06.

QUINTO. La actora presenta antecedentes de hernia discal intervenida hace tres años; aplastamiento D7 en el año 2006 con clínica de lumbalgia; radiculopatías S1 izquierda y L5 izquierda crónicas, con leve pérdida de unidades motoras y sin signos de denervación activas o actual; cervicoartrosis moderada; patología respiratoria con afectación ventilatoria leve-moderada; espolones calcáneos bilaterales, con dedos en garra 2º, 3º y 4º bilateral; osteopenia y osteoporosis.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent total , recorre l'Institut Nacional de la Seguretat Social, emparat en la via de l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral, denunciant la infracció de l'art. 137 4 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que la treballadora no està incapacitada per a la realització de totes o de les tasques bàsiques de la seva professió habitual, demanant es deixi sense efecte la declaració de incapacitat permanent feta a la sentència.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991- que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament. D'altra banda, pel que fa al grau de total, com s'indica a la STS de 26.06.1991, l'art. 137, en referir-se a la incapacitat permanent total -en relació, mentre no es produeixi el desenvolupament reglamentari amb l'establert a l' art. 12.2 de l'Ordre de 15 d'abril de 1969- la refereix a la professió habitual. Això ha comportat que la jurisprudència hagi vingut destacant reiteradament -entre d'altres, SSTS de 12.06.1986 i 24.07.1986, entre moltes d'altres- el caràcter essencial i determinant de la professió en la qualificació jurídica de la situació residual de l'afectat; de tal forma que, unes mateixes lesions o seqüeles poder ser constitutives o no d'incapacitat permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat.

En el present cas la demandant, titular de comerç de fruita i verdura i ara de seixanta-cinc anys d'edat pateix " La actora presenta antecedentes de hernia discal intervenida hace tres años; aplastamiento D7 en el año 2006 con clínica de lumbalgia; radiculopatías S1 izquierda y L5 izquierda crónicas, con leve pérdida de unidades motoras y sin signos de denervación activas o actual; cervicoartrosis moderada; patología respiratoria con afectación ventilatoria leve-moderada; espolones calcáneos bilaterales, con dedos en garra 2º, 3º y 4º bilateral; osteopenia y osteoporosis.", malalties que, tal com s'argumenta a la sentència li produeixen impossibilitat de bipedestació i deambulació mantingudes i constants durant tota la jornada laboral, així com per a tasques d'esforç i mobilització de pesos, per la qual cosa no pot desenvolupar correctament la seva feina amb mínima eficàcia i permanència en condicions normals del mercat de treball, i la sentència del Jutjat ha aplicat amb correcció el precepte legal que es diu infringit i per tant el motiu i el recurs han de ser desestimats i confirmada íntegrament la mateixa.

Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs de suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la sentència de 12 de setembre de 2007 del Jutjat Social número 24 de Barcelona, que confirmem íntegrament.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.