Sentencia Social Nº 194/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 9814/2005 de 12 de Enero de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 12 de gener de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 194/2007

En el recurs de suplicació interposat per Estructuras Espamar, S.L. a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 23 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 174/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Comsa, S.A. i Alonso , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 11 de març de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent: " Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Estructuras Espamar S.L. contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), la Tesoreria General de la Seguridad Social (TGSS),. Comsa S.A. y D. Alonso , sobre Recargo de Prestaciones por Falta de Medidas de Seguridad debo confirmar y confirmo la resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de fecha 17 de enero de 2005 " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- D. Alonso , mayor de edad, con D.N.I. nº NUM000 trabajaba por cuenta ajena para la empresa demandante, Estructuras Espamar S.L., (hecho no controvertido).

2.- El dia 31 de octubre de 2003, aproximadamente a las 11 horas el Sr. Alonso se encontraba sobre una escalera de mano, a una altura de unos 80 centímetros de altura, enderezando unas esperas de 12 milimetros, enganchándose el pantalón con una de las escaleras, cayendo hasta el suelo, rompiéndose tibia y peroné derechas.

3.- D. Alonso fue declarado en situación de incapacidad temporal, derivada de accidente de trabajo, desde el 31-10-04 hasta el 04-03-05.

4.- Por resolución de fecha 5 de marzo de 2004 el Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya impuso a la empresa demandante solidariamente junto con COMSA S.A. una sanción de 3000 euros de multa con consecuencia del accidente de trabajo sufrido por el Sr. Alonso .

5.- El INSS dictó resolución el dia 15 de octubre de 2004, declarando la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo, y acordando que las prestaciones de Seguridad Social derivadas del accidente de trabajo sean incrementadasx en el 30% con cargo a la empresa demandante.

6.- Contra la anterior resolución la empresa demandante interpuso reclamación previa, que se da aquí por integramente reproducida, que fue desestimada por resoolución de fecha 17 de enero de 2.005.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda contra el recàrrec del 30% en les prestacions de incapacitat temporal, per falta de mesures de seguretat, establert per resolució de l'INSS, presenta recurs l'empresa demandada que ha estat impugnat pel treballador accidentat i per la companyia codemandada.

SEGON. Com a primer motiu del recurs, sol licita l'empresa demandada la addició de un fet provat segon i la modificació del fet provat tercer, per la via de l'article 191 b) de la LPL , que s'examinaran a continuació. S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

TERCER. Doncs bé, entrant en l'examen concret de les propostes de modificació, s'arriba a la conclusió següent:

A)S'ha d'admetre l'addició del fet provat primer bis (segon, diu el recurrent), ja que és dedueix de la documental que cita, que no ha estat valorada i reflecteix una categoria professional i antiguitat que són rellevants i una conducta de l'empresa i el treballador que podria tenir una indubtable transcendència en la resolució del litigi, ja que dins de les normes que regulen la prevenció, la informació i formació dels treballadors sobre l'ús dels instruments de treball és una de les essencials. Els folis 73, 80 a 84, 85 a 88, 89 a 94, 95 i 96 a 103, 104 a 108, 109 a 114, 115 a 116 i 117, es dedueix el que proposa el recurrent i ha de ser afegit, en el sentit següent: "D. Alonso inició su prestación de servicios para la empresa demandante en fecha 29.04.03, con la categoria profesional de Oficial de 1ª. Desde su ingreso, recibió mensualmente información sobre riesgos laborales y, en concreto, en seis ocasiones sobre la forma de trabajar en altura. En fecha 17 de setiembre de 2003, asistió a un curso sobre riesgos laborales en la construcción".

B) La modificació del fet provat tercer, en canvi, no pot ser atesa, per manca de transcendència, ja que precisa les conseqüències de l'accident en les lesions del treballador que ja queden descrites en el relat fàctic de la sentència, de la que es dedueix que el recàrrec és sobre les prestacions de incapacitat temporal, i les lesions es concreten en la fractura de tíbia i peroné drets (fet provat 2).

QUART. Com a segon motiu del recurs, per la via de l'article 191 c) del ET , al lega el recurrent la infracció de normes substantives o de jurisprudència, concretament la infracció de l'article 123 de la LGSS, Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny , així com la jurisprudència dictada en interpretació d'aquest precepte, indicant que el recàrrec te caràcter restrictiu, s'ha de imposar, com a mesura sancionadora amb criteris de racionalitat i que exigeix la tipificació de la mesura de seguretat concreta suposadament infringida per l'empresa, que indica el demandant que ni es dedueix de l'Acta de la Inspecció de Treball ni de la sentència impugnada. Cita les sentències del TSJMadrid de 21-03-02, C Valenciana de 5814-02, i del TSJCatalunya, de 10-12-2001.

També argumenta el recurrent que l'apartat 3 a) part C) Annex IV del Reial Decret 1627/1997 , no estableix cap obligació de posar mesures de seguretat en alçades inferiors a dos metres, indicant que no s'ha provat que en la execució del treball la companyia recurrent no posés a disposició del treballador les cistelles elevadores a les que fa referència la Inspecció de Treball.

CINQUÈ. L'article 14 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals declara el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de seguretat en el treball el que es relaciona amb el deure empresarial de protecció dels treballadors i comporta que aquell ha d'adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat dels treballadors. Atès l'article 15 de l'esmentada llei, l'empresari hauria d'haver adoptat en aquest cas mesures adequades per a evitar el risc o combatre'l en el seu origen i substituir els elements perillosos per altres que ofereixin seguretat.

Els elements configuradors de la mesura sancionatòria aquí analitzada (atesa continua i pacífica jurisprudència continguda, entre d'altres, en les SSTS 8.3, 16.11.93, 12.2 i 20.5.94) segons la seva conformació legal i doctrinal són els següents: a) Que hagi ocorregut un accident de treball que doni lloc a prestacions del sistema de Seguretat Social; b) Incompliment de les mesures de Seguretat i Higiene en el Treball, bé generals, bé específiques; i, c) L'existència d'un nexe causal entre l'accident i l'esmenta't incompliment.

Del fet provat cinquè es dedueix que l'accident es va produir quan el treballador, Oficial primera, que havia disposat de informació prèvia sobre treball en alçades, i portava 6 mesos treballant a l'empresa, estava pujat a una escala de ma, a uns 80 cm. d'alçada realitzant una feina de bimanuallitat, i es va caure en enganxar-se els pantalons, motiu pel qual va perdre l'equilibri i va caure a terra.

Tal com valora la sentència de instància, recollint l'informe exhaustiu de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, coincident amb el mateix document de informació del accident que aporta la part demandant, en el supòsit jutjat s'ha provat que l'empresa demandada va incomplir les mesures de seguretat específiques, consistents en no dotar de un instrument de treball idoni ja que la escala de mà, en casos de labors que requereixin bimanualitat està indicada com a perillosa, en el mateix Pla de Salut laboral de la companyia. Per altra banda, es constata la infracció de l'article 10.a) del Reial Decret 1627/97, de 24 d'octubre , que exigeix el manteniment de la obra en bon estat de ordre i neteja, fet que en el cas que ens ocupa es va provar que no es garantia i que havia agreujat la lesió del treballador provocada per la caiguda.

Si bé és cert, com indica el recurrent, que les normes de seguretat, contingudes en l'Annex IV Part C Apartat 3 del RD 1627-97, de 24 d'octubre , sobre disposicions mínimes de seguretat en les obres de construcció, conforme a la qual s'han de protegir les plataformes, forats i obertures existents en les obres, quan suposin un risc de caiguda d'alçada, fixa aquesta en una superior a dos metres, això tampoc implica que es puguin avalar, per casos d'alçada inferior, els instruments no idonis i perillosos, com és l'escala de mà que usava l'accidentat.

SISÈ. La sentència del TS, dictada en data 8 d'octubre de 2001 (RJ 20031424), en un procediment de similar objecte, aplicable al cas indica que:

"La vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre (RCL 19953053), norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia . Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que «en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...». En el apartado 4 del artículo 15 señala «que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador». Finalmente, el artículo 17.1 establece «que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores». Del juego de estos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aun en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones."

En el mateix sentit es pot citar la sentència d'aquesta Sala Social de data 30 de març de 2005 (R.6933/2003), que diu: "(...) conviene señalar, que en base únicamente a la inexistencia de falta de medidas de seguridad, no puede rechazarse la responsabilidad empresarial por negligencia, dentro del criterio de responsabilidad civil que establece el artículo 1.101 del Código Civil , si ha habido falta de cuidado o culpa "in vigilando" empresarial que haya contribuido al resultado lesivo, pues por imperativo legal - artículos 4.2d) y 19 del Estatuto de los Trabajadores y 14 y 15 de Ley de Previsión de riesgos laborales - el empresario está obligado a proteger al trabajador incluso de sus propias imprudencias"

Constatada aquesta infracció de les obligacions empresarials, s'ha de desestimar el recurs, excepte pel que fa a la modificació dels fets provats abans esmentada i confirmar íntegrament la decisió de la sentència de instància.

SETÈ. En desestimar-se el recurs de suplicació, les costes s'hauran d'imposar a la part vençuda, tal com estableix l' article 233 de la LPL i s'ha d'acordar també la pèrdua dels dipòsits i consignacions, segons l' article 202 de la mateixa Llei processal .

Pels fonaments jurídics abans exposats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per ESTRUCTURAS ESPAMAR, S.L., contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 26 de Barcelona, dictada en data 23 de juny de 2005, en el procediment número 174-05 , en matèria de recàrrec per manca mesures de seguretat, seguida pel recurrent contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, COMSA, S.A. i Alonso . Confirmar en tots els seus punts la decisió de la sentència dictada pel jutjat social.

Es condemna al demandant a que pagui els honoraris d'advocats corresponents a la impugnació del recurs, que xifrem en 200 euros, per a cadascú, concretament a favor de COMSA, S.A. i Alonso .

S'acorda la pèrdua del dipòsit al qual es donarà la destinació legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.