Sentencia SOCIAL Nº 1942/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 594/2018 de 27 de Marzo de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08187 - 44 - 4 - 2016 - 8024569

EL

Recurs de Suplicació: 594/2018

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

Barcelona, 27 de març de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1942/2018

En el recurs de suplicació interposat per Limpiezas Deyse, S.L. a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 16 de novembre de 2017 , dictada en el procediment núm. 355/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Elisenda , Micaela , Norberto i Fondo de Garantía Salarial, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de novembre de 2017 , que contenia la decisió següent:

'Que, estimando parcialmente la demanda presentada por de Elisenda , Micaela y Norberto frente a NET BRILL, S.L. y al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL:

a) Debo condenar y condeno a NET BRILL, S.L. a abonar a los actores las siguientes cantidades, que se verán incrementadas en un 10% en concepto de interés por mora:

- Elisenda : 3.753,80 euros

- Micaela : 3.659,25 euros

- Norberto : 5.392,46 euros

b) Debo absolver y absuelvo al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL de las pretensiones deducidas en su contra, sin perjuicio de la responsabilidad legal subsidiaria conforme al art. 33 ET .'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.-Los actores han venido prestando servicios bajo la dependencia de NET BRILL, S.L. con las siguientes condiciones laborales:

- Elisenda , con una antigüedad de 18.9.2007, categoría profesional de conserje y salario bruto diario de 43,75 euros, incluida la parte proporcional de pagas extras, según convenio.

- Micaela , con una antigüedad de 19.8.2007, categoría profesional de conserje y salario bruto diario de 43,75 euros, incluida la parte proporcional de pagas extras, según convenio.

- Norberto , con una antigüedad de 15.7.2013, categoría profesional de conserje y salario bruto diario de 47,83 euros, incluida la parte proporcional de pagas extras, según convenio.

SEGUNDO.-En fecha 1.6.2012 la Comunidad de Propietarios DIRECCION000 , gestora del inmueble ' DIRECCION001 ', y la demandada NET BRILL, S.L. formalizaron un contrato para prestación de servicios de auxiliar de seguridad, consistente en servicio de conserjería de 24 horas al día 365 días.

En el anexo se hace constar que 'todo el personal adscrito al servicio de conserjería que presta servicio en este centro de trabajo pasará a cargo de la nueva adjudicataria, en el supuesto de que esto se produzca, subrogándose la totalidad de la plantilla en la fecha de inicio de la nueva empresa entrante para el desempeño de los servicios objeto de este contrato'.

TERCERO.-Asimismo en fecha 15.12.2013 la misma comunidad de propietarios y la empresa demandada suscribieron un contrato de arrendamiento de servicios por el que ésta pasaría a realizar servicios de limpieza para dicha comunidad.

CUARTO.- En fecha 15.5.2012 la empresa demandada remitió a las actoras Elisenda y Micaela sendas cartas de subrogación en que se indicaba que a partir del citado día 15.5.2012 dicha empresa pasaba a ser la adjudicataria del servicio del centro edificio DIRECCION000 donde prestaban servicios, lo que comportaba que a partir de dicha fecha pasarían a prestar servicios para dicha empresa.

En dichas misivas se indicaba que se respetaría la modalidad de contrato, categoría y antigüedad que tuvieran reconocidos en la anterior empresa adjudicataria, siendo en el caso de Elisenda la de una antigüedad de 18.9.2007 y categoría de auxiliar de control; y en el caso de Micaela la antigüedad de 19.8.2007 y categoría deauxiliar de control.

QUINTO.-Las actoras inicialmente prestaban servicios para la empresa SERVIMAX SERVICIOS GENERALES, S.A., rigiéndose las relaciones laborales por el Convenio colectivo de empresa SERVIMAX SERVICIOS GENERALES, S.A.

Después de producirse la subrogación, la empresa demandada continúa aplicando

a dichas actoras la estructura salarial y cuantías prevista en el citado Convenio colectivo de la empresa cedente publicado en el BOE de 18.7.2012. En el artículo 4 relativo al ámbito temporal se fijaba que entraría en vigor el 1 de enero de 2012, con independencia de la fecha de su publicación en el BPE y que mantendría su vigencia hasta el 31 de diciembre de 2014, y una vez finalizado el plazo previsto, en caso de no alcanzarse un nuevo acuerdo, la vigencia de dicho convenio se extendería hasta el 31.12.2018. Así percibían:

1) Elisenda :

-Salario base: 651,72 euros

-Antigüedad consolidada: 34,99 euros

-Complemento personal voluntario: variable

-Plus vestuario: 64,86 euros

-Plus transporte: 102 euros.

2) Micaela :

-Salario base: 651,72 euros

-Antigüedad consolidada: 34,99 euros

-Complemento personal voluntario: variable

-Plus vestuario: 64,86 euros

-Plus transporte: 102 euros.

SEXTO.- Norberto suscribió con la empresa demandada los siguientes contratos, indicando la fecha de la baja

-15.7.2013 contrato de interinidad a tiempo parcial con duración, baja el 16.9.2013

-19.9.2013contrato eventual por circunstancias de la producción a tiempo completo baja el 30.9.2013

-3.10.2013 contrato eventual por circunstancias de la producción a tiempo completo, baja el 29.10.2013

-1.11.2013 contrato eventual por circunstancias de la producción a tiempo completo, baja el 1.2.2014

-17.2.2014 contrato de interinidad a tiempo completo

En el contrato se hacía constar que prestaba servicios en la categoría de conserje, y que la relación laboral se regía por el Convenio colectivo de serveis auxilaris.

SÉPTIMO.-En las nóminas del trabajador Norberto figuraba como categoría la de grupo 1, y su estructura salarial era la siguiente:

-Salario base: 656,80 euros

-Complemento personal voluntario: variable

-Plus vestuario: 44,15 euros

-Plus transporte: 116,18 euros

OCTAVO.- Norberto prestaba servicios para la empresa demandada en el turno de noche.

NOVENO.-En fecha 9.5.2016 EULEN remitió burofax a NET BRILL, S.L. aduciendo que no procedería a la subrogación de los actores habida cuenta de que se encontraban los tres adscritos al servicio de conserjería y no al servicio de limpieza, no siendo, por ello, aplicable el Convenio colectivo de limpieza.

DÉCIMO.-En fecha 13.5.2016 la demandada NET BRILL, S.L. notificó a los actores sendas cartas de despido con fecha de efectos 15.5.2016 por causas objetivas (productivas y organizativas), como consecuencia de la extinción de la contrata en que prestaban servicios.

UNDÉCIMO.-Los tres actores presentaron demanda de despido contra NET BRILL, S.L., EULEN, S.A. y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, que fue turnada al Juzgado de lo Social nº 2 de Sabadell dando origen a los autos 351/2016. En fecha 25.5.2017 recayó sentencia nº 160/2017 en que se consideraba aplicable el Convenio colectivo de trabajo del sector de limpieza de edificios y locales de Cataluña para los años 2010-2013, DOGC de 22.2.2012 y en concreto su artículo 65 referido a la subrogación de los trabajadores. En su fallo se disponía la estimación parcial de la demanda, declarando improcedente los despidos de los actores de fecha 16.5.2016 y se condenaba a EULEN, S.A. a que optase en el plazo de 5 días desde la notificación de la sentencia entre la readmisión de los trabajadores o el abono de una indemnización que fijaba para cada uno de ellos; se absolvía a NET BRILL, S.L. de todas las pretensiones deducidas en su contra por la parte actora; y se condenaba a los demandantes a reintegrar a NET BRILL las cuantías que percibieron en concepto de indemnización legal por despido por causas objetivas, absolviendo al FOGASA sin perjuicio de sus responsabilidades legales para el supuesto de insolvencia empresarial.

Frente a dicha sentencia se interpuso por EULEN, S.A. recurso de suplicación, y conferido traslado NET BRILL, S.L. presentó escrito el 13.7.2017 de impugnación al

referido recurso de suplicación, manteniendo que en el caso de los conserjes que prestan servicios en empresas dedicadas a la actividad de limpieza y auxiliar de conserjería como NETBRILL y EULEN les resultan de aplicación los Convenio colectivos del sector de limpieza y, por ende, la garantía de subrogación del personal en casos de cambio de adjudicataria de los servicios.

DUODÉCIMO.-Resulta de aplicación el Convenio colectivo de trabajo del sector de limpieza de edificios y locales de Cataluña para los años 2010-2013 , DOGC de 22.2.2012

DÉCIMO TERCERO.-La empresa debe a los actores las siguientes cantidades:

- Elisenda :

Periodo

Junio 2015

Extra verano 2015

Julio 2015

Agosto 2015

Septiembre 2015

Octubre 2015

Noviembre 2015

Diciembre 2015

Extra Navidad

Enero 2016

Febrero 2016

Marzo 2016

Extra beneficios

Abril 2016

Mayo 2016

Liq. vacaciones

Liq. Paga junio

Liq. Paga navidad

Liq. P. beneficios

Total

Cobró

1.048,83

686,71

788,71

853,57

1.159,64 -

971,07

968,67

971,07

686,71

1.050,98

968,79

973,57

0

971,57

381,63

306,73

600,87

257,52

0

13.646,64

Debió cobrar

1.031,53

1.031,53

1.031,53

1.031,53

1.031,53

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

532,3

399,22

931,52

399,22

399,22

17.400,44

Diferencia

17,3

344,82

242,82

177,96

-128,11

93,52

95,92

93,52

377,88

13,61

95,80

91,02

1.064,59

93,02

150,67

92,49

330,65

141,7

399,22

3.753,80 euros

- Micaela :

Periodo

Junio 2015

Extra verano 2015

Julio 2015

Agosto 2015

Septiembre 2015

Octubre 2015

Noviembre 2015

Diciembre 2015

Extra Navidad

Enero 2016

Febrero 2016

Marzo 2016

Extra beneficios

Abril 2016

Mayo 2016

Liq. vacaciones

Liq. Paga junio

Liq. Paga navidad

Liq. P. beneficios

Total

Cobró

968,67

686,71

1044,03

853,57

969,18

1.048,83

955,57

1.057,23

686,71

1.046,43

893,43

1.048,57

0

968,57

381,63

306,73

600,87

257,52

0

13.774,25

Debió cobrar

1.031,53

1.031,53

1.031,53

1.031,53

1.031,53

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

1.064,59

532,3

399,22

931,52

399,22

399,22

17.433,52

Diferencia

62,86

344,82

-12,5

177,96

95,41

15,76

109,02

7,36

377,88

18,16

171,16

16,02

1.064,59

96,02

150,67

92,49

330,65

141,7

399,22

3.659,25

- Norberto :

Periodo

Junio 2015

Extra verano 2015

Julio 2015

Agosto 2015

Septiembre 2015

Octubre 2015

Noviembre 2015

Diciembre 2015

Extra Navidad

Enero 2016

Febrero 2016

Marzo 2016

Extra beneficios

Abril 2016

Mayo 2016

Liq. vacaciones

Liq. Paga junio

Liq. Paga navidad

Liq. P. beneficios

Total

Cobró

931,03

656,8

932,23

817,13

932,01

932,23

929,83

1007,59

656,08

1.157,48

968,83

1.007,13

0

929,13

395,39

293,64

574,70

246,30

0

13.368,25

Debió cobrar

1.205,07

998,48

1.205,07

1.205,07

1.205,07

1.205,07

1.205,07

1.205,07

948,48

1.205,07

1.205,07

1.205,07

998,48

1.205,07

512,54

374,43

873,67

374,43

374,43

18.760,71

Diferencia

274.04

341,68

272,84

387,94

273,06

272,84

275,24

197,48

342,40

47,59

236,24

197,94

998,48

275,94

117,15

80,79

298,97

128,13

374,43

5.392,46 euros

DÉCIMO CUARTO.-La parte demandante presentó papeleta de conciliación que fue registrada por el órgano correspondiente del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya el 13.6.2016; y en fecha 5.7.2016 tuvo lugar el preceptivo acto de conciliación ante el referido órgano, con el resultado de sin avenencia.

Tercer.En data 29 de novembre de 2017 es va dictar interlocutòria d'aclariment, la part dispositiva de la qual és com segueix:

' Que debo rectificar y rectrifico de oficio el error material de la sentencia nº 269/2017 de 16 de noviembre dictada en las presentes actuaciones, de forma que en el encabezamiento y fallo donde dice NET BRILL, S.L. debe entenderse LIMPIEZA DEYSE, S.L.'

Quart.- Contra aquesta sentència la part demandada Limpiezas Deyse SL, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència que estima la demanda en part, i condemna a l'empresa demandada al pagament de les diferències salarials que consten, presenta recurs la citada entitat condemnada, que ha estat impugnat.

El recurs es formula amb dos primers motius de revisió fàctica, per la via de l' art. 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social .

El primer motiu, sol licita la revisió dels fets provats 12è i 13è, per tal que es redacti en el sentit de què:

1.- Fet provat 12è: on es diu 'resulta de aplicación', es digui 'en caso de considerarse aplicable el convenio del sector de limpieza, sería aplicable ...'

2.- Fet provat 13è: on es diu 'la empresa debe a los actores ...', es digui ' en caso de considerarse aplicable a efectos salariales el referido convenio del sector de limpieza..'

Indica correctament el recurs, que la redacció dels fets provats, tal com s'expressa, i en el sentit més estrictament literal seria predeterminant de la decisió, doncs el conveni aplicable a l'empresa ha estat una qüestió jurídica central en aquest litigi i s'ha de resoldre entrant en el fons de l'assumpte, tal com fa la sentència en realitat, per la qual cosa l'error és més formal i de redacció que de contingut. Tanmateix, ja que no es demana la nul litat dels fets, ni es discuteix el valor de les diferències que es reclamen, si prospera el raonament jurídic, s'admet aquest primer motiu del recurs, per tal que la redacció quedi exposada com descriu el demandant.

SEGON. El segon motiu del recurs, per la via de l' art. 193 b) de la LRJS , proposa afegir al fet provat tretzè, la redacció següent:

'Asimismo los actores cobraron en la nómina-finiquito las siguientes cantidades en concepto de compensación por preaviso por despido objectivo: Elisenda un total de 357,89 € brutos, Micaela un total de 357,89 € brutos y Norberto un total de 339,69 € brutos (Documentos número 16, 23 i 29 del ramo de prueba de la demanda)'.

La finalitat de la inclusió de la percepció d'aquestes quantitats podria prosperar, però hauria de ser d'acord amb una correlativa censura jurídica, que no ha estat correctament formulada, ja que sosté la compensació dels deutes, sense cita de cap precepte legal. També s'adverteix que no ha estat objecte del litigi la determinació de les quantitats cobrades en concepte de preavís, sinó de salaris. En conseqüència, es desestima la pretensió revisora en aquest punt.

TERCER.El següent motiu del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , al lega l'existència d'un procediment judicial previ, d'acomiadament, en el què diu que es discuteix la subrogació de l'empresa d'acord amb l' art. 65 del Conveni Col lectiu d'edificis i locals, que podria tenir efectes en aquest litigi. Diu que els dos procediments valoren la mateixa qüestió jurídica, consistent en l'aplicació del Conveni Col lectiu del personal de neteja als conserges. Diu que per tal motiu en el seu moment va instar la suspensió del judici, que no li va ser admesa.

Però no cita cap precepte legal ni jurisprudència - que no ho és una sentència del TSJ de Madrid- i per tant el motiu no pot prosperar, per estar defectuosament plantejat. Si bé és cert que la litispendència o la cosa jutjada material, podria ser apreciable inclús d'ofici, en base al principi de seguretat jurídica, també ho és que consta en la sentència impugnada que en el procediment anterior d'acomiadament, es va aplicar el conveni col lectiu del sector de neteja d'edificis i locals, en base al qual es va entendre que era responsable de l'acomiadament la part codemandada EULEN, S.A., per subrogació en el contracte, i en l'escrit d' impugnació, l'empresa demandada ara no va oposar-se a tal raonament, sostenint que era aplicable a les activitats de consergeria el conveni de neteja d'edificis i locals, contradictòriament amb el fet que ara vol fer valdre respecte a l'aplicació d'un altre conveni a la seva conveniència. La magistrada del jutjat social va constar aquesta qüestió en els fet provat onzè, que no es qüestiona per la part recurrent. Per tant, el motiu s'ha de desestimar.

QUART.El següent motiu del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , denuncia la infracció dels articles 44-4 i 90.4 de l'Estatut dels Treballadors, així com la jurisprudència interpretativa, en relació amb les actores Elisenda i Micaela .

Diu que resulta d'aplicació a les dues demandants, a efectes salarials, el conveni de l'empresa SERVIMAX, per ser el que era aplicable en el moment de la subrogació, l'any moment en què van ser traspassades a Limpiezas Deyse des de Servimax. Cita a l'efecte també els articles següents:

Art. 84-2 de l'ET , sobre la preferència del conveni d'empresa sobre el de sector.

Part 44.4 ET, per que obliga a l'empresa cessionària a mantenir els convenis que siguin d'aplicació en el moment de la successió....

Diu que no entra en contradicció diu amb la aplicabilitat del Conveni Col lectiu de Neteja d'Edificis i Locals, per a la subrogació de personal, com assenyala l' art. 10.2. a del Conveni Sectorial Estatal , en concordança amb l' art. 83.2 de l'ET .

Raona que, contra el que indica la sentència, encara que no estigués publicat el Conveni en el moment de la successió vincularia a les parts, ja que l'àmbit temporal del conveni és el que regula el propi conveni, tal com indica l' art. 90.4 de l'E.T , quan es refereix a l`àmbit temporal del Conveni serà el que acordin les parts negociadores. Sosté, per tant, que hauria de ser fer-se retroactiva la aplicació del conveni de Servimax, a data 01-01-2012.

Insisteix en què és irrellevant la data de publicació del conveni; que la literalitat de l'art. 44.4 no exigeix la publicació del conveni; que la expressió 'fuera de aplicación' descriu una situació que pot ser de vigència retroactiva.

Que tal és el criteri de la 'jurisprudència', amb cita de la sentència del TSJ de Múrcia, 931/2015, de 30 de novembre .

Per valorar l'argumentació jurídica del recurs, s'ha de partit de què els fets provats indiquen que les demandants van ser subrogades per LIMPIEZAS DEYSE, S.L., en data 15-05-2012 (fet provat quart). Que, amb anterioritat, prestaven serveis a SERVIMAX SERVICIOS GENERALES, S.A., i regien les relacions laborals pel conveni de la citada empresa de serveis. Net Brill, en assumir els contractes de les dues demandants, va seguir regulant les relacions laborals pel conveni de Servimax (fet provat cinquè).

Consta que el Conveni de Servimax va ser publicat al BOE de 18-07-2012, i que en l'art. 4 , relatiu a l'àmbit temporal, es fixava que entraria en vigor el dia 1 de gener de 2012, amb independència de la data de la seva publicació al BOE, i mantindria la vigència fins el dia 31-12-2104.

Així les coses, en la data de la subrogació, el conveni referit no estava en vigor, i l'empresa recurrent pretén que per efectes de l'àmbit temporal sigui el aplicable a les demandant i no el conveni del sector de neteja. Com molt bé diu la sentència, en el moment de la transmissió no estava vigent el conveni, i per tant no es pot pretendre que un conveni no existent en el moment de la successió sigui el que regeixi les condicions laborals vinculant a l'empresa successora, a efectes de l' art. 44 ET , que indica que les relacions laborals dels treballadors afectats per la successió es seguiran regint pel conveni col lectiu que en el moment de la transmissió sigui d'aplicació en l'empresa, centre de treball o unitat productiva transferida.

Cal interpretar que la finalitat del precepte és el manteniment de les condicions de treball adquirides per les persones afectades per la successió empresarial, al igual que el que disposa la Directiva CE 2001/23, que es refereix al manteniment de les condicions de treball fins a la expiració del conveni col lectiu o a la entrada en vigor del nou conveni. Si el conveni col lectiu de l'empresa objecte de transmissió ha expirat, pedrera la vigència l'antic conveni col lectiu i deixarà de ser aplicable, i la nova empresa que no sigui part de la negociació del nou conveni, no quedarà vinculada pels convenis col lectius posteriors al vigent en la data de la transmissió.

En tal sentit ha interpretat la normativa que cita el recurs, la sentència del TS de 26-12-2013, recurs 291/2011 , que es transcriu parcialment en la sentència de instància, que afirma que la limitació de la vigència del conveni col lectiu de la entitat cedent, no es produeix per la nova negociació d'un conveni col lectiu de l'empresa cessionària, sinó per la extinció o expiració del conveni col lectiu de l'empresa cedent. Així desestima la pretensió de què per ser aplicable en el moment de la transmissió d'empresa el conveni col lectiu del Ministeri Defensa, s'apliqui posteriorment el conveni que el substitueix en aquell àmbit (cedent), que és el de l'Administració General de l'Estat, indicant que els nous convenis de l'Administració General de l'Estat no poden quedar compresos en l'àmbit d'una garantia que clarament es refereix únicament al conveni col lectiu aplicable al moment d ela transmissió.

Així, tal com segueix raonant l'anterior sentència, es va resoldre també en la sentència del TJUE de 9 de març de 2006 (TJUE 2006,66) Cas Hans Werhof, en interpretació de l' art. 3, apartat 1 de la Directiva 77/1987 , indicant que és conforme amb els objectius de la dita Directiva, quan es limita a mantenir els drets i obligacions vigents en el moment de la transmissió, sense que arribi a protegir les expectatives i per tant els beneficis hipotètics dimanants de futurs convenis col lectius propis de l'empresa cedent, quan la successora està fora de l'àmbit de la negociació del conveni.

Per tant, la dinàmica d'aplicació retroactiva que proposa el recurs, dels futurs convenis de l'empresa cedent als treballadors subrogats a l'empresa cessionària recurrent, no té cap base jurídica i ha de ser rebutjada.

Aquesta Sala entén que el raonament de la magistrada de instància, conforme al qual, en tant que expirat el termini de vigència del Conveni Col lectiu de Servimax, el dia 31-12-2012, a les demandants no els resultaria d'aplicació el nou conveni de Servimax, sinó el conveni col lectiu del sector, al qual pertany la nova empresa, és plenament conforme a dret, ja que l'empresa cessionària no té conveni propi i per tant la aplicació del conveni propi d'empresa en aquest cas no seria possible.

Com molt bé raona també la sentència impugnada, l'àmbit funcional del Conveni de neteja d'Edificis i locals de Catalunya, estableix en l'art. 4, que serà d'aplicació a les empreses que es dediquin a l'activitat de neteja i higienització de tot tipus d'edificis, locals, hospitals .. etc., i per tant, aplicable a l'empresa d'acord amb l'activitat subrogada.

Remarcar, que la mateixa empresa recurrent ha sostingut l'aplicació del referit conveni sectorial, en ares a mantenir la obligatòria subrogació convencional que conté per canvi de la contracta, fet propi amb el que contradiu el que ara argumenta sobre la normativa aplicable. De la mateixa manera que no es permet la tècnica de l'espigueig per incrementar els beneficis salarials als treballadors, en pot pretendre que sigui viable sostenir l'aplicació només d'uns preceptes del conveni col lectiu favorables a l'empresa, amb renúncia a l'aplicació del conveni com una norma global.

En conseqüència, aquest motiu d'infracció jurídica s'ha de rebutjar.

CINQUÈ. El cinquè motiu del recurs, també presentat per la via de l' art. 193 c) de la LRJS , al lega la compensació del deute, atenent a què en la sentència d'acomiadament abans referida, es va condemnar a la devolució per les demandants de les quantitats que LIMPIEZAS DEYSE, S.L., havia abonat en concepte de indemnització, per acomiadament objectiu.

Al lega que es tracta d'un deute líquid, vençut i exigible, motiu pel qual és compensable amb el que es declara en el present judici. Cita a l'efecte l' art. 85.3 de la LRJS , quan regula la manca de necessitat de reconvenció per a sostenir la compensació de deutes, sempre que es tracti de quantitats vençudes, i exigibles i no es formuli demanda reconvencional.

En aquest punt s'ha de dir que la recurrent, segons al lega te un títol executiu pel qual pot fer valdre la seva pretensió doncs existeix una sentència - ferma en aquest punt- segons diu, i per tant, la compensació s'hauria de plantejar en execució de sentència. Motiu pel qual s'ha de desestimar també la seva pretensió de descomptar directament la quantitat de indemnització respecte dels salaris que es declaren deguts.

SISÈ. Respecte a la compensació al legada en el darrer motiu del recurs de suplicació, dels salaris que són objecte de la condemna, respecte a les quanties objecte del període de preavís, que s'al.leguen abonades per l'empresa als treballadors demandants, als quals se'ls ha declarat improcedent l'acomiadament, l'empresa recurrent no fa constar cap precepte legal concret, per emparar el seu dret. Aquesta Sala no pot acudir, en via de recurs de suplicació, al principi 'iura novit curia', i per tant, s'ha de rebutjar també la compensació dels períodes salarials pels valor dels dies de preavís, siguin o no correctament abonats, qüestió que segons oposa la part que impugna el recurs, i es dedueix de la sentència impugnada, s'ha plantejat per primera vegada davant d'aquesta Sala, constant que no ha estat objecte de debat en el judici, ni com a compensació, ni tampoc ha estat oposada reconvenció. Per tant, no s'entra en la seva valoració, de manera que la part demandada podrà fer valdre el seu dret, si ho estima convenient, en un altre litigi.

SETÈ. En haver-se desestimat la pretensió de l'empresa recurrent ha de ser condemnada en costes i a la pèrdua del dipòsit i de la consignació efectuades ( art. 204 i art. 235-1 LRJS ) ja que, a diferència de la part actora, no té el benefici de justícia gratuïta.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per LIMPIEZAS DEYSE, S.L., contra la sentència dictada pel Jutjat Social 1 dels de Sabadell, en data 16 de novembre de 2017 , aclarida per interlocutòria de data 29 de novembre de 2017 , en el procediment número 355-16, seguit en aquell Jutjat, a instància de Elisenda , Micaela I Norberto , per reclamació de quantitat, contra la referida recurrent, i confirmar la sentència, amb l'aclariment referit, en tots els seus punts.

Condemnem a la recurrent al pagament de les costes, que xifrem en 400 euros, pels honoraris de la impugnació del recurs, així com a la pèrdua del dipòsit i de la consignació, quantitats a les que es donarà la destinació legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.